Ho provem i ja anirem veient
Ens hem convertit en autèntics experts en anar encadenant promocions, períodes de prova, subscripcions gratuïtes... En anar provant tot, però sense comprometre'ns, sense ni tan sols plantejar-nos comprar el producte final. Només per gaudir d'alguna cosa gratis.
Anhelem una vida gratis. De rebre sense estar obligats a donar. Encara que, paradoxals com som, al mateix temps que busquem quelcom gratuït desconfiem de la gratuïtat. Desconfiem de qui ens dóna sense esperar res a canvi i busquem el parany. No ens comprometem d'una manera estable amb alguna cosa o amb algú. Potser aquest sigui l'autèntic esquer que fan servir per enganxar-nos amb el gratis: «no serà per sempre».
Assumim que allò gratuït és el que no compromet, el que em posa a mi en el centre, rebent, sense exigir. I per això busquem i lluitem per aconseguir aquest xollo. Els compromisos sense compromís, els «ja anirem veient”. Encara que en el fons -de vegades molt en el fons- sabem que aquest concepte de gratis que tenim no existeix.
La gratuïtat és exigent. Requereix fortalesa, perseverança, esforç. No és tan fàcil rebre sense donar res a canvi, fins i tot quan ho vivim plenament, és més difícil que donar sense esperar res. Perquè la desconfiança ens assalta. Perquè seguim tenint en l'ADN que només és valuós el que ens guanyem. I rebre sense cap mèrit ens posa en alerta. No obstant això, poques experiències vitals seran tan plenes com viure en gratuïtat, donant i rebent sense objectius, agendes, comparacions. Simplement agraïts i compromesos.Adapt. Álvaro Zapata, sj
yo pienso que esto va relacionado con el karma si tu no ayudas a ti no te ayudaran
ResponEliminaComprometre’ns és essencial i necessari, ja que no podem anar per la vida sense fer res i sense esforçar-nos. I, aquelles persones que ens han fet la vida gratuïta, les podríem agrair amb tot el que tenim (com per exemple: l’amor incondicional dels nostres pares). Hem d’esforçar-nos i donar una part de nosaltres perquè els altres puguin entrar i puguem compartir i relacionar-nos al màxim.
ResponEliminaPaula Pérez Gabarró 3rA ESO Barcelona
Júlia Fernández Rey 1rA ESO Sant Gabriel Sant Adrià de Besos
ResponEliminaYo estic d'acord amb aquesta reflexió, perquè si tu no ajudes als altres, els altres no t'ajudaran.
Aaron Chava 3ESO B
ResponEliminaJo crec que aquesta reflexió és molt bona, ja que crec quer tots i tot, us conscients que si no ajudem no ens van ajudar, cal recolzar-nos els uns als altres.
Joel Comuñas 3 ESO B Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaEstic d'acord amb la reflexió i ens hauriem d'ajudar entre tots.
Sara V. 3r B ESO BCN
ResponEliminaEl que més val la pena aquesta vida no es pot comprar amb diners, no pots comprar una família, no pots comprar els amics i no pots comprar la felicitat que a vegades necessites. Hem d'esforçar-nos nosaltres sols i aconseguir allò que realment ens fa feliç, i compartir-lo amb els altres.
Laura Perez Montoya3ESOB
ResponEliminaEs una reflexion muy buena que nos hace caer en cuenta de que si tu no ayudas a los demás saliendote del corazon es mejor que no lo hagas y por ello nadie te ayudara
SG BCN
ResponEliminaCrec que hem d'esforçar-nos sempre i obrir-nos als demés perquè ells s'obrin amb nosaltres, i així compartir i gaudir al màxim.
Adrià Sánchez 3r B ESO BCN
ResponEliminaEstic d'acord, ens hauriem d'ajudar entre tots.
Andrea Moreno 1rB ESO Sant Gabriel Sant Adirà del Bessós .
ResponEliminaEstic d'acord amb aquesta reflexió , perquè encara que costi ajudar sense rebre res acambí s'hi tohom ho fà viuriem millor .
Alejandro Ramos 1r ESO B Sant Gabriel Sant Adrià
ResponEliminaÉs veritat que tots hem volgut fer una prova gratuïta per provar qualsevol cosa, però això mai és per sempre, ja que és més complicat rebre sense donar res a canvi que donar sense esperar res.
Es cert, si algú ens dona algo gratis, al moment desconfiem d'ell/ella i no pensem que potser ho està fent de bona fe.
ResponEliminaLa millor manera de donar és la que no espera res a canvi.
ResponEliminaMarc Gómez 1er ESO A Sant Gabriel Sant Adrià.
Àlex Simón 1r ESO A Sant Gabriel Sant Adrià
ResponEliminaAquesta reflexió ens ensenya que no hem de desconfiar de les persones, que si algú ens dona alguna cosa o fa alguna cosa per a nosaltres hem de pensar que ho fa de cor, sense voler res a canvi.
Héctor Segura 1 ESO A Sant Gabriel Sant Adrià.
ResponEliminaNo hemos de pensar lo que otros hacen o harán, nos debe nacer de dentro ayudar a otros aunque no nos correspondan de la misma manera.
Núria Rubio 1rA Sant Adrià
ResponEliminaTenemos que ayudar a todos a pesar de la situación
Lucía García Rodríguez 1rB Santa Adrià.
ResponEliminaApesar de la situacion en la que estamos tenemos que alludarnos en todo lo que podamos.
Juan Pablo García Andrade 2nB Sant Adrià
ResponEliminaÉs molt bo que ajudis als demés perquè així et sents bé perquè has fet més fàcil la vida d'una altre persona i així t'ajudaran a ti.
Claudia Segura 1 ESO A Sant Gabriel, Sant Adrià
ResponEliminaAquesta reflexió ens ensenya que quan algú fa alguna cosa per nosaltres, que no hem de pensar que és per que vol alguna cosa a canvi.
Martina Font Rey 2nB d' ESO Col·legi Sant Gabriel Sant Adrià
ResponEliminaEstà bé donar sense pensar en què et donaran res a canvi perquè vol dir que encara que aquella persona no es relacioni massa amb tu, si fas aquesta acció, es com dir-li que sap que està allà i li donés les gràcies. A més a més, la gent també es deixa anar una mica que si jo li dono això que és car, ell@ em donarà també alguna cosa que és car, i això és molt egoista. Bàsicament, m'ha agradat la reflexió! :)
Ningú s'ha pogut resistir a la típica proba gratis d'un més de Netflix per exemple, però en realitat et sents més a gust si estas fent-ho servir pagant i amb el teu esforç.
ResponEliminaDaniela Castro 1rA ESO Sant Adrià
ResponEliminaJo crec que no em de esperar ninguna cosa a canvi de la persona que tú has ajudat, perquè si es així, vas molt malament encaminat!