Gabrielistes 1xDIA

Diamonds.Hawk Nelson   https://youtu.be/Yf1ARbpB0gA (traducción fragmento) Está haciendo diamantes, diamantes. Él los está puliendo y, a su ritmo, nos está convirtiendo en diamantes. Oh, la alegría del Señor será mi fuerza. Cuando siento su presión, está haciendo diamantes. Está haciendo diamantes, diamantes. Hace que nos levantemos del polvo. Él los está puliendo y, a su ritmo, Está haciendo diamantes con polvo. Haciendo diamantes con nosotros No tendré miedo de brillar porque está haciendo diamantes del polvo Haciendo diamantes con nosotros. Les dificultats que passem a la vida són com la calor i la pressió a què se sotmeten els àtoms de carboni per fer un diamant. Els moments difícils pels que passem poden ser un mitjà del què es val Déu per infondre’ns qualitats més valuoses. Imaginem que un tros de carbó es negués a passar pel procés necessari que l’hauria de convertir en el que és el seu destí: ser un diamant. Seguiria sent un tros de c

Quaresma - un viatge inesperat ... AMB TU https://youtu.be/yUA0rqypANQ Aquesta Quaresma ens presenta la més gran pel·lícula eternament explicada. Les grans històries, i amb elles els grans finals, sempre tenen un inici, un camí previ, que permeten als personatges madurar, presentar-se als altres... Això és la Quaresma: una història inesperada, la nostra, on mai, mai!, estem sols. Déu està amb nosaltres, AMB TU. "Silenci, estem rodant ... La més gran pel·lícula eternament explicada" ens guiarà en el nostre camí de Quaresma. Ens acostarà a la vida, mort i resurrecció de Jesús i se'ns convidarà a la transformació, que consisteix en donar un gir a la nostra vida. Hem utilitzat l'argot cinematogràfic (en anglès), per allò de "la màgia del cinema". Perquè el cinema sol agradar-nos, sobretot quan la pel·lícula que veiem ens fa reflexionar d'alguna manera, quan ens fa canviar encara que sigui la percepció sobre alguna cosa, per petita que sigui. El fasc

Dimecres de Cendra Quaresma. Dimecres de Cendra. Una altra vegada? Com l'any passat. De nou començarem aquestes setmanes amb la imposició de la Cendra. Però, per a què serveix això? Això és bo per a alguna cosa? En l'antiguitat els penitents cobrien el seu cap de cendra i es col·locaven a les portes dels llocs públics per mostrar el seu penediment i guanyar la benevolència de Déu... És el mateix ritu: imposar sobre els nostres fronts una mica de cendra. Aquesta i mil preguntes ens poden venir al cap en aquest dia. "Això no serveix per a res". "No obtindrem res a canvi". Però potser, sí caure en el compte que necessitem estar més en contacte amb nosaltres mateixos, amb Déu i amb els altres. O no? Això és la Quaresma: un temps per a això. Un temps per buscar-nos a nosaltres mateixos, a Déu i als altres. Temps de connectar i de descobrir. Descobrir-me, descobrir a l'altre i descobrir Déu.

La meva “cova” interior Per ajudar-te a silenciar la ment i entrar a la teva "cova" interior pots començar sentint el teu cos... recorre’l de cap a peus perquè es vagi relaxant, aquietant-se; sent-lo, escolta'l. O si prefereixes, presta atenció a la respiració. La respiració conscient fa callar i pacifica la ment. L'atenció plena a la respiració ens introdueix en la quietud, a la pau interior. Respira al teu ritme, conscientment ... durant uns segons... Després... acosta't més i més al teu interior i rep la VIDA; sent la vida, la vida que t’habita, la vida que et sosté, la vida que és Presència en "aquest" teu més profund centre... i aquí roman immòbil, receptiu, en profunda quietud durant uns minuts. Abandona't en Déu, entrega't a la seva acció amorosa... Si et distreus, torna a prendre contacte amb la respiració o amb el teu cos. No és fàcil, et trobaràs amb molts condicionaments i bloquejos, però... CONFIA! Si aprens a fer callar la m

