Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2022

Mare terra: La pol·lució oculta al país de Mai Més

Arribem al final de la sèrie de reflexions que ens han portat a imaginar el canvi climàtic als contes de la nostra infància. Hem combinat fantasia i realitat per presentar els grans problemes derivats de l'escalfament global a causa de l'acció dels humans. L'apunt ens duu a Londres, una gran ciutat que destaca pels seus nivells de contaminació atmosfèrica. És possible que la Wendy i els seus germans (pel·lícula de Peter Pan) desenvolupessin asma o altres problemes respiratoris. Tot i així, és possible que el Peter Pan hagués arribat a casa seva. Tot i que és molt menys probable que, a causa de la contaminació lluminosa, arribés a trobar el camí cap al País de Mai Més, al qual s’arriba seguint «la segona estrella a la dreta i tot recte fins a l’alba». Arguments científics La contaminació s’ha convertit en un dels problemes més visibles als quals s’enfronta el planeta i, sobretot, de la implicació de l’activitat humana en la crisi climàtica. Les partícules contaminants envaei

Enfocar: La mirada de l'amor i el perdó

  La mirada és un llenguatge, una manera de comunicar. I en aquests temps en què hem d'anar tapats de nas cap avall, és EL llenguatge. I és bo que reparem en com anem posant els nostres ulls en aquells amb qui tractem en el nostre dia a dia, perquè la mirada dibuixa, marca a l'altre.  Si sentim sobre nosaltres una mirada lletja, o directament ens deixen de mirar, es crea en nosaltres la creença que som allò que aquesta mirada (o absència d'ella) ens transmet. Així, una mirada dura ens pot fer sentir miserablement petits; una mirada carregada de retret pot fer-nos sentir com si haguéssim de demanar permís per continuar existint; una mirada freda ens pot fer sentir nus i vulnerables; una mirada de menyspreu ens pot fer creure que no som dignes de res i de ningú… Certament, la mirada construeix. Quants i quantes n'hi haurà que han acabat sent el que tantes mirades li han dit que són, un dia i un altre dia? Quants i quantes han acabat amagats, apartats, desheretats d'aq

Gent: Nóvaya Gazeta

Era el darrer que quedava. La Nóvaya Gazeta, diari rus dirigit pel premi Nobel de la Pau Dmitri Murátov, reconegut per la seva línia editorial independent, ha anunciat aquest dilluns que tanca temporalment a causa dels successius advertiments rebuts pel regulador rus de les comunicacions. Es tracta d'una decisió presa davant de la pressió rebuda des que s'iniciés la invasió russa d'Ucraïna. Així ho ha detallat la cap de premsa del rotatiu: "Hem rebut dues advertències. Millor tanquem, ja que si rebem un tercer advertiment ens poden retirar la llicència i això significaria la nostra desaparició". Avui, la vocació de periodista podria ser una moderna forma de profecia, si els que s'hi dediquen optessin, en consciència, per servir la veritat i la justícia. Brindem pels bons periodistes; els que s'informen; els que se la juguen; els compromesos; els que són honestos amb les paraules; els qui no es casen amb el món ni es relacionen amb el poder i les seves ambi

WITHIN me: Silenciar el soroll

Ens han educat des de petits a no saber estar sols i amb això a no estar ni gaudir del silenci. El silenci pot ser una bonica cita amb tu mateix si realment te la planteges així. Es tracta de silenciar l'exterior, silenciar el teu entorn per poder realment silenciar el teu interior, aquesta ment que és un monòleg continu d'aquesta veu anomenada ego i que ens té sol·liviantats en tot moment. Però... Com aconseguir-ho? Prepara't: comença a relaxar les orelles, cap, coll, espatlles i cada cèl·lula del cos. Deixa que tot el cos es calmi del tot. Quan escoltis sons des de l'exterior, com una veu humana o el so d'un automòbil que passa, escolta'ls com el so del silenci. Quan et dius a tu mateix que els sons de distracció són silenciosos, esdevenen així. Però si et dius que són sorollosos i inquietants, això és el que seran. Escolta el so del no so. Tot és quiet. Escolta la quietud interna i externa. Això es pot aconseguir fins i tot en un paisatge sonor. La qüestió és

