Gabrielistes 1xDIA

  Aturar-se No posar preu al temps. Asseure's a l'ombra, que la llavor sembrada potser creix. Anar de passeig sense mapa. Perdre els minuts sense voler recuperar-los. Riure amb ganes. Plorar sense amargor. Cantar sense ressò. Pregar sense conveni, amb desig. Xarlotejar, o parlar de dins Cuidar la imaginació i recórrer en ella el món. Estirar-se, i aquietar-se per alçar-se nou.   José M. R. Olaizola

Durant el curs ens instal·lem, amb més o menys disposició, a la vivència del quotidià; per contrast, el temps d'estiu pot portar variació, novetat, alternatives, oportunitats de fer coses diferents, visitar llocs menys habituals, trobar persones noves… Però la veritat és que el canvi d'activitat, de rutines, de ritmes i potser fins i tot de preocupacions ens brinda una gran oportunitat. L'estudiant, per unes setmanes, aparca els llibres. Els horaris se suavitzen. El professor descansa dels alumnes (i viceversa). I en obrir-se a nous espais sorgeix la possibilitat de recuperar l'atenció per les coses que normalment estan arraconades per la pressa, la urgència o la tasca. En aquest context, demano a Déu que m'ajudi, durant el meu estiu, a deixar-me captivar per les coses importants. Que em deixi dedicar temps de qualitat als meus. Que m'acompanyi el riure profund, i el descans veritablement ho sigui. Li demano a Déu que vingui amb mi en aquest temps, com a company

L'estiu pot ser un temps per fer la vista enrere i fer balanç de l'any, començant sempre per donar gràcies. Aquest temps que ara comencem ens porta de la mà a un ritme diferent. El començament pot ser per parar i descansar, recuperar hores de son i, sobretot, recuperar una mirada que vagi més enllà del que és immediat. Aquesta mirada que ens ajuda a fixar-nos en el que és bo de la nostra vida, en tant que ben rebut aquest any i al llarg de la nostra vida. L'estiu també és temps de profunditat . En aquest bussejar en allò profund ens pot ajudar la contemplació de la natura. La platja amb els capvespres, la muntanya amb tanta varietat de vida, el camp que prepara els seus fruits per a la collita… ens parlen de la presència misteriosa de Déu en la seva creació. L'estiu, si el vivim amb generositat, també pot ser temps per als retrobaments . Podem recuperar relacions amb amics o familiars que les presses de l'any han anat erosionant. Una bona conversa al matí o al vesp

Una formiga vivia plàcidament en una muntanya de sucre. Una altra formiga vivia a prop d'allà, en un turó de sal. La formiga que vivia a la muntanya de sucre vivia feliç, perquè gaudia d'un aliment molt dolç, mentre que la formiga que vivia a la muntanya de sal sempre tenia una terrible set després de dinar. Un dia, la formiga de la muntanya de sucre es va acostar a la muntanya de sal: – Hola, amiga!- li va dir. - Hola!- va contestar estranyada la formiga del turó de sal- Que bé veure una altra formiga per aquí! Començava a sentir-me molt sola… – Doncs visc molt a prop d'aquí, en una muntanya de sucre. – Sucre? I això què és?- va preguntar estranyada la formiga de la sal. – Mai has provat el sucre? T'encantarà! Si vols, vine demà a veure'm i et deixaré tastar el sucre. – Em sembla una idea fantàstica! – va contestar intrigada la formiga de la muntanya de sal. L'endemà, la formiga del monticle de sal va decidir acceptar la invitació de la veïna. Però abans de mar

El dret de les dones a heretar la terra dels seus marits continua negant-se a més de 100 països per causa de lleis i pràctiques discriminatòries. Gairebé un terç de l'ocupació de les dones a tot el món és a l'agricultura. Un terç de la població femenina mundial té una exposició alta o molt alta a les sequeres. La desertificació, la degradació de la terra i la sequera afecten de manera desproporcionada dones i nenes. Demà se celebra el Dia de lluita contra la Desertificació i la Sequera 2023 que posarà el focus mundial en els drets de les dones a la terra #HerLand.

