Gabrielistes 1xDIA

SOAR https://youtu.be/UUlaseGrkLc El curt, molt a l'estil Pixar, inspirat en El Petit Príncep, explica la història d'una nena de 13 anys anomenada Mara, qui somia amb arribar a ser algun dia dissenyadora d'avions. Un dia, quan la frustració està a punt de tallar les ales de la seva imaginació, apareix un petit pilot que cau del cel ... Ens explica a la perfecció el que significa aprendre.

Sant Gabriel Avui celebrem Sant Gabriel, atès que els nostres col·legis ostenten aquest sant en el seu nom. Gabriel vol dir en hebreu «força de Déu», «poder de Déu» o «fortalesa de Déu». Prové de "gabar" (força) i "El" (Déu), i és un dels tres arcàngels esmentats en la Bíblia, com l'àngel de la misericòrdia i missatger de Déu. A la primera meitat de segle XIX, un sacerdot, també bretó, va ser el continuador de Montfort. Es diu Gabriel Deshayes. Aquest sacerdot pot ser considerat com el refundador de les congregacions montfortianas. Gabriel Deshayes fa de l'educació dels nens una de les seves prioritats. "Els joves primer!". Aquest podria ser l'eslògan-retrat de la seva vida sacerdotal. Per respondre a la necessitat d'instrucció dels nens de camp, funda congregacions religioses. Elegit 7è Superior General de les congregacions montfortianas el 1821, Gabriel Deshayes prendrà tan seriosament la tradició d'ensenyament viscuda a Saint-Laurent

Hi ha una altra manera de veure les coses Un deixeble no acabava de comprendre. Cada vegada que tenia una contrarietat, es desesperava, fins i tot s'enfonsava en el desànim més gran. No obstant això, el seu mestre, impertorbable, sempre li deia: -Està bé, està bé! El deixeble es preguntava si al mestre mai li passava res desagradable o mai patia cap contrarietat, ja que sempre deia amb ànim assossegat: Està bé, està bé! Intrigat, el deixeble li va preguntar un dia: -Es que mai t'enfrontes a situacions que no poden ser resoltes? No comprenc per què sempre dius "està bé, està bé", com si res dolent et passés mai. El mestre va somriure i va dir: -Sí, sí, tot està bé. -Però per què?, va preguntar indignat el deixeble. -Perquè com no puc solucionar una situació a l'exterior, la resolc dins meu, canviant la meva actitud. Cap ésser humà pot controlar totes les circumstàncies i els esdeveniments de la vida, però sí que pot aprendre a controlar la seva actitud davant d'

Viure emmascarats Observa la imatge i comenta-la. https://redradiove.com/wp-content/uploads/2020/07/WhatsApp-Image-2020-07-27-at-12.13.32-PM.jpeg Més enllà del significat profund que podem treure-li a això d'haver de viure emmascarats, jo veig un missatge positiu en tot això: necessitem posar alegria al que ha tapat els somriures. Sí, potser després d'aquest improvisat món del disseny de màscares, surt a la llum una marca molt nostra que portem dins: que som éssers anomenats per l'alegria. Com diu el llibre de la Saviesa: «... deixem a tot arreu records de la nostra alegria, perquè aquesta és la nostra sort i el nostre destí. Doncs fem-ho, encara que sigui amb mascaretes. A. Colorado

Cendres a Mòria Un incendi ha engolit Mòria, el camp de refugiats més gran de Grècia i també d'Europa i on prop de 13.000 persones feia anys que hi malvivien, privades de creuar qualsevol frontera de la Unió Europea malgrat que la majoria fugen de conflictes tan crus com el de Síria o el de l'Afganistan. Des del principi de la crisi del covid-19, les ONG presents al campament s'han cansat d'exigir al govern el desmantellament de Mòria i el trasllat dels interns a instal·lacions o camps més petits i més ben preparats per fer front a una emergència sanitària d'aquest nivell. No ha sigut cap secret que al camp de M`0ria, conegut per molts dels refugiats que hi habiten com "l'infern", no hi havia ni aigua ni prou sabó per a tothom, i mantenir la distància de seguretat sonava a utopia. De fet, només hi havia un lavabo per cada 160 persones, una dutxa per cada 500 i les tendes de campanya allotjaven, de mitjana, entre 15 i 20 refugiats. Font:  https://www.ar

Obrir joc i repartir culpes Repartir culpes és ja esport nacional i s'ha convertit en l'arma defensiva dels irresponsables. Mai millor utilitzat el concepte. Irresponsables són els que no es consideren responsables del que passi, incloent els seus propis actes. Ni de la seva salut, ni de la dels altres. En això de virus podem triar còmodament a qui carregar amb el pes del 'contagi en funció de conviccions i ideologies. Obrin joc: Wuhan, els xinesos per un laboratori descontrolat -per fans de teories conspiranoicas-; el govern, perquè no gestiona Simón i la seva moto; l'oposició, perquè no deixa gestionar; els veïns que no fan servir mascareta (però mai un mateix quan no la fa servir, que sempre hi ha excusa); Trump, Putin, els turistes estrangers que porten el virus sense fer-se PCR; els de Madrid; els catalans; els aragonesos; els navarresos (sempre es triarà la comunitat a la qual un no pertany). Els joves. Els vells ... Els del botellón, els de les celebracions espor

Gastar la vida és ... triar camins Li van preguntar: "Mestre, on vius?". Els respon: "Veniu i ho veureu" (Jn 1, 38-39) No podem viure totes les vides ni experimentar-ho tot. Toca, de vegades, prendre decisions. Apostar per unes històries i no per unes altres. Tancar  portes al darrere quan t'endinses per camins nous. Toca acceptar que un no pot ser el personatge de tots els contes, sinó que vivim només una vida. I tu ens ensenyes que així està bé. Avui miro, per un moment, el meu camí. Què estic fent en aquesta etapa de la meva vida? On sento que em condueixen els meus passos?