Els disfressats La disfressa té una mica de protecció. Converteix la vida en un mur. Una barrera. Una façana que jo guarneixo com vull. Una estona puc ser príncep o pirata, monstre o àngel, puc ser qualsevol personatge. També de vegades en la vida em puc posar màscares. Per evitar conflictes. Per no haver de donar explicacions. Per donar una imatge... No és amb malícia, potser és comoditat. I disfresso la por d'enuig. La inseguretat d'ironia. La mandra d'indiferència. O em poso una capa de compromís, un barret de fe, una túnica de bon rotllo i una màscara de perfecció... sense estar molt segur de quant d'això és real. Dona'm, Senyor, lucidesa per no confondre la disfressa amb la vida... @pastoralsj

Pren la teva decisió -De veritat no creus en Déu? -va preguntar somrient i amb suavitat Gross-. -Crec que m'he tornat agnòstic. -Què és això? -Algú que no està segur de si Déu existeix o no. -No, no, no. Llavors, anomena’t ateu. Perquè, com pot ningú estar segur que Déu existeix? Per la teva definició, tots som agnòstics. Creus que jo tinc un coneixement científic de Déu? Puc retrocedir en el temps i ser-hi quan Déu parla a Israel o lliura els Manaments? Si pogués fer-se això, només hi hauria una religió en el món; tots sabríem quin grup té raó. -Però els homes solen prendre partit per una o altra cosa. -L'home ha de prendre una decisió. Sobre Déu, tu no saps, i jo no sé. Però he pres la meva decisió en favor de Déu. Tu has pres una decisió contra Ell. -No he pres cap decisió -va replicar Michael una mica murri-. Per això sóc aquí. Estic ple de preguntes. Vull estudiar amb tú. El rabí Gross va acariciar els llibres apilats sobre la taula. -Moltes grans co

Sale el sol. Nil Moliner https://youtu.be/oQaG5P0K-Kk (fragment) Va, tira, no te deprimas, sé más optimista rodea tu vida de gente bonita no desistas, mantén firme tu sonrisa,  recuerda que el sabor es más intenso cuanto más alto es la cima. Párate, piensa en tus interrogantes, igual te va bien tener un rato para ti, no te preocupes ni te olvides un instante. No te juzgues, busca el equilibro. Sale el sol, busca la dirección Cambia los problemas por luces de color Cuando llueva en tu interior cambia de sensación, No estamos solos... (bis) Quan estem perduts, tot i que ens sentim segurs de nosaltres mateixos, on busquem aquest contrast que ens assegura que, efectivament, hem escollit bé la ruta? ...I si m'equivoco, si em perdo, canvia’m de direcció cap a Tu...

Decisions que estan a les nostres mans Ho fem cada dia, des que ens llevem fins que ens fiquem al llit. Quina roba em poso avui? A quina hora quedem? Envio aquest correu ara o ho deixo per demà? On sopem? La nostra rutina i la forma en què vivim la nostra vida estan directament condicionades per cada petita presa de decisions. I precisament, perquè ho fem a cada moment, en ocasions banalitzem la capacitat i l'impacte de les nostres eleccions. I si bé és cert que no tota opció que escollim deixa la mateixa empremta i, per tant, no cal obsessionar ni fer de tot un dilema, sí que és important deixar espai al discerniment quan les nostres alternatives tindran conseqüències sobre altres persones. A prop o lluny. Conegudes o no. Com ens posicionem quan la capacitat d'influir sobre la destinació d'una altra persona és la nostra? Discernim suficientment les conseqüències de les nostres eleccions més importants? @pastoralsj

El laberint Ampliar la imatge, observar i fer comentaris. https://pbs.twimg.com/media/Dm0Hmp3W4AA-d9r.jpg Potser, sense pretendre-ho, heudescobert que el laberint és un símbol del cor humà: un conjunt de camins imbricats, carrerons sense sortida, cruïlles, un centre on és difícil arribar ... En quins moments de la vida t'has sentit com dins d'un laberint? Com podem explorar el nostre laberint interior? Jesús li va contestar: -Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Només per mi es pot arribar a el Pare. Jn 14,6

Veure per decidir millor Avui farem l'exercici d'imaginar quin tipus de vida visualitzes en el teu futur pròxim. Això pot obligar-te a contestar les grans preguntes a les que hem de fer front abans o després. Tanca els ulls i obre la teva ment. Què estaràs fent d’aquí a cinc anys? No és una pregunta genèrica, t'ho pregunto completament de debò. El 17 de febrer de 2025, pensa què estaràs fent just aquest dia a aquesta mateixa hora. Explica’m què veus. Tornem a la pregunta d'abans. Cinc anys des d'ara, aquest és el pla, pensa, qui ets? Què estàs fent? T'has canviat de casa? Segueixes en el mateix col·legi? Segueix mirant. Com és la teva imatge, la teva roba, el teu cabell? Posa't davant el mirall -el mirall del 2025, no el d’ara-, i digues-me, què veus? T'agrada el que veus, et sents còmode/a?... Tracteu de visualitzar on us veieu d’aquí cinc anys i poseu la ment al servei dels vostres objectius. Sigueu específics, penseu en la vida que voleu acon

