Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2019

DEMÀ és...1 de maig, dia del treball,

1 de maig, dia del treball, toca donar lloc a reivindicacions, commemoracions i en altres casos vacances. No sé amb quin cos ho celebrarà més d'un, i de dos, de tres, de quatre, de cinc i fins de sis milions ... ..Més de sis milions d'aturats. I no sé amb quin cos ho celebrem aquells que hem arribat a aquest 1 de maig angoixats, cansats, engarrotats per l'estrès. És curiós, hem arribat a aquest 1 de maig amb una sensació estranya, almenys en el meu cas. Sentint el dolor d'aquells que no gaudeixen en aquest moment de la dignitat que el treball hauria de proporcionar, sentint la ràbia d'aquells que ofereixen contractes de 40 hores setmanals a 150 euros al mes disfressats d'una altra cosa. Però és 1 de maig, i potser és moment per reflexionar sobre com ho vivim, com estem, com estan altres, com ajudem i en quines condicions ho fem. He vist moltes vegades l'alegria del que sent que li han donat l'oportunitat de desenvolupar les seves capacitats, les seves i…

RELATS: Cal anar més enllà

Cal anar més enllà
Durant tota la seva vida, la Carme havia pensat en si mateixa com una persona bona. De fet, coneixia poca gent tan bona com ella. Mai va trencar cap regla a l'escola. Mai va colpejar ni fer mal a ningú a l'escola, ni provocar xafarderies. Les seves qualificacions sempre eren acceptables i, en general, complia amb tots els seus deures. No es ficava amb la llei ni caminava per llocs insegurs. En poques paraules, era conscient del paper que li havia tocat jugar en el seu món i va ser bastant fidel a ell. Se li podria exigir més que això?
No obstant això, un dia va passar una cosa que no estava previst en el seu pla. Passejant pel parc de la ciutat, es va sentir impactada per l'enorme grandària del roure que hi havia al costat del llac. Es va quedar allà, admirant la seva bellesa, tot i tenir moltes coses a fer. Immediatament, li van venir ganes de ser com el roure: important, imponent, impressionant i el més gran de tots. Va pensar en com era ella de bona i…

CELEBREM SANT LLUÍS Mª de MONTFORT

CELEBREM SANT LLUÍS Mª de MONTFORT
Relaten les llegendes bretones el cas del jove que emprèn un llarg viatge a la recerca d’un tresor gens fàcil de trobar. Res el deté; una malaltia que molts anomenen bogeria, l’empenta a intentar l’aventura.
La vida de Lluís Mª de Montfort, el missioner bretó del segle XVII, es presenta també com una aventura, un camí sense final, una bogeria per als “prudents”. Montfort ha estat un gran caminant: els primers testimonis el descriuen recorrent camins a peu, arribant a fer un total de 10.000 quilòmetres pels viaranys de França. Quan una persona així ha estat fidel a l’Evangeli de Jesús, és a dir, ha pensat més en els altres que en un mateix, ha estat solidari, ha estimat molt a tots, però especialment als més necessitats, s’ha sacrificat pels altres, ha predicat l’evangeli, etc., l’Església el declara Sant. Això vol dir que l’Església el proposa com a model, com a exemple de bon cristià, perquè els altres puguin imitar alguna de les seves virtuts. El pa…

WITHIN me: Escoltar-nos per dins

Escoltar-nos per dins En el dia d'avui, la nostra pràctica de silenci es centrarà en escoltar el batec del cor d'un company de classe. Demanarem a un company que es posi còmode a la seva cadira sense recolzar l'esquena a ella. Posarem la nostra oïda a la seva esquena a l'altura del cor i escoltarem el seu batec. Durant un minut estarem en silenci absolut per captar aquest moviment del cor, que envia sang renovada al nostre cos constantment. L'essencial de l'experiència no és tant comptar el nombre de pulsacions, sinó percebre l'estat en què es troba la persona: tranquil·litat, agitació ... Adap. B.I. Josean Manzanos

PREGArock: Mon diferent. Alan Walker feat Sofia Carson

Mon diferent. Alan Walker feat Sofia Carson
Tot el que sabem queda sense dir, colpejats per un somni trencat, res és com el que solia ser.
Hem perseguit als nostres dimonis per un camí buit, hem vist el nostre castell convertint-se en pols, escapant de les nostres ombres només per acabar aquí una vegada més, i tots dos sabem que ...
Aquest no és el món que havíem imaginat,

PENSEM-HI: Jesús, pa de vida

Jesús, pa de vida Jesús va dir: “Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no passarà fam.” Una paraula de Jesús ens pot donar forces per a poder continuar el camí quan ens sentim cansats o desanimats. El seu amor és el pa que alimenta el nostre esperit, d’on ha de sortir la força per a viure amb plenitud. El pa és el símbol de tot el que ens alimenta, de tot el que ens dóna vida. El pa ens enforteix per a la vida de cada dia. Sense pa estem perduts, defallim i quedem aturats. Si escoltem Jesús quan ens parla, ens sentirem forts, segurs i animats a fer les coses ben fetes. A vegades, quan preguem, només parlem nosaltres i no escoltem el que Jesús ens vol dir. Potser perquè no ens interessa, potser per mandra... Potser perquè no sabem estar en silenci ... Jesús, tu que ens escoltes quan et parlem, ajuda’ns a escoltar-te quan tu parles. Tu ens alimentes, et necessitem. Pep Salvà

PREGArock: People help the people. Birdy

People help the people. Birdy
People help the people
And if you're homesick
Give me your hand and I'll hold it
People help the people
And nothing will drag you down
Oh and if I had a brain, oh and if I had a brain
I'd be cold as a stone and rich as the fool
That turned all those good hearts away


God knows what is hiding
In this world of little consequence
Behind the tears, inside the lies
A thousand slowly dying sunsets
God knows what is hiding
In those weak and drunken hearts
Guess the loneliness came knocking
No one needs to be alone.


La gent ajuda a la gent,
i si sents malenconia,
dóna'm la mà i jo la subjectaré.
La gent ajuda a la gent,
i res t’arrossegarà cap avall
Oh, i si jo tingués un cervell, oh i si tingués un cervell,
seria freda com la pedra, i rica com el ximple
que va donar l'esquena a tots aquests cors bons


Déu sap què s'amaga

VEURE: Weeds

Weeds
Weeds explica la història d'una dent de lleó, arrelada al costat equivocat del camí d'entrada, en un pati estèril envoltat de terra seca i herba morta. Just a l'altra banda del ciment es troba un altre pati, on els ruixadors llancen aigua sense parar, i l'herba més verda té la promesa d'una vida millor. Mentre observa impotent com les seves herbes es marceixen i moren, la dent de lleó s'enfronta a una decisió: actuar o patir el mateix destí.
Un grup d'artistes de Walt Disney Animation Studios va voler dir alguna cosa per ajudar a crear empatia amb immigrants i refugiats. Van creure que si podien fer que la gent sentís compassió per una cosa tan petita i insignificant com una petita dent de lleó, potser podrien fer que les persones fessin més coses pels seus congèneres.


El curt té moltes lectures, però en el nostre camí de Quaresma, ens il·lumina perfectament el pa lliurat de què parlàvem dilluns.

WITHIN me: Renovar-se interiorment

Renovar-se interiorment
El cicle de la vida està en contínua renovació i tot en ella evoluciona a través de moments diferents. Cada llavor soterrada, es transforma en tija i aquest en branca o flor per a ser després pol·linitzada i així una vegada i una altra en contínua mutació. La larva en cuc i aquest, en papallona ... tot, en constant renovació. La nostra pell, els nostres òrgans, el cabell o la regeneració cel·lular. Però el nostre interior ¿es transforma ? Molt més fins i tot. Els canvis són evidents en tota una vida. El que abans era imperceptible o rebutjable pot ser avui percebut com essencial i imprescindible. El nostre cervell i el nostre cor estan en constant transformació. Avui dirigim l’atenció a la nostra última setmana. Ens relaxem, tanquem els ulls, respirem profundament i pensem en 3 moments significatius de la darrera setmana. Obrim els ulls i el compartim amb el grup. Adap. B.I. Josean Manzanos

PERSONES: Els exclosos de la sanitat

Els exclosos de la sanitat
Diumenge passat, 7 d'abril es va celebrar el dia mundial de la salut. Per això hemrecuperat una notícia apareguda l'any passat sobre el tema de la cobertura sanitària universal.
"Un, dos, tres, quatre mesos i dues setmanes", calcula finalment Ahou, una sol·licitant d'asil de 30 anys. És el temps que va passar a Madrid sense que cap metge controlés el seu embaràs. Cada vegada que anava al centre de salut, no aconseguia aconseguir cita "perquè no tenia empadronament". "Fins i tot sense papers, tinc dret a assistència sanitària a l'hospital més a prop de casa meva", reclama Ahou. Però el dret a la salut, establert en diferents compromisos internacionals, no està garantit per a tots per igual a Europa: més de la meitat de les 43.000 persones ateses per l'ONG Metges del Món van quedar excloses dels sistemes sanitaris europeus el 2016, segons un informe publicat a finals de 2017 per l'organització.
https://elpais…

PENSEM-HI: Pa lliurat

Pa lliurat
Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
--Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. Llc 22,19
Hi ha quatre verbs, al darrer sopar amb els seus amics, que descriuen la manera com Jesús procedeix per estimar i servir als seus. Aquests verbs són: prendre, donar gràcies, partir i repartir.
Prendre és tenir la llibertat interior de poder disposar de les coses sense apoderar-se’n, ni que elles s’apoderin de tu. Prendre és fa demanant permís a allò altre,  per a crear junts el que és més que la suma de tots dos. Així, va prendre el pa Jesús.
Donar gràcies a Déu és reconèixer aquell qui t’ha donat els sentits per percebre, el cor per estimar i la raó per entendre que mai seràs sol. A Déu el reconeixes i l’estimes en tot allò que et posa a l’abast. Beneint alçava la copa Jesús.
Partir és descobrir que al voltant teu hi ha altres que no gaudeixen del que és a les teves mans. I quan ho veus no pots fer altra …