Gabrielistes 1xDIA

Fears de Nata Metlukh  https://vimeo.com/126060304 Fears és un curt d'animació que, d'una manera intel·ligent, ens mostra l'essència de les pors i el seu sentit constructiu. És curiós. Rebutgem la por, però, en realitat, la necessitem per viure. Tal com hem vist al vídeo, la por és un sistema de protecció. Comprendre el sentit constructiu de la por ens ajuda a empatitzar amb ella i escoltar-la en lloc de rebutjar-la. De fet, quan no comprenem el seu significat, la por creix i es converteix en el nostre pitjor enemic. Dit això, si en lloc de parlar de por ens referim a "por constructiva", la cosa canvia. En definitiva, l'objectiu és escoltar-la, comprendre-la i acceptar-la. Quina és la teva por constructiva?

Montfort  https://youtu.be/vfD_Mro-qCM (fragment) Fue San Luis un misionero con nosotros va. Se entregó con valentía, audacia y humildad. Como peregrino caminó y en María se inspiró. Regala a los pobres su bondad, Y tejió fraternidad. Es un líder del amor, su huella nos lleva al Señor. Nos ilumina con su luz, el camino de la cruz. Loco que enseña a volar en la escuela de la vida cambiará, el amigo que me volveré a encontrar, un ejemplo de evangelio que hace brillar el misterio. Y esa luz... hace ya 300 años que nació, En sus huellas el camino nos mostró, dibujamos un futuro de color. Aquesta setmana, que celebrem el dia del nostre Fundador, tornem a escoltar la cançó que vam escriure en l'any 2015 per celebrar el seu tricentenari: "Montfort". De les frases que composen la cançó, us animem a escollir-ne una i personalitzar-la, és a dir, a escriure què té a veure aquesta frase amb mi.

SANT LLUÍS Mª GRIGNION DE MONTFORT  Avui, en una celebració confinada, volem recuperar un episodi de la vida de Montfort que ens aproxima a Ell: el seu autoconfinament" al carrer Pot-de-Fer (París). «Estava allà tan amagat -escriu Joan Baptista Blain- que em va costar molt trobar-lo, en aquell lloc tan semblant a l'estable de Betlem. No era, en efecte, més que un petit refugi sota d'una escala que el sol tot just il·luminava. No vaig veure allà més mobles que un got de terrissa i, em va semblar un llit tan miserable com el mateix lloc, per a captaires i miserables ». Lluís passa el llindar d'aquesta habitació i entra en el seu propi desert. " "Si algú vol espiar per l'única finestra del “buit” del carrer Pot-de-Fer, un cop que l'ull s'acostumi a la penombra, ha de percebre en aquest petit local a un home en oració. La seva immobilitat es perllonga hores i hores. El solitari no té horaris que respectar; en el seu desert, només Un vetlla am

La Mare de Déu de Montserrat.  La imatge de la Mare de Déu de Montserrat, anomenada popularment La Moreneta pel color fosc de la seva pell, és una talla romànica policromada del segle XII d’una gran bellesa. L’any 1881, la Mare de Déu de Montserrat fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. Des del 1947 està entronitzada en un retaule d’argent, sufragat per subscripció popular, a la part superior de l’absis de la basílica. La figura segueix el model, molt divulgat, de la Mare de Déu en majestat, en actitud estrictament frontal, amb l’Infant Jesús assegut a la falda, al centre. Tant la mare com el fill porten incorporada una corona. La figura de la Mare de Déu estén la mà dreta, amb la qual sosté l’orbe esfèric, que significa tot el cosmos. Amb la mà esquerra, la Mare de Déu fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant per indicar que aquell rei omnipotent és fill seu. Aquest, amb la mà dreta beneeix i amb l’esquerra, sosté una pinya, un signe de fecunditat

Agrair  Busca el teu espai creat, on puguis estar sol/a i en silenci.  Mira el video que t’adjuntem. Fes una cerca als missatges del teu whatsapp posant-hi al cercador la paraula “gràcies”. Et faràs conscient de quants missatges intercanviats els darrers dies contenen aquesta paraula. Valora-ho. https://youtu.be/4-Z2FTPiYcY Escolta novament el vídeo i redacta la teva pròpia aportació d’agraïment (al blog) per tot el què estàs vivint aquests dies. 