Intuïcions: Esperar com Maria

  Avui, l´Església celebra la Solemnitat de l´Anunciació. Dit d'una altra manera, el dia que Maria va donar el seu “Sí” valent a Déu. Ella, mestra de la paciència, ens mostra una manera d'esperar que val la pena revisar Maria no espera sola. Encara que Maria en el moment de l'Anunciació estava sola, Maria entén, acull i respon des de la fe jueva. La fe jueva és la fe del poble que, unit, espera el compliment de la promesa. Qui són "els meus"? En qui poso la meva confiança? Maria espera i no desespera . Allò que demana l'àngel a Maria és terrorífic. Per a Maria, estar disponible a la proposta de Déu significa arriscar la vida, poder ser rebutjada, potser, fins i tot, apedregada fins a la mort. Però la seva fe és un sí mirant a Déu als ulls i confiant en la bondat que hi brillava. Quan em toca prendre una decisió, penso només en mi mateix/a? Arrisco pels altres? Maria té una manera d'esperar. Maria diu sí i no perd la personalitat. És dona i és lliure. Nomé

Relats del món: La sospita

  Un home va perdre la destral i va sospitar del seu veí. Va observar la seva manera de caminar: exactament com un lladre. Va observar-ne l'expressió: com la d'un lladre. Va observar també la seva manera de parlar: igual a la de tots els lladres que havia conegut. En fi, tots els gestos i accions del veí el denunciaven com a culpable del furt. Però més tard l'home va trobar la destral a la vall, una altra persona l'havia robat i abandonat allà? Se li havia oblidat a ell mateix en aquell lloc? Desconcertat, quan l'home va tornar a casa i va veure el seu veí, tots els gestos i les accions del noi semblaven molt diferents de les d'un lladre. D'aquesta manera, l'home es va penedir profundament de la seva desconfiança i va començar a tenir més cura dels seus assumptes. Procedència: Xina Tots posem filtres per mirar la realitat. I això fa que, en funció dels filtres esmentats, l'omplim d'innombrables matisos. Demano a Déu que m'ajudi a mirar el món

A contrallum: Samaritans

  Ampliar la imatge i comentar-la mitjançant el text. En aquests dies, moltes de les imatges de la guerra d'Ucraïna que inunden les nostres llars ens remeten a la figura del Bon Samarità, protagonista del treball que estem fent sobre la Quaresma. L'home, carregat al carretó, representa a totes les víctimes d'un sistema que produeix guerres i armaments nuclears, desigualtats, descartats, refugiats, morts de gana, marginació de dones, d'ancians i nens, tracta de persones... En canvi, el soldat, visualitza a totes les persones de bona voluntat, que des de qualsevol religió o sense, ajuden el necessitat, el proïsme, busquen la col·laboració d'altres. Són els que van més enllà de la seva cultura i nació, s'obren a tota la humanitat, a l'estranger, a la necessitat, al pobre i marginat. Cap d'ells no és aliè a les conseqüències. Tots estem millor perquè hi ha gent que corre el risc de ser generosa. Presten un servei que tantíssima gent reconeix, encara que no s