Sant Valentí L'amor té molts noms, molts rostres, moltes formes. Té innombrables històries. És amistat, fe, passió, enamorament; és fratern, filial, patern; és compassió per les vides ferides o anhel pel que està per viure. És la trobada, quietud o tempesta. És acceptació incondicional i, també, fe en les possibilitats de l'altre. Amor és saber donar-nos. I també saber demanar ajuda a aquells en qui confiem. És gaudir de la presència i trobar a faltar en la distància. És celebrar junts la vida i plorar junts els cops. De vegades és set  i altres, font que sadolla els anhels. És senyal que estem vius. I hi ha ocasions en què la vida és cant i altres en què és enyorança. Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor.. Joan 15, 9

Kelvin Doe. DJ FOCUS Aquest nen africà de 10 anys es quedava fascinat investigant la ferralla tecnològica del Primer Món en els abocadors de Sierra Leona. A més d'extreure i vendre components metàl·lics per ajudar la seva mare, també va començar a sentir curiositat per a ells. Als 14 anys, va construir la seva primera bateria amb àcid, soda, cinta americana i metalls rescatats de l'abocador i consultant vells llibres abandonats a la biblioteca del col·legi. Així va proporcionar una mica de llum a les nits de la seva família i veïns i, a més, podia treballar en els seus invents. Després de la bateria, va venir el generador i després del generador, una petita emissora de ràdio que utilitzava per retransmetre els partits de barri als seus amics i donar "veu a la joventut". Havia nascut en DJ Focus -com l'anomenaven els seus amics-. Durant  l’ Innovate Salone -un certamen nacional d'innovació realitzat a les escoles secundàries de Sierra Leone- David Sengeh,

Qué Bonito- Soraya Arnelas    https://youtu.be/cmWdDK8x__g La vida tiene mil colores, no solo tiene cien sabores. Hay días que amanecen tristes, pero siempre habrá mejores. No hay mal que el tiempo no devore. Aunque lo bueno se demore, seguro llegará ese día porque así es la vida. Hoy ya decidí que llorar no quiero. Voy a sonreír por lo que yo tengo, por lo que yo tengo. ¡Qué bonito amanecer cada mañana! ¡Qué bonitos tus ojitos de esperanza! ¡Qué bonito estar con gente que te ama! Tenerte conmigo (2) Des del matí fins a la nit, estem triant entre viure agraint o exigint, esperançats o aclaparats, confiats o desconfiats, viure donant o traient, utilitzant paraules que uneixen o divideixen, oferint gestos que creen ponts o els destrueixen, actituds que transmeten misericòrdia o condemna... i tot això són eleccions personals que fem cada dia i que han de fer-se, independentment de les circumstàncies o situacions que haguem de viure; no valen excuses. Per això, cada dia

Tu decideixes https://youtu.be/TksKzOgRWZc Curtmetratge realitzat per l’Hugo Riera i presentat al concurs Subtravelling 2019 De TMB.  Tot viatge, per molt curt que sigui, implica decidir. El viatge que et proposem és una invitació perquè tu decideixis si vols compartir-lo o si prefereixes viatjar sol. Cada decisió que prenem, l'estil d'actuar que utilitzem, la nostra manera de parlar i la forma de dirigir-nos als altres creen dinàmiques que poden fer molt bé, però també poden transformar realitats quotidianes en autèntics inferns. La responsabilitat passa per aturar-nos, saber mirar més enllà, i preguntar-nos si la nostra manera de ser -amb obres, paraules i decisions- contribueix a anunciar el Regne de Déu o crea guerres i ferides sempre innecessàries.

Diuen i no fan Però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Mt 23,3 El fet que hi hagi unes "normes" no va contra la teva llibertat personal, sinó que condiciona la teva llibertat i la dels altres al bé comú. I has de saber que l'elecció és sempre un risc. L'elecció per una cosa, un fet, o una decisió determinada suposa la renúncia de moltes altres coses. Hi ha eleccions a molts nivells: des de triar el vestit que vull posar-me fins triar com vull viure. Ser lliure és tenir la capacitat de fer la millor elecció possible en un moment determinat.

