Gabrielistes 1xDIA

L'educació en i per a la tolerància, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als Drets Humans, la no-violència i la pau són motius per recordar el 30 de gener. En el Dia de la Pau, els centres educatius ens comprometem com a defensors de la pau i enteniment entre persones de diferent procedència i maneres de pensar. En aquest dia se celebra l'aniversari de la mort de Mahatma Gandhi (Índia, 1869-1948), líder pacifista que va defensar i va promoure la no violència i la resistència pacífica enfront de la injustícia i que va ser assassinat per defensar aquestes idees. Educar-nos en una cultura de no violència i pau ens permet adquirir coneixements, actituds i competències que reforcen el nostre desenvolupament com a ciutadans globals crítics i compromesos amb els nostres drets i els d'altres persones.

Ampliar, observar i reflexionar a través del text. https://s.france24.com/media/display/1c46bd92-52c7-11eb-b5e0-005056bfd1d9/w:1280/p:16x9/ESTADOS%20UNIDOS%201-3.webp Hem vist atònits com el Capitoli era assaltat per partidaris de Donald Trump, i, com si d'una revolta juvenil es tractés, profanaven així un dels símbols de la democràcia contemporània. Unes imatges que passaran a la Història i que en principi ens impacten més per passar al país més ric, blindat i poderós de món. [...] La violència explota amb les armes, però comença molt abans, en el moment en què els polítics contaminen l'ambient quan criden més que parlen, insulten més que escolten i provoquen més que reflexionen. I és que amb una petita espurna es pot produir una gran explosió. Tan sols es necessita un grapat d'idiotes incapaços de contenir la seva agressivitat per convertir tant odi verbal en violència física. [...] Tant de bo això ens recordi que els extremismes no ajuden i que no val només amb curar la

https://youtu.be/cKjUALPwNBU Què és un enemic? A qui considerem els nostres enemics? Moltes vegades, el simple desconeixement o la por fan que considerem enemics a persones que realment no ho són, perquè pensem que posen en perill el nostre benestar i la nostra estabilitat. Aquest és el sentiment que, freqüentment, es té cap als immigrants. Gent que ve al nostre país a treure’ns el que és nostre. L'autor va escriure aquest tema amb un propòsit molt clar: “Decidí cantarle a algo que, por desgracia, está de rabiosa actualidad, como es esa práctica de mirarnos el pasaporte antes de mirarnos lo que tenemos dentro, algo que es incomprensible. Es evidente que no lo hago desde mi experiencia personal, no soy un refugiado sirio ni un venezolano que vive en Colombia, pero puedo llegar a empatizar al máximo e intentar escribir con sensibilidad sobre algo que creo que estamos haciendo mal.”

La humilitat no és un valor comú avui dia. La humilitat no ven. Està passada de moda, caduca, vençuda, demodé. Pertany a una altra època, a una altra moral, fins i tot. No obstant això, és una qualitat cada dia més necessària en aquest món de petulants en el qual tots sabem de tot i mai ens equivoquem. La humilitat és necessària perquè no som perfectes, i hem de ser capaços de reconèixer les nostres limitacions. Implica veure en l'altre no a un competidor, sinó a un mestre, en tant que és millor que un mateix en determinats aspectes. Una sana humilitat (que no auto-humiliació) et situa en la  capacitat de reconèixer els dons dels altres; d'acceptar que pots equivocar-te, que no ets infalible, que no et val amb l'èxit anterior. I sobretot, t'obre a sentir-te necessitat... @pastoralsj

Saule (Saul) procedia d'una família jueva de la tribu de Benjamí. El seu naixement va tenir lloc entre l'any 3 i el 8 de l'època cristiana. Possiblement entre els anys 20 i 25, Saule rep una estricta formació jueva i assumeix immediatament un paper molt actiu en la lluita contra el grup dels natzarens, seguidors de Jesús, als quals, sens dubte, considerava com un perill per a la identitat i integritat del judaisme. El seu nom evocava la persecució. Saule semblava inflexible. Fins el dia que va canviar bruscament el curs de la seva vida. Saule va de camí, té clar cap a on va i per què. Però vet aquí que ALGÚ trasbalsa els seus plans. És enlluernat per una llum en ple dia que li fa descobrir "la seva nit interna i externa". La llum, acompanyada d'una paraula transcendent, revela la identitat del Senyor i, al mateix temps, mostra a l'anomenat la vocació a la qual ha estat cridat. A partir d'aquí Saule canvia de nom. Passarà a dir-se PAU. (Ref. Ac 22,3-16)

