Gabrielistes 1xDIA

  Bon dia! El vídeo d'avui forma part de la campanya contra la indústria tabaquera per part de l'Organització Mundial de la Salut amb motiu del Dia Mundial Sense Tabac que celebrem avui. L'última enquesta anomenada ESTUDES del Ministeri de Salut sobre el consum de drogues diu coses com: El consum de tabac cada vegada és menor: Ara mateix el 33,4% dels joves entre 14 i 18 anys ha fumat tabac alguna vegada L'edat mitjana en què s'inicia el seu consum és als 14,1 anys. Està augmentant molt el consum de cigarretes electròniques: Ara mateix el 54,6% dels joves entre 14 i 18 anys ha fumat cigarretes electròniques alguna vegada. L'enquesta no anomena l'edat mitjana, però als 14 anys registra que un 41,5% dels joves ja els ha consumit. Amb aquestes dades: Et crida l'atenció provar aquestes drogues? Per què? Quin creus que és el motiu pel qual una persona comença a fumar?, O quin és el motiu que t'ha fet provar-les? T'has sentit alguna vegada pressionat s

Bon dia! Durant un calorós matí d'estiu, a Coleman (Texas), una família composta per un matrimoni i els sogres, juga al dòmino tranquil·lament al costat del porxo. Beuen llimonada i no fan més que deixar passar el temps lentament. Aleshores, al sogre se li ocorre una idea: –Podríem fer una cosa més interessant. Per exemple, anar fins a Abilene i dinar a la cafeteria del poble. Tots se'l miren una mica sorpresos, ja que aquest poble es troba a uns 53 quilòmetres de distància de casa seva. El gendre, encara que pensa que és una bogeria, creu que ha de quedar bé amb el sogre i contesta: –És clar, sí, per què no? Aleshores, la seva dona, per no portar la contrària, afegeix: –Bona idea, anem-hi. I per descomptat, la mare, en veure que tothom vol anar-hi, decideix no ser la nota discordant per no trencar l'harmonia del grup: –Som-hi doncs! Així que tota la família s'enfila al cotxe —que no té aire condicionat— i condueixen fins a Abilene malgrat l'aclaparadora calor. Reco

Bon dia! Crec que avui el vídeo parla per si sol. Així que tant si ets dels que utilitza paraules afectuoses com si no, et convido a pensar en la seva importància més enllà de la vergonya o la mandra. De vegades cal expressar els nostres sentiments i fer-ho ens ajuda a entendre'ls millor. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Tal com us vaig dir ahir, avui us porto la segona part d'aquest tema del compromís. Per fer-ho em serviré de la història real d'un noi que vaig conèixer fa temps i que va compartir amb mi i més persones la següent reflexió: “De petit i, sobretot, durant l'adolescència vaig patir molt, tant que vaig tancar-me en mi mateix evitant deixar entrar ningú al meu espai privat, els meus sentiments i les meves emocions. Em vaig protegir. Podia suportar el mal físic, però l'emocional em destrossava. Amb el temps, això es va traduir en un no saber relacionar-me, a viure amb por vers les altres persones, amb la sensació que qualsevol algú podia tornar a fer-me mal, i per això vaig seguir hermèticament tancat, emocionalment impenetrable. En el fons, sabia que allò no era bo, però no sabia com canviar Fins que un dia vaig conèixer un grup de persones molt diferents entre elles, però que tenien una cosa en comú: es respectaven tal com eren, amb les seves diferències i punts de

