Gabrielistes 1xDIA

  La humanitat necessita una profunda renovació cultural; necessita redescobrir aquests valors que constitueixen el fonament sòlid sobre el qual construir un futur millor per a tothom. Les situacions de crisi per les quals està travessant actualment, ja siguin de caràcter econòmic, alimentari, ambiental o social, són també, en el fons, crisis morals relacionades entre si. I tots som responsables de la cura del planeta, encara que la nostra obligació és més gran. Tenim més recursos i moltes vegades la nostra abundància es manté sobre la pobresa. Però no està tot perdut. Encara podem canviar les coses, com diu el Papa Francesc: "l'ésser humà encara és capaç d'intervenir positivament. Com ha estat creat per estimar, enmig dels seus límits brollen inevitablement gestos de generositat, solidaritat i cura" (Laudato Si', 58 ).

El canvi climàtic és una variació global provocada per causes naturals i per lacció dels éssers humans. El clima està canviant. I tu? Cada 26 de març, pel Dia Mundial del Clima, es convida la ciutadania a fer una reflexió sobre els nostres modes de vida i la manera com aquests influeixen d'una manera o una altra en el medi ambient. El dia se celebra, per tant, per conscienciar la població sobre la importància que les nostres accions tenen per a la vida no només de les persones sinó de la resta d'éssers vius i de recursos naturals que hi ha al planeta. Tot això sense perdre el focus: les afectacions de lésser humà sobre la variació climàtica. Sempre hi ha qui ho nega, però és evident que el clima ha canviat. En els darrers 150 anys, a més, el ritme d'aquests canvis és molt accelerat com a conseqüència del desenvolupament de la indústria i l'augment de la població. Tot això fa que, per exemple, augmentin els gasos amb efecte d'hivernacle, la contaminació ambiental, la

  Quatre monjos es van retirar a un monestir al cim d'una muntanya allunyada per dur a terme un entrenament espiritual intensiu. Es van establir a les cel·les, van demanar que ningú els molestés al llarg dels set dies de retir i es van autoimposar el vot de silenci durant aquestes jornades. Sota cap concepte obririen els llavis. Un novici els serviria aquells dies com a assistent. Va arribar la primera nit i els quatre monjos van anar al santuari a meditar. El silenci era impressionant. Cremaven vacil·lants els llums de mantega de iac i feia olor d'encens. Els monjos es van asseure en meditació. Van transcórrer dues hores i, de sobte, va semblar que una de les làmpades s'havia d'apagar. Un dels monjos, dirigint-se a l'assistent, va dir: –Estigues atent, noiet, no deixis que la llàntia s'apagui. Aleshores, un dels altres tres monjos li va cridar l'atenció: –No oblidis que no s'ha de parlar durant set dies, i menys a la sala de meditació. Indignat, un altr

L'eufòria (que significa “força per suportar”) és un sentiment intens de benestar, felicitat, excitació i alegria. L'eufòria és un desbordament d'energia positiva i que ens brinda força per enfrontar moments d'adversitat, o per celebrar amb un entusiasme molt per sobre del que és habitual. Tot i que és cert que la paraula permet fer referència a la capacitat per tolerar el dolor i superar adversitats, l'ús més habitual s'associa al benestar i la felicitat. És tan extraordinari el benestar que experimentes, que et mostres totalment optimista i amb capacitat per superar qualsevol repte. Normalment, l'eufòria apareix com a conseqüència d'una bona notícia o una experiència molt positiva. Encara que també hi ha aquesta eufòria que ens fa sentir una mica totpoderosos i amb la qual ens entren ganes de “menjar-nos el món”. En aquest cas, malgrat que tot sembla molt guai, les nostres reaccions depenen de la manera com es gestiona l'emoció, ja que els sentimen

  En aquest Dia Mundial, la UNESCO recorda que l'aigua, el cicle de la qual és planetari, desafia constantment les fronteres humanes. Així doncs, actuem en conseqüència i tractem l'aigua com allò que és: un bé vital i comú de la humanitat. El 2023, el lema que acompanya el Dia Mundial de l'Aigua és “Accelerar el canvi”. S'acompanya de la crida a l'acció de la societat amb el missatge “Sigues el canvi”, de manera que en tots els cartells es pot llegir el reclam: “Sigues el canvi que vols veure al món”. La raó d‟aquesta consigna deriva de l‟endarreriment en el compromís amb l'ODS 6, i la necessitat d'accelerar el canvi per arribar a l'objectiu marcat. I és que, les darreres dades informen que per assolir les metes marcades per al 2030, els governs haurien de treballar fins a 4 vegades més ràpid del que ho estan fent. D'aquesta manera, aquest 2023 es busca, sobretot, una unió dels responsables i de la societat no experta per assumir certs compromisos qu

