Gabrielistes 1xDIA

Eddie, el Águila https://youtu.be/pWxUsfZWIqg Trailer 2:30 Baixet, grassonet, amb ulleres de cul de got amagant uns ullets eixerits, Eddie 'L'Àguila' Edwards es va convertir en la sensació dels Jocs Olímpics d'Hivern de Calgary per ser el pitjor amb diferència. Es va presentar als Jocs de Calgary 88 sabent que no tenia res a fer. Encara que la gent esperava que es trenqués la crisma en un mal aterratge, Edwards va sortir incòlume dels trampolins olímpics -últim com sempre- i universalment famós perquè el públic va quedar enamorat de la seva ridícula estampa, de les seves marques d'aleví i de la seva desimboltura natural. Per què veure aquesta pel·lícula? Perquè no és una d'aquelles típiques històries d'èxits i reconeixements a què estem acostumats; és una de superació, de fracassos dels que ens hem d'aixecar, i de saber que, encara que no impressionis al món amb les teves accions, el més important és impressionar-se i superar-se a un mateix. "No sé

Adonar-se de la respiració (amb mascareta posada) Observa la teva respiració, però sense voler canviar-la. Simplement, fixa la teva atenció en els seus dos moviments bàsics: la inspiració i l'expiració. Pren consciència de si inspires pel nas o per la boca. En estat de quietud, respirar pel nas és habitual. També pots adonar-te de la temperatura que desprèn l'aire del teu nas. En aquesta seqüència, visualitzar els dos pols bàsics de la funció respiratòria -la plenitud i el buit- també t'ajudarà. Després de la inspiració, arriba la plenitud i, després de la expiració, el buit. Atura't a considerar aquests quatre moments, com no acostumes a fer-ho en el teu dia a dia. Pronunciar la paraula de cada part de la seqüència pot ajudar-te: inspirar = plenitud expirar = buit ... per tornar a començar. Observar la teva respiració t’arrela a l'aquí i a l'ara, lloc i moment en què pots descobrir el present com a regal de Déu per a tu. D. Guindulain

L'alpinista desconfiat S'explica que un alpinista, escalant per un penya-segat, tan sols a pocs metres del cim, va relliscar i va caure al buit a una velocitat vertiginosa. En aquests instants d'angoixa, es veia a les portes de la mort. Però, de sobte, va sentir una estrebada fortíssim de la corda lligada a la cintura i que l'unia al clau fixat a la roca. En aquest moment de suspensió en el buit i envoltat per una espessa boira, va cridar desesperadament: Déu meu, ajudeu-me! Inesperadament, una veu profunda va respondre: -De veritat creus que et puc ajudar? -Per descomptat, Senyor. -Si és així talla la corda que et sosté. Es va fer un llarg silenci. L'alpinista es va aferrar més que mai a la corda. A l'endemà, l'equip de rescat va explicar que havia trobat el cos d'un alpinista penjat, congelat i mort. Les seves mans s'aferraven amb força a la corda... a tan sols dos metres de terra! Ens preguntem: per què l'alpinista no acaba de donar el pas? Qu

Greenpeace denuncia les irregularitats del sistema de reciclatge d'envasos a Espanya Veure el vídeo: https://youtu.be/KvRa5O2Dqoc Greenpeace, una de les principals ONG mediambientals presents a Espanya, ha llançat aquest dimarts una esmena a la totalitat al sistema de reciclatge d'envasos i a Ecoembes, l'entitat que es dedica a gestionar el tractament d'aquests residus a través dels contenidors grocs. L'ONG ha presentat un informe -Ecoembes menteix: Desmuntant els enganys de la gestió de residus d'envasos domèstics- en el qual denuncia les "irregularitats" i "deficiències" d'un sistema que "no ha aconseguit frenar l'allau" de plàstics, segons ha denunciat Mario Rodríguez, director de Greenpeace a Espanya. Ecoembes, a través d'un comunicat, ha criticat aquest dimarts l’ "escàs rigor" de l'informe i ha acusat Greenpeace de difondre "informació falsa, intencionada i molt allunyada de la realitat". Le

  El Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, Premi Nobel de la Pau 2020 https://www.rtve.es/noticias/20201009/programa-mundial-alimentos-onu-premio-nobel-paz-2020/2044110.shtml 1:45 El Programa Mundial d'Aliments de Nacions Unides ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau 2020 per la seva lluita per "combatre la fam" a nivell mundial. "No és només aportar aliment, aquesta organització ajuda a crear comunitats sostenibles", ha destacat el jurat. Per la seva banda, després de conèixer la sentència, l'organització ha manifestat que el premi "és un poderós recordatori per al món que la pau i la fam zero van de la mà". "La pandèmia del coronavirus ha contribuït a un dràstic repunt en el nombre de víctimes de la fam", segons el Comitè del Nobel, que també ha reconegut la "impressionant capacitat" del Programa per seguir fent la seva feina en plena emergència sanitària. En aquest sentit, ha parafrasejat a la pròpia organit

La vida passa volant  https://youtu.be/INuC1fRD-a4 El concepte que hi ha darrere d'aquest vídeo és simple: ens preguntem si es pot revelar alguna cosa sobre la vida simplement organitzant a les persones segons escales. Tres minuts és molt poc temps per comunicar alguna cosa, potser massa curt per explicar una història o per conèixer a un personatge. Tot i així, les persones de la pantalla ens impedeixen veure-les com nombres. Fins i tot en ràfegues d'un segon, hi ha mons de personalitat que s'estenen davant nostre. Les imatges tracten realment sobre la nostre sorpresa per la grandesa de la vida, infinita en la seva varietat, fins i tot quan sembla normal, per a cada un de nosaltres, viure-la. Moltes vegades pensem que "cal aprofitar la vida". És cert, però ho hem de fer pensant que els nostres actes també repercuteixen en el demà. Pensar en el demà no treu que deixem de pensar en el present; és més, li dóna el seu autèntic sentit. Com deia el protagonista de Gladi

Estimar Déu i als altres. Qui és el primer? Els líders jueus de l'època de Jesús sovint discutien per causa de la importància relativa dels manaments. Així que quan un advocat li va demanar a Jesús que opinés sobre la pregunta "quin és el més gran manament de la Llei?" (Mt 22: 34-40), en el fons li estava demanant a Jesús que escollís un bàndol en un debat que ja era una oberta polèmica. Però Jesús els descol·loca en respondre no només quin manament és el més gran, sinó la forma en què les persones el poden complir. "Estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament". I després afegeix un segon manament: "Estima els altres com a tu mateix". Jesús uneix el segon amb el primer, dient que "és semblant". La millor manera d'estimar Déu és estimar aquells a qui Déu estima, és a dir, al nostre proïsme, als nostres semblants, a les persones que tenim al nostre costat, als petits i necessitats. I qui és avui d

Ser missioner/a avui https://youtu.be/CvynCGT_s9U  Aquesta setmana us proposem un altre projecte de servei. Li direm "Projecte Suport", que consisteix a donar atenció i acompanyament a companys de classe que tinguin problemes acadèmics. Ara em direu que això ja ho feu habitualment amb els vostres compis. Que us ajudeu en els treballs i us passeu els apunts. Però, en realitat, us demanem una mica més: acostar-vos a qui realment estigui costant molt l’aprenentatge en qualsevol àmbit i no pertanyen al vostre cercle d'amistats, per brindar-los el vostre suport i seguiment. Sí, volem que aquella persona que tens ara en ment, en la que mai et fixes, pugui sentir-se recolzada per tu, que durant el curs sàpiga que compta amb tu en el camí. En això rau la missió i per això podem sentir-nos missioners avui dia, en el nostre entorn.