  Bon dia! Fa temps vam veure les 2 parts d'aquest vídeo: la primera titulada “ànima” i la segona, “amants”. A la primera part se'ns dona a conèixer una ànima que pateix (la Terra), a la segona part veiem que tot això tracta d'una relació (ens necessitem l'un a l'altre). Avui veiem en el seu desenllaç la necessitat de comprometre'ns-hi. Com tota relació, s'ha de cuidar, el com ja depèn del compromís i l'entrega de cadascú. Sents un vincle amb la natura? Creus que hi és? Et sents cridat/da a enfortir aquest compromís amb ella?, a fer un pas més? Compromís, aquesta paraula que a moltes persones els espanta escoltar. I, d'alguna manera, és comprensible: la persona que es compromet de debò s'exposa perquè posa plena confiança en aquell compromís i, si no surt bé, doncs... fa mal. Però es pot viure en plenitud sense tenir cap mena de compromís? I compte, que quan parlo de compromís, parlo de dir sí fins al final, no val un sí, però... Val la pena comp

Bon dia! Avui comencem amb Santa Rita de Càsia, que va ser una santa italiana del segle XIV. És coneguda com la santa de l'impossible perquè va ajudar moltes persones en situacions difícils. Ja de nena, volia ser monja, però els pares la van casar amb un jove del poble que la va maltractar. Es diu que la Rita va contestar a cada acte violent amb oració, fins que un dia aquest jove va deixar de ser violent amb ella i la resta del poble. Aquest jove va ser assassinat en un acte de venjança pels seus actes anteriors. En el seu enterrament, ella va perdonar els seus assassins, sense desitjar més venjança. Per això ella mateixa afirma: "El veritable perdó no demana res a canvi". Què creus que va voler dir Santa Rita amb aquesta afirmació? Creus que és possible? Tu podries? Perdonar així demana recórrer un camí, prendre't un temps, buscar-lo perquè sigui de debò. Per alguns sembla impossible, però per altres ha estat real. No creus que si alguns han aconseguit perdonar allò

  Bon dia! Comencem la jornada amb aquests dos nois que volen, amb la música, compartir la seva experiència. Una experiència d'amor diferent, una en la que sentir-se protegit, estimat, salvat i que escollirien una i altra vegada, o, com diuen ells, “no em penedeixo ni per un moment”. Quina frase t'ha cridat més l'atenció? Quina creus que ha estat la millor decisió que has pres a la teva vida? Jesús, una persona curiosa, no creus? Algú que va causar i segueix causant moltes opinions. Alguns el voldrien eliminar del tot, altres volen ignorar-lo i altres, com aquests cantants, veuen com la seva vida ha canviat radicalment a millor i senten que ja no poden viure ignorant aquest amor que han descobert o, com dirien ells, se'ls ha revelat. I si també té un regal per a la teva vida? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Escoltar i entendre les nostres emocions de vegades no resulta fàcil. Per fer-ho és necessari parar per poder sentir les coses que passen dins nostre, poder posar nom a les nostres emocions i saber com gestionar-les. Un dels regals més importants que pots fer-te és dedicar temps a parar per conèixer-te més i millor. Sant Lluís Maria era un expert a fer aquestes parades i Jesús mateix també ho feia. Quina hora decideixes regalar-te per pensar en tu, per sentir-te? Busca-la. Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! No sé si recordaràs que portem gran part del curs parlant sobre què significa ser una persona Gabrielista. Avui tocaria parlar sobre l'última de les seves característiques. Abans, però, m'agradaria parlar d'una persona que possiblement va ser de les primeres a tenir totes les qualitats Gabrielistes de les que anem parlant. De fet, per Sant Lluís Maria, va ser una persona molt important i influent en la seva vida. Tan important era per a ell el seu model de vida que allà on anava parlava d'ella. Saps de qui parlo? De Maria, la mare de Jesús. Estem arribant al final del mes de maig, mes en que li dediquem una especial atenció. Crec que el vídeo que hem vist de Blondin parla perfectament de Maria, la qui coneixia perfectament qui era i com era Jesús. Tant el coneixia que no va dubtar del fet que cada promesa i paraula dita per Jesús seria complida. Segurament, ella més que ningú va ser capaç de confiar que Jesús no moriria a la creu en va, que Jesús —un cop ress