SANT JORDI i El Dia Mundial del Llibre. Per què la lectura és més important ara que mai? Més que mai, en un moment en què la majoria de les escoles de tot el món estan tancades i hem de quedar-nos a casa, podem utilitzar el poder de la lectura per combatre l'aïllament, estrènyer els vincles entre les persones, expandir els nostres horitzons, alhora que estimulem les nostres ments i la nostra creativitat. A través de la lectura i la celebració de Sant Jordi que també coincideix l Dia Mundial del Llibre i de el Dret d'Autor, el 23 d'abril, podem obrir-nos als altres malgrat la distància i viatjar gràcies a la imaginació. De l'1 a l'23 d'abril, la UNESCO compartirà cites, poemes i missatges per simbolitzar el poder dels llibres i fomentar la lectura. En compartir coneixements, lectures i llibres, fem comunitat i podem connectar a lectors de tot el món i ajudar a pal·liar la soledat. Missatge UNESCO Celebració Dia Mundial de el Llibre i de el Dret d'Autor

El Dia Internacional de la Mare Terra Quan la Mare Terra ens envia un missatge La Mare Terra clarament ens demana que actuem. La natura pateix. Els incendis a Austràlia, els majors registres de calor terrestre i la pitjor invasió de llagostes a Kenya ... Ara ens enfrontem a COVID-19, una pandèmia sanitària mundial amb una forta relació amb la salut del nostre ecosistema. L'impacte visible i positiu de virus, ja sigui a través de la millora de la qualitat de l'aire o la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, no és més que temporal, ja que es deu a la tràgica desacceleració econòmica i a l'angoixa humana. Recordem. més que mai, en aquest Dia Internacional de la Mare Terra, que necessitem un canvi cap a una economia més sostenible que funcioni tant per a les persones com per al planeta. Promoguem l'harmonia amb la natura i la Terra. #VoteEarth Campaign | Earth Day 2020 https://youtu.be/QmKsIs2Nk-I “Que la nostra generació sigui recordada no pels

Human. Christina Perri https://youtu.be/zGRSjJC7Lek Escoltar-se... i escoltar-lo. Redescobrir el centre, aquest nucli de foc que dóna vida a tota la resta, a tot el que som i a tot el nostre univers. Aquest foc que és Déu i que ofeguem amb el ritme frenètic de la vida. Unes brases que, quan parem a agafar una mica d'aire, aprofiten per encendre’s de nou, colar-se en el nostre univers, abrasar les pors i avivar l'esperança. @pastoralsj Avui, més que mai, Fes créixer el teu foc interior. (Lema del curs dels  Col·legis Gabrielistes) 

Nosaltres Estem afrontant esdeveniments excepcionals que estan portant, per a molts, conseqüències personals tràgiques i penoses. Per això, i amb tot el que estem passant -que ja és molt-, hem de ser capaços de trobar un petit buit en el nostre dia a dia per aixecar el cap, recuperar la mirada i posar al nostre cor en perspectiva. Posar-se a punt per a "la novetat" que està per arribar. El dia D, el dia en què puguem reprendre la nostra rutina, està avui més a prop que ahir. Una trobada amb els nostres amics, donar un simple passeig pel carrer, anar a un concert o sortir a sopar, anar a una pastisseria, sortir de compres o banyar-te al mar. Tot això que avui li donem molt més valor que el que li donàvem fa uns dies. I és que encara no som conscients, però tot allò que farem"per primera vegada" quan sortim del confinament serà emocionant. Ho viurem de forma diferent, com una nova sensació. Una cosa genuina. Fins i tot innocent. I en tot això estarà Ell, que to

Renacer. Oscar Santos https://youtu.be/tAHv5t5Ee2E Tots els dies tenim l'oportunitat de triar. Se'ns posen per davant un munt de disjuntives per triar a cada pas que donem. Des de la ximpleria (o no) de decidir quina roba em poso, fins a la transcendent de continuar amb la persona que hem triat per compartir vida (ja sigui en parella, en comunitat, amb la família...). Cada matí, triem, fins i tot sense adonar-nos, renovar el nostre compromís amb la Vida. Això és el que defineix el tipus de persones que hem decidit ser. Encara que sigui arriscat a vegades, fins i tot amb por. “Obre les teves defenses, no tinguis por de caure... No hi ha res més bonic que néixer i una altra vegada renéixer".  Et repto a reinventar-te… @pastoralsj

Respira, modifica la teva emoció Observa la teva respiració per un moment ... No la modifiquis, simplement observa. On és? Al pit? Al ventre? Si es tracta del pit, hi sents opressió?, tens ansietat ?, problemes? Fes una respiració més profunda... Un cop més... Una altra vegada... I... per què no portar aquest aire també al ventre? Respira molt profund... Augmenta el teu espai interior... Imagina el teu cos com un globus enorme... Posa molt aire en el globus... Quan estigui ple, aguanta’t així una mica... Ara buida't lentament, expulsant tot l'aire... Després d'una pausa, repeteix el mateix moviment. Inspira... Aguanta aquesta inspiració... I exhala... Pren tot l'aire possible... Observa altra vegada... Com és la teva respiració ara? I el teu espai interior? La tensió ha disminuït? Gràcies a la respiració, ens obrim al nostre espai interior i la pressió al pit es redueix. Aquest moviment fisiològic té la capacitat de canviar les nostres emocions en pocs minuts... Ca

