Gabrielistes 1xDIA

https://youtu.be/DP4SABuy40w (estribillo) Tú estás haciendo todo nuevo, vida das a lo que había muerto. Saciarás el corazón sediento, cantarás en medio del desierto. El desert té molt simbolisme en la Quaresma. És espai de recerca i de silenci, de lluita i temptació. És lloc de solituds i incerteses. Però és també espai de crida, de resposta i de trobada. Al vídeo se'ns ofereix la resposta: Déu. I Tu? A qui busques quan et sents buit/da?

Perquè hi haurà un després, un moment en què tot això quedarà enrere, no sabem si trigarem mesos com ara pot semblar, o anys. Però passarà. I llavors, què? Ens cal ser conscients del que hem perdut, però més encara del que hem guanyat. De moment, la pandèmia està sent un parèntesi, una aturada fins que tot pugui tornar a com era abans. Però no acabem d'adonar-nos que no tornarà a ser com abans, no podrà ser-ho. Se'ns ha instal·lat l'escepticisme respecte dels nostres líders, la pregunta sobre la qualitat de vida dels nostra gent gran; hem descobert l'enorme impacte de la desinformació, que les crisis no ens uneixen tant com pensàvem i la immensa solitud en què viu una part important del nostre món; hem recordat com som de fràgils i, en bona mesura, que molt poques coses de les que fem són realment essencials i inajornables. Cada un podrà sumar a aquesta llista els seus aprenentatges, aquests són només alguns dels meus. Cadascú, cadascuna, haurem de preguntar si esperem

(ref. Lucas 11 ,29-32) Coneixes la història de Jonàs? Sí, aquell que va estar tancat al ventre de la balena durant tres dies. És un dels llibres de l'Antic Testament. S'hi relata la seva "aventura" dins del cetaci i com se’n va lliurar. Sovint nosaltres també estem replegats i tancats en nosaltres mateixos, i creem moltes illes inaccessibles i inhòspites. Fins i tot en les nostres relacions som incapaços d'obertura: la parella, la família, el grup d'amics... El camí de Quaresma ens parla d'una forma de viure que és molt diferent. Una manera de viure que suposa obertura, incertesa, risc... Hem de deixar anar d'estructures que ens impedeixen caure, però que no ens deixen tampoc córrer. El senyal de Jonàs que és possible ressorgir mitjançant la fe, ha de orientar-nos durant aquest temps de reflexió. Només cal creure. No tens por de quedar-te tancat en bombolles que t'impedeixin veure, olorar, sentir, conèixer, tastar el món, la seva gent, les seves po

Un home que anava fent el seu camí va caure en mans d'uns lladres que li van treure la roba, el van colpejar i van marxar, deixant-lo mig mort. Va passar per aquell lloc una persona, reconeguda, rigorosa amb les normes que, en veure'l, es va ajustar la mascareta, va prendre distància i va passar de llarg. Després va arribar una altra persona amb la qual va succeir el mateix. Segurament tenien pressa, coses a fer, gent a la qual atendre, molta feina. Va passar per fi un samarità, a qui els altres dos segurament haguessin criticat per no tenir fe. Però va ser el que es va compadir. El samarità és a qui no li va molestar la religió d'aquell home mig mort, tampoc si era migrant amb o sense papers, si era d'esquerres o de dretes. Se'ns diu que el samarità es va acostar, fins i tot sense saber si aquell individu nu tenia COVID. El va curar amb el que tenia. Va utilitzar el gel hidroalcohòlic, no era un imprudent, però en algun moment va haver de treure’s la mascareta. Si

Amplia la imatge. La reconeixes? És la protagonista del cartell de Quaresma. https://cdn.unitycms.io/image/ocroped/2001,2000,1000,1000,0,0/VRUHhyiYBUo/2roR-bCk47i9_LmkxUp2zU.jpg Suposo que ja ho heu començat a treballar a classe de Religió. Però avui volem que compartiu amb nosaltres aquesta idea: Si deixem el fruit a l'arbre, veiem que només s'obre i mostra el seu interior quan està madur. Ha de vèncer la resistència de la closca o pell per oferir nova vida, ja que les llavors produiran nous fruits en caure. Si ho trasllades a la teva vida, te n’adonaràs de que tu també tens les teves pròpies resistències a mostrar tal com ets i que les has de vèncer per avançar. Quins són?

