Aquesta versió de la llegenda de Sant Jordi, escrita pel Jesuita Pep Marià, es basa en un text popular mallorquí de l’Edat Mitjana i es caracteritza sobretot per dos trets: a) el rei, tot i ser medieval, respecta el poble i està disposat a considerar la seva filla com una ciutadana més del reialme ; i b) l'oferta final del rei i de la princesa a Sant Jordi rep una resposta desconcertant.
"Cavaller Jordi de Grècia: en agraïment per la vostra proesa, us concedeixo de casar-vos amb la meva filla. I quan sigui l'hora, sereu rei junt amb ella de la nostra estimada terra".
Tothom a la cort va aplaudir i va començar a cridar amb emoció: "Visca, visca! Visca el príncep Jordi i la princesa Elisenda!".
Però el cavaller, després d' adreçar una mirada plena de tendresa a la princesa Elisenda, va dir al rei:
"Senyor, em sento molt honorat pel vostre oferiment. En els anys que porto viatjant per diversos reialmes, mai no he torbat un rei tan just i servidor del seu poble, ni una princesa tan bonica i decidida a sacrificar-se per la gent del seu país. Però sento dins del meu cor que Déu em crida a seguir el camí i a visitar altres reialmes, per alliberar-los de dracs tant o més ferotges que el que us ha pertorbat fins avui".
Pregaria.cat
Que us ha semblat aquesta resposta? Quina relació té amb les paraules implicació i compromís?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies