Gabrielistes 1xDIA

Asseguts/des confortablement amb els ulls tancats. Sentiu bé els vostres peus sobre el terra, els vostres glutis sobre la cadira, i tot el vostre cos en l’espai de la classe. Preneu consciència de la vostra immobilitat, escolteu el soroll de la vostra respiració. Ara, fareu un exercici per treure el cansament i tots els neguits que us impedeixen veure el sol dins vostre. Visualitzeu primer, els núvols grisos i negres en el cel, aquests representen els vostres neguits, les vostres pors, els vostre problemes, el vostre cansament. Ara, a cada expiració, escoltareu dins vostre un vent que s’aixeca i expulsa els núvols. Tot seguit, observeu que un petit espai blau va apareixent enmig dels núvols. Aquest tros de cel blau s’engrandeix una mica més a cada respiració. Continueu al vostre ritme, aneu respirant i continueu expulsant els núvols grisos (pausa). Ara el vostre cel és totalment blau i el sol brilla. Així quan sou feliços, el sol resplendeix  dins vostre. A cada inspiració, aspireu el

  Gabriel Deshayes és reconegut com “l'home providencial” més significatiu des de fa més de tres segles. Nascut a Morbihan (1767), és ordenat sacerdot en plena Revolució Francesa (1792), la qual cosa ja mostra una voluntat decidida. Rector d'Auray el 1805, pren nombroses iniciatives, especialment en l'àmbit de l'educació i en la fundació de congregacions religioses amb mires educatives. És un hiperactiu. El 1812, crea una institució per als nens sords a l'antiga Chartreuse d’Auray, la primera a Bretanya. Sol·licitat a Saint-Laurent-sur-Sèvre, es converteix en el Superior General de la Família Montfortiana. Amb ell s'obre el desplegament de tres congregacions montfortianes, especialment de germans educadors, els nostres estimats Germans de Sant Gabriel. És clarament un home d'iniciativa i de creativitat audaç. La seva obra educativa no és l'obra d'un pensador, d'un teòric, és un home d'acció que vol respondre a les necessitats del seu temps. L

Hi ha certes sendes, camins o fins i tot autopistes que prenem a la nostra vida que suposen una mirada esperançadora del que serà aquest trajecte o el final del mateix. El que moltes vegades no ens expliquen d'aquests camins és que, de vegades, suposen deixar enrere allò que no ens deixava avançar (per molt d'afecte que tinguéssim). I quan diem alguna cosa que no ens deixa avançar, volem dir que no són només persones, també són actituds que podem tenir, rutines embrancades o fins i tot alguna cosa material que no ens vulguem desprendre. En qualsevol cas, la millor opció és sentir-se confiat i agraït. Fer aquest primer pas cap al nou camí o desitjar un bon viatge a la persona que l'emprèn. @pastoralsj

  E l primer objectiu del Pacte Educatiu Global pretén posar la persona al centre. Posar al centre de tot procés educatiu formal i informal la persona, el seu valor, la seva dignitat, per fer sobresortir la seva pròpia especificitat, la seva bellesa, la seva singularitat i, alhora, la seva capacitat de relacionar-se amb els altres i amb la realitat que l'envolta, rebutjant aquests estils de vida que afavoreixen la difusió de la cultura del rebuig. A l'escola, això es concreta en respectar i valorar la identitat de cada persona, sense discriminació de sexe, edat, religió, ideologia, condició social o una altra. Per això hem triat el lema TOTS SOM IGUALS per treballar aquest objectiu. SENTIR: Què ens preocupa? Què volem canviar en el nostre entorn en referència a aquest objectiu? El Papa Francesc diu: "Moltes vegades es percep que, de fet, els drets humans no són iguals per a tothom. El respecte d'aquests drets és condició prèvia per al mateix desenvolupament social i ec

