Gabrielistes 1xDIA

  Avui celebrem que fa 350 anys (1673) va néixer el nostre fundador, Sant Lluís Maria de Montfort. Recordem algunes dades de la biografia dels primers anys, en les quals va destacar per la seva extraordinària personalitat: Lluís Maria Grignion de Montfort va néixer en un poblet de França, Montfort-sur-Meu, a prop de la ciutat de Rennes, el 31 de gener de 1673, durant el regnat de Lluís XIV, una època brillant per a la literatura i les arts, però on van abundar els pobres, les fams i la injustícia. Fill d'una família burgesa vinguda a menys, va ser el segon de 18 germans, el més gran dels quals va morir en edat primerenca i dels quals només en van sobreviure 9. A l'edat d'onze anys va començar els estudis de Secundària al col·legi Sant Tomàs Becket, de Rennes, regentat pels PP. Jesuïtes. Lluís Maria va ser un estudiant exemplar i molt devot: no era estrany trobar-lo fent oració, davant d'una imatge de Maria, en alguna de les esglésies de la ciutat. Sobresortia entre els

Avui volem convidar-te a pregar per la pau del món. Estem vivint un temps en què més que mai necessitem aferrar-nos a Déu i demanar-li que ens ajudi. Pots compartir aquesta oració amb les persones que creguis que la puguin necessitar.

  Vídeo: https://twitter.com/i/status/1616417010862129154 Cada any, la UNESCO rendeix tribut a la memòria de les víctimes de l'Holocaust i ratifica el compromís de lluitar contra l'antisemitisme, el racisme i tota altra forma d'intolerància que pugui conduir a actes violents contra determinats grups humans. El 27 de gener es commemora l'alliberament el 1945 per les tropes soviètiques del camp de concentració i extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau. Aquesta data va ser oficialment proclamada, al novembre de 2005, Dia Internacional a Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. L'Holocaust no només va afectar profundament els països on es van cometre crims nazis, sinó que també va repercutir q molts altres llocs del món. Set decennis després dels fets, els estats membres comparteixen la responsabilitat col·lectiva d'abordar els traumes que encara romanen, mantenir mesures que permetin una commemoració eficaç, tenir cura dels llocs històrics i promoure l'educa

En un bosc de Tailàndia vivia una nombrosa comunitat de cuques de llum. Casa seva era el tronc d'un arbre lampati, el més vell de tot el país. A la nit, les cuques de llum sortien de l'arbre per il·luminar la nit amb la seva llum tènue i semblaven petites estrelles dansaires. Però no totes les cuques de llum participaven: una d'elles, la més petita, es negava a sortir del lampati per volar. Tota la seva família estava preocupada, però van passar els dies i la petita cuca de llum seguia sense voler sortir de l'arbre lampati. Una nit, amb totes les cuques de llum poblant el cel nocturn del bosc, la seva àvia es va quedar a l'arbre per raonar amb ella: – Què et passa, néta? Ens tens preocupats a tots, per què no surts amb nosaltres a la nit a divertir-te volant? – No m'agrada volar – va respondre, contundent, la petita. – Som cuques de llum, és el que fem millor. No vols volar mostrant la teva llum i il·luminant la nit? – li va insistir l'àvia. – La veritat és

  Hi ha coses que no ens costa de fer, que les fem fàcils i perdem la noció del temps quan les fem. Hi ha coses que no formen part del servei a la causa, del que és degut o del que és obligat, per molt important que això sigui, és clar. Estem obligats a fer també allò que ens agrada i ens surt de dins… Conrear el talent, poc o molt, és un deure que el món mereix de nosaltres i que no li podem negar. El talent és allò que ens fa posar capacitats diferents al servei del bé comú. I sovint comporta, no sols un virtuosisme innat, sinó també esforç, dedicació, aprenentatge i temps per sobresortir i assolir l'excel·lència. Jesús ho explica a la paràbola dels talents, l'important no és la quantitat absoluta, sinó la quantitat relativa. No és important si en donem 30, 60 o 100, mentre donem el 100% del que podem donar. Qui en té més que doni més, i qui en té menys que en doni menys, però tant l'un com l'altre que donin tot el que tenen. Això és el talent. @pastoralsj

Puc descobrir al llarg de la meva vida moments i nits fredes. Això és experiència de vida, reconèixer els moments i les nits fredes. Totes aquestes situacions en què em veig encongit i amb fred. Moments en què m'he vist desafectat, desenganxat, sense ganes d'apostar o somiar. Un fracàs als estudis, una relació personal que no marxa, una situació dolorosa i inesperada… la pròpia història, amb les seves ferides i desencants. Donar-ho tot per sabut, adonar-se d'estar vivint contínuament calculant i analitzant-ho tot amb massa fredor. Fins i tot en aquests moments, la teva presència senyor, em convida a alguna cosa més…. De vegades un ha d'examinar-se i exigir-se una mica a la vida. Quines són les meves “fredors”? Igual que el pagès, que quan s'acosta una gelada rega els seus camps perquè l'aigua en congelar-se cedeixi calor a la planta. Així vosaltres, fins i tot des del fred, podeu il·luminar calidesa al voltant.

