El nom de Jordi prové del mot georgius, que vol dir «terrassà, pagès que treballa la terra». Segons el Martirologi, era un soldat romà que abraçà la fe cristiana i per aquest motiu l’any 303 l’emperador Dioclecià el va fer passar per l’adreçador del martiri.
La llegenda que coneixem popularment és posterior a tots aquests fets i data del segle XIII. La va difondre Lacopo da Varazze a la Llegenda àuria, per bé que probablement la va recollir de tradició oral anterior. Si bé Lacopo da Varazze emplaça la llegenda de sant Jordi i el drac a Silene (Líbia), a Catalunya té un caràcter, uns elements i una localització propis. El nostre relat no passa a Silene, sinó a Montblanc, i en algunes versions a Rocallaura. I el segon matís és que la nostra tradició oral explica que, una vegada mort el drac, les gotes de sang que arribaven a terra es convertien en un roser que floria amb profusió i del qual el cavaller va agafar la flor més formosa per obsequiar la princesa abans de desaparèixer.
Curiositats per celebrar el dia del llibre
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies