Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2022

PREGAcine: Routine

  Aquest curtmetratge tracta sobre un jove atrapat en una rutina diària on cada dia és molt semblant a l'anterior. No hi ha felicitat, satisfacció ni amor a la seva vida a causa d'aquesta rutina de dies, setmanes, mesos i fins i tot anys. La rutina pren forma d'un monstre estrany que creix dia a dia. Els braços i les cames s'estan allargant i la mirada s'està tornant més amenaçant. La immutabilitat de la vida del jove fa que el monstre creixi ràpidament cada dia de la vida. El monstre sempre és al costat de l'home cansat i no el deixa ni un sol moment. Encara més, aquesta rutina ha començat a controlar la seva vida i ara és massa tard, no hi ha possibilitat de cap canvi. Tots nosaltres probablement hem tingut aquest tipus de dies de rutina. Depèn de la nostra paciència, força i decisions si volem resistir l'efecte d'aquest problema i canviar alguna cosa a les nostres vides.

Emocionari: Nostàlgia

Recordar és necessari. És bonic viatjar al passat, evocar i visitar llocs, moments i edats. Tot i això, hi ha un perill, que és el de quedar atrapat per alguns episodis d'aquell passat. Ja sigui per bonics, o per horribles (que de tot n'hi ha). De vegades tornes sense parar a aquella vivència que et va marcar i voldries reviure, però saps que no pots. La memòria es converteix en un laberint quan la nostàlgia, lluny de ser una mirada agraïda i evocadora, es converteix en cadena que no ens permet girar full. Què cal fer per sortir d'aquest laberint? Hi ha quatre actituds igualment necessàries. Acceptar. Agrair. Aprendre. I continuar. Potser el més dur, però el més necessari sigui acceptar. Acceptar que el passat no es pot canviar, però tampoc no es pot capturar. No és que ho hàgim perdut, forma part del nostre equipatge. Però hem de saber posar-ho al seu lloc. També és fonamental saber agrair el que és bonic, o reconèixer el que hi ha de derrota i equivocació, i tant èxits co

ADVENT: Convidats a SER VENT

  Comencem el camí de l'Advent. Durant la primera setmana se'ns proposa mirar i SENTIR. L'advent inicia l'any litúrgic dels cristians i la primera paraula és SENTIR. Mirar el que està passant al nostre planeta, el que està succeint al món, el que passa al nostre país, a la nostra província i ciutat, al meu barri, a la meva família, a mi mateix. I sentir per considerar meu el que passa i deixar-me afectar; per sentir-me a prop, implicat i responsable; per transformar el que és al meu abast. Sentir per distingir, per discernir, per triar. Se'ns convida a ser "sentidors" dels esdeveniments, a tractar de percebre el que treu el cap, a olorar les aromes que despunten. En aquesta època de fragilitat, incerteses, pors… Com és la meva mirada? Què veig a prop meu? Què sento?

Enfocar: UNEIX-TE. Activisme per posar fi a la violència contra les dones

La campanya ·"UNEIX-TE per posar fi a la violència contra les dones" és una iniciativa plurianual que té per objectiu prevenir i eliminar la violència contra les dones i les nenes a tot el món. Està coordinada per ONU Dones i insta Governs, a la societat civil, a organitzacions de dones, a joves, al sector privat, a mitjans de comunicació ia tot el sistema de les Nacions Unides que uneixin les seves forces per atendre la pandèmia de violència contra les dones i les nenes. El tema global per a l'any 2022 a la campanya 16 Dies d'activisme contra la violència de gènere, que se celebra del 25 de novembre al 10 de desembre, és “UNEIX-TE! Activisme per posar fi a la violència contra les dones i les nenes”. La violència contra les dones i les nenes continua sent la violació als drets humans més generalitzada a tot el món i, segons les estimacions, afecta una de cada tres dones. Aquesta és una xifra que no ha tingut grans canvis en la darrera dècada. Segons les darreres estim

WITHIN me: Meditació de la mar de fons

Avui et proposo sentir-te com el mar. Les onades arriben i marxen. Prova-ho demà: quan caminis, o estiguis contemplant la natura tranquil·lament, sigues conscient de la respiració oceànica. En que consisteix? Fes com has fet fins ara: inspira molt lentament pel nas i expira molt lentament pel nas. Al fer-ho, fes una petita oclusió a la glotis produint el soroll de les onades del mar. Fes-ho molt suau sense forçar. Sona com el mar? Imita'l. Imagina que sents amb aquest respirar el teu mar de fons, allò que reps, que ve a tu i alhora, allò que dones, que marxa... Ets mar. Prova-ho. És una respiració que et porta a aquell paisatge de mar que tu t'imaginis. És una respiració tonificant. Fes-la durant el dia, no a la nit. Endavant! Cuida't!