Créixer, canviar, aprendre... per dins i per fora. El temps, i la nostra pròpia història, ens va donant ales, perspectiva, una saviesa diferent. I la fe pot ser, en aquest horitzó, estímul i motiu per anar canviant. Creixem per dins, al món i cap a Déu... El qui proveeix el sembrador de gra per a la sembra i dóna pa per a menjar, també us proveirà abundosament de llavor i farà créixer els fruits de la vostra bondat.  2 Co 9,10

  Dilema d'avui La Sara no vol anar a la festa d'aniversari de la Sonia perquè hi serà la Maria, que també era la seva amiga fins fa poc, però amb la que ara està enemistada. Però a la Sonia li fa molta il·lusió que hi vagi. Possibles respostes El millor és posar una excusa a darrera hora i no anar-hi. Anar amb una altra amiga “de suport” per si les coses es posen lletges. Parlo amb la Sonia i li explico per què no hi puc anar i li demano disculpes. Li demano a la Sonia que digui a la Maria que vull fer les paus amb ella abans. Vaig a la festa i em comporto civilitzadament, per no crear mal rotllo. Vaig perquè és el correcte i deixo les diferències de banda i, si vol, farem les paus. Comprovem resultats Això és amagar-se i és molt trist i poc madur. La teva amiga també es posarà trista i tothom quedarà descontent. És una opció força egoista i l'amiga guardaespatlles queda francament malament. Sí que hi vas però amb mala actitud. Una mica millor està perquè no t'amagues

Hamburguesa o verdures? Estofat o amanida? Sopa o fruita? La decisió no afecta només el nostre nivell de colesterol. També afecta el futur del planeta. La indústria alimentària és la responsable del 26% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Per això, transitar cap a una alimentació sostenible sembla un objectiu inexcusable si volem lluitar contra el canvi climàtic. Assolir els objectius climàtics sense canviar la nostra dieta és totalment impossible. Si volem assegurar un futur sostenible per al planeta, hem d'emprendre una profunda transformació dels nostres hàbits alimentaris, consumint productes ecològics, de temporada i de proximitat. Aquesta és l'opinió de nombrosos experts, que consideren essencial que canviem amb urgència els nostres hàbits a taula. L'alimentació és una de les activitats humanes més importants i de més impacte mediambiental. Si volem lluitar contra el canvi climàtic cal que canviem certs patrons molt arrelats a la nostra societat. L&

L'objectiu número 6 del Pacte Educatiu Global ens diu que hem de “Renovar l'economia i la política”. Aquest objectiu resumeix molts aspectes. L'economia, la política, el creixement i el progrés són aspectes que formen part d'una forma de vida, de la cultura del poble on l'educació ha d'aspirar a formar homes i dones capaços de ser protagonistes del bé comú. Per poder fer això és indispensable difondre una cultura de la trobada, en què es busquin sempre punts de contacte, es tendeixin ponts, es projecti quelcom que inclogui a tots (cf. Fratelli Tutti n. 216). Això implica educar la capacitat de reconèixer el dret dels altres a ser ells mateixos i poder ser diferents. Dins aquest estil de vida de valors i cultures ha d'estar present i actiu un “pacte social”, gràcies al qual tots estan disposats a cedir alguna cosa pel bé comú. No podem ignorar que tothom està connectat íntimament i que cal trobar altres maneres d'entendre l'economia, la política, el c

Sense adonar-te'n, cada dia passen per la teva ment milers de pensaments. Són pensaments de tota mena. Alguns recorden algun esdeveniment del passat, alguns miren de resoldre algun problema del futur, altres jutgen -ja sigui de forma positiva o negativa- alguna situació o persona. Tot plegat són pensaments. Com que la teva missió serà tenir l'atenció centrada en la respiració, quan et vingui un pensament, ho veuràs. En aquest moment, intenta no agafar-lo ni lluitar contra ell. Simplement, de forma acurada i amable, deixa que se'n vagi i torna de nou la teva atenció a la respiració. Així una vegada i una altra. Núvols que vénen i se'n van. Pensaments que vénen i se'n van, vénen i se'n van. Quan estiguis llest, seu còmodament, amb l'esquena recta, les espatlles relaxades, les mans descansant a la teva falda o genolls…i fes una respiració profunda, inspira pel nas, i espira per la boca. Mentre et relaxes vas tancant els ulls lentament. Sentint el pes del cos. O

"Caminando" va ser composta en un moment no gaire bo de la vida de la cantant. Amb ella, vol transmetre un missatge de positivisme que incita a continuar i millorar amb cada canvi a la vida. Sempre hi ha nous camins per a l'esperança. Per mantenir la il·lusió i la fe. Per construir la justícia i la pau. Per proclamar Déu. Per anunciar un món bo, una terra nova on tots tenim un lloc, un sentit, una missió. I aquests camins es construeixen i es preparen, es barallen i es troben, s'obren i es recorren. Sempre nous, sempre eterns.