La cova de les mans https://www.cronista.com/__export/1594739089225/sites/diarioelcronista/img/2020/07/14/cueva.jpg Mirem la imatge: Què ens diu? O millor: Què ens suggereix? És una pintura rupestre formada per moltes mans. Què pot significar això? La Cova de les Mans és, probablement, el jaciment de pintures rupestres més antic i millor conservat de tota Sud-amèrica. Està situada a la Patagònia argentina, al nord-oest de la província de Santa Cruz, en un paratge completament deshabitat a l'actualitat. Les inscripcions més antigues estan datades l'any 7350 a. C. El significat de tals representacions és actualment hipotètic, encara que s'especula que formaria part d'un ritual. És interessant observar que la majoria de les mans pintades són mans esquerres. A la cova de les mans està representada una seqüència cultural ininterrompuda de més de vuit mil·lennis i mig. Per als antics caçadors de guanacs va significar molt més que un refugi circumstancial. Va ser un espai sacr

La jornada mundial de les missions (DOMUND) https://youtu.be/AbGM6zkYAZg El Domund és el dia en què, d'una manera especial, l'Església universal prega pels missioners i col·labora amb les missions. Se celebra a tot el món el penúltim diumenge d'octubre, el "mes de les missions". Amb els donatius rebuts, es col·labora amb la tasca evangelitzadora i promoció social que fan els missioners. El lema d'aquest any és: "Sóc aquí, envia’m" És possible sentir una crida avui? La missió és cosa del passat? Des que Jesús va enviar als seus deixebles per ser els seus testimonis arreu del món, la història de l'Església s'ha anat entreteixint amb milers d'enviaments de missioners. Aquesta cadena continua oberta avui i tots estem cridats a unir-nos als noms d'Antonio, Juan Pablo i Maria, Alfonso, Rosario, Pablo... Més informació a https://domund.es/ "Déu continua buscant a qui enviar al món i a cada poble per testimoniar el seu amor" Papa  F

Fundació Once https://youtu.be/I9p9cTudlnY 1:30 El meu nom és Immaculada i us vull explicar com vaig conèixer la Fundació ONCE. Va ser per mitjà de la treballadora social de la Fundació d'Esclerosi Múltiple, que em va ajudar a contactar amb el seu Servei de Voluntariat. Allà vaig sol·licitar ajuda, a causa de que em trobava en un moment molt delicat, ja que en ple estat d'alarma havia de fer un tractament de la malaltia que implicava moltes visites mèdiques i no disposava d'ajuda propera. D'aquesta manera, no només vaig poder acudir a totes les cites i tractaments mèdics, sinó que també vaig poder conèixer gent increïble que va estar al meu costat en tot moment, oferint-me tot el seu carisma i suport incondicional. El suport rebut de la Fundació Once ha estat una experiència fonamental en la meva vida. L'afecte amb el que m'han tractat m'ha ajudat en ple estat d'alarma i no tinc paraules per donar-los les gràcies. Sé que sempre puc comptar amb ells. Sob

"Scrambled" by Polder Animation  https://youtu.be/9JBNmGlEdLY A l'estació de metro, una noia espera el proper tren. Mentre es veu obligada a esperar, juga amb el seu telèfon intel·ligent. Adopta la clàssica postura de la persona moderna, amb auriculars i la cara sobre la pantalla. Perduda en el seu joc virtual, la molesta un cub de Rubik que cobra vida i intenta desesperadament cridar la seva atenció. El cub vol ser resolt, només vol tornar a ser un fascinant joc. L'única advertència real és que hauríem d'estar més predisposats a esperar, i prendre'ns les coses amb calma, com moments de descobriment plaent i no necessàriament una frustració pel temps perdut. A la vida que arrisques, no siguis "jove al sofà": la joventut "no és passivitat", sinó un "esforç tenaç per assolir metes importants". Papa Francesc

El camí en la muntanya Tanco els ulls, respiro profundament i començo a visualitzar: M'imagino que estic al començament d'un sender, al peu d'una muntanya... Miro cap a terra, i el veig recobert de fulles seques de color marró... El camí està una mica costa amunt, i començo a pujar-lo... Mentre camíno, em fixo que als costats d'aquest camí hi ha pins alts, de branques verdes... Entre els pins, distingeixo grans falgueres... Segueixo pujant, i ara veig el cel blau per sobre meu... Contemplo la meva ombra a un costat mentre avanço... sento el so de les meves petjades... sento un lleuger vent fresc a la cara... Em sento alegre i feliç d'estar en aquest camí... A la meva esquerra observo un petit rierol d'aigua... sento la seva remor... em desvio cap a aquest costat, descendeixo una petita costa, i veig el riu que flueix entre les pedres... Ara m’assec sobre l'herba, al costat del riu, mentre contemplo les seves aigües clares... Em tombo sobre l'herba, i sen

