RELATS DEL MÓN: Els ànecs de Nadal

Bon dia!
A dues setmanes per a Nadal, us porto una història per reflexionar sobre el significat d’aquest temps que s’acosta:
Un dia, en un poble desconegut, el vent va començar a bufar amb molta força i va desencadenar una ventisca. Una noia, mentre observava per la finestra de casa seva aquella forta tempesta de neu, va sentir un cop molt fort sobre una de les finestres. Va mirar cap a fora, però no aconseguia veure res. Quan la nevada començava a parar, es va aventurar a sortir per descobrir què havia passat i va descobrir, al seu pati posterior, una bandada d'ànecs salvatges que havien estat sorpresos per la tempesta de neu. Perduts i confosos, havien acabat en aquella finca. Aletejaven i volaven en cercles per tot arreu, ofuscats pel temporal, sense seguir una ruta fixa.
Va sentir pena, així que va decidir ajudar-los. Seria ideal que es refugiessin al graner! –va pensar–, estaran segurs durant la nit mentre passa la tempesta. Així que es va dirigir a l'estable i va obrir les portes amb l'esperança que les aus entressin. Tot i així, els ànecs es van limitar a fer voltes sense tenir en compte que la salvació estava a pocs metres d'ells. La noia va intentar cridar l'atenció de les aus, però només va aconseguir espantar-les i que s'allunyessin més. Va agafar pa, el va anar escampant formant un camí directe cap a l'estable, però tampoc va servir de res. Davant tanta frustració, va córrer darrere d'ells intentant empentar-los en direcció al graner, però l'únic que va aconseguir va ser espantar-los més i que es dispersessin en totes direccions. Per molt que ho intentés, no aconseguia que entressin al lloc que els podria salvar la vida.
Per què no em segueixen? –va exclamar frustrada– és que no s'adonen que aquest és l'únic lloc on podran sobreviure a la nevada?
Va pensar per un moment i es va adonar que les aus no la seguirien a ella. Si jo fos una d'elles, llavors sí que podria salvar-les –es va dir. Seguidament, se li va acudir una idea. Va entrar a l'estable, va agafar un ànec de la seva propietat, el va portar per fora abraçat, el va passejar entre els seus semblants i després, el va deixar anar. Aquest va volar entre els altres i se'n va anar directament cap a l'interior de l'estable. Llavors, una per una, les altres aus el van seguir fins que totes van estar a resguard.
La noia es va quedar en silenci per un moment, mentre les paraules que havia pronunciat feia un instant encara li ressonaven a la ment: "Si jo fos una d'elles", llavors sí que podria salvar-les!

Desitjo que aquesta història il·lumini una mica més el sentit del naixement de Jesús i quant important és per als cristians aquesta festa. Un ànec sense rumb és un ànec que pateix. Qui il·lumina els teus moments de necessitat i la teva vida?

Que tinguis un bon dia.