https://cdn.sitly.com/blogs/es/2019/05/C%C3%B3mo-ense%C3%B1ar-a-montar-en-bici-sin-ruedines.jpg
Oferim la imatge. La observem i anem comentant el que surti. Podem ajudar-nos amb alguna pregunta: Què ens recorda la imatge? Quins sentiments em provoca? Quina conseqüència vaig treure d'aquesta experiència?
Ens centrem en altres aspectes usant la bicicleta com a símbol. Per exemple:
- La nostra relació amb els adults: Com adolescents, com és la nostra relació amb els adults (pares, professors, altres persones)? Acceptem la seva guia? Per què sí o per què no?
- La nostra confiança en nosaltres mateixos i en els altres: ¿En què ens assemblem ara a l'infant que aprèn a anar en bici?
- La nostra manera de caminar per la vida: Per anar amb bici, cal mirar cap endavant, no cap a la roda, i confiar en el que hem vist. Com som capaços de superar els obstacles propers? Quins objectius ens guien a les nostres vides?
Ivan Magarzo Sg Barcelona 3rA ESO
ResponEliminaMoltes vegades necessitem algú que ens ajudi a fer alguna cosa, per a que després ho fem nosaltres, com a la foto.
Arnau Recio Raban 2n ESO Sant Gabriel Ripollet Religió
ResponEliminaAquesta imatge em fa un record de quan jo era petit, entre uns 6-8 anys. Els meus pares em van ensenyar a anar en bicicleta.
Allà va ser, on vaig agafar molta confiança en ells i en mi mateix.
No tengo padre
ResponElimina
Eliminamolt bona reflexió
Marc Cabeza Sg ripollet 2A ESO: Moltes vegades necessitem algú que ens ajudi a fer alguna cosa, per a que després ho fem nosaltres, com a la foto.
ResponEliminaDavid Martin
ResponEliminaMoltes vegades necessitem algú que ens ajudi a fer alguna cosa, per a que després ho fem nosaltres, com a la foto.
Tingues originalitat noi i no copiïs comentaris, perquè amés no es la primera vegada que ho fas.
EliminaMartí Villegas 2n ESO A
ResponEliminaAquesta imatge em recorda quan jo era petit. Em recorda el primer cop que vaig anar en bici, i el bé que m'ho vaig passar.
Aquesta imatge hem recorda a quan jo era petit i estava aprenent a anar en bicicleta com aquest nen, però penso que aquesta imatge hem recorda a la confiança en nosaltres mateixos i els altres perquè es de confiar en que no et deixin anar i et caiguis però també has de confiar en tu mateix en poder fer-ho i no caura't.
ResponEliminaesta reflexion dice que necesitamos es ayuda para conseguir lo que nos proponemos
ResponEliminaA mi aquesta imatge em recorda a quan era petita i el meu pare m'ensenyaba a anar en bicicleta. Això em provoca sentiments molt bonics, ja que es un bon record amb el meu pare.
ResponEliminaDaniel Herrera 3rA ESO Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaEl nen amb la bici ens representa ya que per aprener a utilitzarla necesitem a algu que ens ayudi sent aquet una altre persona, en la vida sempre necesitarem a algú que ens digui que hem de fer i ens faci de guía, ya sigui ensenyannos o amb l'eixemple.
Jose Gutierrez 2A Ripollet
ResponEliminam' a agradat la reflexio perque parla de la nostra infancia
Pol Hurtado Laborda 3r ESO Col·legi Sant Gabriel de Barcelona.
ResponEliminaEn lo que me s'assemblo al meu "jo" d'infant és en creure en tu mateix, perquè a mi no m'agradava anar en bicicleta però el meu pare volia que jo aprengués al menys per si de cas. Recordo que m'enfadava molt ja que no podia montar-me, però poc a poc vaig anant aprenent fins que ja sabia montar en bici. Això és en lo que m'assemblo al jo de petit. Crec que si no confiem en nosaltres mateixos no arribarem a res en la vida perquè com faràs alguna cosa si ni tu creus en tu mateix.
