Gabrielistes 1xDIA

En el dia d'avui practicarem una forma de respirar que consisteix en aturar dos segons la respiració entre inspiració i espiració; es tracta de fer una pausa entre el moment d’agafar i expulsar l'aire. Per a això ens col·locarem asseguts, amb l'esquena recta, i començarem a inspirar profundament fins arribar un moment en què mantindrem l'aire al nostre cos quiet. El mantindrem així uns segons (aprox. 2 o 3) i tot seguit, l’expulsarem lentament cap a l'exterior. Repetirem la dinàmica diverses vegades de manera que siguem conscients de la nostra respiració i de les pauses que fem en ella.  J. Manzanos

És curiós com certa inèrcia a l'hora de consumir ens porta a acceptar les condicions més insospitades: comissions inacceptables, exigència de targetes quan l'usuari no les demana per treure diners, trucades al número personal per oferir un canvi de companyia, l'ús de les teves dades pròpies per voler entrar en una xarxa a relacionar-te amb altres... I ja ningú pot viure sense dades o wifi, senzillament no és possible. La nostra obediència a les multinacionals és gairebé un vot solemne. En canvi, consumir és una de les poques armes que tenim els ciutadans. Podem boicotejar un producte o empresa si no estem d'acord amb les seves activitats o principis. El rentat d'imatge que les mateixes companyies es fan és multimilionari, però avui dia sí sabem alguna cosa del que passa: un mar de plàstic enmig de l'oceà, unes mines de coltan sense regulació a l'empara de mercenaris, unes fàbriques sense condicions dignes per a seus treballadors, intermediaris que cobren més

Avui dia, els influencers són models de vida per als joves. Recentment ha estat beatificat Carlo Acutis (1991-2006), a qui se’l coneixia també com "l’influencer de Déu". Si un influencer pot convertir-se en beat, els sants poden convertir-se en influencers? Els sants eren persones increïbles que, de vegades, feien coses una mica estranyes o inabastables. Cap d’ells va triar el do extraordinari que li va ser donat i a més s'inclinaven per usar aquest do per a alguna cosa més que per a ells mateixos: eren autèntics influencers. Avui recordem a Montfort, el nostre particular influencer, que no persegueix likes, que va ser una persona normal com tu i com jo però que, gràcies a la seva forma de viure la fe, es va convertir en "top ten". En l'actualitat, tres-cents anys després de la seva mort, els Missioners montfortianos, les Filles de la Saviesa, els Germans de Sant Gabriel i milers de laics, són els followers que beuen de la font espiritual de Sant Lluís Maria

https://youtu.be/0y0TOU1pe40 Dasia Taylor és una jove de 17 anys d'Iowa (EUA) que ha aconseguit dissenyar sutures que canvien de color quan la ferida s'infecta. La seva idea es basa en el tint de la remolatxa, doncs buscava sutures que canviessin de color en detectar-se infeccions i que fossin econòmiques perquè poguessin utilitzar-se en els països més desfavorits. Dasia assegura que aquesta idea va sorgir després de descobrir sutures especials que són capaces de detectar canvis en les ferides i sincronitzar les dades amb un telèfon intel·ligent. No obstant això, molts pacients que necessiten aquesta tecnologia "no poden pagar-la". Llavors, va decidir desenvolupar una alternativa més assequible que estigués disponible per a persones que provenen de països de baixos ingressos. Per a l'adolescent, la principal motivació darrere de l'estudi sempre ha estat el desig d'ajudar a les persones de països en vies de desenvolupament, on les infeccions en el lloc quir

Ampliar la imatge i comentar-la amb el text https://pastoralsj.org/images/articulos/consumismo2.jpg Com més buit està el cor de la persona, més necessita objectes per comprar, posseir i consumir. En aquest context, no sembla possible que algú accepti que la realitat li marqui límits. Tampoc existeix en aquest horitzó un veritable bé comú. Si tal tipus de persona és la que tendeix a predominar en una societat, les normes només seran respectades en la mesura que no contradiguin les pròpies necessitats. Per això, no pensem només en la possibilitat de terribles fenòmens climàtics o en grans desastres naturals, sinó també en catàstrofes derivades de crisis socials, perquè l'obsessió per un estil de vida consumista, sobretot quan només uns pocs puguin sostenir-ho, només podrà provocar violència i destrucció recíproca. Laudato Si’ 204