Tot està bé Un deixeble no acabava de comprendre. Cada vegada que tenia una contrarietat es desesperava, s'abatia o fins i tot s'enfonsava en el major desànim. No obstant això, el seu mestre, impertorbable, sempre li deia: - Està bé, està bé! El deixeble es preguntava si al mestre mai li passava res desagradable o mai patia cap contrarietat, ja que sempre deia amb ànim assossegat: Està bé, està bé! Intrigat, el deixeble li va preguntar un dia: - Però és que mai t'enfrontes a situacions que no poden ser resoltes? No comprenc per què sempre dius "està bé, està bé", com si res advers et passés mai. El mestre va somriure i va dir: - Sí, sí, tot està bé. - Però per què? -va preguntar indignat el deixeble. -Perquè no puc solucionar una situació a l’exterior, la resolc dins meu, canviant la meva actitud. Cap ésser humà pot controlar totes les circumstàncies i esdeveniments de la vida, però si pot aprendre a controlar la seva actitud davant d'ells

Resucitado de Kevin Reynolds La història es desenvolupa des del punt de vista de qui serà l'encarregat d'investigar la desaparició de el cos del Ressuscitat, un soldat romà anomenat Clavius, que per ordre de Ponç Pilat, s'embarcarà en la recerca del cadàver de Jesús de Natzaret. Un cas amb el que, els membres del Sanedrí i Pilat, volen tancar qualsevol rumor sobre una possible resurrecció, o bé, sobre l'arribada del messies esperat. Clavius, devot de Mart, el déu de la guerra, viurà tot el procés, des de la mort de Jesús fins a la desaparició del cos, que haurà de buscar a partir d'un interrogatori als deixebles i els seus seguidors, com Maria Magdalena. A poc a poc, el protagonista descobrirà el misteri Pasqual en la trobada amb el «Ressuscitat», i així, la resolució del cas el portarà a una resolució del seu propi camí. No esperis un 'aparegut' caminant pels teus carrers. No esperis una visió celeste, tangible, palpable, corpòria, ressuscitada ... p

La Pasqua comença ara. Ara és el temps de la veritable recerca. El d'aquests dies  passats ha estat el flaix. El primer moment. La intuïció que pot il·luminar un camí.  Però és ara, en la teva vida diària i quotidiana, on toca tornar-lo real. Ara és el temps  de posar nom i rostres al servei, a la passió, als feu-vos. Ara és el moment de veure  si seràs dels que el neguen o dels que trien fer un pas al front. Ara és el moment de  buscar resposta a la pregunta «què vols de mi». Ara és el moment de pensar en què  consisteix prendre la teva creu i seguir-lo, en les nits fosques i en els dies radiants. No deixis que la Pasqua es converteixi només en un “like” més en el catàleg d'experiències -en aquest cas amb un toc espiritual-. No deixis que sigui una experiència de consum. Ara és el temps de pensar com seguir. Ara és el temps de fer-te conscient que la fe és una cosa per al present, per a la vida diària, per fer real l'Evangeli avui i aquí. Ara és el temps de pensar e

La seva resurrecció no és una cosa de 'passat; comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, per tot arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció. És una força imparable. És veritat que, moltes vegades, sembla que Déu no existís: veiem injustícies, maldats, indiferències i crueltats que no cedeixen. Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brollar una cosa nova, que tard o d'hora produeix un fruit. En un camp arrasat, torna a aparèixer la vida, tossuda i invencible. Hi haurà moltes coses negres, però el bé sempre tendeix a tornar a brollar i a difondre’s. Cada dia en el món reneix la bellesa, que ressuscita transformada a través de les tempestes de la història. Els valors tendeixen sempre a reaparèixer de noves maneres i, de fet, l'ésser humà ha renascut moltes vegades més del que semblava irreversible. Aquesta és la força de la resurrecció i cada evangelitzador és un instrument d'aquest dinamisme. Papa Fran

Jesús ha mort. Tot el dia d'avui, el seu cos reposa al sepulcre, fred i sense vida. Ara ens adonem del que pesen els nostres pecats. Jesús ha mort per redimir-nos. Estem tristos. La Mare de Déu també està trista, però contenta perquè sap que ressuscitarà. Els Apòstols van arribant al seu costat, i Ella els consola. És el dia del silenci, de la solitud, de la desesperança... dia en què totes les preguntes queden sense respostes: per què ?, fins quan? ... Busca un lloc tranquil, on hi hagi silenci. Respira amb tranquil·litat i sent la pau que hi ha al teu voltant. Intenta fer silenci en el teu interior. No pensis en el temps, és per a tu ... La Passió de Crist Bso 02-The Olive Garden https://youtu.be/8VwmbSgNzuM?list=PL780EF24D5745D7AE