PREGAcine: Fent visible l'invisible

  El Dia Mundial de l´Aigua se celebra cada 22 de març per recordar la rellevància d'aquest líquid essencial. Tot i que totes les activitats socials i econòmiques depenen en gran mesura del proveïment d'aigua dolça i de la seva qualitat, 2.200 milions de persones viuen sense accés a aigua potable. Aquest 2022 el focus d'atenció se centra en les aigües subterrànies, unes aigües invisibles els efectes de les quals s'aprecien a tot arreu. Es tracta d'aigües que es troben sota terra als aqüífers (formacions de roques, sorres i graves que contenen quantitats importants d'aigua). Després d'alimentar fonts, rius, llacs i aiguamolls, les aigües subterrànies finalment es filtren als oceans. La seva principal font de recàrrega és la pluja i la neu que s'infiltren a terra i es poden extreure a la superfície per mitjà de bombes i pous. La vida no seria possible sense elles. La majoria de zones àrides del planeta depenen completament d'aquest recurs, que subminis

Propòsits: Triar fusta sostenible

Quan bevem un got d'aigua, escrivim en un quadern, prenem medicaments per a la febre o construïm una casa, no sempre relacionem aquestes accions amb els boscos. Tanmateix, aquests i molts altres aspectes de les nostres vides hi estan vinculats d'una manera o altra. Els boscos són fonamentals per a combatre el canvi climàtic, per la qual cosa contribueixen significativament al benefici de les generacions presents i futures. Els boscos també exerceixen un paper fonamental en l'eradicació de la pobresa i l'èxit de metes de desenvolupament convinguts internacionalment, inclosos els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Però malgrat els increïbles beneficis ecològics, econòmics i socials que ens brinden els boscos, la desforestació continua a un ritme sense precedents. Per tal de conscienciar sobre aquest problema, el tema per al 2022 del Dia Internacional és: “Boscos: consum i producció sostenibles”. El lema suposa una crida a triar fusta sostenible per a les perso

Demà: Sant Josep, dia del Pare

Demà se celebra Sant Josep i es dedica el dia a tots els pares.  A l'evangeli no tenim ni una sola paraula de Josep.  Poques vegades es parla de sant Josep, però quan es fa, sovint el trobem descansant, mentre un àngel li revela la voluntat de Déu en somnis.  Se'ns diu que és un modest artesà, probablement fuster o paleta. Podem suposar que sent el pes de la responsabilitat d'un marit que no sap si repudiar o no la seva dona, d'un home senzill que no sap com atendre un part, d'un pare que no ha sabut trobar més acomodament per a un moment tan delicat que un pessebre dels afores, entre animals i fems. Potser fossin aquests, per a sant Josep, tres bons motius per sentir-se frustrat i maldestre aquella nit. Tot i això, és ell l'elegit. I hi veiem algú que sap escoltar i després actua.  La situació que li toca viure a en Josep seria molt difícil d'assumir per nosaltres. No obstant això, ell es refia del que Déu li diu i es converteix en el company fidel. El veie

PREGArock: Für die liebe (Per amor). Berg

En un món que cada cop separa més, discrimina més, trencat per la por al distant i diferent... en un món incapaç de veure l'altre com a germà, descobrim que només perdonant i mirant-nos des de la confiança és possible la veritable convivència. Només el perdó i la mirada de l'amor i l'acolliment són capaços que creixem tots. Seguiremos caminando, más allá de fracasos y golpes. Seguiremos amando, venciendo a soledades y deserciones. Seguirá la historia, la memoria poblada y la espera impaciente de lo que ha de llegar. Uniremos los pedazos dispersos, los fragmentos de sueños. Estrecharemos brazos heridos. Setenta veces siete alzaremos los ojos y retomaremos la ruta. Con otros, igual de frágiles, igual de fuertes, igual de humanos, haremos surcos en la tierra fértil para seguir sembrando un evangelio de carne y hueso regado con los anhelos más hondos, y crecerá, imparable, la vida. José María Rodríguez Olaizola, sj