Adoptem la postura de meditació escollida. Ens centrem en l'aquí, en l'ara, ens fem càrrec de la respiració, del procés d'inhalació i exhalació. Treballem amb una emoció concreta i per a això rememorem alguna situació que ens va provocar enuig, ira, por, ansietat... Imaginem i visualitzem l'episodi concret i recordem l'ambient, les nostres emocions en aquell moment i per què reaccionem així. Donem-li un nom a l'emoció i seguim explorant quines sensacions corporals ens transmet aquesta emoció (nus a gola, mal a estómac...). Preguntem a què m’impulsa aquesta emoció, què faria si em deixés portar per aquesta emoció, quines conseqüències tindria i si aquestes conseqüències em beneficiarien o em perjudicarien. Aturem-nos i pensem-ho uns moments. Prenguem consciència simultàniament de la respiració. Quan sorgeix una emoció negativa, podem transformar-la registrant-la en el moment que sorgeixi, acompasarla amb la nostra respiració i acollir-la.

Montserrat Medina Martínez era un dels exemples de jove triomfadora a Europa. Amb 36 anys, porta a l'esquena un currículum excepcional. Aquesta enginyera de València que va fundar el 2011 Jetlore -una empresa amb seu a Sant Mateu (Califòrnia) y que la va vendre per fitxar per Deloitte- ho ha deixat tot per ser monja. L'èxit i els diners no la feien feliç, i es va plantejar més. Ara afirma que ha trobat «el tresor» de què parla l'Evangeli i es lliura a Déu com a religiosa en un monestir d'agustines. "Feia servir tots els talents que la infinita bondat del nostre Déu m'havia regalat, però els feia servir per a la meva pròpia glòria i per acumular riqueses en aquest món. M’'apropiava dels dons rebuts buscant només el meu propi interès. I m’enganyava a mi mateixa perquè, lluny de fer-me feliç, aquesta actitud només em provocava un buit cada vegada més creixent. Desconec el pla que Ell té per a mi d'ara en endavant. L'únic que sé amb certesa és que he tr

Avui passem del carnaval a la cendra. Un curiós itinerari. Per carnaval no hi ha més que la façana que un vol mostrar. L'estrèpit tapa tots els matisos És una curiosa metàfora de com de vegades puc viure. Em disfresso de fort, quan em sé vulnerable. Aparento ser dur encara que estigui trencat per dins. Amago les estones mortes, les inquietuds quotidianes, els neguits o les ferides. O emmascaro les pors amb projectes inacabables. Suposo que, de vegades, un té dret a ser prudent en el que mostra i el que no.  Però és important obrir portes, com més millor, per poder compartir tota aquesta vida que va per dins. Cobrir-se de cendra seria l'altra cara d'aquesta moneda. Com qui es treu el maquillatge davant d'un mirall, per trobar-se amb la pell nua. Com qui es va despullant de capes o robes i va quedant desprotegit. En aquest temps de cendra, insistim en poder veure la nostra veritat sense adornaments. No es tracta de mortificar-me, o de dir: "no serveixo per a res"

Aquesta faula xinesa ens explica que hi havia una vegada un home molt treballador en un llogaret de camperols. Tenia unes terres fèrtils i, però, es trobava limitat per un greu problema: no comptava amb un pou. L'aigua es trobava molt lluny del seu territori i això li comportava grans dificultats. Totes les nits havia de caminar més de tres quilòmetres per anar fins al pou més proper. Tornava molt tard a la nit, amb atuells plens d'aigua. Això li permetia cobrir les seves necessitats bàsiques i alimentar la terra, però era massa esgotador. Els seus veïns no l'ajudaven. Fart d'aquesta situació, l'home va decidir cavar un pou. Era un treball massa ardu per a una sola persona, però no tenia alternativa. Va estar més d'un mes fent aquesta tasca i per fi ho va aconseguir: ara tenia un pou del qual sortia aigua fabulosa. Un veí curiós li va preguntar per la tasca i el camperol li va respondre: "Vaig cavar un pou i al fons vaig trobar a un home". La notícia e

https://youtu.be/im0k9d-gqbU?list=PLrfT1cGCROtpNkMrkHwrvEE3iNTFIT8K9 Una nena sense llar es veu assetjada per uns perseguidors adorables que li fan abandonar la seva caixa de cartró i travessar una ciutat hivernal plena de perills. Tot i que el motiu està més que justificat... ja que finalment la conduiran a una llar molt càlida. És hora de creure que un món millor, més proper a l'amor, és realment possible. De res val quedar-nos en la denuncia si no ens posem en marxa. I aquesta és una tasca per a tots, no només per a ministres, governants, líders... Posar-nos en marxa contra la pobresa està a les nostres mans, de cadascú de nosaltres, canviant el nostre estil de vida, de consum… No podem conformar-nos amb dir "un altre ho farà". Papa Francesc