Què busquem? La Lola, experta antropòloga, va convidar al seu amic Joan,  a una excursió per veure els goril·les. Un cop a la muntanya, la Lola anava vigilant i pendent dels seus prismàtics, llesta per observar qualsevol goril·la. Però l'amic anava mirant nerviosament per tot arreu i, sobretot, a terra. Lola! -va cridar en Joan-, aquí hi ha serps? -No, no hi ha -va respondre la Lola amb molta fermesa. Però l’inexpert Joan va continuar nerviós, temia l'aparició d'alguna serp. Sorprès davant alguna cosa que trepitjava i es movia, va cridar espaordit: -Lola, una serp! -Això no és una serp, això és una branca! -va dir la Lola sense deixar un moment d'estar atenta. Però l'aficionat Joan, summament espantat i suant de por, encara sentia que alguna cosa es movia sota els seus peus i va cridar de nou: -Guaita, això sí que és una serp! L'antropòloga, perdent la paciència, es va girar cap a ell i li va dir enfadada: -Escolta, Joan! Què has vingut a fer aquí?, a observar g

La Mare de Déu del Pilar  La Mare de Déu del Pilar (la Pilarica) és una de les devocions més antigues i populars aclamades al nostre país i a Amèrica Llatina. La Basílica del Pilar és una de les més antigues d'Espanya. Al seu interior es troba la columna sobre la qual la Verge es va aparèixer a l'Apòstol Jaume durant l'evangelització d'Espanya, l'any 40 després de Crist. És l'aparició mariana més antiga reconeguda per l'Església. L'Apòstol, desanimat per les grans dificultats que estava travessant per evangelitzar Espanya, va demanar un senyal. Va ser llavors quan se li va aparèixer la Verge, qui el va animar a seguir endavant i li va fer la promesa, que encara es manté, per la qual mentre estigués aquest pilar en peu, hauria veritables deixebles del seu Fill a Espanya. En Jaume i els seus deixebles van recollir el regal de la Mare de Déu i van guardar aquesta columna, que es va convertir en el centre religiós d'aquesta petita comunitat a Saragossa.

Todo va a ir bien.  Luis Guitarra & Muxotepotolobat https://youtu.be/8r4Vs18vKO4 Aquest vídeo neix de la col·laboració del cantant amb la Miryam, la creadora d'en Muxote, en benefici de l'ONG "Com tu, com jo". És una cançó que desborda esperança en cada paraula, que ens interpel·la a l'acció: "no et rendeixis, no et cansis de viure, no t'aturis, no callis, no et quedis sense dir... tot anirà bé. " Hem d'aprendre a discernir aquestes paraules en l'aire, que ens fan confiar i que ens mostren un camí per caminar. “Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells.” Lc 24, 15

Per què just a mí m’ha tocat ser com jo? (en record a Quino, creador de Mafalda) Cada un dels que hem seguit a la Mafalda i hem crescut amb ella tenim la nostra vinyeta estel·lar, el nostre personatge preferit. El meu és en Felip, l'amic que es deixa portar per l'angoixa i sempre troba temps per deixar per a un altra estona els deures, somiant mentre amb ser el Llanero Solitari. El títol d'aquest article és la meva frase preferida d’en Felip: Per què just a mí m’ha tocat ser com jo? Resumeix molt bé l'actitud vital de qui li costa estar content amb el que té i li pot la inquietud de cercar altres coses. La imatge de la Mafalda és una de les més compartides a les xarxes, els seus senzills pensaments de nena adulta ens interpel·len i ens treuen el somriure de mirar les coses d'una altra manera, més des de baix que des de les "adulteses" que tant odia la Mafalda. En Quino va saber utilitzar l'humor també per a la crítica i la denúncia social, d'una ma

Ensenya’ns a pregar “Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: -Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. Ell els digué: -Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès i no permetis que caiguem en la temptació.”Lluc (11,1-4). Pregar és escoltar... dins meu. Deixar-li espai als sentiments... El que m'emociona o el que m’angoixa.. El que em falta i el que em fa mal. El que m'omple o el que m'atrau. Pregar és atrevir-me a pensar que molt dins meu ressona el ressò de Déu... i escoltar el que em diu, sense paraules, aquest Déu que és un principi que anomenem amor, justícia, bé. Pregar és descobrir que en el meu interior hi ha la llavor d'alguna cosa divína.  @pastoralsj Quines coses “em parlen” de Déu?

