Gabrielistes 1xDIA

Una cinta que es va fer viral a Youtube va canviar la vida a aquesta jove afganesa. El seu videoclip Brides for Sale , en què a ritme de rap denunciava els matrimonis forçosos d'adolescents al seu país, la va alliberar de casar-se als 16 anys i li va servir de passaport per emigrar als Estats Units i obtenir una beca d'estudis. Encara que va néixer a l'Afganistan, la seva família es va mudar a Teheran fugint de la guerra. En ser una refugiada, la Sonita només rebia classes d'una ONG que feia de escola, però des de ben petita va començar a escriure cançons sobre la guerra, la violència i els drets de les dones. Un dels seus professors va parlar d'aquesta noia talentosa a la directora de cinema iranià Rockhsareh Ghaem Maghami, que va decidir fer-ne un documental, Sonita, sobre ella. Però per això, la cineasta va haver de pagar a la seva mare 2.000 dòlars, i evitar així que durant 6 mesos fos venuda al seu futur marit. Era la segona vegada que se li concertava un matri

Va arribar a la cova buscant pau. Li va explicar a l'Anacoreta: - He passat la vida lluitant per la pau i no he aconseguit res. He anat als països en guerra i no m'han volgut escoltar. He estat a camps de refugiats i m'han dit que el que volien era menjar. M'he dirigit als comerciants d'armes i m'han fet fora dient que ells viuen de la guerra. He donat mil conferències a mil països i han continuat preparant la guerra per preservar, em deien, la pau. I el que és pitjor. Al meu cor tampoc no hi ha pau. L'Anacoreta el va mirar amb simpatia. Va guardar aquella estona de silenci, mirant a l'horitzó, com era habitual en ell, abans de respondre-li: - La pau no s'aconsegueix “lluitant”. Ni tan sols parlant de pau. Es tracta que siguis home de pau. Prova de seguir la pregària de Sant Francesc. Has de “posar” pau. Aleshores et sentiràs solidari amb les víctimes de la guerra, del terrorisme, del desamor, de les infidelitats de tota marginació. Es va aturar un i

Avui portem a reflexió la més rabiosa actualitat. I ho fem conscientment un dia abans de la celebració del DENIP a les escoles. El fantasma de la guerra torna a caminar entre nosaltres i sembla que els intents diplomàtics per buscar solucions mitjançant el diàleg s'estrellen contra les  ments estretes dels qui es creuen amb el poder de decidir sobre el destí dels altres. Els conflictes provoquen que cadascú comenci a pensar quines són les raons que assisteixen als uns i als altres, i al final ens acabem posicionant. Fins i tot ens podem arribar a plantejar si hi ha raons que justifiquen o no la guerra; si hi hauria, en algun cas, una “guerra justa”. Però avui dia, les possibilitats de destrucció són tan grans i descontrolades que la justificació moral d'una guerra és força inadmissible. Precisament, al capítol setè de l'encíclica Fratelli tutti, titulat Camins de retrobament, el papa Francesc proposa una sèrie de reflexions sobre la guerra que crec que és bo rellegir en aqu

  Un home arrogant rep el sabor de la seva pròpia medicina quan és transformat en un mim. Per ser alliberat ha de créixer per ser una persona millor. Les bones maneres simplement s'han esfumat. I potser podríem afirmar fins i tot que les hem desterrat. Perquè cada dia ens comportem amb pitjors maneres, fins i tot les persones que encara tracten de mantenir un cert codi de cortesia són anomenades despectivament com a cursis o repipis. És hora de recuperar la bona educació en el tracte amb els altres, com saludar a l'hora d'entrar en un lloc, cedir el pas o el seient, dir bon dia o no oblidar-nos de donar les gràcies. Perquè la cura en l'atenció a les persones que ens envolten, encara que siguin desconegudes, no té a veure amb l'estatus social, les modes o els esnobismes, sinó que és l'expressió externa de l'afecte i el respecte profund pels altres.

Agrair els amics és una cosa natural que ens porta a mostrar-ho de multitud de maneres. Potser una de les més importants sigui una trucada de tant en tant. I això per què? Molt senzill. En primer lloc, és la manera de fer-lo sentir que estem a prop, que ens interessa conèixer com està i que el seguim estimant com sempre. També és la manera per comunicar-se les novetats de la vida d'un i altre, el que és rellevant. Els amics intueixen com es troben pel to, pel canvi de rutines, la manca de notícies o l'excés de trucades d'atenció. Els amics ensumen les necessitats, mancances i èxits. A més, trucar no és un missatge fred que es queda superficialment, sinó que és escoltar la veu de l'amic. Finalment, una trucada a temps és l'aigua que rega la relació. I en això hi ha tanta diversitat com persones: n'hi ha que es truquen cada dia, un cop al mes o un cop cada estació de l'any . Si aquesta persona continua sent rellevant, si l'estimes, si t'importa el futu

