Gabrielistes 1xDIA

Bon dia, Avui us porto una realitat de la qual no se'n parla gaire, els conflictes que hi ha en el món i pels quals milions de persones pateixen cada dia. Sí, parlo de les guerres que hi ha actives avui dia a la Terra. Tens al davant un mapa de tots els països que estan en guerra actualment, els seus colors indiquen la quantitat de víctimes que s'ha saldat cada conflicte en un any: GROC: Enfrontaments i revoltes (-100 morts a l'any) TARONJA: Petits conflictes (100-999 morts a l'any) VERMELL: Guerres i conflictes (1000-9999 morts a l'any) GRANAT: Grans guerres (+10.000 morts a l'any) Sigui entre països, per temes polítics, lluita contra el narcotràfic o d'altres, la veritat és que en l'actualitat hi ha 57 guerres actives. A mi personalment m'espenta aquesta dada, més de mig món està en guerra, crec que és bo ser-ne conscients. Ja, d'acord, però i a mi en què m'afecta això? Si no puc fer-hi res... oi? Cert, segurament no pots fer res o ben poc,

  Bon dia! Comencem una nova setmana amb aquest vídeo d'Apple per promocionar els seus dispositius. Ja d'entrada sobta veure que un comerciant ens enviï aquest missatge subliminal sobre la no desconnexió que vivim amb els mòbils a tal punt que necessitem un "mode avió" per poder estar tranquils. També et sents "perseguit" pel teu mòbil? Tens la necessitat constant de mirar si hi ha noves notificacions? Reflexiona-hi. D'altra banda, em pregunto si utilitzem aquest concepte de "mode avió" en el nostre dia a dia. Som capaços de desconnectar del núvol per posar els peus a terra? Som capaços d'alçar la mirada per damunt del nostre dispositiu? Si una cosa ha quedat clara després de la pandèmia que vam viure és que necessitem relacionar-nos cara a cara. Et convido a pensar quin ús fas del teu mòbil i si creus que podria millorar. Pensa sobretot en les estones en què estàs amb amistats o família. Desitjo que de mica en mica puguem desconnectar més

  Bon dia! Avui centrem la nostra mirada en el present, recordant d'on venim i cap a on ens dirigim. O com va dir el Pare Gabriel  Deshayes  una setmana abans de la seva mort, davant 300 germanes reunides, a les quals demanà que obrin escoles per als cecs, i afegeix: "Penseu que soc vell per dur a terme projectes; però si em quedessin només vuit dies de vida, encara continuaria ocupant-me de les bones obres". I un es pot preguntar, què són les bones obres? Doncs crec que és aquí on descobrim les arrels i el motor del Pare Gabriel, les bones obres són totes aquelles que fan que Déu estigui més present, ja sigui mitjançant bons actes, entregant-se als altres o fundant una nova ordre. I podríem dir que d'aquestes arrels  Gabrielistes  podem crear un perfil, un perfil  Gabrielista  per arribar a ser com ell, per sentir-nos més a prop i seguir els seus passos. Així doncs, a poc a poc, durant aquest curs us anirem descobrint aquest perfil per poder millorar i acostar-nos al

  Bon dia! Us porto avui aquesta fotografia feta el 2018 de dos nens, un palestí (esquerra) i un jueu (dreta). Aquesta imatge es contraposa a la guerra que viuen avui aquests dos països. Voldria compartir un parell de reflexions sota la perspectiva cristiana sobre aquesta imatge: 1) "Ull per ull, dent per dent": Avui podem veure un món on l'odi es contesta amb més odi. I em pregunto si això també ens passa a nosaltres, quan algú ens la juga, li la torno? O almenys ho intento? Doncs mireu, Jesús és clar en els seus ensenyaments: "Estima el teu enemic" o dit d'una altra manera, tracta els altres com t'agradaria que et tractessin a tu. Així que la pregunta correcta seria, sóc capaç de perdonar les persones que em fereixen? Com tracto els altres? 2) "Estimeu-vos els uns als altres": En la línia de la frase d'abans, Jesús és encara més clar. Just abans de la seva mort, en l'últim sopar, Jesús els dóna un nou manament, o sigui, una nova regla