El nom de Jordi prové del mot georgius, que vol dir «terrassà, pagès que treballa la terra». Segons el Martirologi, era un soldat romà que abraçà la fe cristiana i per aquest motiu l’any 303 l’emperador Dioclecià el va fer passar per l’adreçador del martiri. La llegenda que coneixem popularment és posterior a tots aquests fets i data del segle XIII. La va difondre Lacopo da Varazze a la Llegenda àuria, per bé que probablement la va recollir de tradició oral anterior. Si bé Lacopo da Varazze emplaça la llegenda de sant Jordi i el drac a Silene (Líbia), a Catalunya té un caràcter, uns elements i una localització propis. El nostre relat no passa a Silene, sinó a Montblanc, i en algunes versions a Rocallaura. I el segon matís és que la nostra tradició oral explica que, una vegada mort el drac, les gotes de sang que arribaven a terra es convertien en un roser que floria amb profusió i del qual el cavaller va agafar la flor més formosa per obsequiar la princesa abans de desaparèixer. Curiosi

Restaurar la nostra Terra (ampliar la imatge) La Mare Terra clarament ens demana que actuem. Els oceans s'omplen de plàstics i es tornen més àcids. La calor extrema, els incendis forestals i les inundacions, així com una temporada d'huracans a l'Atlàntic que ha batut rècords, han afectat milions de persones. Ara ens enfrontem a l'COVID -19, una pandèmia sanitària mundial amb una forta relació amb la salut del nostre ecosistema. Recordem avui més que mai, en aquest Dia Internacional de la Mare Terra, que necessitem un canvi cap a una economia més sostenible que funcioni tant per a les persones com per al planeta. Promoguem l'harmonia amb la natura i la Terra. Afegeix-te al moviment mundial per restaurar la mare Terra! Actua ara https://www.un.org/es/actnow Cancó dedicada a la Terra: Cuídala. Luis Guitarra https://youtu.be/IBW15TOvqVE Bonica imatge, l’harmonia de l'ésser humà amb la creació. Harmonia que és al mateix temps respecte, aprofitament (però no hauria de

https://youtu.be/3reehka-m0g "En un món ideal, no necessitaríem tenir un Equip d'Atletes Refugiats en els Jocs Olímpics. Però, malauradament, les raons per les quals vam crear un Equip Olímpic de Refugiats abans dels Jocs Olímpics de Rio 2016 persisteixen ". "Aquesta és la continuació d'un emocionant viatge humà i olímpic, i, per als refugiats, un recordatori que no els hem oblidat". Thomas Bach, president de COI.

S’explica que dos caçadors s’endinsaren al bosc per parar-hi trampes. L’endemà veieren aconseguit el seu objectiu: la xarxa era plena de colomins que volieaven mentre s’intentaven escapar. Cada caçador va fer un comentari: –Quina  porqueria d’animals! Tot se’n va en ploma! –Com aconseguirem vendre’ls?...Els alimentarem bé una colla de dies perquè s’engreixin. Els donaren gra en abundància i els colomins menjaven a cor què vols. Només un s’hi va negar. Els altres cada dia s’engreixaven mentre que  aquell s’aprimava. S’aprimà tant que, en un darrer esforç, aconseguí travessar la malla i emprendre el vol: era lliure i havia mostrat el camí als seus incrèduls companys! Quants aliments enganyosos que s’intenten injectar, sobretot a infants i joves, per aconseguir aprofitar-se’n com a mercaderia d’usar i de llençar! El bombardeig constant de missatges consumistes i competitius ens arrosseguen cap a una espiral sense fi: treballar més per comprar o consumir més i, cada vegada, en unes condici

https://youtu.be/b5h6ie-bRJc?list=PL88D33D34A498DFE2 Aquest curt animat és una impressió d'un somni infectat per una marca comercial que tots ja coneixem... "La pregunta no és: quants anuncis veiem? La veritable pregunta seria: què hem de fer per no veure anuncis? I la resposta és: ves a dormir "(James B. Twitchell) Veiem anuncis tot el temps a tot arreu. S'han tornat part de la nostra vida. Mentre alguns intenten evitar veure anuncis comercials, la publicitat segueix trobant noves formes d’atrapar-nos. Encara no ho poden fer quan dormim. Sembla ser que els nostres somnis són l'últim lloc segur i lliure d'anuncis. Però què passa quan els anunciants tenen la possibilitat d'entrar en els nostres somnis? Basat en recents avenços en ciència i tecnologia cerebral, això pot ser possible en un futur pròxim. Avui no estaria de més explorar la tornada a una austeritat vital que sigui, també, una forma de llibertat i de justícia. S'imposa una mirada assenyada a

