Passa al contingut principal

Celebrem: Tots Sants


La tardor sempre s’ha considerat un període de canvi de cicle vital i per això és el moment ideal de recordar els qui ja no hi són. De fet, retre culte als morts és un tret comú en gairebé totes les cultures del món. En el nostre cas, Tots Sants forma part d’un grup de festes, juntament amb el Dia dels Morts i Halloween, que tenen un origen comú: el sistema de creences dels antics celtes, que tenia una part fonamental basada en el record dels difunts.

Segons les cultures cèltiques, el cicle de l’any es dividia en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava l’1 de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc l’1 de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar. En una societat ramadera com la celta, la celebració de la festa del Samhain, pels volts del primer de novembre, era una festa clau perquè encetava el període de letargia hivernal.

L’arribada del cristianisme en terres cèltiques va acabar expandint la festa a tots els territoris cristians i esdevingué el dia oficial de remembrança dels difunts. Això sí, el pas va ser molt lent –va durar aproximadament tres-cents anys: del segle VIII a l’XI– i la festa s’alterà notablement, perquè va adoptar connotacions religioses tot i haver mantingut detalls pagans. 

El camí que mena a l'Església cristiana a triar el primer de novembre per a aquesta diada comença a principis del segle VII quan el Papa Bonifaci IV va transformar el temple romà del Panteó, que era dedicat a Tots els Déus dels romans, i el consagrà en honor de la Verge Maria i de Tots els Màrtirs cristians. També va disposar que cada any fos celebrada una festa el dia d'aquesta efemèride, el 13 de maig. 

Posteriorment, Gregori III va impulsar la construcció d´una capella a la Basílica de Sant Pere dedicada a tots els Sants de l'església.

Però la celebració d'aquesta diada l'1 de novembre no apareix fins a l segle IX, a precs de Lluís el Piadós i dels bisbes de les Gàl·lies, i agafa un impuls definitiu quan l'abat de Cluny, sant Odiló, introdueix la festa en tots els monestirs reformats, pels volts de l'any 1000. Va ser el Papa Gregori IV qui va designar el dia 1 de novembre com a data oficial de la celebració i va promoure la institució d´un segon dia de pregàries pels difunts, el Dia dels Morts.

D'aquesta manera és com la festa de Tots els Màrtirs, que es celebrava primer pels volts del 13 de maig, va passar a ser la de Tots els Sants, l'1 de novembre.

Comentaris