Gabrielistes 1xDIA

El que no es dóna...es perd En un supermercat hi havia una ampolla d’aigua que era molt egoista. Sempre volia el millor per a ella: la millor etiqueta, el millor lloc, el millor prestatge, estar ben neta i a la primera fila, perquè tothom la veiés bé... Mai no se li acudiria fer res pels altres. Una dia una persona la va agafar per comprar-la, la va posar en el carro de la compra i se la va portar a casa. L’ampolla estava molt enfadada: no volia marxar del seu prestatge i deixar el millor lloc a una altra. A més, quan va veure que algú intentava obrir-la per beure l’aigua que tenia a dintre, l’ampolla es va resistir: no volia donar la seva aigua a ningú. Per més força que feien, no van aconseguir obrir-la. I, com que no van poder fer-la servir, la van tornar al supermercat i la van canviar per una altra. La van tornar a posar en el prestatge, i poc a poc, va aconseguir tornar-se a col·locar en el millor lloc, en la primera fila, per tal de ser admirada per tothom qui passava pel

 El Dia escolar de la No Violència i la Pau La violència, com els virus, només produeix víctimes: tots sortim perdent, quan esclata. A més a més, igual com passa a les epidèmies, val més prevenir que curar. Avui us proposem que elaboreu una vacuna de pau i de bon tracte entre tots amb la qual intentarem protegir tot el nostre entorn. Atenció, que aquesta és una vacuna que no es pren, sinó que es pensa. Descobreix-la! Pas 1. En primer lloc, reflexionarem sobre la violència que ens afecta mitjançant una metàfora: el violentovirus.   Podeu triar entre aquestes formes, tot i que també podeu deixar volar la vostra imaginació perquè el vostre violentovirus reflecteixi de la millor manera possible les vostres preocupacions sobre la violència al vostre entorn i al món. Pas 2. Un cop definits els nostres problemes amb la violència en la forma del violentovirus, elaborarem els components (respecte, amistat, empatia, protecció…) per acabar amb la violència al nostre entorn. Com a result

Somos. OT Una mano se alza entre la multitud, un rayo de luz aparece en el cielo, miles de voces cantan a un mismo son. Somos fuerza, somos cambio, somos la generación. De valientes que no callan ante el miedo, el recuerdo de las almas que cayeron combatiendo contra el odio y el rencor. Es por ellas que hoy cantamos hacia el cielo que la vida vale más, que no hay que comparar: cada paso que tú das también a mí me hace ganar. Todo lo que hemos callado, ahora grita libertad. Somos aliento, gladiadoras construyendo la ciudad. ¡Ah! Gritos al viento. Ha llegado el momento de cambiar. Son tus manos las que pueden ayudar. Por las calles suena el eco del valor. En cada rincón un poeta en silencio se despierta con el ritmo del tambor. Somos lucha, somos arte, somos la revolución. Derribamos las barreras del pasado, las palabras que segregan cuando hablamos. Aprendimos que el secreto está en mirarnos sin juzgar a aquél que vive a nuestro lado. Somos aliento.

"No hi ha camí per a la pau: la pau és el camí". Mahatma Ghandi El 30 de gener de 1948, a l'edat de 78 anys, va ser assassinat Mahatma Gandhi per Nathuram Godse, un radical hindú relacionat amb grups ultra dretans de l'Índia, els qui l'acusaven de debilitar el nou govern. Gandhi va aconseguir el que pocs creien possible: guanyar una lluita sense violència. Sempre predicava la ajimsá, terme sànscrit que es refereix a un concepte religiós que advoca per la no violència i el respecte a la vida. La lluita de Mahatma es va iniciar després de la discriminació que va patir en un viatge camí a Pretòria. A causa de la seva nacionalitat hindú havia de canviar de vagó –ja que els vagons de primera classe eren exclusius per a gent blanca–, es va   negar a canviar al vagó de tercera classe . En diversos hotels li van prohibir l'accés per la mateixa raó, però no va ser fins a 1906 quan Gandhi va actuar per primera vegada: va adoptar la plataforma anomenada satia-graja

Tenia tanto que darte. Nena Daconte Prometo guardarte en el fondo de mi corazón, prometo acordarme siempre de aquel raro diciembre,    prometo encender en tu día especial una vela y soplarla por ti... Prometo no olvidarlo nunca…   Tenía tanto que darte, tantas cosas que contarte. Tenía tanto amor guardado para ti...   (Bis) Camino despacio pensando volver hacia atrás. No puedo, en la vida las cosas suceden no más... Aún pregunto qué parte de tu destino se quedó conmigo, pregunto qué parte se quedó por el camino… Tenía tanto que darte... Tenía tanto que a veces maldigo mi suerte. A veces la maldigo... Por no seguir contigo... Tenía tanto que darte.. "Tenia tanto que darte ..." Qui o quines  persones t'han donat molt a la teva vida? A qui o a quines persones doneu amor, temps, ajuda, afecte ...? A qui o quines persones hauríeu o podríeu donar més? Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordan

Les víctimes de l’ H olocaust El proper diumenge és el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Les Nacions U nides desenvolupen un programa per ajudar a prevenir els actes de genocidi en el futur recordant al món les lliçons apreses de l'Holocaust. Aquest p rograma , que t reballa colze a colze amb supervivents de l'Holocaust, pretén que es donin a conèixer les seves històries perquè siguin tingudes en compte com a advertència de les conseqüències de l'antisemitisme i altres formes de discriminació. Avui us volem donar a c onèixer la història de Petr Ginz, un nen jueu de Praga que va morir en l'Holocaust, a l'edat de 16 anys. "Petr va escriure el seu diari a Praga entre 1941 i 1942, quan Txecoslovàquia era ja víctima de l'ocupació alemanya. N o obstant, el que escriu en el seu diari no reflecteix les seves emocions sobre l'amenaça que planava sobre la nostra família. Els seus nombrosos llibres i il·lustraci

Donar fruit. Som llavors destinades a créixer, madurar i fructificar. La llavor que cau a terra bona dóna fruit bo, la que cau en terra dolenta mor sense donar fruit. La nostra llavor és allò que ens dóna vida, que ens fa buscar la llum i l'aigua per poder seguir creixent i embellint el planeta. Som llavor que una i altra vegada torna al seu interior per alimentar-se i donar vida. Som llavor, inici de la nostra pròpia creació. Necessitem visitar-la freqüentment per conèixer-nos, per trobar-nos amb Aquell que ens ha creat i per expandir-nos cap a fora. Si la llavor està viva donarà vida ... per sempre i per a sempre. https://reflejosdeluz11.blogspot.com/2012/08/compartiendo-vida-sois-la-semilla-que.html És que no venim per això? Germinar, brotar, créixer, florir i donar fruits ...

Tot canvia En l'activitat del dia d'avui aprendrem a valorar la respiració serena. Per a això, en un espai tranquil, ens col·locarem en una posició de relaxació. Un cop així, tancarem els ulls i començarem a fer respiracions alternant un ritme molt ràpid i amb un altre molt lent, amb un canvi molt brusc entre un i altre. L'objectiu d'intercalar aquests dos tipus de respiracions és observar com ens as seren e m en arribar la quietud. Repetirem el procés durant 5 minuts per acabar respirant calmats i gaudint d'aquesta calma. Adap. B.I. Joseán Manzanos

Comparteix el teu blat de moro Una vegada, un reporter li va preguntar a un pagès si podia divulgar el secret del seu blat de moro, que guanyava el concurs al millor producte, any rere any. L'agricultor va confessar que es devia al fet que compartia la seva llavor amb els veïns. —"Per què comparteix la seva millor llavor de blat de moro amb els seus veïns, si vostè també participa al mateix concurs any rere any?" – Va preguntar el reporter. – " Miri vostè, senyor," –va dir l'agricultor. – "El vent porta el pol·len del blat de moro madur, d'un sembrat a un altre. Si els meus veïns conreessin un blat de moro de qualitat inferior, la pol·linització creuada degradaria constantment la qualitat del meu. Si vull sembrar bon blat de moro he de ajudar a que el meu veí també ho faci ". El mateix passa amb altres situacions de la nostra vida. Els que vulguin aconseguir l'èxit han d'ajudar a que els seus veïns també tinguin èxit. E