RELATS DEL MÓN: Kintsugi

Bon dia!

Imagina un Japó del segle XV, un lloc de samurais, geishes i te verd. Allí vivia un senyor molt poderós anomenat Ashikaga Yoshimasa. Aquest senyor era un gran amant de la cerimònia del te. Tenia una gran col·lecció de tasses, però entre totes n'hi havia una de molt especial. Aquesta tassa era com el seu talismà, una tassa que l'acompanyava a cada te. Un dia, per accident, la tassa va caure a terra i... es va trencar. Una tragèdia! Ashikaga, molt trist, va decidir enviar-la a la Xina perquè la reparessin. Va esperar dies i dies, mesos i mesos i finalment va arribar el missatger amb la tassa reparada. Amb gran alegria, va agafar el paquet, va entrar a casa i en obrir-lo... es va emportar una gran decepció. La tassa estava reparada, sí, però amb unes grapes metàl·liques que la deslluïen del tot.

Els artesans japonesos, en veure la tristesa d'Ashikaga, es van posar a treballar de valent. Volien trobar la forma de reparar la tassa, però d'una manera que ressaltés la seva història, les seves cicatrius, incrementant el seu valor, tant econòmic com emocional. Després de moltes proves, van trobar una tècnica sorprenent: van utilitzar un tipus d'esmalt especial fet amb pols d'or. Amb aquest esmalt, emplenaven les esquerdes de la tassa, creant unes precioses vetes daurades que brillaven a la llum. Quan Ashikaga va veure el resultat d'aquella feina, es va emocionar d'alegria. Això s'ha de celebrar! -va dir Ashikaga-. Aquella nit Ashikaga, la seva família i tots els artesans van gaudir d'un gran banquet amb música i balls. I així va ser com va néixer el kintsugi, l'art de reparar la ceràmica amb or. En lloc d'amagar les fractures, les ressaltava i les convertia en una part fonamental de la peça. Cada esquerda daurada explicava una història, un moment en què la tassa havia viscut una aventura.

Aquesta història ens convida a reflexionar sobre les nostres ferides i sobre com les afrontem:

• Què creus que vol dir tenir una ferida "kintsugi"? Què significa per tu realçar una ferida?
• Què fas amb les teves ferides? Les amagues, les sanes, les realces, les ignores...?

Cada ferida forma part de la teva vida, et conforma, però no tenen per què definir-te. Tota ferida pot ser curada, entenent per guarir acceptar aquesta ferida com quelcom que forma part de tu. Una ferida que es vol amagar acaba com la primera tassa: lletja i rebutjada, i tan sols s’aconsegueix que augmenti el dolor d'aquesta ferida. Hi ha ferides petites i n'hi ha d'enormes. Sigui com sigui la teva, no tinguis por de deixar-te acompanyar per algú amb qui puguis dipositar la teva confiança. No estàs sol ni sola!

Permeteu que avui acabi amb una simple oració i, qui vulgui que la repeteixi amb mi en veu alta o en el seu interior:
Jesús, tu coneixes les meves ferides, ajuda'm a curar-les i a reconèixer-te en elles i, si no puc, posa al meu camí algú amb qui em pugui recolzar. Amén.

Que tinguis un bon dia.