Passa al contingut principal

Relats del món: La sospita

 

Un home va perdre la destral i va sospitar del seu veí. Va observar la seva manera de caminar: exactament com un lladre. Va observar-ne l'expressió: com la d'un lladre. Va observar també la seva manera de parlar: igual a la de tots els lladres que havia conegut. En fi, tots els gestos i accions del veí el denunciaven com a culpable del furt.
Però més tard l'home va trobar la destral a la vall, una altra persona l'havia robat i abandonat allà? Se li havia oblidat a ell mateix en aquell lloc?
Desconcertat, quan l'home va tornar a casa i va veure el seu veí, tots els gestos i les accions del noi semblaven molt diferents de les d'un lladre.
D'aquesta manera, l'home es va penedir profundament de la seva desconfiança i va començar a tenir més cura dels seus assumptes.

Procedència: Xina

Tots posem filtres per mirar la realitat. I això fa que, en funció dels filtres esmentats, l'omplim d'innombrables matisos. Demano a Déu que m'ajudi a mirar el món amb ulls de qui creu i espera, amb ulls de qui estima, amb ulls de qui, veient un ésser humà, no es posa en guàrdia intuint sempre un enemic.

Comentaris