Escoltar els avis Les històries dels nostres avis són fonamentals per entendre i donar sentit a molt del que ens passa, i sovint estem tan plens d'activitats i tenim al nostre voltant tantes distraccions que no ens parem a escoltar-los. El nostre passat com a persones i com a família dóna sentit al nostre present. A vegades no tenim ni idea de quines experiències vitals hi ha darrere dels valors que compartim. I és difícil valorar les coses del present  i entendre les relacions del present sense conèixer d'on vénen. La vida en directe que avui vivim ignora la nostra història. Les nostres històries. I això ens empobreix com a persones. És un gran aprenentatge vital. I el risc de no fer-ho és que hi ha un munt de saviesa que, quan els perdem, s'haurà anat amb ells. Tot i que no puguis anar a veure'ls, pots trucar. No deixis de fer-ho.

El millor amic de l’home https://cdn.pixabay.com/photo/2020/02/25/18/36/dog-4879705_960_720.jpg Et sona aquesta frase? Resulta habitual per a molts de nosaltres en l'actualitat qualificar a la nostra estimada mascota canina com el millor amic de l'home. Però què passa amb els altres animals? La vida està plena de prejudicis. Les ovelles són ximples, els porcs i les gallines també. No serveixen per a res, només per menjar-se’ls. Són animals inútils. En canvi, estimem els gossos, els gats i donem de menjar als ocells. No us sona estrany? Sant Francesc (ahir es va celebrar la seva festivitat), deia: "Els animals són els meus amics, i jo no em menjo als meus amics." Solia predicar a les aus que es reunien al seu voltant i va arribar a compondre un càntic per agrair i lloar Déu per tota la creació. Hauríem de revisar la relació que tenim amb els animals i adonar-nos que, en paraules del Papa Francesc, tot està relacionat, i tots els éssers humans estem junts com a germans

  La Terra ha perdut dos terços de la fauna salvatge en menys de 50 anys La Terra ha perdut dos terços de les seves poblacions de fauna salvatges en menys de mig segle. El declivi de la fauna salvatge és paral·lel a la degradació dels seus hàbitats. Per això aquesta pèrdua és també un avís sobre l'agonia d'enclavaments que serveixen de suport biològic dels quals depèn la humanitat. L'informe Índex planeta viu 2020 de WWF, el més complet realitzat fins a la data, indica que les poblacions d'animals (mamífers, aus, amfibis, rèptils i peixos) es van desplomar de mitjana un 68% entre 1970 i 2016. Les dades fan saltar les alarmes, ja que la humanitat segueix ocasionant la destrucció de la diversitat biològica. https://www.lavanguardia.com/natural/20200910/483391854017/indice-planeta-vivo-wwf-enrique-segovia.html La Laudato Si’ ens diu: 42 . És necessari invertir molt més en recerca per a entendre més bé el comportament dels ecosistemes i analitzar adequadament les diverses

Black Lives Matter ( Les vides negres importen) Tres paraules escrites en cartells clavats en jardins de cases per tot Estats Units. Pintades, en gegantines lletres grogues, en un carrer al costat de la Casa Blanca. En titulars de premsa de tot el món, en els aparadors de les botigues, en els anuncis de les grans marques, en fotos de perfils de xarxes socials de ciutadans anònims i de personatges famosos de l'esport, de la cultura, de la política. Black Lives Matter (BLM): les vides negres importen. Una frase de tres paraules que ha catalitzat el que molts acadèmics coincideixen a qualificar com el major moviment de protesta de la història de país. Des de la mort el 25 de maig a Minneapolis de l’afroamericà George Floyd a mans de la policia, hi ha hagut almenys 7.750 protestes associades amb el moviment Black Lives Matter en 2.000 localitats dels 50 Estats de país. Sense una jerarquia, sense un manifest i sense una estructura clara, BLM s'ha convertit en un poderós instrument p