PENSEM-hi: L'esforç invertit

"Si no saps nedar i caus a l'aigua i intentes mantenir-te a flotació desesperadament i ple d'angoixa, amb tota la por natural que tens de no saber nedar, com més et belluguis i més t'espolsis, més t'enfonsaràs i més de pressa. La teoria de l'esforç invertit consisteix senzillament en relaxar-te, en pensar que si estàs tranquil i omples els pulmons d'aire, això et farà surar i no t'ofegaràs." ALAN WATTS, a "La saviesa de la inseguretat".

Alan Watts ser un lúcid i provocador filòsof britànic de la contracultura i, al mateix temps, un dels divulgadors més importants del Zen a Occident. Amb la seva teoria de l'esforç invertit, Watts ens recorda que tot i que molt sovint en aquesta vida hem d'esforçar-nos per aprendre, créixer i integrar noves habilitats, no és menys cert que en determinades ocasions perquè les coses surtin bé hem de asserenar-nos, contemplar amb un cert distanciament la complexitat dels assumptes que ens toca abordar, i aquesta actitud serena, temperada i meditada pot ser molt millor companya i consellera que l'acció agitada i precipitada sense reflexió. No podem aturar el riu, no podem interceptar la marea, moltes vegades no podem frenar el que és i la gestió d’això sobrepassa les nostres capacitats i habilitats. Però aquest esforç invertit no és sinònim de resignació. La Teoria de l'esforç invertit passa per la consciència, no per la resignació. És a dir, si jo sóc conscient que no puc amb això i ho accepto, això em permetrà fer front a la situació d'una manera diferent, gràcies a la seguretat que neix de la serenitat i la temprança, potser dos dels nostres millors aliats a la hora d'actuar. La sobreexcitació, l'agitació, la precipitació o la brusquedat no són bones companyes per a la reflexió necessària, mentre que la serenitat és sempre bona consellera per connectar amb la lucidesa que ens porta a la comprensió que il·lumina escenaris, possibilitats i accions davant la incertesa. Serenitat, reflexió, comprensió, acció; aquesta és la cadena de valor. Per tant, la Teoria de l'esforç invertit no és un crit a la inconsciència; al contrari, és un crit a la consciència, a la responsabilitat, a l'acció lúcida que emana de la serenitat. I des d'allà, llavors sí, apliquem l'esforç (per aprendre a nedar, per exemple, i que la propera vegada que caiguem a l'aigua sapiguem com sortir eficaçment d'ella).                                   

Àlex Rovira