La conservació i l'ús sostenible dels boscos és una de les millors maneres de protegir el nostre planeta i nosaltres mateixos. Els boscos saludables són vitals per a tots els aspectes d'un planeta saludable (des dels mitjans de subsistència i nutrició fins a la biodiversitat i el medi ambient), però estan amenaçats. Entre el 2015 i el 2020 es van perdre 10 milions d'hectàrees de boscos per any a causa de la desforestació. Els insectes fan malbé al voltant de 35 milions d'hectàrees de boscos per any, i els incendis van afectar aproximadament 98 milions d'hectàrees de boscos a tot el món el 2015. Depèn de nosaltres salvaguardar aquests preats recursos naturals. Avui, Dia Internacional dels Boscos, us animem a descobrir més coses del lema d'aquest any (Boscos i salut) a través d'aquest petit qüestionari: https://www.fao.org/international-day-of-forests/quiz/es/?no_cache=1

L'altre dia al diari em va sorprendre la notícia publicitària d'un espai nou a la meva ciutat que es proposa reproduir les condicions mentals i psicològiques que ens condueixen a produir dopamina, per així proporcionar una experiència de felicitat genuïna, des de la química. És un simple entreteniment, una experiència de sentits com les que tant s'han anat posant de moda. Gastronòmiques, activitats de risc, culturals… per què no de felicitat? Al cap i a la fi, és el que busquem a l'oci. Ser una mica més feliços, deixar de banda el gris del que és quotidià i aclarir el nostre cap de les preocupacions del dia a dia… i bé sabem que en els últims anys aquestes preocupacions no han estat poques. No obstant, no puc deixar de pensar en com ens va guanyant la batalla allò artificial, allò prefabricat, allò sintètic. Perdem de vista les circumstàncies per quedar-nos només amb l'essència. Com si poguéssim embotellar el que és bo de la vida i consumir-ho quan ho necessitem. És

  L'amistat es pot viure com un dret adquirit de sèrie o com un regal que mai no ens arribem a merèixer del tot i pel qual no podem deixar de donar gràcies. Com vivim les relacions d'amistat? Som agraïts amb els amics? Ser amics implica una amistat que és capaç de confrontar-se i de dir les coses amb total llibertat sempre pel bé de l'altre. Som capaços de ser sincers amb els nostres amics i fer-los veure les coses que potser no van tan bé? Ets capaç de rebre una opinió que no sigui positiva sobre tu mateix? Un bon amic/ga és un “àngel de la guàrda” que està sempre al nostre costat i ens cuida.

Dilema d'avui Has sentit a dir que barregen els envasos en recollir-los i que no val la pena reciclar. Possibles respostes Si no ho fas, et multen. Doncs deixo d'esforçar-me. Si tots al meu carrer ho fan, nosaltres també. Si és un rumor, no està provat. Continuo fent-ho bé. Busco informació per esbrinar la veritat i l'explico perquè tothom té dret a saber-la. Comprovem resultats No és cert, però és una resposta marcada per la por a ser castigat més que per fer alguna cosa incorrectament o no fer-ho tan bé com es mereix. Necessites pocs arguments per arribar a aquesta idea, perquè justament ho vius com un esforç, quan és en realitat una col·laboració que cal fer de bona gana. Bé, que ho facin tots significarà alguna cosa… que està bé, que és bo per a la societat, que ens agrada col·laborar. Ja que t'importa la gent, suma't a aquest esperit. Això és just, no cal creure's les coses de les quals no tens proves i tampoc no ha de moure els teus valors o conviccions. B

Si us pregunto quina es la muntanya més alta del món em direu l'Everest amb 8.848 metres situat a la serralada de l'Himalaia, però molts cops l'alçada neix de les profunditats. El volcà Mauna Kea, que trobem a Hawai, te una alçada de 4.205 metres si prenem com a referència el nivell del mar. Però la clau es troba sota l'oceà on s'amaga la gran extensió del Mauna Kea, uns 6.000 metres de profunditat. En total més de 10.200 metres.  Situeu-vos en el vostre espai tranquil, de silenci. Tanca els ulls i fes unes respiracions profundes. Poc a poc estaràs preparat per baixar a les teves profunditats. fes un compte enrere que et sigui còmode, des de 6 o des de 5. Inspira i espira. Imagina que baixes una escala que et porta a les profunditats de la muntanya. Quan arribis a cero visualitza, mira... Què veus? Quin és el tresor que allà descobreixes? Quins paisatges, els teus, hi son presents: actituds, fermeses, confiances... contradiccions que ara poden ser contemplades? Deci