En la imatge podem veure un nen aprenent a anar en bicicleta, pot ser que sembli que no es pot trobar una relació, però sempre és possible.
ResponElimina- Els adolescents no és que no acceptin als adults com a guia, és que volen investigar i provar coses noves per poder crear-se el seu propi camí i la seva pròpia identitat.
- Ara mateix ens semblem amb aquest nen, ja que a vegades podem caure i no anirem totalment recta, però amb una mica de temps i amb pràctica, aprenen aconseguirem fer que la bicicleta vagi recta.
Daniel Sánchez 3rA Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaA mi questa imatge em recorda molt a quan era petit i era la primera vegada que anava en bicicleta i em fa sentir molta nostalgia.
Aitana Torres Lorenzo 3A Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaVeure aquesta imatge em recorda quan jo vaig aprendre a anar amb bici i em provoca nostalgia. D'aquesta experiència m'emporto el confiar en els altres i seguir els consells de la gent més gran que jo, ja que tenen més experiència.
Ara, la situació ha cambiat, però tot i així, seguim aprenent i de igual manera que feiem de petits, hem de confiar en que els adults ens intenten ajudar a partir de la seva pròpia experiència.
Em recorda a l'infancia quan solia anar en bici i els meus pares m'ajudaben.
ResponEliminaEm provoca tristesa saber que no anire cap anrrere a tornar a sentir aixo en aquell mument aquella acció de quan volia que m'ajudesin.
A mi aquesta imatge em recorda a quan a vegades alguna persona necesita que li ajudin per aprendre alguna cosa i a aquesta persona li ajuden, ja que al nen sembla que li costa una mica, però amb ajuda, pot aconseguir anar en bicicleta.
ResponEliminaMarta Ventura 3er ESO SG BCN
ResponEliminaPensó que la manera de superar obstacles es envoltarse amb persones que et pugin ajudar o fer que t'oblidis d'aquests problemes, tambe tenim que creure en nosaltres mateixos.
3A eso Sg Bcn
ResponEliminaLa imatge em recorda a quan era petita i els meus familiars em van ensenyar a anar en bicicleta.
Em sembla que si, la nostra confiança es com anar en bici, vas aprenen, els demés t'ajuden i vas millorant poc a poc. A més, per anar en bicicleta no tens que mirar cap a ella sino cap endavant, com la confiança.
Jo confio en els pares i ells sempre m'han ajudat en el millors moments i en els pitjors han estat amb mi desde que vaig néixer i m'han ajudat en tot, els meus avis han fet infinitat de coses per mi i se que las seguiran fent i els meus tiets junt amb els meus cosins m'han recolzat tambe, jo si que confio en la familia.
ResponEliminaMontse Vázquez Palacio Sant Gabriel Ripollet 2A Eso
ResponEliminaJo dic que cal mirar endavant i que confiem en nosaltres i la relació entre pares, adolescents i professors.
Gabriela Castaño López 3r ESO A Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaAquesta imatge hem recorda a quan el meu pare em va ensenyar a anar en bici a l'edat de 4-5 anys. Hem transporta a una època en la que no hi havia grans preocupacions i sobretot de felicitat. El meu pare m'ensenyava a mirar cap endavant i no cap a la roda, ja que si ho feia em cauria. També m'ensenyava a confiar en mi mateixa i pensar que ho podria aconseguir, en aquest sentit ell era com un guia que em preparava per a que quan em caigués em pogués aixecar, per això a dia d'avui encara és un guia per mi i accepto els seus consells, ja que és una de les persones en les que tinc més confiança i una de les que m'ha ensenyat més.
Adrián Baos 3rESO Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaAixò em recorda a quan vaig aprendre a montar en bici i hem fa recordar tots aquells moments de quan era petit. El que ami em fa reflexionar es que sempe necessitem a algú per donar un primer pas.
Me'n recordo de el primer cop que vaig anar en bicicleta, la meva mare m'agafava per darrera i yo no volia que em deixes d'agafar, per què em donava por caure i ella em va dir que no em deixaré caure mai i encara ho segueix fent en molts aspectes de la vida.
