PERSONES: Pedro Pantoja

Més de 25.000 desaparicions forçades i més de 100.000 violentes. Així, en fred, aquests són els números que arrossega Mèxic des de l'inici de l'anomenada 'guerra contra el narco' que, el 2006, va inaugurar l'expresident Felipe Calderón. És, segons Human Rights Watch, la crisi humanitària més greu de l'Amèrica Llatina. Els i les més dèbils són les principals víctimes de la violència i, en especial, els migrants en trànsit cap als Estats Units. El padre Pedro Pantoja és membre de la “Casa del Migrante”, un alberg que ha acollit a més de 50.000 persones i que ofereix sostre, servei sanitari, jurídic i atenció psicològica i humanitària. Pantoja ha denunciat activament la implicació de les autoritats en el negoci del segrest d'immigrants, fet que li ha valgut ser amenaçat de mort. L'Institut for Policiy Studies (Washington) i el Consejo Nacional para Prevenir la Discriminación (Conapred) han reconegut la lluita del sacerdot en la defensa dels Drets Humans.

El Pedro és un viu exemple de compromís per la justícia social i, fins i tot assumint que pugui perdre la vida per això, no renuncia a defensar els drets de les persones. Les seves paraules es converteixen en actes a través de l'alberg "Posada Belén" a Saltillo, que pertany a la xarxa Cases del Migrant (66 cases repartides per tot Mèxic). “Posada Belén” admetia als indocumentats fins per tres dies com la majoria dels albergs. Però va canviar per complet el seu perfil: ja no seria més una casa d’acollida i reparació temporal, sinó l'experiment “d’un model alternatiu de societat", com l'anomena el Pedro Pantoja.
"L'objectiu és que passem de la victimització a un grau nou de subjectivitat social, de manera que, si van arribar com a víctimes, surtin com a actors, com a protagonistes", diu.

Avui se celebra el Dia Mundial de la Justícia Social

El món ha canviat radicalment. Ja no vivim en un món deshabitat, amb relativament pocs éssers humans amb els seus estris. Ara vivim a la «era del Antropocè», en un món d'abundància; en una era en què l'activitat humana està alterant dràsticament els seus sistemes ecològics de subsistència. Els nostres conceptes i models econòmics tradicionals van ser desenvolupats en un món «buit». Si volem crear una prosperitat sostenible, si busquem «millorar el benestar humà i l'equitat social, reduint significativament els riscos ambientals i l'escassetat ecològica», necessitarem una nova visió de l'economia i la seva relació amb la resta del món, una visió que s'adapti millor a les noves condicions a què ens enfrontem. La celebració del Dia Mundial de la Justícia Social busca donar suport a la tasca de la comunitat internacional encaminada a eradicar la pobresa i promoure l'ocupació plena i el treball decent, la igualtat entre els sexes i l'accés al benestar social i la justícia social per a tothom.