  És tan senzill com treure el mòbil de la butxaca i buscar la icona de la càmera. Quinze segons per poder enviar l'última llista de notes als teus companys, per ensenyar això que has de comprar a la ferreteria i no saps com es diu, o per dir-li a l'amic que falta que el trobeu a faltar. La fotografia ja va més enllà de poder immortalitzar moments importants de la nostra vida. És una cosa quotidiana, que fem sense pensar gaire. Quan fem una foto volem veure-la immediatament, per veure si sortim bé i corregir allò que no ens agrada. Però en aquest procés ens oblidem que no només retoquem una imatge, estem intentant retocar la realitat, aquesta part que no encaixa amb nosaltres, que necessitem filtrar. Abans els retocs tenien lloc a un laboratori, setmanes o mesos després de la foto. Hi havia temps per reposar-la i pensar en allò que es volia transmetre. Potser hem de tornar a aquesta part reflexiva de la fotografia . Pensar un segon abans de treure el mòbil, abans d'aplicar

Al sud-est del Congo, grans firmes internacionals i miners artesanals disputen una batalla desigual pel cobalt, mineral clau per a les bateries dels cotxes elèctrics. Hi ha centenars de milers de persones sense cap altra opció que arriscar la vida per les engrunes. La regió està plena de mines artesanals on homes, dones i fins i tot nens treballen a cop de bec i cisell i creuen els dits perquè els túnels no caiguin sobre els seus caps. Amnistia Internacional denuncia que al sector miner de cobalt congolès hi treballen fins a 40.000 nens en el procés d'extracció o transport, amb jornades de 12 hores diàries a canvi de 2 dòlars. Article sencer:  https://stories.lavanguardia.com/internacional/20221203/58520/congo-capitulo-2-la-fiebre-del-oro-azul

Cadascú de nosaltres tenim cada dia l'oportunitat de fer escoltar la nostra veu. És necessari aixecar la nostra veu per convidar a veure les coses des d'un altre punt de vista, per transgredir aquests discursos que aquesta cultura en què vivim ens vol transmetre i que tan infeliços ens estan fent. Cal prendre consciència que, si renunciem a la nostra veu, renunciem a defensar la nostra manera de veure les coses, a proposar que hi ha una altra manera de viure des del lliurament. Per tot això utilitzem la nostra veu sense complexos però amb el màxim respecte, capaços d'exposar el nostre camí amb la mateixa força amb què ens diuen que no ens compliquem la vida perquè no val la pena. Per tot això, no renunciïs a la teva veu, no renunciïs a enriquir el teu entorn amb la teva veu, perquè veus concretes, en moments concrets, faran una vida concreta. @pastoralsj

  Abans que etiquetar massa aviat i marcar diferències: mascle o femella, d'aquí o d'allà, blanc o negre, doctor o lletrat, heterosexual o gai, ric o pobre, meu o altre, és fonamental mirar els rostres, les vides, a la gent, i dir: humà, com jo; persona, amb un cor que, com el meu, batega i sent, busca i riu, i de vegades plora. També somia a les nits, i anhela a les hores de vigília. També s'equivoca i encerta (no tot alhora). SOM, sobretot, humans, germans i fills d'un mateix Déu.

Hi havia una vegada un llop que buscava creuar-se amb la Caputxeta i en va tenir prou amb una tarda de passeig pel bosc per adonar-se que no tot és blanc o negre, bo o dolent. Que la simplicitat del binarisme s’acomoda molt més fàcilment a les nostres creences i ens fa més difícil acceptar allò que és diferent. Potser sembla que ho tenim tot fet perquè les nenes ja no s’identifiquen amb la princesa vulnerable que espera ser rescatada i els nens ja han après el discurs que ells també poden  plorar “- jo he plorat alguna vegada – jo vaig plorar més aquell dia”. Però és això suficient? Ha acabat el conte? Les conseqüències del masclisme a la nostra societat són terribles i, a aquestes alçades, les coneixem sobradament: falta d’oportunitats, abús, discriminació, agressions psicològiques, físiques, sexuals, feminicidis.[...] Aquest 8M volem recordar que sense les cures la societat no pot funcionar. Sense les cures no podríem obrir les escoles ni els hospitals ni les botigues ni les fàbrique