Bon dia! Qui de nosaltres no ha sentit mai una conversa d'aquest estil?: —Escolta, avui he fet neteja d'armari. —I tiraràs o donaràs molta roba? —Doncs no gaire, la veritat. M'he provat tota la roba que tinc a casa i la que no m'anava bé, l'he guardada per si m'aprimo o per si torno a guanyar uns quilets, perquè mai se sap, perquè em fa pena llençar-ho, perquè potser torna aquesta moda… En sentir-ho, per dins pensem: vaja, que no ho faràs servir mai, però bé... Sense ànim de criticar (que jo també soc d'aquest club de guardar coses...), el que pretenc explicar és que això que molts poden veure com una cosa inútil és el mateix que van pensar moltes persones sobre els deixebles de Jesús una vegada ja no estava amb ells. T'imagines? A veure, que seguir algú pels seus ideals, les seves bones obres i tal en vida, es pot entendre, no? Però quan ja no hi és... i si a sobre m'hi jugo la vida... Com que sembla una mica de bojos. No trobes? No només això, si

Bon dia! Avui celebrem el dia mundial del reciclatge i en honor seu, us porto un fragment de la història de la humanitat que ens parla del que som capaços de fer: Fa molt de temps, al voltant de l'any 1031, al Japó, hi havia una gran necessitat de paper. En aquells dies, el paper era un bé preuat. Es fabricava principalment a partir de plantes com la móra, el gampi i el cànem, que eren difícils d'aconseguir en grans quantitats. A causa d'això, els artesans japonesos van començar a buscar maneres de reutilitzar el paper que ja havia estat utilitzat. Va ser així com, en lloc de rebutjar el paper vell i usat, els japonesos van començar a recol·lectar-lo, netejar-lo i convertir-lo en paper nou. Aquest paper reciclat tenia un color gris perquè no podien eliminar completament la tinta i els pigments del paper original. Tot i el seu color, aquest paper es va tornar extremadament valorat perquè ajudava a conservar els recursos naturals i era una solució enginyosa per a l'escas

  Bon dia! L'any 2003 Robbie Williams, el cantant d'aquesta cançó anomenada "Feel", va actuar en directe davant de 375.000 persones. Quan estava acabant aquest cant va esclatar a plorar. La música va parar durant gairebé 2 minuts. Finalment, va acabar la cançó a cappella amb una veu trencada com fent seves les paraules que deien: "I just wanna feel, feel the home that I live in. I just wanna feel real love and life ever after. There's a hole in my soul You can see it in my face it's a real big place". "Només vull sentir, sentir la casa on visc. Només vull sentir l'amor de veritat i la vida per sempre. Hi ha un forat a la meva ànima. Pots veure'l a la meva cara, és un lloc molt gran". Et diu res la lletra d'aquesta cançó? També sents un forat a la teva ànima? Creus que es pot omplir amb un amor de veritat? Són moltes les filosofies i creences que afirmen que l'ésser humà té un buit interior. Com un forat interior que desitja

Bon dia! Avui se celebra el dia internacional de la família, però què entenem per família? Què celebrem exactament? Per reflexionar-hi, faré ús d'un proverbi africà que diu: "Per educar a un nen es necessita un poblat sencer". Veus per on va la idea? La família és aquell nucli de persones que conviuen juntes, que comparteixen un espai, que creixen juntes, que s'ajuden entre si, i tantes altres coses. Tanmateix, em sembla, per poder esdevenir una família, cal que aquest grup de persones tingui quelcom més. Una família necessita estar unida, tenir un vincle i una confiança. Una família hauria de ser un lloc d'amor, un lloc on estar pendent dels altres que estimem especialment, hauria de ser un entorn de seguretat, un lloc on voler estar, on ser acceptat i acceptada i on ser escoltat i escoltada, però també un lloc on acceptar, on escoltar, on preocupar-me per l'altre, on col·laborar i ajudar en el que faci falta abans, fins i tot, que m'ho demanin... Sigui c