Quin dilema!: Mòbils robats

Dilema d'avui L'Inés m'explica que vindran a la sortida de classe uns nois d'un altre barri que venen molt barats uns mòbils molt xulos. Jo sospito que són robats. Possibles respostes Per què no? Si no els compro jo, ho farà un altre. Si hi van els meus amics, m'hi apunto encara que només sigui a mirar. No hi vaig, penso en la persona a qui han robat el mòbil, no estarà gaire content… No hi vaig. Si no hi hagués mercat per als objectes robats, no hi hauria robatoris. No participaré en aquest “joc” que malmet molta gent: persones, comerciants, empreses... Comprovem resultats Mesures les coses segons el teu interès i aleshores les justifiques, i això moralment no és gaire acceptable, només respon a un segon nivell d'individualisme que cal superar. Depens dels teus amics, de les seves expectatives, de la necessitat de complir el que mani la integració al grup i ets presa fàcil de la pressió de grup. Has de deixar sortir les teves pròpies idees i emocions, la teva v

PREGArock: Justo cuando el mundo apriete. Viva Suecia&Leiva

  Quina sort que, just quan el món ens estreny, podem llançar-nos als braços d'aquells amics que hi són sempre. Quina sort que, quan estem inestables, podem comptar amb aquesta ajuda que escolta, recolza i acompanya. Tot i que potser, no es tracta de tenir sort, sinó de cuidar. És que quan comencem una amistat o una relació signem una mena de contracte imaginari o no escrit en què optem per estar “quan el món estreny”. En aquest contracte vénen escrites coses com una abraçada que duri per sempre o minuts que seran llegats per a tota la vida. Tant de bo siguem capaços de ser conscients de com som d'afortunats tenint amistats que estrenyen quan més cal.

Mare Terra: Només pot haver-hi un equip

Ahir es va celebrar el Dia Mundial de la Infància. UNICEF assenyala que el racisme i la discriminació exercida contra els nens i les nenes pel seu origen ètnic, l'idioma i la religió estan molt estesos en alguns països. En el nou informe "Negació dels drets. Els efectes de la discriminació sobre la infància"  mostra que aquestes pràctiques afecten l'educació, la salut, l'accés al registre de naixements i un sistema de justícia imparcial i equitatiu, i posa de manifest les grans disparitats que hi ha entre grups ètnics i minories. Al Dia Mundial de la Infància, i cada dia, tots els nens i nenes tenen dret a sentir-se inclosos, a rebre protecció i a tenir les mateixes oportunitats per desenvolupar tot el seu potencial. "Tots tenim el poder de lluitar contra la discriminació exercida contra la infància: als nostres països, a les nostres comunitats, a les nostres escoles, a les nostres llars i als nostres propis cors", afirma Catherine Russell, directora d&#

Avui: Dia internacional del migrante

Cada any, 12 milions de migrants, entre els quals 7 milions de nens, creuen les fronteres de l'Àfrica occidental i central per buscar un futur millor. La majoria, 3 de cada 4, es queden al continent africà i són pocs els que es dirigeixen a Europa. El creixement exponencial de la població, el canvi climàtic, la desigualtat i els persistents conflictes estan empenyent cada cop més nens i joves a emprendre aquest perillós viatge. A questes són les històries de tres protagonistes directes o indirectes de la migració a Àfrica. La seva situació no us deixarà indiferent. L'Elisabeth va fugir del conflicte a República Centreafricana fa 2 anys. Es va separar de la família durant el viatge, encara que va trobar refugi en una família d'acollida. No obstant, va haver de pagar un alt preu: es va comprometre amb un home que no coneixia. "Sé que l'educació és l'única manera d'assolir els meus somnis". (13 anys) La mare d'Issaa va morir fa 2 anys al Níger. Poc de