ResponEliminaCristina Perez Sant Gabriel Barcelona 3rA ESO
ResponEliminaAquesta imatge en recorda quan vaig apendre a montar en bicicleta, els sentiments que hem provoquen son alegria perquè vaig aconseguir-ho molt rapid i per una altra part anyorança perquè m'agradaria tornar una altra vegada a la meva infancia. Vaig treure una conclusió que era que si tu confiaves en ti mateix segur que aconseguiries el teu proposit. Jo crec que hem cambiat molt però la gent te una petita quantitat de confiança de si mateix però hi ha que guanyar-la.
Aquesta imatge em fa un record de quan jo era petit, entre uns 6-8 anys. Els meus pares em van ensenyar a anar en bicicleta.
ResponEliminaAllà va ser, on vaig agafar molta confiança en ells i en mi mateix.
Nerea Domingo Riera 3 ESO A Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaLa imatge em dona nostalgia perquè em recorda a quan era petita i les conseqüències d'aquesta imatge son caure i fer-me mal. Jo com a adolescent la meva relació amb els meus pares es molt bona i jo accepto la seva guia perquè crec que em poden ajudar molt ja que moltes coses ells ho han passat. Amb l'infant que va en bici jo m'assemblo en les ganes de no parar fins aconseguir-ho i ser forta. Som capaços de superar els obstacles propers enfrontant-nos a ells i sino demanant ajuda. Els objectius que ens guien a la nostra vida son els valors de la solidaritat, l'alegria l'empatia, la bondat....
Aina Porras 3A col•legi sant gabriel de Barcelona.
ResponEliminaA mí la imagen me recuerda a cuando era pequeña y tenía la ilusión de aprender a montar en bici. También me da nostalgia porque recuerdo que me lo pasaba muy bien con mis padres mientras me enseñaban.
Las consecuencias de está experiencia en ese momento fue qué ya sabía montar en bici pero ahora también diría qué fue saber valorar muchas cosas.
En lo que ahora nos parecemos de cuando aprendíamos a montar en bici yo creo que es que seguimos aprendiendo y queriendo saber hacer muchas cosas más.
Yo creo que para superar los obstáculos sólo tienes que confiar en ti mismo y pedir si lo necesitas.
Aitana Cloquell 3r A ESO
ResponEliminaA vegades necessitem la ajuda de algú en alguna situació per després saber fer-ho per nosaltres mateixos, sobretot quan som petits o adolescents, que necessitem que un adult ens guiï.
Pol Pérez Roca 3rA ESO Sant Gabriel Barcelona
ResponEliminaAquesta imatge em recorda a quan vaig aprendre a anar en bicicleta i l'emoció que vaig sentir a l'assabentar-me que hi havia aprés. En general, crec que hem de seguir la guia dels adults, ja que són més grans i tenen més experiència, però no sempre ha de ser així, ja que aquesta persona es pot equivocar o té uns pensaments totalment diferents. A la fotografia podem veure clarament com el nen segueix la guia del que sembla el seu pare i aquest ha aconseguit la seva meta, anar en bicicleta. També, per molt que acceptis els consells dels adults, has de tindre confiança, ja que mai arribaràs a un lloc amb por, sense confiança en un mateix no pots aconseguir les teves metes; i és on podem veure a la fotografia que el nen té confiança en ell i s'ha arriscat a anar en bicicleta. En la vida, hem de superar obstacles que hem d'enfrontar per a seguir endavant amb les nostres vides.
Gloria Roldán. Sant Gabriel de Barcelona 3A
ResponEliminaL'infant que està aprenent a anar en bici, ara el relaciono amb aprendre noves coses. Quan erem petits apreníem a anar en bici perquè utilitzaríem la bici. Ara aprenem a fer altres coses perquè són les que ens serviran per a un futur.
Erika Lopez 3rESO sg Barcelona
ResponEliminaAquesta imatge em fa un record de quan jo era petita i els meus pares m'ajudaven a fer les coses com per exemple a la foto que li ajuda anar amb bicicleta.Sempre tenim l'ajuda d'alguna persona.
