Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Diu la llegenda que, fa molt de temps, a les altes esferes del cel, el Vent del Nord i el Sol van tenir una forta discussió. El Vent, arrogant i sorollós, cridava que ell era la força més poderosa de l’univers, capaç d’arrencar arbres i d’aixecar onades gegants. El Sol, tranquil, simplement somreia. Veient que no arribaven a cap acord, es van posar a observar la Terra i van veure un viatger que caminava per aquella zona, embolcallat en una capa d’hivern ben gruixuda. De sobte, el Vent, cridant, va dir al Sol: —Ja ho tinc! Veurem qui és més fort. Et repto! —I quin és aquest repte, Vent? —va preguntar suaument el Sol. —Molt senzill: veurem quin dels dos aconsegueix treure la capa a aquell home. El primer que ho faci, guanya. — D’acord —va dir el Sol—. Si vols, pots començar tu —li va deixar anar amb un somriure. El Vent va començar primer. "El faré miques!", va rugir. Llavors va començar a bufar amb una fúria glaçada, llançant ràfegues violentes i empentes invisibles c...

Bon dia! La Pau té moltes cares; una d'elles és la pau interior, una pau que neix en tu i, alhora, ve de fora, d'una presència, d'un Rei de la Pau. I si resultés que aquest Rei té un rostre de debò? I si resulta que és Jesús? T'has plantejat mai buscar-lo? Jo t'animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui us presento l'Edith Stein, una filòsofa d'origen jueu, una dona intel·lectual que va buscar la veritat durant tota la vida. Va viure de ple la I Guerra Mundial, una de les èpoques més fosques i convulses d'Europa, plena de conflictes i de soroll, on era molt difícil mantenir la calma i la claredat. Va ser capturada i portada al camp de concentració d'Auschwitz, on finalment va morir. Enmig de tota aquella realitat, va ser capaç de trobar una fórmula per no perdre l'esperança ni el nord en les seves relacions amb els altres. Mireu quina frase ens va deixar per poder "filtrar" tot el que surt de la nostra boca o dels nostres dits a les xarxes: "No accepteu res com a veritat si li falta amor. I no accepteu res com a amor si li falta veritat". Penseu-hi un moment. De vegades fem servir la "veritat" com a excusa per atacar. Deixem anar un "És que és veritat, et queda malament" o "És que és veritat, no en tens ni ...

Bon dia! Quins sentiments o emocions se us han remogut en veure aquest vídeo? Podeu veure algun signe d’esperança? Em sembla que darrere de la duresa d'aquest vídeo s'entreveuen dos llums. La primera és al final, en la dona adulta, la seva presència ens diu que aquest mal moment no dura per sempre, que hi ha un futur en què es pot caminar tranquil·la i amb el cap alt. Un futur en què aquesta nena no es queda sola per sempre; aconsegueix tirar endavant. L'altra llum, la trobem en aquesta frase: “El bullying es nodreix del silenci”. L'esperança avui per a nosaltres és que no cal esperar ser adults per arreglar això. Perquè sabem que els actes d’assetjament estan malament, sabem que fan mal, sabem que no poden continuar així. I això et pot convertir ara en aquesta esperança. Si trenques el silenci avui, si dones suport al company avui, estàs avançant aquest final feliç. No deixis que ningú hagi d’esperar anys per sentir-se segur. Sigues tu, aquí i ara, aquesta veu amiga qu...

  Bon dia! Comencem una setmana forta, marcada pel Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Avui arrenquem el dia escoltant una veu que, per desgràcia, pot estar parlant ara mateix als nostres passadissos. Una veu que diu: "No sé què he fet perquè em facin sentir així". Sovint relacionem la paraula violència amb pegar. Però en Nicolás no parla de cops; parla de sentir-se sol, de fer nosa, que li facin la vida impossible per "diversió". Davant d'aquestes situacions, podem trobar dos tipus de persones: Els que decideixen ser un mur de formigó contra el qual ell xoca cada dia. O els que creen ponts, donen la mà, o són capaços de dir-li: "Ei, tu vals, vine amb mi". Avui et convido a mirar la gent que t'envolta. Intenta reconèixer on és aquest "Nicolás" i fes alguna cosa per aquesta persona. I no, no cal que siguis el seu millor amic, només cal que no siguis un altre maó al mur que l'aïlla. Amb un "hola", un somriure o un...

Bon dia! Avui començarem amb un experiment social en directe. Sí, sí, amb tots vosaltres. Per això necessito que us poseu en situació: Ets a casa, t'asseus al sofà, a la cadira de l'ordinador o t'estires al llit disposat a veure una sèrie o una pel·lícula a la teva plataforma preferida. Ho connectes tot i comences a mirar-la. Ho esteu visualitzant? Doncs aquí va la pregunta: On és el teu mòbil? Opció A: L’he deixat tirat perquè ara mateix no el necessito. Opció B: A prop meu, a la butxaca o al costat, per si m'escriuen o qualsevol cosa (mai se sap!). Opció C: A la meva mà o a sobre meu perquè en un moment o altre l'utilitzaré. Ja saps, he de respondre als meus fans, donar-li like a aquesta foto, consultar una notícia que he vist, veure aquesta notificació que m'apareix; mira!, un nou repte a Tiktok!; Ibai està en directe?; en fi, què fa el protagonista de la pel·li tan abrigat si fa res era a la platja? I a què ve tot això? Sembla que Netflix se n'ha adon...

Bon dia! Avui parlarem de la paraula contemplació. I és que encara que soni una mica a convents i espiritualitat, la veritat és que segurament moltes vegades contemples sense adonar-te'n. Perquè contemplar és aturar-se per mirar o escoltar alguna cosa amb atenció, fixar-se en els detalls, allò que passa al nostre voltant i també dins nostre. És parar atenció de debò, no només de manera superficial. I en aquesta línia, també va la contemplació en la vida espiritual, ja que contemplar significa obrir els ulls i el cor per descobrir que aquesta realitat que mirem ens pot parlar, que en allò ordinari podem trobar alguna cosa extraordinària. Pot ser un paisatge, els estels, un animal, un gest d'algú, un text o un moment silenciós. Quan t'atures a contemplar, descobreixes que tot et pot comunicar alguna cosa, que hi ha vida, sentit i bellesa. I en aquesta atenció profunda, en aquest silenci que ens permet ser-hi presents, un pot començar a percebre un reflex d'aquest Creador ...

Bon dia! Comencem el dia escoltant una cosa molt especial: el so del camp magnètic de la Terra. No es veu, no es toca, no fa soroll com una tempesta o el mar, però gràcies a ell la vida és possible. Ens protegeix, ens cuida en silenci i tot això, sense que ens n'adonem. És curiós descobrir com una cosa tan essencial passa desapercebuda la major part del temps, no creus? Potser això mateix pot passar amb el planeta que habitem. Així que, després d'escoltar aquest so, val la pena preguntar-nos: Quins senyals ens està donant avui la Terra i no sabem escoltar? Cuidem el planeta només quan el problema és visible o també quan el mal és silenciós, lent, gairebé invisible? Quins petits gestos diaris —com consumim, com reciclem, com respectem els espais comuns— parlen de si realment escoltem allò que la Terra necessita? Escoltar amb el cor no és només una actitud envers les persones, també envers el món que ens envolta. En la mirada cristiana, la creació no és un objecte que es fa servi...

Bon dia! La cançó repeteix: “ If you get to hear me now ”. A qui o quines veus sols escoltar quan has de prendre decisions importants? Què creus que et frena a l'hora de dir què penses o de ser com realment ets? Aquesta cançó parla de créixer, equivocar-se, aprendre i, sobretot, atrevir-se a escoltar. Escoltar el que portem a dins, escoltar els que ens volen ajudar i no deixar que la por ens apagui la veu. La cançó insisteix en una cosa molt real: créixer no és fàcil, i moltes vegades preferim callar, amagar-nos o deixar passar les coses per no complicar-nos la vida. No obstant això, quan ens atrevim a parlar amb sinceritat, a reconèixer que no sempre tenim raó i deixar enrere les excuses, alguna cosa canvia. Comencen a aparèixer “llums” que ens orienten i les pors perden força. Per a alguns, aquests llums són persones de confiança, experiències, valors o decisions valentes. Des de la mirada cristiana, és aquest Déu parlant en allò profund de la nostra consciència, no imposant, sin...

Bon dia! Comencem la setmana amb Khalil Gibrán, un escriptor i poeta nascut al Líban a finals del segle XIX. Va viure entre Orient i Occident, i va morir jove, amb poc més de quaranta anys, però va deixar textos que continuen llegint-se avui a tot el món. Les seves paraules no neixen de teories sinó de l'observació profunda de la vida i de les persones. Li interessava allò que passa per dins, allò que no sempre es veu, però que determina com ens relacionem, com estimem i també com escoltem. Avui, Gibrán ens deixa aquesta frase per reflexionar: “Algunes persones senten amb les orelles; altres, amb l'estómac; altres, amb la butxaca. I altres no senten gens”. Què creieu que pretén denunciar Khalil amb aquesta afirmació? Què creieu que significa cada manera de sentir? Pensa en un moment de la teva vida en què t'hagis sentit escoltat de debò. Què va fer l'altra persona perquè sentissis que la seva atenció era autèntica? Com et vas sentir tu? Ara et toca a tu. Quan algú et pa...