Mare Terra: El llibre de la selva es crema

  Com afectaria l'escalfament global als contes de la nostra infància? Les sequeres, la desforestació i la falta de polítiques de conservació podrien fer que ‘El llibre de la selva’ es cremés. Això deixaria el Mowgli acorralat en el seu propi hàbitat. En el millor dels casos, la seva estimada selva amazònica quedaria delmada per la tala d’arbres i reconvertida en grans camps de pasturatge o sembrat. Mentrestant, a l’Àfrica, el Tarzan també veuria com la seva jungla perd el seu verd a una velocitat alarmant. En els dos casos, és probable que la pèrdua de l’hàbitat, unida a l’amenaça de la caça furtiva, provoqués la desaparició d’alguns rugits. La pantera negra La Bagheera (‘El llibre de la selva’) està entre les espècies en situació vulnerable. Els goril·les africans Kala, Kerchak i Terk (‘Tarzan’) també es trobarien en perill d’extinció. Arguments científics Les selves i els boscos estan en risc. La desforestació i la degradació d’aquests ecosistemes amenacen els dipòsits naturals

Enfocar: No judiqueu, i no sereu judicats

Ens passem la vida fent judicis. Només cal que ens passegem per internet o per certes cadenes de televisió. La paraula “presumpte” ha desaparegut del nostre vocabulari. Per nosaltres tots són culpables. No es tracta d'acceptar-ho i excusar-ho tot. Però una cosa són els fets, que objectivament són bons o dolents, i una altra la persona que els fa; motius, les circumstàncies que l'han portat a actuar així. Som benèvols amb nosaltres. De seguida trobem excuses pels nostres fets. Per què no fem el mateix amb els altres? Coneixem prou l'altre per jutjar-lo? En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats ; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats». Lc 6,36-38

Gent: Comboi GR

El grup Comboi GR-UC (les primeres lletres de Granollers i Ucraïna i en referència a la xarxa de camins GR) són la nova iniciativa solidària que aquest dimecres ha marxat per carretera a la frontera entre Polònia i Ucraïna. L'objectiu: portar material solidari pels refugiats del conflicte armat, però també portar persones afectades cap a Catalunya. Un dels impulsors del grup ho ha explicat així: "Som persones que anem a ajudar a persones. Davant la situació de crisi sanitària que ja afecta milions de persones, els que podem anar cap allà i donar un cop de mà, ho fem". Un cop entregat el material, preveuen tornar amb 17 persones, que ja tenen identificades. Un cop tornin, es repartiran per terres catalanes: de moment, està confirmat l'allotjament amb voluntaris de la Cerdanya i Cervera. Aquesta es una de les múltiples iniciatives individuals que estan sorgint per tot arreu a conseqüència de la guerra d'Ucraïna. Senyor, ajuda'ns perquè visquem afinant la sensibi

Propòsits: Estar més units

  La majoria dels elements que apareixen a la Taula Periòdica de Química (molts d'ells molt coneguts i tan vitals per a nosaltres com el carboni i l'oxigen) no apareixen sols a la natura. Apareixen units entre si formant molècules o xarxes, bé entre àtoms iguals, o bé entre àtoms diferents. La raó és perquè units aconsegueixen l'estabilitat que no tenen quan estan sols: aconseguir vuit electrons a l'última capa. Com que no tots ho tenen, s'uneixen, donant uns allò que a altres els falta o bé compartint. Però no tots ho fan: aquí hi ha els gasos nobles, que ja tenen aquesta estructura que anhela la resta. Ells ja en tenen. El preu? La solitud. A nosaltres ens passa com a aquests elements de la Taula Periòdica que no són nobles: necessitem unir-nos perquè sabem que sols estem incomplets, encara que no vulguem de vegades reconèixer-ho. En molts moments de la nostra història ens hem unit molt fortament, com ens ha passat fa poc amb això del COVID. Però és trist com aque