  Al final del vídeo es llegeix: "i treure un objecte nociu del camí és caritat". Què creus que vol dir? La pedra és matèria mineral, dura i sòlida, que és molt comuna a la terra: El qui va distret, hi ensopegarà... El violent la farà servir per llançar-la contra un altre... L'emprenedor construirà coses amb ella... Un pagès cansat la farà servir per seure una estona... Pels nens podrà esdevenir una joguina... Amb una pedra David va matar Goliat... Amb un pedra Miquel Àngel en va treure d'ella les més belles escultures.... En totes aquestes circumstàncies, la diferència no va estar mai en la pedra, sinó en l'home.  No hi ha cap pedra al nostre camí que no pugui ser aprofitada pel propi creixement.

  De vegades volem expressar-nos i ens costa trobar les paraules que ens diguin, que comuniquin allò que ens passa. I el més singular, el més original de la nostra comunicació és la misteriosa combinació dels nostres gestos, silencis i paraules. Les emocions i els sentiments són un univers infinit, i combinats poden revelar què volem dir. Allò que l'abecedari és al llenguatge, les emocions són al sentiment... Es va elaborant amb l'aprenentatge. Si em sento trist o alegre, entusiasmat o desanimat, enutjat o content, atret o indiferent... és una cosa que no puc triar. És allà i apareix com de sobte. Sense anticipar-se gaire. Només he de decidir què fer amb això i prendre partit: per la tristesa, per l'alegria, per la violència, per la pau... I aquesta és una decisió que es pensa al cap, es juga al cor i es defineix a les nostres mans. Quan les persones ens coneixen ens poden ajudar a expressar-nos amb més autenticitat. Ens fan de miralls. Ens treuen paraules, amb tirabuixó o

Un home està passejant tranquil·lament quan, de cop i volta, cau en un forat. És tan profund i les parets són tan inclinades que no en pot sortir. Adolorit i aclaparat, l'home no sap què fer. Aleshores, passa un metge i, en veure'l, l'home crida des del fons del forat «Doctor! Ajudeu-me!». El metge li diu “oi tant”, omple una recepta, la llança pel forat i segueix endavant satisfet per haver proporcionat la seva ajuda a aquell pobre home. Poc després, un sacerdot passa pel mateix lloc i l'home crida aquesta vegada «Pare, sóc aquí a baix, al forat. Em pot ajudar?». El sacerdot li diu “Per descomptat”, escriu una oració, la llença pel forat i segueix endavant despreocupat. Casualment, una amiga d'aquell home també passa a prop i aquest, des del més profund del forat, exclama “Eh! Sóc jo, em pots ajudar?». Aleshores, l'amiga, sense dir res, salta al forat. El nostre home exclama “Estàs ximple? Per què ho has fet? Ara tots dos som aquí a dins!» i l'amiga respon

El Nadal passat els Reis Mags van portar als meus fills una polsera electrònica que a més de l'hora, marca el ritme cardíac, les hores de son i els passos. Cada dia, en ficar-se al llit, els agrada veure quants passos ha fet cada un i, per descomptat, descobrir qui guanya. Aquesta setmana, en uns d'aquells moments, m'ha fet pensar que potser podem saber la quantitat de passos que fem cada dia però, potser ens faltaria saber quins tipus de passos estem fent. I és que al llarg del dia, fem passos ferms que ajuden a unir, passos que reconcilien, passos que generen vida, passos que busquen el bé dels altres... i altres vegades passos més febles, que divideixen, que generen distància i desconfiança, que només busquen el propi bé... I, igual que fer molts passos millora la nostra salut, fer passos pels altres és bo per a la nostra salut mental, perquè donant-nos és on trobem aquest sentit de vida que ens fa viure feliços. Per això al final del dia és un bon exercici explicar els

  Aquests podrien ser els nostres propòsits per a any nou i els nostres ideals per a la resta de la vida. 1) No busquis a l'exterior allò que tens al teu interior: les teves qualitats, les teves capacitats, allò que només tu posseeixes... 2) Treu la bondat que hi ha al més profund del teu interior. Viuràs millor. 3) Sigues caritatiu, comprèn, ajuda, estima, serveix... 4) No esperis que els altres siguin justos amb tu, ni comprensius, ni caritatius, ni bondadosos... Prepara't per saber encaixar i oferir. 5) Sigues fidel a tu mateix i a un gran ideal... Després penja'l d'una estrella i segueix-lo. No t'equivocaràs. La teva vida guanyarà en sentit i qualitat. 6) En els moments de la vida en què el teu talent, les teves qualitats satisfacin les necessitats d'alguna persona... és allà on Déu vol que estiguis (encara que t'esgoti). 7) El que tu ets parla més alt que el que tu dius. Autor anònim La llista pot ser tan llarga com vulguis. T'animes a completar-la?