Avui mor. A l'alba del divendres, el jutgen. Té son, fred, li han donat cops. Decideixen condemnar-lo i el porten a Pilat. Judes, desesperat, no sap tornar amb la Verge i demanar perdó, i es penja. Els jueus prefereixen Barrabàs. Pilat es renta les mans i mana crucificar Jesús. Abans, ordena que l’assotin. La Verge està davant mentre li obren la pell a trossos amb el fuet. Després, li col·loquen una corona d'espines i es burlen d'Ell. Jesús recorre Jerusalem amb la Creu. A la pujada  del Calvari, es troba amb la seva Mare. Simó l’ajuda a portar la Creu. Al voltant de les dotze del migdia, el crucifiquen ... Avui, mentre Jesús porta la seva creu, és hora de veure què fem nosaltres amb la nostra . Mort de Jesús https://youtu.be/bRmEseAuKTM

L'últim Sopar. Al matí del dijous, Pere i Joan s'avancen per preparar el sopar a Jerusalem. A la tarda, arriben al 'Cenacle. Allà, Jesús renta els peus un a un. Després, asseguts a taula, celebra la primera Missa: els dóna a menjar el seu Cos i la seva Sang i ordena sacerdots als Apòstols perquè, d'ara endavant, ells celebrin la Missa. Judes surt del Cenacle abans, per trair-lo. Jesús s'acomiada de la seva Mare i se'n va a l'Hort de les Oliveres. Allà sua sang, veient el que l'espera. Els deixebles s'adormen. Arriba Judes, amb tots els de la sinagoga, i li fa un petó. Llavors, l’agafen pres i tots els Apòstols fugen. El porten al Palau de Caifàs, el gran sacerdot. L’interroguen durant tota la nit: no dorm res. ESTIMAR és el verb més conjugat de la història. L'home està assedegat d'amor. Quan el troba i quan el dóna, és feliç. Però estimar com Jesús, amb la seva mesura i amb la seva finalitat, no és fàcil. Estimar com Ell ha estimat sup

Estimar de veritat suposa sacrificis, però en l'amor autèntic, en el lliurament sense límits és on trobem la major satisfacció. Aventura't i estima!, en Jesucrist trobaràs tota la força i l'exemple necessari per descobrir que Déu Pare ens ESTIMA incondicionalment. Jesús entra a Jerusalem com a Rei, però aviat els que l'aclamaven descobriran que el seu Regne té valors diferents als dels regnes d'aquest món. Amb quins valors camino a la meva vida? L’entrada triomfal del Senyor a Jerusalem https://youtu.be/ec3YNUE9tsQ

Salva’t, exigeix-lo Amplia la imatge del mes d’abril,  https://gimmemojo.com/wp-content/uploads/2018/09/Prospecting-e1536950311775.jpg , observa-la i comenta-la al blog un cop hagis llegit aquesta reflexió:  Deixa anar allò que no et permet estar bé, que no et deixa ser el teu millor tu i… demana el que necessitis. No es tracta de fugir de cap perill, és mirar de trobar el camí i saber discernir entre allò essencial i allò accidental, entre el que té valor i el que no en té. I deixa’t guiar per la llum. Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué: - Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida. Jn 8,12

I believe. Shawn Mendes https://youtu.be/IZMYO_iT-r0 Did you know that it's true Everything is possible It's nothing we can't do It's a wild and beautiful fire And I believe in you Créixer, canviar, aprendre ... per dins i per fora. El temps, i la nostra pròpia història, ens va donant ales, perspectiva, una saviesa diferent. I la fe pot ser, en aquest horitzó, estímul i motiu per anar canviant. Creixem per dins, en el món i cap a Déu. Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Mt 5,13

Quan menjo, menjo; quan dormo,dormo. M'ha costat quatre dècades comprendre que l'home comença a viure en la mesura que deixa de somiar amb ell mateix. Que comencem a donar fruits quan deixem de construir castells a l'aire. Que no hi ha res que no tingui la seva arrel en la realitat. Com més ens familiaritzem  amb la realitat, sigui aquesta quina sigui, millor. De la mateixa manera que el nen que està aprenent a anar amb bicicleta aconsegueix i muntar quan se submergeix a fons en aquesta activitat. Per contrapartida, es cau a terra quan s'atura a considerar si ho ha fet bé o malament. Així nosaltres, tots, ho fem en qualsevol activitat que duguem a terme. Quan comencem a jutjar els resultats, la màgia de la vida es dissipa i ens anem ensorrant; i això amb independència de com d’alt o baix hagi estat el nostre vol. Això és, en essència, el que ensenya la meditació: a submergir-se en el que estàs fent. “Quan menjo, menjo; quan dormo, dormo”: diuen que va ser així com