Els joves tornen a alçar la veu contra el canvi climàtic: “Som aquests fills que ja no tenen res” Milers de persones s'han manifestat, aquest divendres passat, a 450 ciutats del món per exigir un canvi de model econòmic per pal·liar la crisi mediambiental i social. El moviment internacional juvenil contra el canvi climàtic Fridays For Future ha tornat a prendre el carrer contra la crisi ambiental i per a la transició a un model més sostenible a 450 ciutats de tot el món, des del Japó i Alemanya fins a la República Democràtica del Congo. Només a Espanya hi ha hagut concentracions a 22 ciutats. Convocades per primera vegada el 2018, i molt tocada després de l'aturada que va suposar la pandèmia, l'organització intenta reprendre ara el gran impuls que van tenir al començament aquestes manifestacions. La consigna d'aquest any és “democratitzar l'energia”. Les concentracions dels joves activistes tenen lloc sis setmanes abans de la cimera climàtica de l'ONU, coneguda

Què em fa senti insegur/a? Conèixer noves persones? Tenir objectius per complir? Pensar en les expectatives que els altres posen en mi? Pensar en el que els altres puguin pensar de mi? Davant el fet que et genera inseguretat, planteja't quina creus que és la pitjor situació possible. Després planteja't la situació que creguis, sincerament, que és més probable.Ara analitza què pots perdre i què pots guanyar si et deixes portar per la inseguretat. Per desactivar la inseguretat, has de buscar quines coses pots fer per sentir-te més segur:  Concentrar-me en l’activitat o tasca que tinc entre mans, sense pensar en res més. Evitar els pensaments catastrofistes. Observar atentament les cares de les persones que m'envolten. Pensar com reaccionarà la gent. Posar paraules en boca de altres persones. Relaxar-me escoltant música abans d'afrontar una nova tasca o activitat. .... Els desafiaments fan la vida interessant i superar-los fa la vida significativa. Joshua J. Marine

Observar i comentar la imatge: Podem reflexionar a partir del següent text: Hem de pensar sempre en nosaltres mateixos? És un senyal que l’autoestima pateix. Com més avancem, més ens oblidem, per a tractar de viure, relacionar-nos, aprendre, gaudir, estimar... Per a assolir de tant en tant moments d’harmonia cal aprendre a separar-se d’un mateix i de la perspectiva que els altres tenen de nosaltres: deixar de preocupar-nos per l’efecte que causem… André, Christophe: Prácticas de autoestima,

Avui tenim un impactant curt protagonitzat per una senyora obsessionada per teixir que ens mostra com desistir d'un projecte i que parar quan la cosa marxa per camins diferents dels plantejats en un primer moment, no és cap fracàs. De vegades és molt més intel·ligent renunciar i dedicar les nostres forces a una cosa que realment valgui la pena que continuar per un camí que no ens aporta res. Què penses d'aquesta història? Has conegut persones tan apassionades per la seva feina, tan dedicades a la seva pròpia creació, que han perdut l'equilibri a la vida, o fins i tot esdevenir una mica obsessives compulsives? Com es pot trobar l'equilibri entre la passió i l'obsessió? Pots destriar quan perseverar i quan deixar anar?

Què és el temps? La mesura que hi ha entre el nostre naixement i la nostra mort? Què vol dir viure el present? Què vol dir pensar en el futur? Existeix el temps? Quin valor li donem al temps que dediquem a una cosa o una altra? Perquè de vegades el temps passa volant i de vegades sembla que quasi ni existeixi? El temps és un bé? No tinc temps ... diem molts cops, però quan el tenim, com el guardem? On el guardem? I amb el temps que tenim, que en fem d’ell? L’usem exclusivament per a nosaltres, o el compartim amb els altres? El que si que podem veure, és que durant el nostre camí ens cal temps, però hem de ser capaços de saber distribuir-lo. És el nostre temps. No és l'hora de la por ni la soledat. No és el temps de la dispersió. No és moment de fer camins en solitari No és l'instant de la pregunta sense sortida. És l'hora de la comunió. És el temps de la veritat. És l'hora d'escoltar, acollir, construir... És l'hora d'entre tots i totes buscar i caminar. És