Bon dia, Avui comencem aquesta jornada de la mà de Sant Antoni Maria Claret, un sacerdot i bisbe del segle XIX que, entre altres coses, va fundar la congregació dels Claretians dedicada a l'ensenyament. Aquest home va entrar al seminari amb  22  anys i com Gabriel  Deshayes  també va ser un gran missioner, sobretot a les Illes Canàries i a Cuba. Aquest sant avui ens vol donar una mica de llum amb la següent frase: "La resposta mansa i humil trenca la ira, les paraules dures exciten la fúria" Per aprofundir-la, us explicaré una anècdota sobre Claret: Es diu que un dia, un home se li va acostar per desafiar-lo i ridiculitzar-lo públicament. En lloc de respondre amb paraules dures, Claret va respondre amb calma i humilitat, oferint una resposta mansa que, segons els testimonis, va calmar l'home i el va deixar reflexionant. Desitjo que puguem anar fent nostres aquestes paraules perquè quan ens vulguin ferir amb les paraules puguem contestar amb amor, paciència i respecte,

Bon dia! Avui comencem amb aquesta cançó de Shakira aparentment dirigida als seus fills. Una cançó que mostra els sentiments d'aquesta cantant respecte als seus fills i als seus problemes a la vida. Una cançó que també mostra el camí que vol per als seus fills i com haurien de comportar-se i afrontar la vida. Tanmateix, no deixa de ser una cançó que segurament també podríem criticar amb facilitat dient que hi ha frases que no corresponen a la manera com ha actuat la cantant, així que fàcilment podríem entrar en un bucle sobre si hi ha falsedat en el missatge o no, però nois i noies, a cas no som humans? A cas no ens equivoquem tots? Ho llenço com a reflexió personal per a cadascun dels que som avui aquí. D'altra banda, desitjo obrir-vos el meu cor i compartir amb vosaltres el que he sentit amb aquesta cançó. A vegades em passa que sento que Déu em parla a través de la música, tranquils, que no m'he fumat res (de fet mai he fumat). Mireu, és molt més senzill que tot això. Es

  Bon dia! Comencem la setmana connectant cos i ànima per carregar piles amb l'ajuda d'una frase del llibre dels proverbis, que hi ha a la Bíblia. Tant de bo dediquis un moment cada dia per parar de les preses del món i connectar-te amb la teva dimensió més espiritual, potser així  podràs  descobrir el qui t'està esperant amb els braços oberts 😉 . Que tinguis un bon dia!

Bon dia! Acabem la setmana amb un vídeo durillo que acaba amb aquest eslògan: "We see you" que dit així pot semblar intimidant: "T'estem veient", però que en el fons vol dir: "estem aquí". I jo em pregunto si presto atenció als meus companys i companyes, si els dedico temps, si poden dir de mi: "estàs aquí". Vivim en un món que ens atropella, anem corrents d'aquí cap allà, sempre amb coses a fer i mentrestant, tantes persones al nostre voltant que se senten soles, que senten que ningú les escolta de veritat. De quin grup ets tu? Aquest diumenge se celebra el dia del Domund, un dia dedicat a les missions i els missioners i missioneres que es desviuen en situacions de tota mena per ajudar als altres. Persones que sens dubte podem dir que "estan aquí" persones que han decidit mirar l'altre com Jesús mirava, per escoltar-lo de veritat. Tant de bo alcem la mirada per poder dir "estic aquí", estic aquí per tu, per escolt