Ampliar la imatge i comentar-la a través del text https://www.religionenlibertad.com/images/carpeta_gestor/archivos/2019/02/12/nenes_soldados2.jpg?r=154997908542433843 Avui es commemora el Dia Mundial contra l’Ús de Nens Soldat amb l'objectiu de recordar a tots els nens i nenes que han estat usats per grups armats a diferents països per formar part de conflictes brutals, la qual cosa els ha generat danys físics i psicològics irreversibles i, en el pitjor dels casos, la pèrdua de les seves pròpies vides. Com a nen/a soldat, fem referència a qualsevol menor de 18 anys que és o ha estat reclutat per un grup o una força armada. Dins d'aquest, el nen/a és obligat a exercir qualsevol rol dins de les files: participació activa en els combats, terrorista, cuiner, espia, o objecte d'explotació sexual. Avui, els nens i nenes soldat constitueixen un dels casos més greus d'explotació infantil. En molts països en guerra, cada vegada més brutals i més llargues, com les de Síria, Ieme

https://youtu.be/OukQDrJ7QRQ “Aprender a quererte” tracta d'un tema emotiu i dolorós com és el treball infantil. A les imatges es veu un nen obligat a vendre cada dia productes al carrer. Aquesta és una situació real que pateixen tant a Llatinoamèrica com al Carib, on hi ha 13 milions de nens en situacions extremes de treball. I d'ells, prop de 9 milions viuen situacions perilloses i arriscades. Perquè el lloc dels nens no és el treball, sinó l'escola, i l'únic que volem per a ells és una vida amb més sumes que restes.

El temps és el que és, i tenim tant per fer! I, és clar, a la fi, volent estar en tot, no estàs en res. No al menys com s'ha d'estar: posant el cor i els sentits en el moment. Anem pel món sent meitats de res, complint perquè res ens quedi com a tasca pendent, albergant una frustració interior que desemboca en ansietat, culpabilitat i tristesa. I això que sé que aquesta altra meitat està dins meu, però aquí segueixo, incompleta, feta de trossets de mi, i cap d'ells fa que em dibuixi en la meva plenitud. Vull poder detectar el que és urgent en el llistat dels «he de»; vull poder diferenciar els «he de» dels «puc», i els «puc» dels «vull». Però, sobretot, vull conjugar els «vull» meus amb els «que volen els altres de mi, o el que vol el Senyor de mi». I un cop hagi discernit, vull poder tenir la capacitat d'estar. Fer-me present en cos i ànima en el moment que toqui, amb la persona que toqui, donant de mi tot el que sóc. @pastoralsj

(ref. Marc 7 ,1-13) Jesús ens ensenya que a la vida hi ha coses essencials i coses secundàries, i que aquestes últimes ens poden desviar del que és veritablement important i dóna sentit a la vida. Certament, complir unes normes, realitzar ritus o cerimònies, practicar unes costums per tradició està bé i ens dóna seguretat. Però., és això el més important a la nostra vida? De vegades podem oblidar-nos de les coses essencials i desviar la nostra atenció a les coses secundàries; fins i tot podem convertir el secundari en fonamental. Aquest és un perill que no podem ignorar. La vida de Jesús va ser de coses senzilles, però fonamentals: l'amistat, la solidaritat, la justícia, la misericòrdia, el compartir, la feina de cada dia, la simplicitat en el vestir i menjar, el descans, la sobrietat ... Jesús critica una fe deslligada de la vida de la gent i preocupada més pel secundari que per l'essencial. Què ens criticaria a nosaltres avui?

Per a què es desencadeni una emoció és necessari un estímul concret i la seva aparició es veu afavorida per determinades circumstàncies. No és només la persona la que s'emociona en i per a si mateixa; també el grup ho fa i, sobretot, la persona en funció del grup, i aquí sol aparèixer l'efecte contagi, difícil d'evitar. Avui us proposo una activitat relacionada amb l'aprenentatge servei en la qual el benefici el reben totes les persones del nostre entorn. Volem que recupereu la idea de gravar vídeos enviant missatges d'ànim i alegria a totes les persones del vostre entorn familiar i entre els vostres amics. Però no deixeu que es quedi només en una idea. Fem-ho possible. La situació que estem vivint no afavoreix l'optimisme i el bon humor. Avis, pares i fills, tots ens veiem afectats per les conseqüències que comporta la COVID i això, en molts moments, desanima. Així doncs, llancem-nos a compartir missatges d'optimisme i contagiem, amb la nostra alegria, el m

https://youtu.be/5L4DQfVIcdg El vídeo condensa el valor de l'esforç per aconseguir una meta. Quan som nens, tots somiem amb assolir la lluna i les estrelles. A mesura que creixem, hem de lluitar amb els objectius o responsabilitats de la vida que s'interposen en el nostre camí. Treballa dur, mai et rendeixis, i no importa l'edat que tinguis, viu els teus somnis!