  Dilema d'avui Et fa por anar de paquet a la moto del Ramon perquè sempre corre molt. Possibles respostes No aniré de cap manera. Mentre em porti, tant se val. Ell mai no em faria mal. Pujo però li demano que no corri. Hi ha límits de velocitat i li recordo; si no accepta no pujo. No és segur per a cap dels dos. Busco un altre transport per a tots dos. Comprovem resultats És dràstic però segur, encara que et guiï la por més que la raó. D'acord, però potser et porta i no arribeu mai, tal com corre. De vegades aquest desig de guanyar sempre et pot portar a perdre. Analitza bé les coses. Segurament no, si més no conscientment, però els seus actes t'estan dient una cosa que no pots ignorar. Fiar-te tan al 100% dels teus amics pot no ser una decisió massa intel·ligent. Està bé, encara que depens que et faci cas i compleixi… i segueix existint risc, però és una manera correcta d'afrontar-ho. Sí, però que hi hagi normes no implica que tots les compleixin, encara que a tu et s

  Normalment funcionem en mode "automàtic" fent i fent coses, la majoria de les quals són actes reflexos de les nostres creences i les fem sense parar atenció, de manera que, moltes vegades, reaccionem de manera poc adequada davant de les circumstàncies. Realitzar aquest tipus de pràctica mindfulness és important, en primer lloc, per posar-nos en contacte amb el nostre cos, cosa que oblidem amb freqüència, però que és meravellosa perquè és una forma de tenir-ne cura, simplement atenent-lo i escoltant-lo.

  En acabar etapes, o cicles, o cursos, com que sembla natural mirar enrere i pensar: «què ha passat?». «Com ha anat tot?» «¿S'han complert les meves expectatives?» «¿En què he encertat, i en què m'he pogut equivocar?»… Cal que les nostres mirades enrere no es converteixin en una avaluació d'objectius purament formal. Encara que hi hagi moltes coses petites per revisar, el més important és valorar les coses que, a la meva vida, van suposant l'entrada de la humanitat a dojo (la pròpia i l'aliena). I, molt abans d'avaluar o planificar, amb tota anàlisi rigorosa, és just donar un temps a l'agraïment. En aquest context, puc dedicar un temps a anar recorrent els noms, les cares, les històries que s'han anat creuant amb la meva al curs que acaba. I, sobretot, li dono gràcies a Déu: per allò que han aportat, per allò que han ensenyat, per allò compartit, per allò buscat, per allò trobat i allò que encara segueix pendent; pels somnis i per les presències; per le

Un món per a les persones és una adaptació de la cançó Un conte ple de contes del grup Strombers. El cantautor Oriol Barri n’ha canviat la lletra. La nova versió demana un món més just per a les persones que travessen el mar buscant una vida millor millor. Molts d'ells i elles fugen de les guerres que els maten; de les condicions que els esclavitzen; del treball infantil; dels matrimonis forçats; de la miseria i la fam... Precisament, avui que se celebra el Dia Mundial contra el treball infantil i recordant que el dia 20 se celebra Dia mundial del refugiat, té molt sentit que exigim ben fort un món per a les persones.  Que tots som fills del mateix sol i que n o importa el lloc, només l’amor.   Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist. Ga 3, 28

Un grup de pescadors va notar que la xarxa que havien tret fora a l'aigua pesava molt. Plens d'alegria (doncs pensaven que estava plena de peixos), van començar a cantar i a ballar, i fins i tot van celebrar una petita festa. Però en recollir la xarxa, van veure amb tristesa que no eren peixos, sinó pedres. Aleshores, van començar a lamentar-se i a plorar. Sentien ràbia, no tant per les pedres que van trobar a la xarxa, sinó per allò que havien esperat trobar i no van trobar. No obstant, un dels pescadors, el més vell de tots, no plorava, ni maleïa, sinó que els va dir: – Deixeu ja la tristesa i l'enuig. No serveix de res. Sapigueu que l'alegria té com a germana la tristesa. I així com vivim bons moments, també els hem de viure dolents de tant en tant. Segons explica aquesta història, 'Els pescadors i les pedres', no es tracta de ser conformistes amb la vida, sinó d'acceptar les 'estocades' que ens arriben amb positivisme. La vida no és un camí de ro

Avui se celebra el Dia Mundial dels Oceans L'oceà cobreix més de 70% del planeta. És la nostra font de vida i suport de la humanitat i de tots els altres organismes de la terra. N'és una prova que l'oceà produeix almenys el 50% de l'oxigen del planeta, acull la major part de la biodiversitat de la terra i és la principal font de proteïnes per a més de mil milions de persones a tot el món. A més, resulta clau per a la nostra economia, ja que s'estima que, per al 2030, hi haurà al voltant de 40 milions de treballadors en tot el sector relacionat amb els oceans. Tot i això, malgrat tots els seus beneficis, necessita més suport que mai. Amb el 90% de les grans espècies marítimes de peixos minvades i el 50% dels esculls de corall destruïts per la contaminació, estem extraient més de l'oceà del que es pot reposar. Hem de treballar junts per crear un nou equilibri en què no esgotem tot allò que aquest ens ofereix, sinó que en restaurarem la vitalitat i li tornem una no