  Bon dia! Vivim en una societat on es promou comprar productes d'un sol ús, on els aparells electrònics venen amb una obsolescència programada, on els venedors et diuen que és "millor comprar un nou que reparar-lo", on sembla que si no tens l'últim model estàs desfasat/da, et pregunto: Quin és l'objecte que et va costar més desprendre't? Ets dels qui intentes reparar o millor comprar un nou? Creus que les persones ens tractem igual? T'ha passat? Avui se'ns planteja un gran repte: intentar anar a contracorrent o seguir el que molts fan o recomanen? La decisió torna a estar a les teves mans. Potser reparar un objecte té un preu similar al d'un nou i millor; tanmateix, ens hauríem de preguntar: fa falta? És necessari contribuir a un residu més per al planeta? Segurament no, però estàs disposat/da a posar el planeta per sobre de les teves necessitats o comoditats? Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! De vegades la convivència humana no resulta senzilla, oi? Com en el vídeo, no fa falta maldat, simplement hi ha gent que no veu més enllà de la seva realitat. De fet, sabies que la nostra ment és selectiva? Veu allò que ens resulta més interessant amb més facilitat que d'altres coses. Per exemple: quan una noia espera una criatura, comença a veure més dones embarassades. Així doncs, tots tendim a no veure o ometre algunes coses. Davant aquestes situacions podem optar per ignorar-ho i seguir el teu camí o bé entrar en una discussió o barallar-nos. Alguna vegada t'has trobat en una situació similar? Amb quin dels dos personatges t'identifiques més? Creus que pots ser com el noi que actua sense veure les repercussions dels seus actes? Tot acaba quan ens trobem, quan ens mirem, quan aprenem a compartir el que tenim i veiem la bondat —de vegades amagada a simple vista— que hi ha en l'altre. Tots tenim bondat al nostre interior, saps reconèixer la teva? I la dels a

Bon dia! Acabem la setmana amb una cançó que ens parla de la llum que portem dins, de la realitat de ser únics i úniques, de l'esperança en saber que després de l'huracà ve la calma. Et sents identificat/da amb la lletra de la cançó? Quina creus que és la llum que pots encendre en tu? De quin color creus que és el teu foc artificial? "Eres original, no puedes ser reemplazado". Una vegada més torna a sortir aquesta realitat que desitjo que puguis entendre i acceptar. Potser no t'ho creus, potser ja hi has renunciat, o tal vegada ja la guardes en el teu interior. Estiguis com estiguis, et convido a escriure-la o reescriure-la en el teu cor i en la teva ment: Ets únic, ets única i no pots ser reemplaçat/da. Que tinguis un bon dia.  

Bon dia! Tant de bo la celebració del dia d'Europa ens ajudi a recordar aquest desig de pau en el nostre interior. Et convido a fer-lo teu i a portar-lo allà on vagis, com deia en el vídeo: en l'Europa que trepitges cada dia. Recorda que, per petit que sigui el teu gest, pot ser l'inici d'un gran canvi en molts altres. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Sí, ha arribat el dia que esperaves 😏, avui arribem al significat de l'última paraula de ser una persona Gabrielista, avui entrarem en profunditat sobre què vol dir ser una persona autònoma. De nou, l'exemple de Sant Lluís Maria ens ajudarà a entendre millor aquest punt. Sabies que la vida del nostre P. de Montfort gira entorn de dos vessants? Com un cercle de la vida que es va repetint. La primera és la contemplació: sempre que podia, sant Lluís Maria parava, necessitava recarregar les piles. Ell era conscient que a la vida no tot era donar-se, un també ha de saber frenar i alimentar-se, tant de menjar com de la pregària. La segona és l'acció: anar de poble en poble portant la Paraula de Déu a tots els habitants, obrint escoletes, ajudant els més necessitats. Aquest cercle de vida del P. de Montfort ve a ser la definició de ser una persona autònoma. Dit d'una altra manera, la capacitat de saber que cal parar per anar trobant el camí de la meva vida i, així, p