T'has parat a pensar mai com t'afecten a tu personalment les diferents situacions de violència que vivim en el nostre món o el que vius en el teu entorn? I, has pensat què pots fer tu per afavorir la pau?, què pots aportar que a manera de “efecte papallona”, es pugui convertir en un gran moviment que generi una nova cultura de la no violència i la pau? Ser pacificador no vol dir que hagis d'aguantar-te davant les injustícies. Al contrari, un pacificador davant de la injustícia fa el possible per revertir la situació i aconsegueix que les relacions entre els uns i els altres siguin de justícia. Aquesta setmana us convidem a tenir ben oberts els ulls a les situacions del nostre entorn proper, i alhora contactar amb el desig de pau que tots portem a dins. Només des d'allà, escoltant el nostre interior, compartint somnis amb altres que vulguin el mateix i sent creatius per cercar gestos quotidians i propostes concretes, podrem recrear entorns de pau. Feliços els qui treball

El manglar és una àrea o zona densa on es produeix el creixement d'arbres, dins de les àrees tropicals i subtropicals, al llarg de les costes i riberes afectades per la marea. Aquests arbres tenen capacitat per tolerar i créixer a les zones que concentren gran quantitat de sals i es troben entre els ecosistemes que més vida generen, per això, és fonamental la seva conservació. La comunitat de l'Espavé (Panamà) s'ha dedicat durant molts anys a l'extracció de la fusta d'aquests arbres per continuar amb la font de treball més important dels seus habitants: la confecció de grans forns per a la fabricació del carbó. Tot i això, durant els últims anys s'està produint una tala indiscriminada del mangle perjudicant l'ecosistema, les espècies marines i migratòries que habiten en aquestes zones i dinamitant una de les fonts d'oxigen, i absorbents de CO2, més importants de la regió. Després de veure la dimensió i les conseqüències de devastar un ecosistema fonament

Tanco els ulls. Connecto tranquil·lament amb l'experiència del moment present, amb l'experiència del que estic vivint, amb l'experiència del que estic sentint. Aquí i ara. Què passa dins meu en aquest moment? Em faig conscient de la respiració, de la manera com em travessa i m'assossega; com si amb cada respiració inspirés benestar, com si amb cada respiració expulsés les tensions, com si amb cada un dels moviments de la respiració em quedés una mica més assossegat. Em faig conscient del conjunt del cos tal com està en aquest moment. Em faig conscient dels sons que sento, de la manera serena com els accepto. Me'n faig conscient. Permeto que totes aquestes sensacions de benestar i felicitat que puc percebre, amb més o menys claredat, penetrin al més profund del meu ésser, que s'assentin en tot el meu cos. Em faig conscient dels meus estats d'ànim, de confiança, de lleugeresa, de serenitat, d'harmonia; dels seus moviments a la meva ment; dels pensaments i

Els primers cristians van experimentar Jesús com a font de vida nova. D'ell rebien un alè diferent per viure. Sense ell, tot se'ls tornava sec, estèril, apagat. L'evangelista Joan redacta l'episodi del casament de Canà per presentar simbòlicament a Jesús com a portador d'un «vi bo», capaç de revifar l'esperit. Ningú a Occident ha tingut un poder tan gran sobre els cors. Ningú no ha expressat millor que ell les inquietuds i interrogants de l'ésser humà. Ningú no ha despertat tanta esperança. Ningú ha comunicat una experiència tan sana de Déu sense projectar-hi ambicions, pors i fantasmes. Ningú no s'ha acostat al dolor humà de manera tan fonda i entranyable. Ningú no ha obert una esperança tan ferma davant el misteri de la mort i la finitud humana. Avui, quan les ideologies i les religions experimenten una crisi profunda, la figura de Jesús escapa de tota doctrina i transcendeix tota religió, per convidar directament els homes i les dones d'avui a un

¿Quina incidència tindria l'escalfament global en els personatges de Frozen? La pujada global de les temperatures podria posar fi al gelat regne de l’Elsa (‘Frozen’). La reina de les neus necessitaria redoblar esforços per construir sobre unes glaceres que, ara com ara, es fonen a un ritme sense precedents. Mentre el seu regnat es fon, l’augment del nivell del mar començaria envaint zones costaneres i inundant els territoris més plans.  Algunes illes, com la hawaiana de ‘Lilo i Stitch’ o la xilena de ‘Vaiana’, podrien començar a perdre terreny fins a desaparèixer. Arguments científics En els paratges més freds del planeta, l’escalfament global amenaça de destruir els blancs paisatges gelats. Investigacions recents revelen que el desglaç s’està accelerant a un ritme alarmant. Les aigües (cada vegada més càlides) i el vent (que al seu torn es va temperant) desfan les reserves de gel del planeta, tal com alerten els experts des de la revista ’Nature’: des dels casquets polars de l’Àrt

Toquen temps difícils. Però què és fàcil, em pregunto. L'important potser té a veure amb l'adaptació. No deixeu passar el temps i poseu-vos en marxa. Estar contínuament en moviment, aprofitar oportunitats i, mentre no apareguin, cercar. Els camins s'aniran obrint, hi haurà llum.  I fixa't bé que fins i tot enmig del dolor, del cansament, de la duresa d'algunes de les nostres situacions, sempre hi ha una escletxa, una escletxa per on entra la primavera… Com diria Cohen, «hi ha una esquerda en tot. És així com entra la llum». I de fons, en tota aquesta imatge, sempre la mà d´un Déu que t´acompanya, que m'acompanya, amb infinita tendresa…