Vídeo: https://youtu.be/SH4rrnIfcKw   Durada 7:45 Com puc commemorar aquest dia contra l'esclavitud infantil? No podem deixar passar per alt aquesta terrible realitat que afecta milions de nens al món. Per això és important que cada un de nosaltres alci la seva veu per denunciar aquesta situació. Utilitza les xarxes socials per deixar algun missatge perquè els governs, empreses i organismes internacionals s'enfoquin en atendre aquest tema de manera urgent. Pots crear algun grup de reflexió i diàleg sobre el tema i per què no, pots realitzar activitats de lectures per als petits de la casa i pujar-les a les teves xarxes socials per demostrar la importància que té una infància feliç. Recorda col·locar en els teus missatges l'etiqueta #DiaMundialcontralaEsclavitudInfantil Si jo no demano tant! Amor és el que demano. Brins d'amor per aquesta set del món, tan gran i tan submisa. Un diminut amor, però constant, que doni la mà a qui la seva mà allarga, que netegi les mirades i

Ampliar la imatge  https://s3.amazonaws.com/arc-wordpress-client-uploads/infobae-wp/wp-content/uploads/2019/04/03173451/Collages-Ugur-Gallen-15.jpg Fixa't en el contrast. Una proposta rotunda, per real. Les mans dels nens no haurien de dedicar-se a cosir pilotes, ni a enganxar soles de sabates, ni a pastar maons, ni a carregar pedres, ni a... Les mans dels nens haurien d'aprendre a escriure, a jugar, a acariciar amb les mateixes carícies rebudes. Però la realitat és que són milions i milions de nens i nenes els que treballen al nostre món, en moltes ocasions en situacions d'explotació i misèria. No és just. No és legal. I de vegades aquí (en els "aquí" acomodats del món), ens entossudim a fer problemes de veritables bestieses. Creats a semblança teva, anem completant la teva imatge quan compartim els teus dons i busquem el caminar junts. Fes-nos capaços d'acollir la diferència com a do i riquesa de la teva presència creadora.

https://youtu.be/F8ZKz-Ag9Oo "La vida, en aquest moment en què estem, ens està donant la possibilitat de revisar-nos. De veure d’on veníem, on som aturats i on volem anar. I en aquest mirar, prestar atenció a les coses importants, a aquestes que estaven aquí tot el temps, a l'abast de la mà, i donar-les el valor que es mereixen. "Amanece" és una oportunitat de viure, és donar-li valor al temps, és donar-li valor a la llibertat. Cada dia que passa i cada dia que surt el sol i es fa de dia, és una nova possibilitat que es presenta. Està en nosaltres aprofitar-la". Diego Torres Amb cada albada, Déu ens regala l'oportunitat de començar de nou el nostre dia. De deixar enrere les coses que ja van passar, i emprendre, optimistes, les que estan per arribar.

Fa uns mesos em van donar un truc per regar uns bambús que tinc a la terrassa de casa. Es tracta d'omplir d'aigua d'aixeta una regadora o gerra i, abans de regar les plantes, deixar-la una estona airejant perquè se li vagi el clor i altres compostos que s'utilitzen per a la seva potabilització. Aquest matí, preparant l'aigua per airejar abans de regar, m’ha vingut al cap la idea que potser, a la vida, hem de recuperar la necessitat de prendre "aire" abans de donar una resposta immediata i de reaccionar automàticament. I aquest "aire" que necessitem ens el pot donar l'estil de Jesús, de l'Evangeli, que ens ajuda a que davant de situacions del dia a dia que ens costen o ens desesperen, puguem viure amb “l'aire" de la misericòrdia, de la paciència, de la compassió, de la generositat... i quin millor temps per a aquesta invitació que aquest temps de Pasqua. Endavant! Agus Couto Picos

https://youtu.be/qqvvlbYE78Y El projecte de l’Hospital de Campanya a la parròquia de santa Anna –ubicada a l’antic monestir romànic-gòtic-, en el mateix cor de la ciutat dels negocis, comença el 17 de gener de 2017. A Barcelona, cada nit dormen al carrer al voltant de 1.026 persones. A més, en centres residencials i pisos de programes públics i privats hi passen la nit 2.006 persones. Si afegim les 417 persones, pernoctant en assentaments i estructures informals instal·lades en solars, un total de 3.383 persones viuen una exclusió extrema de l’habitatge.  A la capella de la Pietat es va habilitar des del començament un espai d’acolliment amb servei d’esmorzars i berenars, i també com a refectori de begudes calentes i fredes, pastes i fruita – segons l’època de l’any-. S’ha vist la necessitat de donar un berenar sopar una mica més fort els dijous que és el dia que tanquen el menjador les Germanes de Calcuta. En aquesta zona d’acolliment on passen el dia, poden disposar d’un servei de wi