  Bon dia! Iniciem aquest dimarts amb una breu reflexió sobre economia. I és que estem en una societat on el diner resulta necessari, però quant de necessari és realment? Això ja depèn de cada persona, de quin és el "mínim" per a cadascú de nosaltres. Tanmateix, tinc la sensació que cada vegada hi ha un pensament més estès sobre la creença que si es guanya menys de X diners, és un fracassat... Només cal mirar les xarxes socials per veure l'aparença, o falsa aparença, de tanta gent que sembla viure una vida plena de comoditats, viatges, compres, etc. Així que em sembla prou interessant poder tenir un moment perquè et preguntis: El diner dona felicitat? Què opines de l'afirmació sobre el fet que el diner magnifica com ets? En cas de ser així, creus que tenir més diners et beneficiaria o t'aportaria més malestar? Avui et voldria convidar, simplement, a donar gràcies pel que tens, et sembli molt o poc. És bo saber donar gràcies tant en època de bonança com en època d&

Santa Rosa de Lima va ser una jove peruana que va viure al segle XVI. És coneguda per ser la primera santa nascuda a Amèrica. Des de petita, va mostrar un gran amor per Déu, ajudant els pobres i malalts de la seva ciutat, Lima. Va renunciar als luxes i va portar una vida austera amb oració i sacrifici. Se li atribueixen molts miracles; per exemple, una vegada, quan portava menjar als pobres, la seva cistella es va omplir miraculosament amb més aliments dels que havia portat inicialment, i així va aconseguir donar menjar a tots tant com van voler, fins a quedar saciats. Avui dia, Santa Rosa és un exemple de bondat i dedicació per als catòlics de tot el món. Amb frases com aquesta, ens acosta a entendre la profunditat de la paraula amor: "Estimar és dur, però és la nostra essència. Això és el que ens eleva per sobre de la resta de les criatures". Creus que som diferents de la “resta de les criatures”? Què creus que vol dir la santa quan diu que estem “per sobre de la resta”? V

Bon dia! Comencem el dia amb una mica d'humor :) Pensar que una cosa així pogués passar-te avui dia seria pràcticament impossible, començant pel fet que la gran majoria tenen la mirada fixa en el mòbil. Així i tot, imagina que passés: ets al metro i connectes amb una persona. I no només això, sinó que tothom se n'adona i et faciliten poder seure al seu costat. Fliparies, oi? Jo, almenys, quedaria atònit per la situació. Doncs imagina com es van quedar els deixebles de Jesús quan va presentar-se davant d'ells un cop ressuscitat. Potser alegria no és el primer que van sentir, però de ben segur que més endavant sí. Allò que semblava impossible havia succeït; havia tornat d'entre els morts i no només això, sinó que va estar-se un temps amb ells tornant a fer miracles i estant al seu costat. Alguna vegada has viscut una experiència similar? Recordes un moment de gran alegria? Què va passar? Creus que és possible viure amb alegria una vida plena de dificultats? Per si te n&#

  Bon dia! Avui és el dia mundial contra l'assetjament escolar, una cosa que desitgem que no visqueu mai i que, alhora, sabem que pot passar i que possiblement passa... Per això avui ens sumem a aquest pensament i aquesta lluita mundial. En parlem? Què t'ha cridat més l'atenció del vídeo? Et resulta familiar això que han explicat aquests nois i noies? Davant d'aquestes situacions, quines estratègies podríem seguir per intervenir com a classe que observa? T'asseguro que el meu cor s’encongeix cada vegada que sento o veig actituds de menyspreu envers altres; pateixo tant pel qui fa com pel qui rep, i també pels qui ho veuen i no fan res. Noies, nois, estem cridats a alçar la veu. Fent-ho, no només protegeixes la persona que ataquen sinó també la que causa el mal i, de retruc, ajudes a millorar tot el teu entorn creant un espai més segur. Et convido a aixecar la mirada, a observar i a preocupar-te pels qui t'envolten. I, si cal, parla-ho amb algú, demana ajuda o de