Ningú no està lliure d'una situació imprevista, d'un tràmit que dura més del que s'esperava, d'un embús, o fins i tot d'una distracció. Però la qüestió és que la majoria de vegades, qui és puntual, ho és pràcticament sempre (potser s'haurà acostumat a calcular millor els temps, a donar-se marge per no anar tan al límit, a deixar la tasca començada, o és que no li agrada el risc). I en canvi, hi ha els que sempre són impuntuals. Sempre arriben tard. Deu, quinze minuts, el que sigui... i com se t'acudeixi dir alguna cosa, el problema el tens tu «és que... com et poses». De vegades un WhatsApp sobre la marxa sembla ja coartada. Però, de què serveix que, quan estàs esperant al lloc i hora acordat, t'entri un missatget dient «arribo deu minuts tard», quan tu potser has deixat alguna cosa que tenies entre mans, una tasca, una conversa, o un llibre que estaves llegint, per no arribar tard? I penses, no em podrien haver avisat fa un quart d'hora? I aquí et q

Expliquen que a l'antiguitat hi havia un savi que, amb la seva saviesa, irritava el rei del lloc. Aleshores, el monarca el va anar a conèixer. Quan el va veure, el primer que li va preguntar va ser: - Quants anys tens?, -per aquella creença que la saviesa té a veure amb l'edat-. El savi va respondre: - No ho sé Això va posar el rei fora de si perquè va interpretar que el savi s'estava rient d'ell. I va cridar: - Com que no saps quants anys tens! T'estàs burlant de mi? Sorprès, el savi va contestar serenament: - No, senyor. Per mi, els anys que tinc són els que em falta per viure i no els que he viscut; els que he viscut ja no els tinc, per tant, no sé quants anys tinc. Què en penses de la filosofia d'aquest savi? On està enfocada la seva vida? al passat, al futur o al present? Visquem la vida amb il·lusió; cada dia és un regal de Déu. Aprofitem-ho i donem gràcies.

  Observa la imatge i comparteix impressions amb els companys.  Podem reflexionar també amb aquest text: Estem canviant constantment d'etapes. Finals i principis de cursos, de temporades, d'anys... acabar i recomençar formen part de la vida. I sempre és útil, quan arriba un moment de canvi, mirar allò que se'n va, per aprendre'n, i mirar allò que ve, per projectar, planificar, somiar i construir. Un any nou, per exemple. Temps de canvis. Canvi d'activitats, de ritme, potser de llocs. A algunes latituds comença l'estiu. En altres, segueix el curs amb les seves rutines. Però el temps, en tot cas, va marcant els canvis. Hem somiat, resat, crescut. Hi haurà hagut cops o alegries, paraules o silencis, descobriments i aprenentatges… I Déu també hi és present. I ens preguntem: Quins són els meus somnis per a aquest 2022? Quines esperances bateguen, callades, a dins meu?

  Kindled explica la història d'un Flame Sprite (una flama) i un Wood Sprite (una gla), éssers de fades en miniatura en un món de fantasia. La seva amistat és prou forta per superar els desafiaments presentats per l'entorn i per ells mateixos, fins i tot si això vol dir arriscar o sacrificar alguna cosa l'un per l'altre. No puc donar una definició del que és “un bon amic”. És aquell amb qui comparteixes molta intimitat, o poca? Amb qui parles de tot, o gairebé? Amb qui et sents a gust? Doncs sí i no. Cada història, cada relació, cada amistat és una mica diferent. En uns casos està feta de compartir el que és quotidià, i d'altres d'obrir el cor nu. En uns casos sorgeix gairebé de sobte, sense saber molt bé per què, i en altres neix del treball comú, del temps gastat amb altres, d'anar-se coneixent a poc a poc… Hi ha amb qui rius de debò, i amb qui pots mostrar el teu enuig . Però, en tot cas, tots aquests braços propers, aquelles vides que apareixen en la mev

Ha arribat l´inici de l´any i no podem deixar passar la temptació de reavaluar la nostra situació i les nostres metes; per qüestionar-nos el rumb i reorientar-lo si cal. Tanmateix, sovint els objectius que ens fixem es queden en simples bones intencions. En resum, és un tema de motivació i planificació. Una perspectiva a llarg termini és important per identificar els objectius i avaluar el progrés en la seva consecució. Aquesta idea la exemplifica Ebenezer Scrooge, protagonista de Cançó de Nadal, de Dickens. A l'obra, el sinistre i avariciós personatge rep la visita de tres figures, els fantasmes del Nadal passat, present i futur. Els dos primers ens mostren com la seva manera de comportar-se l'ha dut a ser el que és. Finalment, el fantasma del Nadal futur el porta fins a la seva tomba descuidada i oblidada, moment en què, a la vista del seu final, Scrooge decideix convertir-se realment en una persona més tractable, generosa i compassiva. Encara que pugui semblar sens dubte una