Hi vaig. Potser hi vagi. No hi aniré. A tuenti, una de les xarxes socials més populars, una de les utilitats és la creació d'esdeveniments. El que té un compte a tuenti, de tant en tant, rep la invitació a participar en algun esdeveniment. Són propostes, suggeriments o invitacions a les que de veritat algú espera una resposta teva. I aquí ve el dilema, perquè hi ha tres opcions. "Hi vaig". "Potser hi vagi". I "No hi aniré" (bé, també hi ha la possibilitat de fer-se el despistat i com que no ho llegeixes -en aquest cas figurarà el teu nom per sempre en la llista de "no ha contestat encara"). D'alguna manera, dir "sí" és comprometre't, encara que sigui a alguna cosa mínima. És acceptar que renúncies a un altre pla, o que optes per alguna cosa. Dir "no" també implica decidir. Decideixes donar prioritat a una altra cosa, o al menys indiques que no acceptes aquesta proposta. Està bé ser clars. No obstant això, hi h

L'elecció correcta Tanca els ulls i dedica uns minuts a pensar en la influència de les teves decisions, tant en la teva vida com en les dels altres. Com canviaria la teva vida si t'esforcessis per ser bo/na, generós/a i amable a tota hora?, Si sabessis triar correctament? Hauries d’observar amb gran cura cap a on t'empeny teu foc interior i triar aquest camí amb totes les seves forces. Sigues conscient, sigues capaç de triar la decisió més adequada en cada situació que et plantegi el món, fàcil o difícil, tenint en consideració al proïsme i mostrant generositat d'esperit.

L'anacoreta i el jove que no volia fer-se preguntes Era un jove culte. Estava acabant els seus estudis. Per això li va estranyar molt a l'Anacoreta sentir-li a dir: -Jo quan llegeixo un llibre que em produeix dubtes, el deixo immediatament. Jo faig cas al que m'ensenyen els meus mestres i em diuen els meus superiors. L’Anacoreta es va acostar a ell i li va dir: -Em sembla que comets un greu error. El pitjor que podem fer és deixar de dubtar, de fer-nos preguntes, de buscar. Aquesta és l'única manera d'avançar en els nostres coneixements i en adquirir veritables certeses. El jove va replicar: -Sí, però no puc menysprear l'experiència dels meus mestres. L'ancià el va mirar amb simpatia i va contestar: -Tots els mestres han estat alumnes i no s'han convertit en mers repetidors. Perquè es van fer preguntes, perquè van dubtar del que els van ensenyar, van avançar i van descobrir noves coses. Es va aturar un moment i va concloure: -No et

Ni Oui ni Non. Zaz https://youtu.be/Ej59Y3nb080 (fragmento) Un poco más cool (sí), un poco más aburrido (no). Me gusta estar sola y también me gusta la multitud. Un poco más de tiempo (sí), un poco menos de tiempo (no). A mí, me gusta que me dejen hacer y no me mareen. Un poco más alegre (sí), un poco más triste (no). Amo las historias que te hacen llorar. Un poco más cerca (sí) un poco más lejos (no) Me gusta que piensen en mí  aunque no nos veamos. Me pregunto sin parar,  ¿cuál es el camino correcto a seguir? Vivir y dudar,  y eso puedes entenderlo. "Tingues paciència amb tot allò que no està resolt en el teu cor i intenta estimar les preguntes mateixes, com a cambres tancades i llibres escrits en un idioma molt estrany. No busquis ara les respostes, que no se't poden donar perquè no podries viure-les. I es tracta de viure-ho tot. Viu ara les preguntes. " Cartes a un jove poeta, Rainer María Rilke

Digues sí o digues no Amplia la imatge, observa-la i comenta què significa per a tú en aquests moments de la teva vida. https://content.thriveglobal.com/wp-content/uploads/2018/11/pablo-garcia-saldana-94058-unsplash1.jpg Et mous en una direcció, emprens un camí, però la decisió l'has pres en el teu interior, des d'un procés de deliberació i de risc assumit. Has valorat pros i contres? Has pensat en els efectes de la teva decisió abans de fer-la? Ets flexible en les teves decisions?