Gabrielistes 1xDIA

Cada dia podria ser NADAL És Nadal quan eixugues una llàgrima en els ulls d’un infant. És Nadal quan deixes caure les armes i fas néixer la pau. És Nadal quan poses fi a una guerra i s’enllacen les mans. És Nadal quan fas recular la misèria amb la teva generositat. Cada dia podria ser Nadal a la terra perquè Nadal, germans, és l'AMOR. És Nadal quan apareix l’esperança d’un amor més real. És Nadal quan mor la mentida i reneix la fidelitat. És Nadal quan el sofriment troba la dolcesa de l’amistat. Cada dia podria ser Nadal a la terra perquè Nadal, germans, és l'AMOR. És Nadal en els ulls del pobre abandonat que visites a l’hospital. És Nadal en el cor del marginat que aculls   la teva llar. És Nadal en les mans del famolenc que rep un bocí del teu pa. És Nadal per als homes de totes les races que viuen la fraternitat. Cada dia podria ser Nadal a la terra   perquè Nadal, germans, és l’Amor. 

La cova L'hivern evoca i provoca el camí de consciència de la detenció. Tota la natura dorm com si s'hagués confabulada al voltant de la consigna del silenci. Els animals s'immobilitzen, les plantes es protegeixen i els éssers humans es protegeixen. "Aturar-se" es "demorar-se"; moment en què el refugi es troba dins, a l'interior. En la dinàmica d'avui farem una activitat amb l'objectiu de detenir-nos en el silenci. El lloc per poder desenvolupar aquesta dinàmica serà una cova, en la qual ens dirigirem a la recerca del silenci total. Un cop en ella, ens quedarem escoltant la nostra respiració i deixant-nos amarar pel nostre ritme en respirar i per la silenciosa concavitat de la cova en la qual hauria de ressonar el nostre alè en total silenci. Després tornarem a un espai obert per compartir amb el grup l'experiència personal viscuda a la cova del silenci. B.I. Josean Manzanos

El Nadal és la temps per encendre el foc de l'hospitalitat a casa, i la genial flama de la caritat en el cor. "(Washington Irving) Quin és el significat d’aquesta frase? Com relacionaries aquesta frase amb el lema del curs? "Jesús, tu no t'apagues ràpid com aquesta bengala, o com aquest Nadal. Tu hi ets tot l'any. Ajuda'm a viure aquest amor que ens envolta més enllà de les festes. Que els somnis no s'acabin.... “

Els “no m’agrada el Nadal” Els qui no gaudeixen del Nadal no necessàriament són amargats com el Grinch, el personatge del conte "Com el Grinch va robar el Nadal" escrit per Theodor Seuss Geisel. Aquestes persones poden estar passant per moments difícils, ser més sensibles a les emocions, tenir altres prioritats en la seva vida o fins i tot una baixa tolerància a l'estrès que generen tanta activitat social i tantes emocions. No obstant això, la societat assumeix que aquests sentiments i emocions per Nadal han de ser sempre d'alegria i felicitat perquè s'està celebrant i compartint amb la família i amb els amics, però la veritat és que no totes les persones experimenten aquestes dates de la mateixa manera i per a algunes representen angoixa, estrès, ansietat o tristesa. Aquestes actituds s'han de respectar. No s'ha d'obligar a ningú a estar alegre quan en el fons del seu cor no experimenta aquesta felicitat, és possible oferir-li companyia, un bon

Little Drummer Boy - Pentatonix Come they told me                             Vine, em van dir,    A new born king to see                      Un nou rei per veure, Our finest gifts we bring                    Li portem els nostres més bells regals, To lay before the king                         per posar-los davant del rei, So to honor him                                  I així honorar-lo, When we come                                   quan arribem, Little baby                                            Petit nen, I am a poor boy too                            jo també sóc un nen humil, I have no gift to bring                         No tinc regal per portar, That's fit to give our king                  que sigui adequat per donar-li al nostre rei, Shall I play for you                              Puc tocar per a tu? Mary nodded                                      La verge Maria va assentir, The ox and lamb kept time               El bou i el xai van portar