  Bon dia! Avui parlem de justícia i caritat. El vídeo proposa uns rols on cada persona pel fet de seure en una cadira o altra, gaudeix d'uns privilegis o no. Potser si fem una mirada a gran escala, sigui així, però no sé si de vegades ocupem cadires diferents segons el lloc on estem, les persones amb qui estem, la conversa que estem tenint, etc. De fet, m'atreveixo a dir que no hi ha ningú al món que sempre estigui a la cadira del davant o del darrere, ja que sempre hi haurà moments en la vida que puguis estar una posició o altra. Crec que el perill que reflecteix aquest joc en la vida real és que sempre acabem mirant al de davant nostre amb el desig de ser com ell i al de darrere pensant: pobre... però sense fer res.  Dit això, us deixo unes preguntes per pensar-les: Quin lloc creus que ocupes en aquesta fila? Creus que sempre estàs situat en el mateix lloc? Les vegades que et sents en el primer lloc, actues compartint o et quedes immòbil? Que creus que pots donar tu per pode

  Bon dia! Amb una mica d'humor iniciem aquesta jornada amb uns conceptes que crec val la pena diferenciar. Ous o pernil? Porc o gallina? Donar-se i entregar-se, dues paraules que s'assemblen, però en realitat són bastant diferents. L'exemple ens il·lumina una mica en la diferència, el porc s'entrega morint per donar-te el seu pernil, en canvi, la gallina fa un gran esforç per donar-te l'ou que ha sortit d'ella. Així doncs, podríem dir que l'entrega demana una renúncia de tu mateix, morir d'alguna cosa per l'altra persona, en canvi, donar-se implica oferir el que tens, però no et fa escollir, simplement aportes el millor de tu a l'altre. I on s'apliquen aquests conceptes? Doncs evidentment en la relació amb l'altre, però amb més exigència cap a les persones que estimes, sobretot quan parlem de "la persona" sí, sí, aquella que quan entra per la porta fa que el teu dia sigui el millor del món. Ja ens entenem, oi? 😏 Doncs, quan pa

Bon dia! Comencem el dimarts amb una frase de l'escriptor francès Marcel Proust que diu així: "Encara que res canviï, si jo canvio, tot canvia." Trobar aquesta frase avui m'ha recordat el que fa uns dies parlàvem sobre la importància de cultivar la nostra mirada. I és que al final tot depèn en gran part de com mirem. El dia pot ser aparentment el pitjor de l'any o de la teva vida, però encara que res canviï, si canvia la meva mirada, si aconsegueixo prendre el control de la meva actitud davant de cada situació, és aquí on tot canvia. Ja, d'acord, molt bonic, però això de què parlo és molt idíl·lic, oi? De veritat? Doncs tot depèn del camí que escullis. Quan la mirada gira entorn d'un mateix, llavors serà molt fàcil caure en quant malament que estic, el malament que em trobo o la mala sort que tinc. Però quan poso la mirada cap a fora, m'adono que hi ha vida, que hi ha alegria, hi ha un món per descobrir i, el que em passa a mi, passa a un segon pla per

  Bon dia! S'explica la història d'una mare que, cansada que el seu fill mengés massa dolç, va anar a veure Mahatma Gandhi i li va demanar que digués al nen que no mengés sucre. Gandhi, després d'una pausa, li va demanar a la mare que tornés amb el nen passades dues setmanes. Dues setmanes després, la dona va tornar amb el fill a visitar a Gandhi. En veure'ls, Gandhi va mirar profundament als ulls del noi i li va dir: "No mengis sucre". La mare, agraïda, però perplexa, li va preguntar a Gandhi per què l'havia fet esperar dues setmanes per dir-li només això. Gandhi li va contestar: - Fa dues setmanes, jo també estava menjant sucre. Vaja, tan fàcil que és donar consells i resulta que caldria posar-los en pràctica primer... Doncs sí, sembla que la lògica ens porta cap a donar exemple, les paraules poden estar buides, però els gestos diaris parlen del que hi ha al cor de cadascú. Alguna vegada has donat algun consell que possiblement no hauries posat en pràcti