Intuïcions: Menys judici i més servei

De vegades se me'n va la vida interpretant, etiquetant, opinant... He de tenir una paraula per a tot, una paraula definitiva, diferent, especial. Em descobreixo qualificant les persones, amb adjectius més o menys adequats (i no sempre benèvols). Puc ser alhora fiscal i jutge, i sovint sense necessitar proves. Descric les situacions, disserto sobre la nostra societat i no tinc cap problema per catalogar el personal –tots encaixem bé en alguna categoria–. I compte, que com que és important tenir certa capacitat crítica (i si no estem perduts), doncs és difícil sortir d'aquesta dinàmica. Ràpidament faig inventari del personal per seccions: tebis, brillants, frívols, genials, intensos, ganduls, serens o rars… i així fins a l'infinit. Però no tot poden ser opinions, etiquetes i judicis (o prejudicis). Perquè cal donar un cop  a l'espatlla per aixecar l'afligit. Perquè cal abraçar el solitari que no té amb qui passar unes hores. Perquè cal estimar el desvalgut. Cal cantar

A contrallum: Tolerància, un valor indispensable per a la vida

  (Llegir la reflexió observant la imatge i intentant reconèixer-nos i reconèixer els qui, de vegades, no "tolerem" prou) El món seria un lloc millor si tots fóssim més tolerants amb el diferent, amb el d'un altre país, amb el d'una altra cultura, amb qui parla un altre idioma, amb qui vesteix diferent o amb el que té altres capacitats. I no ens enganyem, a tots nosaltres ens queda molt camí per fer. En nombroses ocasions, la nostra tolerància acaba on acaba la nostra educació, el nostre coneixement, la nostra zona de confort, i aquí comença la por que no ens deixa acceptar allò que no entenem o allò que ens sembla diferent: com és diferent, és dolent. Una por que es transforma en rebuig i, moltes vegades, lamentablement, en crítica o atac, fins i tot cap els col·lectius més vulnerables. La tolerància implica respecte, empatia i solidaritat. Suposa ser flexible, saber escoltar, saber observar i acceptar la diferència com a part normal de la nostra vida: tots som difer

PREGAcine: Kuvulandi

  No és la paraula més de moda, precisament. Sacrifici, sacrificar, ens remet a perdre, a fracassar, a haver de deixar alguna cosa que ens agrada. És la paradoxa de perdre per guanyar, de sacrificar per creure. De vegades ens passa que tenim alguna cosa molt clara, i que res no ens atura. Un projecte, un ideal, una vocació. Contra vent i marea som capaços de seguir endavant. Animats no a l'aplaudiment o al reconeixement sinó a saber-nos fent el que hem de fer. No ho sabríem explicar més que com una llum que ens dóna la certesa que estem en el camí correcte. La força que rebem de viure segons les pròpies opcions dóna un sentit profund al que fem i vivim que relativitza allò que ens pugui succeir. No anestesiant-nos, sinó estimulant-nos a seguir, a creure en allò pel que ens lliurem, a mantenir el rumb cap a la nostra autèntica felicitat.

Emocionari: Compassió

  La compassió és la pena que ens provoca la desgràcia dels altres. A què ens motiva la compassió? Ens motiva a ajudar qui està patint. Pot ser un parent o desconegut. Això ens desperta el desig d'abraçar-lo per alleujar la tristesa. Si un ésser estimat ho passa malament i no l'ajudem, és molt probable que entrem al territori del remordiment «Hi ha dues classes de compassió. Una, la feble i sentimental, no és més que impaciència del cor per lliurar-se com més aviat millor de l'enutjosa commoció que es pateix davant la desgràcia aliena, aquesta compassió no és compassió, és tan sols apartar instintivament el dolor aliè del propi esperit. L'altra, l'única que compta... la compassió no sentimental, però creativa, sap què vol i està decidida a resistir, pacient i sofrint, fins a les últimes forces i fins i tot més enllà. Només quan s'arriba fins al final, fins al final i amarg final, només quan es té la gran paciència, es pot ajudar les persones. Només quan un s'

Mare Terra: Food Delivey

  Cada vegada dediquem menys temps a cuinar a les llars, cosa que explica l'auge en els darrers anys dels serveis de food delivery, el consum dels quals s'ha incrementat un 55% en els darrers 5 anys. Aquest model de negoci contribueix a l'expansió del menjar brossa, caracteritzat sovint per un alt consum de carn i aliments processats. També promou la precarietat laboral, tal com denuncien els col·lectius de riders, i fomenta la pèrdua d'enllaços: menjar sol, a qualsevol hora, davant de l'ordinador, són pràctiques cada cop més freqüents. El repartiment de menjar a domicili també contribueix a la crisi ecològica i climàtica, per l'elevada ocupació de combustibles fòssils que impliquen els desplaçaments i la quantitat inassumible de residus plàstics que generen els envasos. És a dir, aquest model va en contra del que necessitem: una alimentació sana, que recuperi les relacions de proximitat i amb una petjada mínima de carboni.