Las ventajas de ser invisible (2012) Charlie és un noi en extrem tímid que passa per dures proves a la seva vida. La cinta ens fa entendre la complexitat de la ment dels adolescents, com de solitaris poden sentir-se i les batalles internes que els turmenten. Aquesta pel·lícula ens presenta un exemple d'amistat real i sense condicions. Sam i Patrick prenen sota la seva protecció al Charlie, sense egoismes ni banalitat, i l’accepten íntegrament, sense emetre judicis ni demanar explicacions. A través d'aquests inesperats amics, Charlie aconsegueix enfrontar els seus dimonis del passat i tirar endavant.

Sempre brilla el sol. Alvaro Soler (Marató 2018) Ho tinc molt clar el que em passa No es gens estrany, tot marca Ho pots fer tot si hi ha amor. Un món que gira i gira, no et cansis i respira, només cal vèncer el dolor. Seré amb tu, amor. Voldria dir-te vius en un món que escolta No hi ha fronteres ni ombres, i sempre brilla el sol. No hi ha banderes, respostes que no esperes, gastant la teva vida, i sempre brilla el sol. (3) Voldria dir-te que, dir-te que, dir-te que... Voldria dir-te que amb tu es molt millor Voldria dir-te que, dir-te que, dir-te que... Voldria dir-te que amb tu sempre hi ha sol Amb tu tot es millor No hi ha banderes, respostes que no esperes, gastant la teva vida I sempre brilla el sol. (3) La nova versió de la cançó “ E l mismo sol” d’Álvaro Soler és un cant a l’esperança, partint de la metàfora que, malgrat tot el que pugui passar, sempre brilla el sol. Ha estat creada per a la marató de TV3 d’enguany que està dedica

Abonar l’atenció A la tardor. Cada fulla caduca que es desprèn fecundarà el sòl que la rep. A les nostres relacions, cada trobada profunda viscuda des d'un interior generós es convertirà també en un gest fecund del qual brollaran nous descobriments; només cal confiar i deixar-se assolir. En la dinàmica del dia d'avui realitzarem una activitat que ens porti a donar abonament de la nostra consciència. Cada un de nosaltres pensarà en una acció que provoca un creixement interior (abraçar, besar, escoltar, admirar ...) i la verbalitzarà. Finalment compartirem el que aporten al nostre interior totes aquestes accions. Un cop exposades totes aquestes accions, intentarem portar-les a la practica de forma natural durant el nostre dia a dia. B.I. Josean Manzanos

Carta d'agraïment a un amic/ga Gràcies per la teva mirada de complicitat, pel teu somriure autèntic, per la teva sinceritat, per dir-me el que ningú més té nassos de dir-me, per trucar-me sense haver de dir-me res, per donar suport als meus projectes, per entendre el que ningú més entén de mi, per respectar-me, per abraçar-me quan ho necessito, per fotre'm bronca quan me la mereixo, per recordar-me les coses, per ser el meu còmplice, per explicar-me els teus secrets i saber guardar-ne els meus, per fer-me companyia, per preparar-me sorpreses, pels teus detalls amb mi, per passar-me apunts, per donar-ho tot quan sortim de festa, pels teus missatges de bon dia i bona nit, per explicar-m'ho tot i demanar-me consell, per fer-me sentir especial, per preocupar-te quan les coses no em van del tot bé, per ser-hi sempre, per tenir-me com la teva primera opció, per voler que formi part de la teva vida, per no demanar-me mai res a canvi, per no tenir mai un "no" per mi

