Enfocar: Jesús i las dones

Arriben a Sicar a Samaria i Jesús, cansat del camí, seu al costat del pou mentre els seus deixebles van a la ciutat a comprar menjar. Era al voltant de l'hora sisena, ens diu l'evangelista, migdia; una dona arriba a pouar aigua. No se'ns diu el nom de la dona, no arriba acompanyada d'altres dones. Troba a un jueu desconegut que comença a parlar-li i que li diu "dona'm de beure". Aquesta senzilla frase inicia un diàleg per iniciativa de Jesús. Un diàleg que des del seu inici és "provocador", ja que aquest jueu desconegut no només s'atreveix a dirigir la seva paraula a una samaritana, d'altra banda dona, sinó que li demana de beure. "Els jueus no es fan amb els samaritans", ens diu l'evangelista explicant com és de peculiar la situació. Però amb la seva iniciativa, amb la seva "provocació", Jesús aconsegueix que s'instauri un diàleg. En el seu diàleg amb Jesús, ella el reconeix i se sent urgida a anunciar-lo als seus compatriotes, els quals l'escolten i accepten la invitació de Jesús. (ref Jn 4,3-42)

El moviment de Jesús va transcendir el patriarcat. En ell, les dones adquireixen visibilitat i, com elles, els nens. Les dones eren part del moviment de Jesús i, dins de les primeres comunitats, tenien un paper de lideratge. Amb la seva actitud lliure i creadora de noves relacions, Jesús permet una nova realitat per a aquelles que no tenien visibilitat o valor.