Daniela Zahino Alcaide 2nA Sant Gabriel Ripollet
ResponEliminaAquesta imatge em recorda a quan el meu pare em va ensenyar a anar en bicicleta. Això em provoca nostàlgia perquè m'agradaria tornar a quan era més petita perquè tot estava millor i no hi havia cap problema. D'aquesta experiència vaig treure que realment confio en el meu pare.
La meva relació en els adults és complicada perquè no ens solem entendre bé, amb els professors, per mi, és una mica complicat perquè no sé per quina raó no sòl confiar en ells.
Crec que en aquest nen em semblo perquè ara en l'ESO estic aprenent moltes coses noves i encara em queda per aprendre i agafar aquella confiança que tenen molts alumnes.
A mi aquesta imatge em recorda a la infància, a què l'única preocupació que teníem era la rapa dels genolls a terra. Però a mesura que anem creixent tot això canvia. També em recorda a la confiança que tenim amb els nostres pares o amb qui sigui i que amb aquells moments ens omplien de felicitat. Ara els obstacles van creixent, però no per això hem de mirar cap a un altre costat i deixar de banda les nostres pors.
ResponEliminaCloe Holanda Contreras Col·legi Sant Gabriel de Barcelona 3A ESO
ResponEliminaLa imatge em recorda a quan necessitava a la meva família per poder fer coses i aprendre noves. Ara ja no accepto tant la seva guia ja que probablement no la necessito, puc fer coses pel meu compte. Però encara que la necessiti, tinc aquest orgull de rebutjar sempre la seva ajuda i encara no se perquè. Crec que és perquè tots tenim d'una altre manera aquest orgull ja que pensem que ja som grans i que podem fer-ho tot. Es veritat que ja som grans, però si tens problemes, moltes vegades, la cosa més intel·ligent que pots fer es demanar ajuda. La majoria de cops li demano ajuda a la meva mare, ja que sempre m'ha ajudat en tot.
Javier Herrera 2nB ESO SG Barcelona
ResponEliminaLa imatge em dóna una mica de nostàlgia perquè em fa recordar la primera vegada que vaig muntar en bici. També em dóna a recordar quan vaig ajuda a ensenyar a muntar en bici al meu cosinet petit. Quan era petit els meus avis em van comprar la meva bicicleta sense rodes petites d'ajuda i em va fer sentir la persona més afortunada del món.
A mi, aquesta imatge em recorda a fa uns anys, quan era petit, encara que els nostres pares ens continuen ajudant, és com si aquesta imatge del passat representés un moment del present, que encara que canvia la bicicleta i el sòl, sempre tenim una mà a l'esquena, la mà dels nostres pares.
ResponEliminaNerea Ramirez Alvarez 2nB ESO Sant Gabriel Barcelona
ResponEliminaL'imatge hem recorda a la primera vegada que vaig anar amb bici amb l'ajuda de la meva mare.
L'imatge hem transmet molta confiança perquè saps que tens una mà d'arrere que saps que sempre t'ajudara.
Luis Rodríguez 2b ESO Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaA mi aquesta imatge m'ha fet pensar en què ningú neix ja sabent coses. Tots necessitem aquesta mà que té el nen a l'espatlla, aquesta simbolitza totes les persones que ens reforcen i ens donen confiança per l'espatlla. Tots aprenem coses i tots tenim a algú que ens guia, però també hem d'aprendre a posar la mà nosaltres. També podem donar confiança a les persones amb la nostra mà.
Iker Parra 2n ESO B Sant Grabiel de Barcelona
ResponEliminaEm fa pensar que la foto és una etapa de la nostra vida on necessitem algú que ens ajudi.
Hem recorda a que sempre necesitarem ayuda d'algu y em d'aceptarla per aconseguir mes cosas.
ResponEliminaLucia Alvira
A mi m'ha fet pensar en que dins de poc la mà ja ens acabarà de soltar i no ens donarem conta, seguirem pedalejant i pedalejant. Jo he notat que a la imatge no l'hi està emputxant el seu pare si no que el seu avi per la forma de vestir.
ResponEliminaEric cardososo 2nB Col·legi San Gabriel de Barcelona
ResponEliminaAquesta imatge em fa recordar recordar que sempre tenim alguna má per no permetre que ens caiguem.