TEMPS D’ADVENT, temps d’aixecar la mirada Pantalles gegants publicitàries, arbres amb fruits lluminosos, carrers vesti t s de llarg, aparadors decorats de festa, abrics que van i vénen, bosses que caminen amb ritme, es respira festa, tot fa olor de Nadal. Moda, bellesa, música, m'envolta mentre vaig baixant el carrer Major. Només hi ha una cosa que aconsegueix fixar la meva atenció, és una dona que empeny lentament un carro i per compra porta mantes, cartrons, i múltiples estris vells. Ningú la mira, no surt a la foto, es queda fora de la perfecta estampa hivernal. Qui serà, quina història tindrà, com mirarà al món que a ella no veu? Són preguntes que ràpidament apareixen en la meva ment i que potser mai podré contestar. La imatge d'aquesta senyora no és diferent a altres del meu dia a dia, però, en aquest temps de llums la seva ombra em fa callar. La bellesa d'aquesta dona mai la recollirà una càmera, i això em fa pensar en com Déu opta per quedar-se fora dels flai

Avui vull agrair. Monica Naranjo Versió d’Amazing Grace Avui vull agrair la vida al Cel i, amb tu, celebrar que sóc viu. Ahir vaig patir tant... Però això és passat: amb tu jo vull pregar ben fort. Avui renaixeré un altre cop: faré que la foscor sigui llum! Viuré sense cap por, gaudint del món i et tindré a prop del meu amor...     Lluitem pel que estimem... No ho dubtis mai: L'amor dóna sentit a aquest món! Vencerem! Pel que hem sofert no ploris més: creiem en l'esperança avui! L'autor de la cançó  Amazing Grace  va ser l'anglès John Newton, un mariner que estava implicat en el mercat d'esclaus. Quan es va trobar desesperat enmig d'una tempesta, tot i que no tenia fe, va resar amb tanta intensitat que el vaixell va arribar a port. Agraït, es va fer sacerdot i va escriure aquesta cançó el 1778.  Reflexió: No sóc agraït. Parlo en negatiu, perquè és en el qu è amb més freqüència caic, i se ’m nota tant! Es nota que

Explicar abans de l'activitat: No hi ha força més gran i transformadora de saber estimar. En l'amor s'evapora el judici, l'exigència i el condicionament. El judici s'assenta en el dubte, la sospita i la por. L'amor es construeix des de la llibertat, la certesa i la confiança. Deixar-lo marxar En la dinàmica del dia d'avui utilitzarem la respiració per deixar anar judicis. En primer lloc, ens col·locarem en una posició de relaxació, asseguts. Un cop així tancarem els ulls i respirarem amb la intenció de deixar anar en cada exhalació alguna de les nostres opinions sobre algú. Per a això, primer anomenarem interiorment la persona, després direm una cosa que opinem d'ella, i respirarem el judici, deixant-lo anar. Repetirem el procés amb diverses persones o amb la mateixa persona. B.I. Josean Manzanos

TEMPS D’ADVENT, temps per a l'agraïment   Ja som al desembre. Quin vertigen! El Nadal a la volta de la cantonada. Comencen a pujar, cada vegada més ràpid, els preus de torrons, carns i peixos de festa. Els carrers s’engalanen (amb un gust cada vegada pitjor, tot s'ha de dir), amb una barreja de símbols florals, llums i algun vestigi religiós -cada vegada menys per no ferir sensibilitats. Ens veurem aviat les cares amb la família. Cal comprar loteria, que aquest any toca segur. I si no, que hi hagi salut. Drapets de gala per a sopars i festes? Alguna cosa caurà. No és aquest un temps per a l'esperança? Doncs esperem, però no asseguts sinó ben vius, ben actius, estimant. Esperem que millorin les vides dels que ens envolten. Esperem que els solitaris tinguin aquest any algú que els recordi (potser podem anomenar-los, escriure’ls, tenir cura dels més descuidats?). Esperem que s'encengui alguna llum d'il·lusió en espais d'ombra (potser jo en pugui encendre al