En un petit poble al costat del mar, hi vivia un home en una cabana. Un matí, va decidir anar a recol·lectar cocos. Així que es va aixecar d'hora, va agafar el cavall i se'n va anar al costat de la platja, on hi havia moltes palmeres. Amb algunes dificultats, va pujar a la que tenia més a prop i va anar agafant els cocos que hi havia a la copa. Els va anar col·locant sobre la seva muntura, però n'hi havia tants que gairebé no cabien i el pobre animal anava molt carregat. Va començar a caminar cap al poble, però com que no estava gaire segur del camí que havia pres, va decidir preguntar a un noi amb qui es va creuar: – Escolta noi, et puc fer una pregunta? El jove, que semblava molt despert, es va aturar i li va contestar amb un somriure: – És clar. – Saps quant de temps trigaré a arribar al poble per aquest camí? El noi va mirar l'home i després el cavall. I, després de pensar un moment, va respondre: – Si vas lent, arribaràs molt aviat. Però si vas ràpid, trigaràs tot

L'economia circular és el nou sistema econòmic i social que cerca produir béns i serveis aprofitant els recursos i reduint el consum de matèries primeres, aigua i fonts d'energia. És l'alternativa al model econòmic lineal actual, basat en l'extracció, la producció, el consum i l'eliminació. Lluny de l'actual sistema lineal "d'usar i llençar", hem d'apostar per un altre de molt més respectuós amb el medi ambient que permeti estendre la vida útil dels productes i donar-los una segona vida mitjançant la prevenció, la reutilització, reparació i reciclatge, convertint els residus en recursos. En acció: És hora de transformar hàbits al nostre entorn. Mireu de promoure el reciclatge a la vostra escola: parlar amb els responsables: la direcció, la titularitat... Us toca a vosaltres moure fitxa i començar a lluitar per un món millor. Tots hem d'unir esforços per aconseguir que al nostre centre hi hagi un sistema viable de recollida selectiva de resi

Quan parlem de respiració estem parlant de la força vital que anima totes les coses. Quan la respiració se segueix amb consciència ens endinsem en l'harmonia interior acostant-nos a la plenitud. Per això no la  podem deixar d'exercitar. Seu a la cadira, amb l'esquena recta, sempre buscant una posició còmoda. Els peus a terra i les cames lleugerament separades. Procura que l'expressió del teu rostre reflecteixi tranquil·litat i absència de tensió. Introdueix l'aire lentament pel nas dirigint-lo cap al ventre. Mentre entra l'aire, infla el ventre com si fos un globus. Mantingues l'aire uns segons. Expulsa lentament l'aire per la boca mentre vas ficant cap a dins l'abdomen. Imagina que tens un fil imaginari lligat al melic i que l'estiren suaument des del darrere. Després d'expulsar l'aire, mantingues la posició uns segons i inicia novament el procés. Nota que després de la inhalació i abans de l'exhalació hi ha un moment de "buit&q

  Quin dilema!  és un espai on reflexionar, debatre, prendre decisions, créixer i madurar plegats. Forma part del programa educatiu de  Aldeas Infantiles . Ens proposa parlar, plantejar una situació fictícia i jugar a posicionar-se, a escollir, a mostrar-se tal com som, a obrir la ment a altres possibilitats i a esforçar-nos per ser millors dia a dia. Quinzenalment us presentarem una situació perquè us poseu a la pell dels protagonistes. Podreu opinar espontàniament i triar una resposta. No hi ha una resposta correcta, sinó moltes respostes molt humanes però amb diferents nivells de maduresa. També podeu no estar d'acord amb elles: discutiu-les, matiseu-les, doneu-li voltes perquè sempre aprendreu molt en fer-ho. Al final us posarem quin análisi fem de les respostes. Comencem amb el primer dilema:  T'adones que el teu amic es creix ficant-se amb els altres quan va amb tu. Possibles respostes: Defenso la gent enfrontant-me al meu amic si cal. Callar-me em fa còmplice, així que d

  No podem oblidar els llaços que ens uneixen com a éssers humans, com a germans. Hem de tenir present que el món ens necessita, que hem de viure des de la perspectiva que tots som iguals, germans, persones, importants. En un món en què tants volen dividir i separar, tant de bo sapiguem aprendre a integrar i estimar, lluitant cada dia perquè aquesta sigui la perspectiva que comença a moure el món i la nostra vida.