Enfocar: La família, primera educadora

  Un altre objectiu del Pacte Educatiu Global és la família, que és la primera i indispensable educadora. Hi ha un proverbi africà que diu: «Per educar un nen cal la tribu sencera». Però, qui forma part d'aquesta tribu? En primer lloc hi ha la família. Per això, el primer i més important és que les famílies tinguin temps per "ser famílies". Com s'aconsegueix això? Compartint tots els membres de la família, la importància de la vida familiar; estimant-se i respectant-se, dialogant davant dels problemes i les diferències, buscant sempre el bé de l'altre abans que el propi; etc., i no ens oblidem del temps en família, que de vegades és escàs. Per explicar-nos les coses que ens passen, per riure i també per plorar, per abraçar-se i per enfadar-se, que al final tot és aprenentatge de vida. Dels altres membres de “la tribu” en parlarem un altre dia. El valor de la família neix i es desenvolupa quan cadascun dels seus membres assumeix amb responsabilitat i alegria el pap

WITHIN me: Meditació de la capçada

Som arrels, som tronc però també som capçada que mira al cel, més enllà del nostre món més material. Et convido a adaptar l'experiència que et proposo. T anca els ulls. Respira compassadament, conscientment. Sempre pel nas. Visualitza interiorment que mires la part de l'arbre que ets tu, la més alta; la que s'enlaira. Una capçada que s'enfila ben amunt, amb moltes fulles i moltes branques. No et perdis detall de tot la grandesa que representes. Mira el color de les fulles, la llargada de les branques. Hi entra la llum? Quina alçada fa el tronc? Gaudeix d'aquest moment. I ara, ves més enllà: enviar les teves llavors el més lluny que puguis. Ets un abre, no camines, però pots fer que la vida neixi més enllà. Imagina-t'ho. El teu arbre produeix llavors molt petites. Potser ets un pollancre o un salze i a través del vent ets capaç d'enviar les llavors ben lluny. Potser t'hi ajuda algun ocell, o altres animals. Ets vida, abundància. La capçada no acaba en tu,

Quin dilema!: Maleïts treballs de grup

  Dilema d'avui Sergi és un dels teus amics i et demana fer una feina en grup amb tu. Tu ets d'aquelles persones que lliuren el treball sempre a temps però saps que en Sergi no sempre compleix la seva part i pot ser que es pengi a última hora… encara que potser últimament hagi canviat, no ho saps. Possibles respostes Li dius que no, que ja tens grup encara que no sigui veritat. A tu no te la juga més, li dius que no amb explicació o sense. Poso les cartes sobre la taula i li demano un compromís. D'acord, que hi participi. Distribuirem bé les parts i el calendari i el professor veurà qui falla o no. És una oportunitat per aprendre a treballar en equip i a comptar amb qui treballa més a baix ritme...veurem si ho aconseguim. Comprovem resultats T'escudes en mentides perquè en el fons no confies gaire en que la teva decisió sigui molt neta o solidària, encara que és la teva manera de tirar-la endavant. Només penses en tu i en els teus resultats i no t'interessa res més.