Els elefants africans suporten des de fa dècades una persecució implacable de la caça furtiva per l'ivori dels seus ullals, al que se suma la pèrdua d'hàbitat deguda principalment al canvi de l’ús del sòl per a usos agrícoles. Això ha portat a una "disminució a gran escala" de la seva població a tot el continent. Així, la dels elefants de bosc s'ha reduït en més del 86% en 31 anys i la dels de la sabana africana a, almenys, un 60% en els últims 50 anys, indica la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), l'autoritat mundial sobre la situació de les espècies. Segons el seu últim informe, el 2016 van estimar que quedaven 415.000 elefants entre les dues poblacions. Laudato si’  35. Quan s’analitza l’impacte ambiental d’alguna iniciativa, se sol posar atenció en els efectes sobre el sòl, l’aigua i l’aire, però no sempre s’hi inclou un estudi acurat sobre l’impacte en la biodiversitat, com si la pèrdua d’algunes espècies o de grups animals o

https://youtu.be/9ABE7c0B_gM El curt té a veure amb la identitat i la comprensió dels conceptes del bé i del mal. Embry és una adolescent, com una altra qualsevol, que ha de fer front a les seves pròpies decisions. Mentre espera l'autobús, se li presenta l'oportunitat de poder assistir a una festa en la què no admeten menors d'edat. Durant el procés, els seus dos guardians, l'àngel Ava i el dimoni Mal, que actuen com la seva consciència, s’enfrontaran per ajudar a la jove a prendre una decisió final. Qui guanyarà la batalla? Jesús ens ajuda a seguir el nostre camí. El nostre camí és únic, les persones som úniques i hem de deixar la nostra empremta en el món. Jesús, gràcies per la llibertat que tinc per decidir el que he de fer en cada moment. I per la teva companyia sempre que he de prendre decisions importants.

El nostre món és desigual. Com ha destacat la COVID-19, algunes persones poden viure una vida més saludable i tenen un millor accés als serveis de salut que altres degut, en la seva totalitat, a les condicions en què neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. La COVID-19 ha afectat durament a tots els països, però el seu impacte ha estat més greu en aquelles comunitats que ja eren vulnerables, que estan més exposades a la malaltia, que tenen menys probabilitats de tenir accés a serveis d'atenció mèdica de qualitat i més probabilitats d'experimentar conseqüències adverses com a resultat de les mesures implementades per contenir la pandèmia. Això no només és injust: es pot prevenir. És per això pel que demanem als líders que garanteixin que tots tinguin condicions de vida i de treball propícies per a la bona salut. Al mateix temps, instem als líders a monitoritzar les inequitats en salut i a garantir que totes les persones puguin accedir a serveis de salut de qualitat quan

Un menú complet per un euro és el recurs solidari a què acudeixen molts universitaris a França que han perdut les seves ocupacions informals a causa de les mesures contra la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques. Després de les protestes de gener, en què els estudiants denunciaven la seva precarietat econòmica, però també emocional per no poder anar a classe en persona i veure els seus companys, el Govern va decidir que els menjadors universitaris oferissin menjar a un euro per als més necessitats. Però també van sorgir altres iniciatives privades, com el restaurant parisenc Le Reflet, a la zona de moda de Le Marais, on "s'ha posat en marxa tota una cadena de solidaritat", gràcies a proveïdors i donants, explica a EFE el responsable del local, Olivier Vellutini. Més encara perquè aquest restaurant és un projecte social i té entre el seu personal a joves amb síndrome de Down als quals ofereix formació en hostaleria. Ara, aquesta solidaritat s'estén, tots els d

Celebrar encara que no hi hagi motiu suficient, tot i que, fora, la vida segueixi amenaçant de mort i els cops soferts segueixin fent mal, i les ferides patides segueixin sagnant. Deixar que l'experiència del Déu viu arribi als nivells més profunds i desperti, allà en el profund, alegries enterrades, lliuraments encara pendents i noms pels quals encara seguir lluitant. @pastoralsj