Setmana Santa: Sortir a la trobada amb els altres (Les perifèries)

Començarem la setmana que ve el nostre camí cap a la Pasqua. Si recordeu ha estat el camí del samarità, en el què se'ns ha fet una clara invitació: per una banda aturar la nostra vida, asserenar-la, aturar-la una mica. I és que anem tan de pressa que de vegades ens oblidem de què és el més important. Aturar-nos per VEURE, COMPADIR-SE, SANAR, CARREGAR i ENCARREGAR-SE de les perifèries.

El concepte de perifèria, entès com un lloc propici per a la trobada. Parlar de perifèries significa remetre'ns al moviment, a estar sempre en sortida, a trobar-nos amb els altres, a arribar als últims, en definitiva la perifèria ens remet a la PASQUA, "Jesús els digué: –No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran." (Mt 28, 10).

Hi ha dos tipus de perifèries, les geogràfiques/territorials i les existencials. Les primeres fan referència als espais físics molt vinculats a l'organització urbana (els barris que s'ubiquen al voltant del centre de les grans ciutats); ara bé les perifèries existencials es refereixen a aquests llocs on ningú no va, aquells llocs on amb la mà pots tocar la fragilitat de la humanitat.

Esperem que aquesta Setmana Santa sigui l'espai propici per sortir de nosaltres mateixos per anar a trobar els altres, sobretot als petits, als més vulnerables. En paraules del Papa Francesc: “anar a la perifèria, ser els primers a moure'ns cap als nostres germans, sobretot cap als que estan més lluny, aquells que estan oblidats, aquells que necessiten comprensió, consol i ajuda”.