Aquest imatge i les preguntes m'ha ensenyat que els pares sempre estaran amb nosaltres i que hi ha que tenir confianza en nosaltres mateixos igual que el noi que esta aprenent ha montar en bici sense rodins.
ResponEliminaShaila Troya, Sant Gabriel Barcelona 2 B ESO
ResponEliminaLa reflexió del dia d'avui em recorda, que sempre com sers humans que som esten aprenen coses del altreas i de nusaltres mateixos amb el soport de la gent que ens envolta, i que si no ens aprecien per com som, tenim a altres persones que si.
Aina Serrrano:
ResponEliminaPenso que aquesta reflexió, ens fa pensar en que els pares, continuen ensenyant-nos durant cada dia. Ells sempre ens animen a fer les coses que potser nosaltres no feiem per por o perquè no confiavem massa en tornar-ho a fer. Ens donen consells que hem d'escoltar i després pendre la desició de si els seguirem o no. Els pares ens han estat donant-nos suport en tot el que hem fet i quan ens hem equivocat ens han animat a tornar-ho a intententar. Aquesta imatge representa la confiança que teniem en que si perdiem el equilibri, no ens deixarien caure. Ara que som adolescents, potser no valorem tan el que han fet per nosaltres o no ens agrada la seva forma de "vida" i volem fer la nostra... Pero el que no podem fer es deixar banda als nostres pares que són les persones que ens han ajudat a continuar endavant.
Lucía Ramos - 1rA ESO - SG Sant Adrià
ResponEliminaAquesta imatge em recorda a quan jo vaig aprendre a anar en bici de petita, l'aprenentatge que allò va suposar, sempre acompanyada dels meus pares. De vegades treure les rodetes és arriesgat però quan ja arriba la hora, és necessari.
Aquesta reflexió em recorda a quan era petita i vaig aprendre a anar en bici sola
ResponEliminaMireia Martí Rubio
ResponElimina1rA ESO
Sant Gabriel
Aquesta imatge em recorda a cuan vaig aprendre a anar en bici amb el meu pare.
Meriem Mallouk 1r,A Sant Adrià de Besos
ResponEliminaAquesta imatge hem recorda a la meva infancia.
Noa Aranda 1r d'ESO
ResponEliminaLa foto em fa recordar bons moments, en concret recordo una foto amb la meva germana petita que ens vam fer a una cursa on ella anava en la bici i jo li ajudava. Va ser un moemnt mol feliç per les dues.
Jana Balcells Gol 1r A eso Sant Gabriel
ResponEliminaJo recordo en aquesta imatge quan la meva mare i el meu pare,em van ensenyar a montar en bicicleta.
Candela Buenavida 1rA ESO sant Adria
ResponEliminaPer molt que costi, s'han de treure els ruedines y per fer això es millor comptar amb l'ajuda d'algú.
Ana Campillo 1r A
ResponEliminaCol·legi Sant Gabriel de Sant Adrià
Em fa pensar en la vida
Paula Manquez 1r A ESO
ResponEliminaSant Adrià de Besòs Col·legi Sant Gabriel
Aquesta reflexio em dona molts records.
Ivan Herrera Torres Sant Gabriel 1 ESO A.
ResponEliminaAquesta reflexio m'agrada perque em recoda a la meva infancia.
Sara Romero 1rA ESO Sant Gabriel Sant Adrià
ResponEliminaAquesta imatge em porta molts bons moments en bici amb la meva familia, sobre tot, amb el meu pare. També em recorda a la primera vegada que vaig anar en bici sense rodetes, que em va ensenyar el meu pare.
Emmanuel Salinas 1rA SG sant adria de besos
ResponEliminabuena reflexión
Thiago Perez 1rA Eso
ResponEliminaCol·legi Sant Gabriel Sant Adria del Besòs
Aquesta reflexió m'ha fet recordar els meus primers moments a montar a bici.