Intuïcions: Dones de la guerra

Enfront del paper que se'ls ha donat als homes –i a moltes dones– (el de defensar la seva nació com a soldats), a sobre de moltes altres dones cau un altre rol no menys important i, d'altra banda, res de nou per a elles: el de la cura i el sosteniment de la família. A elles els toca agafar un altre tipus d'estratègia més relacionada amb la fortalesa del cor, que és a prova de tota mena de bales. Una fortalesa alimentada pel desig de protecció dels seus i la fèrria voluntat de treure'ls d'un lloc assolat per la destrucció. Dones que s'han armat de valor per acomiadar-se de les parelles i, amb el cor trencat, han emprès el camí de l'exili de la mà dels fills. Dones que, d'altra banda, han decidit romandre al seu país perquè ha prevalgut l'opció de quedar-se per cuidar els que no tenen la capacitat per sortir-ne. Dones que han parit entre bombes, portant en forma de nadons una tendresa i esperança que ara ens semblen impossibles. Dones que surten al car

Relats del món: El mico i el peix

Un dia, un mico passejava per la vora d'un riu. Estava una mica avorrit, i aquell dia va decidir observar la natura. Tot d'una, el mico va veure un petit peix sota l'aigua. De tant en tant donava petits salts, de manera que sortia un segon a l'exterior per tornar a capbussar-se dins l'aigua. El petit mico, que mai abans havia vist un animal com aquest, va pensar que el pobre peix s'estava ofegant.  - Oh!, no! - va pensar- Pobret! S'ofega! L'hauré d'ajudar!  Llavors el mico va agafar el peix amb les seves dues mans. El peixet va començar a agitar-se amb força, i el mico va pensar que era d'alegria en veure's fora de perill. Poc després, el peix va parar d'agitar-se i el mico, en veure que era mort, va pensar:  - Quina pena no haver pogut arribar abans!  Aquest relat ens ajuda a pensar abans d'actuar; ens convida a analitzar si allò que nosaltres creiem que és el millor per a nosaltres és, realment, el millor per a l'altre. Ens parl

A contrallum: Dia Internacional de la Dona

Tenim un sol planeta, i una sola oportunitat de salvar-ho. I les dones i les nenes lideren la càrrega. Les dones i les nenes es veuen amenaçades de manera desproporcionada als creixents impactes del canvi climàtic. Però també són defensores crítiques, innovadores i prenedores de decisions quant a lacció i les solucions climàtiques globals. Aquest Dia Internacional de la Dona (8 de març de 2022), sota el lema “Igualtat de gènere avui per a un demà sostenible”, ONU Mujeres reconeix i celebra les contribucions de dones i nenes del món sencer, per construir un futur més sostenible. igualitari per a totes i tots. En defensar l'acció climàtica dirigida per dones i en favor, podem assegurar-nos que no sigui massa tard. El 8 de març, com a dia de reivindicació i celebració de la dona treballadora continua sent necessari, com a recordatori, almenys anual, de la tasca que ens queda per davant i que ens implica a tots, estiguem on estiguem, homes o dones, joves i grans. Perquè ens queda tasca

PREGAcine: Canvia de sabates

La mà d'obra de la indústria del calçat treballa en condicions insegures i per salaris de misèria. Sovint parlem de l'esclavatge com si fos una cosa del passat. Un horror d'una altra època perpetrat i permès per persones que no tenen res a veure amb nosaltres. Estem molt equivocats. L'esclavitud continua sent un problema greu en ple segle XXI. La diferència és que l'esclau del segle XXI i el de fa 100 anys no són el mateix. El retrat dels nous esclaus ens mostra persones de països pobres o en vies de desenvolupament que busquen feina a les fàbriques de roba i calçat, però l'única cosa que troben és explotació laboral. A nivell global, s'estima que 24,9 milions de persones són víctimes de la feina forçada. Es calcula que 16 milions són explotats per multinacionals i empreses en comptes de per individus privats (com és el cas de l'explotació sexual). Un dels sectors on més “esclaus tèxtils” trobem és la indústria tèxtil i del calçat. Un problema que s'