Un cargol que, carregat amb la seva “casa”, es planyia de no tenir l’agilitat dels seus companys, al·lucinava observant, sota el pes de la seva closca, una papallona presumida que gallejava de branca en branca. S’adonà que se li apropava un escarabat per darrere. Aquest el convidà a compartir el viatge. El cargol va enlairar el cap de tan content que estava però, de seguida, llagrimós, l’hagué d’abaixar, ja que no podia mantenir el ritme de les potes del seu atlètic company. El sol s’enfosquí i la pluja amarà d’aigua els arbres, el camí, el paisatge… La papallona ja no podia alçar el vol i acudí al cargol perquè li deixés recolzar les seves potes tan fràgils damunt de la closca. El cargol, que es movia a plaer en aquell nou paisatge plujós, acceptà complagut d’acollir la papallona i donar-li seguretat.      El cargol, amb la seva companya papallona, reconegué l’escarabat demanant auxili. El caragol demanà a la papallona que l’anés guiant des de dalt per fer una maniobra delicada: aprop

https://youtu.be/dWDIoW7f6js D'aquesta història podem treure diverses lliçons: Podem aprendre de la gent gran quan som joves i dels joves quan som grans. Qualsevol pot ensenyar a qualsevol sense importar l'edat. Hem de ser flexibles en la vida, moure's dinàmicament i no ser rígids. Els diferents obstacles s'han de veure des de diferents punts de vista. Algunes persones són bones en algunes coses i altres són bones en altres, de manera que s'haurien d'ensenyar i ajudar-se mútuament per superar els seus problemes junts. Què et diu a tu? El que aprèn i posa en pràctica el que han après, s'estima a si mateix i prospera. Proverbis 19,8

Ser flexible amb la ment és poder adaptar-se a noves circumstàncies sense resistir-s’hi; poder canviar d'opinió si ens adonem que la nostra no és del tot encertada; poder demanar disculpes sense serrar les dents, sinó amb una mà al cor; poder escoltar el punt de vista aliè sobre alguna qüestió, tot i que sigui diferent al meu i acceptar que també pot ser encertat. Però com fer-ho? Deixem de pensar en termes absoluts. En que el contrari de blanc és negre, en que a la vida, o estàs amb mi o estàs contra mi. Atrevim-nos a descobrir el món de matisos que s'obre entre els dos pols. A poc a poc ens adonarem que estàvem equivocats en moltes coses, que la realitat està plena de detalls, riqueses, enfocaments, aprenentatges, punts de vista ... A la nostra ment li encanta divagar, li encanta escapar-se al passat, al que un dia va ser, va poder ser o no ser. Posem-fre, lliguem curt a aquesta ment tan viatgera i aprenguem a seduir-la amb el moment present, amb aquest aquí i ara on passa el

Madrilenys malalts que no podien ser atesos pels serveis d'emergències han estat rescatats per voluntaris amb cotxes potents i organitzats a Telegram durant la borrasca “Filomena”. Mentre Madrid es congelava, Telegram cremava. A partir del divendres 8 de gener a la nit, quan el temporal Filomena va col·lapsar la regió, en l'aplicació de missatgeria es van crear diversos grups per organitzar rescats de ciutadans atrapats a la neu i trasllats als hospitals. Els salvadors? Conductors de potents 4x4. La crida va córrer també per WhatsApp. Però després de diversos dies auxiliant allà on els serveis d'emergències no arribaven, en una ciutat sepultada sota la neu, el resultat ha estat un grapat de vehicles amb les finestres fetes miques i una desena avariats. També crits, insults i amenaces de taxistes i conductors de VTC, segons van denunciar, el passat dimecres 13, diversos voluntaris: «Van llançar llaunes i ampolles contra els 4x4. Tenim més de 10 cotxes particulars avariats, u

Seguim insistint que aquests mesos ens han canviat la vida, què valorem més el que tenim: les petites coses, les grans i el que fins fa uns mesos era obvi i ara ja no ho és tant. Ens volem convèncer a nosaltres mateixos que, després d'aquesta experiència, hem après que no tot es pot monetitzar, comprar i vendre. O, em corregeixo, no tot hauria de ser comerciable. Perquè el fet que recentment l'aigua hagi començat a cotitzar en borsa a Wall Street, és la prova que, com a societat, sí que podem posar-li preu a tot. I ho estem fent. Fins i tot sobre un escenari futur, com és l'amenaça d'una falta d'aigua que afectaria a més de 50 milions de persones el 2050. De vegades, des de la comoditat de les nostres llars, els nostres parcs o els nostres camps de golf i futbol regats diàriament, no ens n’adonem. Però l'aigua és un bé tan comú com escàs. I, com a tal, ha de ser gaudit de forma equitativa, com el Papa Francesc ens recorda tant a Laudato si 'com a Fratelli tu

Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: -S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli Mc 1, 14-15 L'evangelista Marc descriu el començament de la vida pública de Jesús, recollint el contingut fonamental del seu missatge. Tant Marc com Mateu defineixen l'anunci de Jesucrist com "Evangeli". Però, què és realment l'Evangeli? Recentment s'ha traduït com "Bona Notícia" o “Bona nova”, però queda molt per sota de la grandesa que tanca realment la paraula "evangeli". Antigament, les proclames que procedien de l'emperador s’anomenaven "evangelis". El que procedeix de l'emperador -aquesta era la idea de fons- és missatge salvador, no simplement una notícia, sinó transformació del món cap al bé. Quan els evangelistes prenen aquesta paraula volen dir que allò que els emperadors, que es tenien per déus, reclamaven sense dret (ells no pod

Us proposem participar al Festival de Clipmetratges de Mans Unides (categoria escoles). És una activitat que fomenta el treball en equip i és una manera divertida i participativa d'implicar-se en un problema global. En aquesta edició volem sensibilitzar sobre la vulneració el dret a la salut que pateixen algunes zones pobres del món. https://youtu.be/cPrirRrfE0Q Graveu un clipmetratge mostrant el vostre punt de vista sobre la temàtica; podeu denunciar injustícies concretes o suggerir idees per defensar el dret a la salut de les persones amb menys recursos. +informació https://www.clipmetrajesmanosunidas.org/categoria-escuelas/ El 17 de febrer és la data límit de participació. Vosaltres teniu molt a dir.

https://cdn.sitly.com/blogs/es/2019/05/C%C3%B3mo-ense%C3%B1ar-a-montar-en-bici-sin-ruedines.jpg Oferim la imatge. La observem i anem comentant el que surti. Podem ajudar-nos amb alguna pregunta: Què ens recorda la imatge? Quins sentiments em provoca? Quina conseqüència vaig treure d'aquesta experiència? Ens centrem en altres aspectes usant la bicicleta com a símbol. Per exemple: La nostra relació amb els adults: Com adolescents, com és la nostra relació amb els adults (pares, professors, altres persones)? Acceptem la seva guia? Per què sí o per què no? La nostra confiança en nosaltres mateixos i en els altres: ¿En què ens assemblem ara a l'infant que aprèn a anar en bici? La nostra manera de caminar per la vida: Per anar amb bici, cal mirar cap endavant, no cap a la roda, i confiar en el que hem vist. Com som capaços de superar els obstacles propers? Quins objectius ens guien a les nostres vides?

https://youtu.be/AQNj9fMnzDo (estribillo) Hoy voy a cantarte la canción del arrepentido. Si saltas, vives, pero hay que saltar pa'dentro. Y no hay parada de metro que nos lleve a ese lugar donde los miedos se confunden con la vida, y no queda otra salida que volvernos a encontrar con el presente. El que no lleva las cuentas pendientes, del más humilde hasta el más influyente. El que te dice, oye, Melen, pórtate bien, vamos pa' Oviedo que nos deja el tren. La lletra convida a trobar-nos amb el nostre present. Quin és el vostre? Compartiu alguna d'aquestes preguntes en el grup: Les pors es confonen amb la vida. Què pots fer per superar-los o saber conviure amb elles sense que et facin mal? Vosaltres també busqueu culpables fora per als vostres problemes? Quan us ha passat? Per què? Com podem "mirar endins"? Ho sols fer?  Com sou "en el secret, on només veu el vostre Pare"(cf. Mateu 6,1-8)?

Abans -i potser també en altres contextos i cultures- els noms tenien molts significats. Jesús, per exemple, significa «el qui salva». Hi ha una cosa bonica en triar els noms pels significats. O pel que evoquen. Hi va haver un temps en què el nom podia fer referència al dia en què un havia nascut. O a un sant o santa a qui es tenia devoció. Abans -almenys en el món catòlic- els noms que ens posaven als nadons batejats eren associats a la tradició bíblica o espiritual. Ara, al mercat de noms, cotitzen a l'alça les estrelles de la MTV, els artistes de moda o alguns personatges de les grans sagues mediàtiques. Segur que hi ha més d'una Rosalia recentment batejada. I quin ensurt hauran tingut els que van posar a les seves filles Danaerys sense conèixer el final de la sèrie per descobrir que l'heroïna de les primeres temporades es convertia en l'últim moment en assassina boja (perdó pel spoiler). El cas és que un nom, al principi d'una vida, és tan sols una possibilitat,