Lucia Algar Jimenez Sant Gabriel de Santa Adria del Besos
ResponEliminaEls pares sempre ens ajuden en tot i en ensenyen tot el que sabem encara que de vegades podes ser mes distants.Tot es pel nostre be.
Hugo Guirao 1rA Sant Grabiel
ResponEliminaesta be
Joel Bernaldez 2n ESO b Barcelona
ResponEliminaAixò em recorda quan vaig muntar per primera vegada en bicicleta tenia por perquè segur que em feia mal. El meu avi em va convèncer i la vaig provar. Em caia vàries vegades però ho seguia intentant. Arribava un punt de què no podia em vaig rendir vaig anar a la meva casa. Arribant a la meva casa vaig veure uns nens amb la bicicleta i s'ho estaven passant bé. Desprès de veure aquells nens em van tornar les ganes de siguin provant per ja era massa tard. Al dia següent pel matí vam anar al fòrum, un espai molt ample. La primera vegada al intertar-lo em va sortir. Em vaig posar molt content.
Marcel Casas Vidaña, Sant Gabriel Sant Adrià del Besòs 1r ESO A
ResponEliminaAixò hem recorda la primera vegada sense rodetes, el meu pare hem va tirar per un cim.
records
ResponEliminaAlan Camargo 1rA E.S.O. San't adria del bésos.
ResponEliminala veritat es que la reflexio esta bona
Alejandro Rubio 1r A Sant Adria de Besos
ResponEliminaAquesta imatge tambe hem recorda a quan anava amb bicicleta.
Pol Martos 1rA Sant Gabriel de Sant Adrià.
ResponEliminaEls pares i els avis sempre ens ajuden tot el que sabem.
Malak Basbas, Sant Gabriel 1A ESO
ResponEliminaL'immagine mi ricorda che non bisogna mai arrendersi se tu vuoi che
quella cosa si avveri
Xenia Perez 2nB ESO Barcelona.
ResponEliminaAmi aquesta imatge em recorda a la meva infància. La primera vegada que vaig muntar en vici va ser increïble. El meu pare ham va ajudar i a poc a poc vaig anar progressant.
L'emocio que vaig sentir quan anava jo sola i la alegria dels meus familiars al veure que ja sabia.
Això em fa recordar que sempre tindrem l'ajuda d'algú mai ens sentirem sols.
Oriol Balcells 1rA Sant Grabiel de Sant Adria
ResponEliminaAixo em recorda a la infancia
Santiago muniz
ResponEliminaA mi la imatge m'ha fet pensar en la primera vegada que vaig anar en bicicleta sense ajuda de unas rodes extra, m'han d'acord la sonrisa de la meva mare i la meva alegria, 5 metres despres ja estaba en el terra. Jo cuan anava en bici no tenia por perque estaba la meva mare al costat meu, de petit cuan jo tenia por ella era la que em protegia, el meu pare tambe. Penso que si no m'aguessin empès aquell dia no hauria aprengut. Si tingues que donar-li les gracias per totes les coses que ha fet la meva mare i pare per mi treurien aquesta palabra del diccionari.
Gabriel Navea Insa 2nB Sant Gabriel Barcelona
ResponEliminaAquesta foto ami em recorda que sempre tenim a algu que ens ajudara quan mes ho nesesitem,que ens aconsellarà. I ancara de de vegades la relació amb els adults és difiçil tenim que pensar que ho fan per el nostre bé, que sempre tindrem la má de la confiança.
Lucas Helbingens 2 ESO B
ResponEliminaLa imatge em recorda quan vaig aprendre a muntar en bici, el meu pare em va ensenyar. Em fa saber que sempre tinc una mà en l'espatlla, sobretot la de la meva família, que m'ajuda quan ho necessito i, de vegades, sense pedir-ho. També me'n recorda que vaig ajudar a anar en bici a un amic, vaig ajudar-ho i li vaig donar confiança.
Hugo Bautista Colegi Sant Gabriel Barcelona
ResponEliminaAquesta imatge en recorda quan tenia 6 anys i els meus pares em van ajudar a montar en bici ho vaig aconseguir a la primera, desprès d'aixó vaig agafar molta confiança amb els meus pares. Vaixaba tots els dies al parc per montar amb els meus amics.