  Amb l'objectiu d'educar-vos a vosaltres, els joves, en la fraternitat, per aprendre a superar divisions i conflictes, promoure l'acceptació, la justícia i la pau, el Papa Francesc ha llançat al món una proposta: signar un Pacte Educatiu Global . Es tracta de generar un canvi de mentalitat a escala planetària a través de l'educació. Ens diu: Tot i això, qualsevol canvi necessita un viatge educatiu que involucri a tots. Per això cal construir una “aldea de l'educació” on, en la diversitat, es comparteixi el compromís de generar una xarxa de relacions humanes i obertes. Un proverbi africà diu que «per educar un nen es necessita tot un poble». Però hem de construir aquest poble com a condició per educar. La terra, en primer lloc, ha d'estar lliure de discriminació amb la introducció de la fraternitat. [...] En una aldea així és més fàcil trobar la convergència global per a una educació que sap ser portadora d'una aliança entre tots els components de la persona

  Una dona va trobar un dia una bossa plena de monedes mentre escombrava la porta de casa seva. Va deixar l'escombra i va marxar al soc (mercat) per comprar un xai. Tot i la calor, la pols i l'olor desagradable dels animals, va recórrer lentament el corral on es trobaven. Al final va triar un xai de banyes molt llargues. Li va tocar el velló de llana per veure si estava tan gros com pretenia el venedor. Es va posar a regatejar el preu, va fingir marxar, va tornar, va regatejar novament i va acabar pagant. Va tornar a casa portant el xai amb una corda i el va lligar a una estaca al jardí que es trobava darrere de casa seva. Uns dies més tard, un xacal va passar per allà. Es va llepar el morro pensant en el xai. «Al·là és molt generós en oferir-me aquest festí», es va dir. Després de saltar la tanca, es va llançar sobre el xai i se'l va menjar. La dona va veure des de la seva finestra el xacal en ple tiberi. El va escridassar, però ja era massa tard. Després va anar a veure e

De vegades volem expressar-nos i ens costa trobar les paraules que diguin, que comuniquin allò que ens passa. Les emoticones –virtualment parlant– ens ajuden... Però quan tots usen les mateixes estem formatejats. I el més singular, el més original de la nostra comunicació és la misteriosa combinació dels nostres gestos, silencis i paraules. Les emocions i els sentiments són un univers infinit, i combinats poden revelar què volem dir. Allò que l'abecedari és al llenguatge, les emocions són al sentiment... Es va armant amb l'aprenentatge. Si em sento trist o alegre, entusiasmat o desanimat, enutjat o content, atret o indiferent... és una cosa que no puc triar. És allà i apareix com de sobte. Sense anticipar-se gaire. Només he de decidir què fer amb això i prendre partit: per la tristesa, per l'alegria, per la violència, per la pau... I aquesta és una decisió que es pensa al cap, es juga al cor i es defineix a les nostres mans. Quan les persones ens coneixen ens poden ajudar a

  Si anéssim anotant en un full totes les coses que aprenem cada dia, ompliríem quaderns sencers de petites grans savieses. Així que motxilla a l'esquena, fem punta als llapis i aclarim-nos el front!! Aprendre… Que un més un moltes vegades en sumen tres (o cinc). Que sumar esforços multiplica els canvis. I que si ho dividim per quatre serà difícil tornar a compondre'l. Que el tros de l'entrepà que l'amic t'ofereix està bonissim. I estar sempre disposat a oferir del teu (sencer, si cal) encara que ningú no t'ho demani. Que és una meravella que algú et llegeixi un conte; dibuixant i imaginant cada escena, creant històries que poden ser possibles. Aventurar-se a la paraula. Al do de comunicar. A l'art d'escoltar. Parlar sense necessitat de cridar. I descobrir que un somriure ampli i sincer és l'idioma més senzill, més fàcil d'aprendre i compartir mundialment. I segurament, el més poderós de tots. Aprendre a donar raó. Dialogar amb el cor. Aprendre a