Si alguna cosa recordo de la meva adolescència és la dificultat que tenia per fer front a la frustració i pair correctament les meves ensopegades. Quan no aconseguia allò que pretenia sorgia en mi l'aflicció, l'enuig o l'impuls d'abandonar allò que m'havia proposat. Em podia passar dies en "bucle", enfadada amb el món i amb els que m'envoltaven, intentant dominar la meva ira o buscant culpables les meves males decisions. Els adults que m'acompanyaven m'explicaven la necessitat d'analitzar tot allò que em passava amb tranquil·litat, però a mi em costava fer-los cas. Tolerar la frustració significa ser capaç d'afrontar els problemes i les limitacions que es troben en el camí diari amb optimisme i intentar buscar solucions. Aprendre a adaptar-se als canvis, acceptar que no sempre guanyarem i sol·licitarem ajuda quan ho necessitem sense que això afecti la nostra autoestima. Superar els obstacles amb responsabilitat, intel·ligència i determi

  Culpa el karma quan alguna cosa se t'escapi de les mans. Hi ha d'haver alguna cosa. El Gran Arquitecte. El Club Bildelberg i els illuminati. La Força, l'energia, Hogwarts, la Màgia Antiga i els dracs. Jesucrist, Buda, Allah… Cada dia més opcions damunt la taula. Occident mai no ha tingut més coses a mà i no obstant mai no ha tingut les coses menys clares. Les guerres de religió ja són coses del passat o de llocs molt remots i exòtics, i creure s'ha convertit en una cosa tan contracultural com irrellevant per al conjunt de la societat. Ja ningú no pregunta en què creus i com; ni tan sols a molts no els sembla importar en què es diferencia la vida d'un creient de la de qui es reconeix ateu o agnòstic. El debat religiós és moltes vegades gairebé folklòric i les expressions religioses són, moltes altres, una realitat privada. I, no obstant, hi ha una tònica que es repeteix: segons un estudi de la Universitat de Kent recollit pel diari The Times, més del 70% dels ateus

  Avui, Dia Mundial del Medi Ambient, se'ns recorda que tota acció que prengui la ciutadania contra la contaminació per plàstics suma al moviment mundial. Aquestes accions ciutadanes impulsen governs i empreses a implementar mesures concretes davant de la contaminació plàstica. És hora d'accelerar l'acció i la transició cap a una economia circular. És hora d'aconseguir un món #SenseContaminacióPerPlàstics. Uneix-te a les celebracions pel Dia Mundial del Medi Ambient 2023 aquest 5 de juny. Pots fer-ho amb aquestes frases del medi ambient curtes que pots penjar a les xarxes socials: Tenir cura del medi ambient és la nostra responsabilitat compartida. Actuem avui per a un futur sostenible! En aquest Dia Mundial del Medi Ambient, recordem que cada petita acció compta. Junts, podem marcar la diferència! La Mare Terra ens necessita i nosaltres la necessitem a ella. Unim-nos en aquest Dia Mundial del Medi Ambient per protegir-la!

Gràcies pel passat. He crescut envoltat de persones que m'han donat tot el seu amor. Si avui puc dir que sóc capaç d'estimar és perquè elles m'han ensenyat. Algunes de les més importants ja no hi són, i encara que les trobo molt a faltar i m'encantaria poder tenir amb elles totes les converses pendents que he anat guardant a mesura que la vida s'ha anat obrint pas. Gràcies pel present. Tinc cada dia un plat a taula i una família amb la qual asseure'm-hi. Tinc una agenda plena de persones que sé que no dubten a dir sí davant de qualsevol contratemps, davant de qualsevol urgència, davant de qualsevol projecte, per inversemblant que sigui. Tinc la possibilitat d'estudiar i amb qui estar en aquelles hores que de vegades es fan interminables. Gràcies pel futur. Encara que no sàpiga què hi hagi per davant. Encara que sigui cada dia més conscient de les meva poca traça. Encara que es desdibuixi l'horitzó a estones. Encara que de tant en tant no m'agradi i n

La quantitat d'aquestes ampolles que acaben a les escombraries és tan gran, que l'empresa va ser nomenada com la contaminadora de plàstic més gran del món per l'organització Break Free From Plastic. És un problema que l'illa de Samoa, al Pacífic, comença a transitar, ja que Coca-Cola va canviar les ampolles de vidre reutilitzables per ampolles de plàstic a principis d'aquest any. El programa Panorama, de la BBC, va revisar l'historial d'envasos de l'empresa i va analitzar les promeses per resoldre el problema del plàstic i quins n'han estat els resultats. Un dels bons exemples ve precisament del Brasil, on Coca-Cola està utilitzant ampolles de plàstic més resistents i retornables. Però, n'hi ha prou? No, es clar que no. La millor manera perquè Coca-Cola enfronti la seva empremta plàstica és produir menys plàstic en primer lloc, no netejar-lo una vegada que ja és a l'ambient.