Què pot fer algú tan genial com tu per millorar la vida dels altres? En aquest curs, en què se'ns demana distància i mascareta, més que mai necessitem trobar fórmules que ens apropin a les persones sense que impliqui proximitat física. Us demanem practicar la proximitat de cor. Ajudar no només és donar la mà, es pot oferir suport des de la distància. De moment, no se'ns ha negat la mirada ni la veu. La setmana passada, davant els meus dubtes d'oferir la salutació amb el colze a un professor (tampoc recomanat a hores d'ara per l'OMS), aquest em va oferir un "Bon dia" "alt i clar" amb una reflexió afegida: encara podem parlar! Aquest curs, mirem i parlem més que mai per millorar la vida dels altres. En aquesta secció buscarem petites propostes d'ajuda que puguem realitzar entre els nostres i us demanarem el vostre compromís. De moment, avui podem intentar respondre a la pregunta del 'post al BLOG i preparar el cor per allò que vingui.

La por a créixer Dues llavors estaven juntes banda a banda en la terra fèrtil de la primavera. La primera llavor va dir: - Vull créixer! Vull enfonsar les meves arrels dins de la terra que està sota meu, i expulsar els meus brots a través de la dura capa de terra que està sobre meu. Vull desplegar els meus tendres brots com banderes que anuncien l'arribada de la primavera. Vull sentir la calor del sol sobre el meu rostre i la benedicció de la rosada matinal sobre els meus pètals. I va créixer. La segona llavor va dir: - Tinc por. Si enfonso les meves arrels dins de la terra que està sota meu, no sé el què trobarà en la foscor. Si m’obro pas per la terra dura que està sobre meu, puc fer mal als meus delicats brots. I si un cargol intenta menjar-se'ls? Si obro les meves flors, un nen petit podria arrencar-me de la terra. No, serà millor que esperi fins que no hi hagi perill. I va esperar. Una gallina de corral que buscava menjar afanosament entre la terra de primavera va trobar a

  CONTEMPLAR: l'arbre de la vida Observa la imatge ¡  relaciona-la amb el teu creixement personal. Aquest any els valors que es llegeixen a la imatge de la planta nodriran el nostre dia a dia, de la mateixa manera com la saba circula en ella i interacciona amb tots els elements per fer-la créixer. Totes les activitats que realitzem són saba que nodreix aquesta xarxa i, per això, les  integrarem en el nostre dibuix. La proposta és realitzar la imatge de la planta que il·lustra el lema en gran format i a mesura que se succeeixen les activitats de el curs, es van afegint al dibuix. Així alimentarem la planta amb la nostra vida de manera que, a la fi del curs, el creixement haurà estat d'acord amb el plantejament inicial.

Som llavors en creixement “ A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra. .” Mc 4, 30-32 Jesús va observar amb paciència durant la seva vida el funcionament de la natura i va comparar sovint el Regne de Déu amb les llavors. De fet, la metàfora de la llavor va ser una de les seves favorites. El sorprenent potencial del petit gra de mostassa, la paradoxal convivència del jull i el blat, o la desproporcionada fecunditat del gra de blat assenyalen en la mateixa direcció: a l'origen humil i ocult del Regne, a la seva sorprenent capacitat per créixer, multiplicar-se i donar fruit. Aquest curs se'ns demana a tots nosaltres créixer i donar fruit. Per això avui hem de sentir-nos cridats a ser LLAVORS per

  Bendita la Vida. Txarango  Vídeo lletra cançó https://youtu.be/vULINMH4iXw (3:53) La cançó d'aquest curs forma part del àlbum "DE VENT I ALES", quart i últim treball del grup Txarango. L'àlbum sencer és un cant a deixar-se portar pel curs de la vida i un profund agraïment pel camí compartit. El grup ha volgut resumir aquest trajecte en un vídeo molt emotiu (vídeo resum https://youtu.be/t2M_eY0V4Fw   [17:46]), del qual us escrivim unes frases per reflexionar: La vida, aquest miracle gegantí, aquest infinit vastíssim en el que anem transitant aprenentatges. La vida és un lloc de pas. La vida és un torrent que sap on va i el cor, una brúixola. Qui segueix el camí del cor no s'equivoca mai. Confiar en el torrent de la vida, perquè tot és el que ha de ser. Perquè el que hagi de ser, serà. I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.

Aprendre, ser i transformar El curs passat vam descobrir, de manera explosiva, com la lava d’un volcà, que tots tenim un tresor, un potencial i una força interior per gestionar positivament les situacions de la vida. El lema "Fes créixer el teu foc interior" va cobrar sentit enmig d'una pandèmia global. A hores d'ara no sabem què ens espera en el futur, però el que sí tenim clar és que hem d'aprendre molt de l'experiència viscuda per afrontar la vida que es desperta cada matí. Hem de fer les paus amb el que ha passat per poder mirar endavant. Som el resultat del nostre passat, però el que ens impulsa són les metes i els somnis que es troben al nostre futur. Quedar-se atrapat en el passat, en situacions que ja no podem canviar, no és la nostra opció. El nou esdevingut com a font d'aprenentatge és també el nostre nou repte. Per això, fidels a la comprensió de l'educació segons Montfort, hem redactat amb aquestes paraules el lema d'aquest curs: APREND