Un cargol que, carregat amb la seva “casa”, es planyia de no tenir l’agilitat dels seus companys, al·lucinava observant, sota el pes de la seva closca, una papallona presumida que gallejava de branca en branca.
S’adonà que se li apropava un escarabat per darrere. Aquest el convidà a compartir el viatge. El cargol va enlairar el cap de tan content que estava però, de seguida, llagrimós, l’hagué d’abaixar, ja que no podia mantenir el ritme de les potes del seu atlètic company.
El sol s’enfosquí i la pluja amarà d’aigua els arbres, el camí, el paisatge… La papallona ja no podia alçar el vol i acudí al cargol perquè li deixés recolzar les seves potes tan fràgils damunt de la closca. El cargol, que es movia a plaer en aquell nou paisatge plujós, acceptà complagut d’acollir la papallona i donar-li seguretat.
El cargol, amb la seva companya papallona, reconegué l’escarabat demanant auxili. El caragol demanà a la papallona que l’anés guiant des de dalt per fer una maniobra delicada: apropar-s’hi amb la closca, fer-li una empenta per aconseguir bolcar-lo i que amb les potes toqués a terra.
L’operació es va fer amb èxit i l’escarabat, en agraïment, proposà al cargol i a la papallona de compartir fraternalment el seu futur, tot acollint i valorant generosament les seves contrastades aptituds per damunt de les seves diverses i evidents limitacions.
Quina descoberta fa el cargol? Aquesta descoberta, la veus feta entre les persones o col·lectius que tractes?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies