L’Alexandra caminava amb el seu pare quan aquest, de sobte, es va aturar en un revolt del camí. Després d'un breu silenci, li va preguntar:
–A més a més del cantar dels ocells, què sents, Alexandra?
La nena va parar, parant l’orella. Després d'uns segons va respondre:
–Pare, estic sentint el soroll d'una carreta que s'acosta.
–Molt bé –va respondre el seu pare. Tens raó, s'està acostant una carreta buida.
L’Alexandra, sorpresa, va preguntar al seu pare:
–Com saps que és una carreta buida si encara no l'has vist?
Llavors el pare va respondre:
-És molt fàcil saber quan una carreta està buida pel soroll que fa. Com més buida està la carreta, més gran soroll fa.
L’Alexandra es va convertir en adulta i, sempre que veia una persona interrompent una conversa i parlant massa de si mateixa de manera inoportuna o violenta o presumint del que posseïa, tenia la impressió de sentir la veu del seu pare dient:
–Com més buida està la carreta, més gran és el soroll que fa.
Segur que coneixes alguna persona propera que mai deixa de presumir del que posseeix o que parla sempre de si mateixa. Diuen que ningú està més buit que aquell que només està ple de si mateix...
Bona reflexió per donar-se conte del teu entorn com de tu mateix.
ResponEliminaMarc Cabeza Sant Gabriel Ripollet 2n A: bona reflexió pel teu entorn
ResponEliminaMontse Vázquez Palacio Sant Gabriel Ripollet 2nA Eso.
ResponEliminaEs una bona reflexio per donar-se compte del entorn en que els envolta com a tu mateix.
Penso que té molta raó perquè hi ha gent que parla molt de ells mateixos però ´es perquè tenen un buit sentimental i fa que només parlin d'ells, hem d'aprendre a escoltar i donar atenció a les coses dels demés.
ResponEliminaJo crec que tot depèn de la persona. Cada persona és un món. Hi ha gent que quan està buida es sent millor parlant les coses i explicant com es sent, però hi ha altres que prefereixen guardar-se els seus sentiments, no els volen mostrar.
ResponElimina