Cada 7 segons, una nena menor de 15 anys està casada. Aconseguir -se de forma primerenca aporta una sèrie de conseqüències difícils d’estalviar. Generalment, les nenes, en el moment en què estan casades, han de sortir de l'escola i deixar de rebre formació. Això dura les possibilitats del futur que poden tenir i els condemna a quedar -se a casa i tenir cura de la feina domèstica i la cria de nens. Molts queden embarassades sent adolescents, cosa que augmenta el risc de complicacions durant l’embaràs o el part. Cada nen té dret a la infància, una etapa per aprendre, jugar, créixer, desenvolupar -se i sentir -se segur i protegit. Tot i això, aquestes noies estan donant l’esquena només per ser qui són. El Programa Mundial de la UNFPA i l’UNICEF per accelerar les mesures destinades a posar fi al matrimoni infantil promou el dret de les nenes adolescents per evitar el matrimoni i l’embaràs i els permet arribar a les seves aspiracions mitjançant formes d’educació i formes alternatives. E

La situació de manca de drets i desigualtat de les dones iranianes és comunament coneguda, algunes d'aquestes lleis que fomenten aquesta desigualtat es van produir durant la revolució islàmica. Es poden veure molts exemples a la vida quotidiana. A nivell d'institucions gairebé no han accedit a llocs públics i a les universitats s'intenta restringir la seva entrada a carreres científiques. Quan són alliberades per part de la policia de la moral perquè no van vestides segons la norma, han de ser recollides dels centres per un home. Alhora necessiten el permís d'un home per sortir de l'Iran, casar-se o acceptar una feina. En qüestions d'herències les dones reben considerablement menys i abans ni tan sols hi tenien dret. Fins fa pocs anys no podien transmetre la nacionalitat als seus fills, anar amb bicicleta o anar amb moto. L'edat de matrimoni és cada vegada més gran, sobretot a les zones urbanes, però l'edat mínima per al matrimoni en dones és als 13 anys

El Dia Mundial de la Natura és un esdeveniment que pretén conscienciar la societat sobre la extraordinària diversitat de vida silvestre i marina que tenim avui dia. Amb un nombre cada cop més gran d'espècies en perill d'extinció (i moltes ja extintes), és realment important sensibilitzar la gent sobre com podem ajudar a conservar el planeta perquè les generacions futures puguin continuar gaudint dels seus recursos. Aquest any 2023, el tema serà: "Boscos i mitjans de vida: sostenibilitat dels pobles i el planeta". Els boscos tenen una importància vital per al manteniment de la vida a la Terra i tenen un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest vídeo, en el què la natura pren la paraula, el missatge és brutal: Nature doesn't need people, people need nature.  En som conscients?

  Sóc pacient descobrint el camí, i espero trobar el final, no sé si se´n pot dir destí però sí sé el que vull. No et demano que em donis solucions ni que m’aconsellis, demano que m’escoltis i em donis força.  Si cometo algun error dóna’m força per rectificar i seguir endavant el camí.  No demano miracles, només que estiguis al meu costat donant-me suport.  A canvi donaré el millor de mí i si algun cop m’equivoqués, ajuda’m a sortir del sot.  Sento que tu no em pots fallar, perquè si alguna cosa falla seré jo.  Estic segur/a que el dia que em trobi a mi mateix/a et trobaré a tú. I una llum blanca et guiarà per tot allà on vulguis anar, somriu i viu, que, no fa mal, (mai) (Tornada de la cançó)

Dilema d'avui Et donen unes males notes un divendres a última hora i saps que si les ensenyes a casa t'anul·laran una sortida del cap de setmana que tenies moltes ganes de fer. Possibles respostes No goso dir-ho pel càstig, però no gaudiré res a la sortida per mala consciència. El desastre ja està fet, millor que se n'assabentin al final del trimestre i m'estalvio sermons i llàgrimes. Si em pregunten sé que no podré mentir-los a la cara i ho acabaré explicant amb tristesa per decebre'ls Ho expliques i els proposes ajornar el càstig... No guanyo res dient-ho ara, ho faré dilluns, i ara tindrem tranquil·litat, també ells, que es preocupen molt per aquestes coses. Comprovem resultats Tens una por atroç a l'enfrontament. El que no és clar és si aquesta por no está relacionada amb afrontar les teves dificultats i haver de posar fil a l'agulla. Sona a títol de pel·lícula musical… però amaga molt d'egoisme i ganes de fugir d'estudi i d'eludir la respons