Bon dia! Avui us porto un cant del grup Besmaya anomenat "Cuerda auxiliar". Un cant que parla d'una persona que no ha après a odiar, que viu en un palau, que es conforma amb la teva debilitat, que és capaç de treure't del forat més fosc, que cura les ferides més profundes i tot això encara que el facis culpable dels teus problemes. Un cant que fa referència a Déu, sobretot quan diu: Vives en cajas de metal: o l'anomenat sagrari, "caixa de metall" que trobem a les esglésies o capelles amb una llumeta al costat encesa que indica que allà hi és Déu. Curas con tu sangre: Fa referència a la mort de Jesús i com aquella mort dona vida i sana el passat. He encontrado morada en tus palabras y un hogar: Fa referència als texts de la Bíblia que pels cristians és paraula de Déu que sempre té alguna cosa a dir en la vida de cada persona. Arrodillado frente a un trozo de pan: Fa referència a aquell tros de pa que hi ha dintre del sagrari (la caixa de metall). Tros

Bon dia! Qui de vosaltres ha vist la pel·lícula Avatar? Tranquils, si algun no l'ha vista, no faré gaires spoilers. En veure aquesta imatge m'he recordat d'una expressió que utilitzen els habitants de Pandora, els Na'vi, que diu així: "Et veig." Dit d'aquesta manera, un podria pensar, jo també et veig, oi? Però està clar que aquesta expressió va més enllà; és un concepte que significa "veig la teva ànima", la teva autèntica essència, veig qui realment ets. És un missatge específic per aquella persona a la qual estimes, per dir-li: et respecto, et saludo, t'honro, et reconec, et rebo. I el millor de tot és que aquesta frase s'acompanya d'una mirada mútua que diu: connecto amb tu. Mirar l'altre, veure la seva mirada i percebre l'ànima de l'altre... Això no són només paraules tretes d'una pel·lícula, també ens parlen de cadascun de nosaltres: la nostra mirada parla, és el reflex de com ens trobem i com ens sentim. Mirar a

" Si jutges la gent, no tens temps per estimar-la." Mare Teresa de Calcuta Bon dia! Avui us porto una frase de la Mare Teresa de Calcuta, segurament coneguda per tots , ja que  es podria dir que és una de les Santes dels nostres temps,  perquè  va néixer el 1910 i va morir el 1997. I és que aquesta Santa va dedicar més de  45  anys als pobres, malalts, orfes i moribunds de la ciutat de Calcuta, situada a l'Índia. Precisament en aquest context, ens llança aquesta frase: "Si jutges la gent, no tens temps per estimar-la." Anem per parts, d'una  banda,  i de manera gairebé innata, quan coneixem o veiem algú per primera vegada solem fer un escàner que ens  dona  una informació (real o no) sobre aquesta persona, així que, de manera conscient o inconscient la jutgem abans de conèixer-la. Això pot fer que d'entrada estiguem més disposats o no a entaular conversa o a evitar-la. D'altra  banda,  hi ha aquella gent que forma part del nostre dia a dia i que tend

¡Bon dia! Avui comencem amb aquest relat: Una persona va sentir un dia la necessitat de visitar la ciutat de Kammir, així que va partir cap allà sense pensar-s'ho dues vegades. Després de dos dies caminant, el buscador va divisar de lluny la ciutat de Kammir. Però abans d'arribar-hi, creuant un turó, va veure un sender molt estret que estava vorejat d'arbres molt verds i flors bellíssimes. No va poder resistir la temptació de descobrir-lo i va començar a caminar per aquell camí. Va adonar-se que el camí entre els arbres estava ple de petites pedres blanques. Acostant-se a una d'elles, va llegir una inscripció que deia: ‘Abdul Tareg, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies’. De sobte, la seva ànima es va entristir, adonant-se que era la làpida d'un nen. Després va acostar-se a una altra pedra i va llegir: ‘Yamir Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes’. Una a una, va comprovar amb tristesa que totes les pedres pertanyien a nens. El que més havia viscut, no