PREGArock: Pokito a poko. Chambao

Qui no ha estat una mica perdut pel camí? Quan s'inicia el viatge de la vida encara no sabem ben bé quin equipatge agafar, el lloc d'arribada apareix ple d'incerteses i se'ns presenten molts fulls de ruta alternatius. El que sí que és segur és que volem fer aquest viatge amb altres i que els amics són el més important que tenim. Buscar la nostra identitat i connectar amb el món dels nostres sentiments és una part principal d'aquest viatge: «cavilando en lo que soy y lo que siento». I és veritat que «no vale la pena andar por andar», encara que en algun moment de la nostra vida hàgim fet recorreguts perduts, «que es mejor caminar pa ir creciendo» i que es puguin desplegar en nosaltres totes les possibilitats latents. Aquest creixement té un moviment cap a fora i té, també, un moviment cap a l'interior que és el que omple de bellesa, de llibertat i de sentit tota la resta: «mirarme dentro y comprender…» Ens perdríem molt de nosaltres mateixos i dels altres sense a

Emocionari: Gelosia o Enveja

Alguns diuen que la gelosia i l'enveja són el mateix. No és així, tot i que ambdues emocions van de la mà, barrejant-se i avivant-se mútuament.Són paràsits que devoren la teva alegria. No els interessa que a tu et vagi millor, sinó que a l'altre li vagi pitjor. En què es diferencia la gelosia de l'enveja? La gelosia et dificulta compartir allò que consideres teu, com l'amor d'un ésser estimat. L'enveja, en canvi, no neix del que tu tens, sinó del que l'altre té. és la tristesa que sents quan algú posseeix allò que desitges. Pensa en l’última vegada que vas sentir enveja i en l'última que vas sentir gelosia. Ets capaç de distingir-les?

Relats del món: El nen astut

  Un pastor anava de camí cap al mercat per vendre el blat que havia recollit de la seva collita. Com que els sacs de blat pesaven tant, l'home va agafar el ruc per carregar-los, però era un animal molt lent, ja que estava coix de la pota dreta i era cec de l'ull esquerre perquè uns nens li havien llançat una pedra. El ruc era molt lent i abans d'arribar a la ciutat, l'home va decidir descansar un moment. Va deixar el ruc lligat en un arbre i es va estirar a l'ombra per dormir una estona. Quan es va despertar, el ruc havia desaparegut, amb tota la càrrega que l'home havia de vendre. Desesperat va sortir al camí i es va trobar amb un nen. – Has vist passar un ruc per aquí – va preguntar l'home. –Era un burro coix de la pota dreta i cec de l'ull esquerre que carregava amb un sac de blat? – va dir el nen. – Sí, sí – va contestar l'home desesperat – on l'has vist? – Ah no, no l'he vist – li va aclarir el nen. - I si no l'has vist com és que s

Intuïcions: Viure i mirar la mort sense por

Amb les festivitats de Tots Sants i difunts, hem entrat en el cor de la tardor, un moment per a la reflexió asserenada, el recolliment i la calma.  L’escurçament del dia i l’arribada del fred afavoreixen el recolliment, la calma, la meditació i en aquest marc de pausa arriba el moment de recordar els difunts, els sants i els morts. La pau tardoral que oscil·la entre la grisor dels dies de pluja i la lluminositat d’alguns migdies és un bon moment per a la reflexió asserenada, per a la lectura reposada i per a la caminada tranquil·la. La natura ens condueix cap aquest temps interior mentre l’exterior reposa, s’escurça la llum, el fred es fa present, plovisqueja o el vent ens sacseja. Per tant, podem sentir que és arribat el temps de mirar endins i de tenir present que per tal que tot torni a brostar cal que les llavors estiguin colgades i que el terra s’assaoni d’humitats. El ritme de la natura potser ens convida a despendre’ns del sobrer i acostar-nos a l’essencialitat interior. Els can

A contrallum: Tots Sants

Als sants ens els imaginem dins un hàbit o portant una sotana. Ser sant espanta i, ja ho sé, sembla que no és popular. Però ser sant és allò a què convida la fe, si es viu amb coherència i alegria. Voler ser com Jesús, en la teva manera d'estimar, en allò que t'apassiona fins a robar-te les hores. Estar amb ell. Sense deixar de ser tu. És més, sent més tu que mai. Lliure. Vivint com ell i per ell. Sense evitar els dilemes, però sense decidir-se per l'opció més senzilla: distreure's i deixar de buscar, evitar la dificultat i el dolor. Més aviat apostar i entregar-se. I veure en el seu lliurament, a la seva creu, la teva pròpia. En les teves opcions, en les teves decisions, les petites i les grans, tenir-lo en compte a Ell. I als seus preferits. En com ocupes l'espai i el temps, ser testimoni d'una esperança. Que et treu més enllà d'aquestes coordenades. Que et porta a comunicar-la. Que et llença fins a l'infinit. I que et porta a córrer allà on Ell et dug