Aquesta imatge em recorda quan jo era molt petita i em van comprar una bicicleta. Jo estava molt ilusionada per aprendre a anar en bicicleta. Primer vaig aprendre amb rodetes, després me les van treure... A partir d'aquell moment vaig sentir por a muntar en bici, però gràcies a l'ajuda dels meus pares vaig aconseguir perdre aquest por.
ResponEliminaAixò, ens fa reflexionar de que tots necessitem ajuda, ja siguem petits o siguem grans. Sempre necessitarem aquella má donant-nos soport i confiança, perquè ningú sap tot. També necesitem la confiança en nosaltres mateixos, perquè si no la tenim, mai aconseguirem els nostres somnis. Sense aquesta confiança ens bloquejem, perquè, com diuen, nosaltres som el nostre pitjor enemic.
Aquesta imatge em recorda a quan el meu avi em va ensenyar a anar en bicicleta. L'emoció que vaig tenir era alegria per què vaig après. La meva relació amb els adults és complicada, no m'entenen amb els professors o no em cauen bé, és complicat perquè no sòl confiar-hi. I aquesta imatge vol di que has de tenir més confiança amb les persones.
ResponEliminaAlex De weerd Robles 2 ESO B Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaAquesta imatge em dóna bastant nostàlgia a la meva infancia perqué hem recordá a quan gairabe tota la meva familia m'ayudava a montar en bici , en els primers moments els meus pares em donaven un suport amb la seva ma despres em van soltar i gairabe al primer intent hem va sortit.
Alvaro Herrando 2b ESO
ResponEliminaAquest imatge i les preguntes m'ha ensenyat que els pares sempre estaran amb nosaltres i que hi ha que tenir confianza en nosaltres mateixos igual que el noi que esta aprenent ha montar en bici sense rodins.
Muhammad Hasan Iftikhar 2nB ESO Col·legi Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaQuan nosaltres èrem petits, els nostres pares, avis, adults... ens ensenyaven a fer moltes coses, com ara pot ser aprendre a anar en bicicletra. Aprendre a anar en bicicleta és una de les coses que són més fàcils d'aprendre amb algun adult, perque en mig de l'aprenentatge, quan nosaltres estem anant en bcicleta, l'adult està darrere de nosaltres tocant-nos amb una mà, per tenir confiança en ells. És una manera de dir que si estem a punt de fer-nos mal, l'adult ho evita i d'aquesta manera, nosaltres augmentem la nostra confiança en ell, perquè pensem que no ens farem mal, i podem aprendre a anar en bicicleta tranquil·lament. Una altra manera d'aprendre a anar en bicicleta amb confiança, és posant dues rodes petites per la part trasera de la bicicleta, i així tenim un equilibri per evitar que ens caiguem, i com que així nosaltres ja sabem que no podem caure, amb confiança aprenem a anar en bicicleta. El pas més important per aprendre a anar en bicicleta, és tenir confiança en nosaltres mateixos i també en els pares, avis, o l'adult que sigui.
2 ESO B Col·legi Sant Gabriel de Barcelona Álvaro Pesquero
ResponEliminaAmi aquesta foto em recorda a una imatge diferent, que es cuan emb vaig anar per el pas de zebra de sobte va passar un cotxe i el meu pare emb va frenar abans de que m'estampes.Vaig passar po i alegria, perque em va conseguir salvar, aixo em fa referencia que sempre tindrem una ajuda.
Lorena Mejía 1r ESO A Sant Adria
ResponEliminaEn aquesta imatge recordo quan el meu pare m'ajudava a corre amb la bici.Que bons records aquellos.
Claudia Molina 2B Sant Gabriel Barcelona
ResponEliminaAquesta imatge em recorda quan jo era petita quan tenia 6 o 8 anys i estava al parc de la meva avía amb les meves cosines i el seu pare em va ayudar a montar en bici cuan jo no sabia i volia aprendre tenia molta por perque sempre pensaba que m'hanava a caure o a fer mal pero vaig agafar confiança del meu tiet i la seva mà pero alguna vegada arriba el moment en els que no esta la mà i tens que posar-la teva i creure en tu mateix .