  Bon dia! Com  porteu la  vostra veu interior? Sí, aquella que parla dins teu quan llegeixes en silenci, o quan penses, o quan creus que no penses... saps de què parlo oi? De la veueta que et diu el que has de fer o el que hauries de fer, et recorda coses i també opina de les situacions que estàs vivint, entre altres coses. Sabies que aquesta veueta es pot "entrenar"? I perquè hauries de fer-ho? Doncs t'ho explico molt fàcilment. Aquesta veu, com ja sabràs, ets tu  i el que va dient parla de tu, sobretot quan t'enfrontes a situacions que parlen de tu, per exemple: Imagina que vols fer alguna cosa i aquesta veueta comença: ui, però si no ets capaç de fer això... Uf amb la mandra que tinc... Bua això em queda fatal, no m'estranya amb el cos que tinc... Veus per on vaig? Aquestes frases que dius sobre la teva persona o personalitat, de sobte, es converteixen en el que creus de tu, i si aquests pensaments són positius, et pugen l'ànim però  sinó ... Així doncs, e

Bon dia! Avui celebrem Sant Francesc d'Assís, un home del segle XII que provenia d'una família de la burgesia (vaja que no li faltava de res). Va acabar deixant tot el que posseïa per donar-ho als pobres i ajudar-los amb una vida de pobresa. Senzill i humil com era, demanava pel carrer diners i menjar que després compartia amb els més pobres i els leprosos. Francesc d'Assís va fer un canvi de vida tan radical que molts l'anomenaven el boig d'Assís pel temps que passava amb els leprosos. No obstant això, també van ser molts qui el van seguir encuriosits per aquesta vida senzilla. Aquest home, patró del moviment ecologista per l'amor que expressava davant la natura i els animals en veure en ells la creació de Déu, ens convida a reflexionar amb la següent frase: "Jo necessito poques coses i el poc que necessito ho necessito poc." Una frase que xoca amb el nostre món globalitzat i consumista, no creus? Mal que em pesi crec que estic lluny de poder dir aque

Bon dia! Fa uns anys vaig anar de viatge a Tenerife per visitar la meva família. Un cop l'avió va aterrar, vam anar a buscar un cotxe de lloguer per poder-nos moure per l'illa i visitar altres llocs. El cotxe que ens van donar disposava de GPS, tot un luxe tenint en compte que els mòbils d'abans no funcionaven com els d'ara... Tot anava bé fins que en una d'aquestes escapades el GPS del cotxe es va tornar boig i enmig d'una ciutat insistia a fer-me girar per un carrer en sentit contrari. Em vaig sentir molt impotent i perdut, recordo posar-me nerviós per no saber què fer ni on anar i enfadar-me molt amb el GPS que insistia una vegada i una altra en anar per aquell carrer. Tranquils, tot va acabar bé.✌ D'altra banda, fa poc vaig agafar el cotxe per anar a casa d'uns amics. De camí, em vaig passar la sortida de l'autopista i el GPS no es va enfadar amb mi, sinó que simplement va buscar una altra ruta i així ho hauria fet infinitament. Potser vosaltres

Bon dia! Has sentit a parlar mai de Guy Debord? Segurament no, aquest sociòleg i cineasta va publicar un llibre que portava per nom "La societat de l'espectacle". Aquest llibre desenvolupava el seu pensament pel que fa a la societat. Aquest home, que no coneixia les xarxes socials, afirmava que el nostre model de societat havia convertit la vida de la gent en un espectacle, com si hi hagués una pantalla en la qual tothom necessita fer-se visible a qualsevol preu. No importa si el que es mostra és veritat o no, el que importa és ser-hi, ja que si no et mostres no existeixes. Et sona d'alguna cosa? Amb aquesta breu introducció et llanço unes preguntes per a reflexionar: Quina versió mostro a la gent a través de les xarxes socials? Soc jo realment? És la versió que voldria arribar a ser? És la que em pot aportar més seguidors o likes? Quin sentiment et genera el fet de mostrar-te així? És per tu un refugi? Tant de bo avui puguis veure que ets perfecte tal com ets, també