Gent: El missatge del president Zelenski al poble rus

Dimecres 25 de febrer, hores abans de l'atac de Rússia a Ucraïna, el president Zelenski compartia un missatge destinat als ciutadans russos. Són 9 minuts de paraules en les què es ressalten els llaços que hi ha entre les dues nacions i adverteix sobre una guerra innecessària. Paraules que val la pena escoltar, els uns i els altres, partidaris i contraris. Semblava que el segle XX havia obert la porta a una altra manera de relacionar-se. No obstant això, a mesura que passa el temps veiem com el recurs de la violència continua sent-hi, ja que no és res més que una conseqüència més del poder mal enfocat. És la possibilitat de fer mal a l'altre a costa d'interessos egoistes i partidaris que fan malbé una vegada i una altra la dignitat de la humanitat sencera. En aquests moments, quan la guerra s'endureix i les xarxes socials ens mostren el costat més cruel de la batalla, preguntem-nos pel sentit de tot plegat i demanem humilment, però amb força per la pau a Ucraïna.

WITHIN me: Meditació en temps de patiment

Aquesta és una meditació molt apropiada per prendre consciència del patiment que està provocant la situació actual: Pren consciència de la respiració durant uns minuts, de manera que la ment s'assereni i assoleixis un estat de quietud mental adequat.  Amb cada inhalació, connecta amb els sentiments i les sensacions de calor, foscor i pesadesa.  Amb cada exhalació, imagina't irradiant sentiments de frescor, brillantor i llum. Mantingueu aquesta visualització fins que s'hagi sincronitzat amb l'entrada i la sortida de l'aire.  Ara porta al teu cap alguna situació real que et produeixi patiment. Dirigeix ​​l'atenció cap al patiment que estàs sentint, i alhora, cap a totes aquelles persones que estan patint.  Ens visualitzem agafant el dolor de les persones amb cada inhalació i enviant-los, mitjançant l'exhalació, allò que sentim que els podria ajudar. Inhala absorbint el patiment i el dolor, processa-ho al teu interior, a través del teu jo compassiu, i torna a l

PREGArock: Tiempo. 180 grados

La cançó ens ofereix més de 50 opcions de com viure el temps de Quaresma. Al final, tot es resumeix en un verb: MIRAR. La Quaresma és un temps per mirar. Aquesta és la proposta que ens brolla per dins. És un temps per convertir la mirada a l'estil de Jesús, per passar aquesta temporada fixant-nos en allò que vivim, en aquelles coses que formen part de la nostra vida. Amb mirar-se un mateix. O amb treure'ns de nosaltres aquella mirada que ens destrossa per dins. Que ens fa mal. Que ens impedeix ser nosaltres mateixos. O com mirem els qui tenim al costat. La Quaresma té a veure amb regalar a l'altre una mirada de consol, d'acollida, de somriure. Una mirada que transmeti en aquest temps que la vida amb majúscula és possible. Això és donar-te. Avui, dimecres de cendra, deixa ressonar dins teu la pregunta, i tu des d'on mires? adap.@pastoralsj

Mare terra: El temps s'embraveix

Com afectaria el canvi climàtic a les històries de la nostra infancia on el vent forma part de la trama? Fins ara, el violent vendaval que va provocar el naufragi del barco en el qual viatjaven els pares de l’Elsa (Frozen) eren un fenomen esporàdic. Però en un futur és possible que aquesta mena d’esdeveniments meteorològics siguin cada cop més freqüents. És possible que els cumulonimbus que a ‘Up’ alertaven de la tempesta que va arrossegar el Russell i el Carl cap a les cascades del Paradís podrien haver desencadenat una tempesta molt més ferotge que potser podria haver acabat amb la seva aventura. En una altra part del globus, ves a saber on acabaria la Mary Poppins arrossegada per unes ratxes de vent cada vegada més violentes... Arguments científics La crisi climàtica està portant a l’extrem tant la freqüència com la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems. Així ho alerten estudis recents publicats en revistes com ‘Nature’. D’una banda, augmenten les onades de calor i s’agudit