Juan Davila 2n B ESO Sant Gabriel Ripollet
ResponEliminaA mi aquesta imatge em recorda de quan amb la meva clase vem sortir en bici i em va agradar molt.
I tambe de quan tenia 3 o 4 anys que vaig anar en una bici sense rodes de d'arrera per primera vegada.
He Reflexionat amb que quan et caigis de la bici o qualsevol cosa dolenta que hagis fet aixeca-t i torna a començar! TU POTS
ResponEliminaALEX NONELL RIPOLLET Sant gabriel Ripollet
:)
He Reflexionat amb que quan et caigis de la bici o qualsevol cosa dolenta que hagis fet aixeca-t i torna a començar! TU POTS
EliminaClàudia Godayol Macarro 2nB ESO Religió Sgripollet
ResponEliminaAquesta imatge el que em fa pensar és que de petits nosaltres sols no podem amb tot, i necessitem l'ajut dels nostres pares, ja que com per exemple una bicicleta ningun eix sabent-ne com funciona, hem de deixar-nos ajudar tant com pels amics, pares, avis, professors.... Hem de deixar-nos ajudar per poder tenir un ajut emocional.
HUGO VAZQUEZ GARCIA 2n ESO SG RIPOLLET
ResponEliminaAquesta imatge hem recorda a quan jo era petit i estava aprenent a anar en bicicleta com aquest nen, però penso que aquesta imatge hem recorda a la confiança en nosaltres mateixos i els altres perquè es de confiar en que no et deixin anar i et caiguis però també has de confiar en tu mateix en poder fer-ho i no caura't.
Nil Hidalgo Abad 2B ESO Ripollet
ResponEliminaEm sembla perfecte.
Roger Joaquin Verjano 2n B Ripollet
ResponEliminaAquesta imatge em recorda moltíssim al meu aprenentatge, jo sóc el que va en bici i els professors son l'adult que m'ajuden.
Em sembla molt bona reflexió per començar el dia, ja que ens recorda moments de quan erem petits i ens recorda els primers moments en el que començavem a tenir confiança amb nosaltres mateixos.
ResponEliminaGlòria Carrasco Ripollet 2nb ESO
ResponEliminaAquesta imatge representa l'ajuda i el suport que ens donan els nostre pares dia a dia per ser milors persones i no rendir-nos.
Nosaltres també podem fer lo mateix per altres persones que ho necessitin.
sergio Haba 2n B ESO Sant Gabriel Ripollet
ResponEliminaaquesta imatge em recorda a cuan vaig començar a anar en bici sense rodetes, no m agrada molt la bici pero son record bonics
Érika Ballesteros Castillo 2B ESO Ripollet
ResponEliminaMolt bona reflexió
Rubén Moreno Martí SG RIPOLLET :')
ResponEliminaHas d'aixecarte si et caus, no importa la situació, no t'has de rendir
Joan Lozano 2n B ESO Sg Ripollet
ResponEliminaHe reflexionat que hem d'ajudar a altres persones.
Yeray Latorre Sgripollet 2nB eso.
ResponEliminaAquesta reflexió esta bé per recordar-nos quan eram petits y per tenir un bon record de la nostra infancia i de nostres pares.
M'ha agradat la reflexió perquè em recorda quan era petita i vaig aprendre a anar amb bicicleta. A vegades necessitem a algú que ens ajudi i ens condueixi com algú ens va ajudar a anar en bici, agafant el seient i donant ànims.
ResponEliminayo solo he vivido con mi padre 3 años no he podido experimentar eso
ResponEliminaSant Gabriel, 1D'ESO B.
ResponEliminaMe gusta cuando te ayudan si lo necesitas.
Marco Alonso 1B SGViladecans
ResponEliminaAquesta reflexió m'ha recordat a quan era petit i els meus pares eren com els meus supeherois :)
ojala pudiera hacer eso con mi padre
ResponEliminaYo creo que cuando necesitamos ayuda no nos hace más débiles pedir ayuda a alguna otra persona
ResponElimina