El 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer amb l'objectiu d'augmentar la conscienciació i mobilitzar la societat per avançar en la prevenció i control d'aquesta malaltia. https://youtu.be/i-1l8SHSJ40 Des de l'any 2019 fins al 2021, la campanya del Dia Mundial contra el Càncer és "Jo sóc i vaig a" fent una crida a qualsevol persona a actuar contra el càncer. Qualsevol acció individual pot suposar un canvi a nivell global, i això és el que es vol reflectir. En el Dia Mundial contra el Càncer, qui ets tu i què faràs? Què puc fer jo en el Dia Mundial contra el Càncer? Donar suport a algun ésser estimat que estigui passant per la malaltia, una trucada, una visita per fer-li veure que no està sol. També pots cuidar la teva salut evitant factors de risc. Pots fer tot el que se't passi pel cap per informar-te i conscienciar els altres, incloent-hi les xarxes socials amb el hashtag#DiaMundialContraElCancer.

https://youtu.be/tUEWcskOe8I Avui volem apropar-nos a un testimoni de valor i valentia relacionat amb la defensa de l'entorn. Berta Isabel Càceres Flores va ser una líder indígena lenca, feminista i activista de l'entorn hondurenya. Va fundar el COPINH per lluitar pels drets dels lencas i va guanyar el Premi Mediambiental Goldman, "el màxim reconeixement mundial per activistes del medi ambient ". Els somnis de la Berta Càceres eren els de la seva gent, els mateixos de tantes comunitats camperoles i indígenes de tot el món: viure en pau amb la terra, els rius i els boscos que els donen sentit i subsistència com a poble i que, alhora, protegeixen el clima i el futur de tota la humanitat. Berta va ser assassinada el 3 de març de 2016 després d'oposar-se al projecte hidroelèctric Agua Zarca, que promovia la construcció d'una presa que posava en risc la supervivència de la comunitat indígena Lenca a Hondures, al cor del riu Gualcarque. Avui encara segueixen lliures

El canvi climàtic afecta la freqüència i intensitat dels episodis meteorològics extrems, com les intenses nevades i les gèlides temperatures que van deixar la borrasca Filomena en la major part de la península, aquest mes de gener. El dany a l'atmosfera de la Terra i al clima ens sembla un problema tan enorme que la nostra reacció inicial és preguntar: què pot fer una persona? Però malgrat tot es necessita un canvi amb urgència. L'escalfament global i la reducció de la capa d'ozó són dos problemes diferents. Estan vinculats entre sí perquè els dos es relacionen amb la calidesa de la nostra atmosfera i tenen un impacte directe en la nostra salut i en la salut de tot el planeta. Si no es fa res, les conseqüències per a la Terra seran desastroses. Podríem revertir el dany ocasionat pel canvi climàtic sempre que fem l'esforç necessari per modificar la forma actual de consumir i produir. Els experts opinen que serà necessària una disminució global del 60% en les emissions de

A la vora d'un oasi hi havia una palmera. No era molt gran i encara tenia molt per créixer i arribar a ser una robusta palmera. Un home va arribar fins a l’oasi. No deixava res de bo en peu. En veure a la jove palmera va sentir l'instint de destruir-la. Va agafar una pedra pesada i la va col·locar a la part alta de la palmera. I va marxar. La jove palmera es va estremir i es va doblar. Va intentar alliberar-se de la pedra. Però no ho va aconseguir. Estava molt ben col·locada. Però la palmera era perseverant, i no es va rendir. Va enfonsar les seves arrels en la terra cada vegada més profundament. Amb les seves arrels va arribar a l'aigua subterrània de l'oasi, va beure i es va fer forta. I va créixer aixecant la pedra. Va arribar a ser la palmera més bella i més alta de tot l'oasi. Després de molts anys l'home va passar una altra vegada per l’oasi. Volia veure si l'arbre estava sec. Però no estava sec ni moribund. Per contra, la palmera, que sobresortia i mo