Bon dia, Avui comencem la jornada recordant la importància de ser agraïts amb les altres persones, amb la vida i amb un mateix. Recorda que sempre que ho necessitis pots parar un moment i connectar amb tu, amb el que ets per dir-te: gràcies!

Bon dia! Us presento en Baltasar Gracián, un escriptor i pensador del segle XVII, jesuïta, nascut a Aragó. Va viure en una època complexa, plena de crisis polítiques, socials i humanes. Va dedicar gran part de la seva obra a reflexionar sobre com viure amb saviesa enmig d’un món imperfecte. Gracián observava molt les persones, les seves relacions, les seves actituds, i intentava posar paraules breus però profundes a allò que diu molt de nosaltres sense que en siguem sempre conscients. Les seves frases no són llargues, però conviden a pensar, a mirar-se per dins i a revisar la manera com ens relacionem amb els altres. Avui comparteixo amb vosaltres aquesta: “Cada persona mostra qui és a través dels amics que té”. Què creus que volia transmetre Gracián amb aquesta frase? Té un doble sentit? Quina opinió o quines sensacions et transmet aquesta afirmació? Et sents lliure de triar les teves amistats? Et sents lliure de ser tu mateix/a amb elles? Les amistats no són només companyia per passa...

Bon dia! Diuen que en un bosc no gaire gran hi vivia un teixó anomenat Bruno. No era el més ràpid ni el més fort, però tenia alguna cosa especial: sempre caminava a poc a poc i mirava al seu voltant. Mentre altres animals corrien de banda a banda, en Bruno s'aturava a escoltar, a saludar, a acompanyar una estona més. En aquest mateix bosc hi vivia la Lila, una esquirol inquieta i plena d'energia. Saltava de branca en branca i sempre tenia mil coses a fer. En Bruno i la Lila es creuaven gairebé cada dia en clarejar, quan ella baixava a buscar nous i ell sortia a recórrer els camins. Al principi només se saludaven amb un gest, però amb el temps van començar a caminar junts un tram. No parlaven de grans coses: comentaven el temps, els canvis del bosc, alguna anècdota senzilla. Res extraordinari. Una tardor especialment dura va arribar al bosc. El vent va fer caure molts arbres i el fred va aparèixer abans del que s'esperava. La Lila va perdre algunes reserves de menjar i, enca...

Bon dia! Amb facilitat anem acumulant pensaments, pors i preocupacions en silenci, convençuts que hem de poder amb tot i que mostrar el que ens passa és un senyal de feblesa. El vídeo ens recorda que quan ens atrevim a ser sincers, quan deixem de fingir que tot va bé i posem paraules al que fa mal, aquest pes comença a repartir-se i ja no aixafa tant. Parlar, demanar ajuda i deixar-nos acompanyar no ens trenca, al contrari, ens fa més humans i ens fa més forts per dins. Per què creus que ens costa tant reconèixer que no estem bé? Què canviaria en la nostra manera de viure si aprenguéssim a cuidar-nos i escoltar-nos més entre nosaltres? Avui és el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, una realitat que se sol viure en silenci, una realitat que difícilment es deixa veure. Però presta atenció: encara que ara no ho puguis veure o creure, no estàs sol, no estàs sola. Si estàs passant per un mal moment, et convido a parlar del que et passa amb algú. Comparteix el teu dolor, els teus s...

Bon dia! De vegades dir “gràcies” sembla poc important o innecessari, quan en realitat diu molt de nosaltres. Quan donem les gràcies, reconeixem la bondat dels altres, aquests gestos que ens fan bé i que no donem per descomptats. A més, per als creients, aquesta bondat que veiem en les persones és també un reflex de la bondat de Déu, que es fa present en aquelles coses bones que compartim, així que cada vegada que donem les gràcies a algú és com si també li diguéssim a Déu: Gràcies per ser una mica com tu: bons. Avui, recordant el Dia Mundial de l’Agraïment, que va ser ahir, et proposo una cosa senzilla: donar les “gràcies” a algú, amb paraules o amb un gest. Qui escolliràs? T'has plantejat que aquest "algú" a qui agrair pugui ser Déu? Pensa-hi. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Les coses senzilles parla d’un canvi de mirada. De passar de voler ser “alguna cosa gran” a descobrir que potser el més important és saber aturar-se, ser present i aprendre a estimar millor. En un món que va de pressa, la cançó ens recorda que anar volant no sempre és viure. El món a vegades fa mal, l’amor ve i se’n va, ens equivoquem, ens perdem… però també aprenem. I potser créixer no és tenir-ho tot clar, sinó adonar-nos que ens estàvem perdent les coses senzilles: les relacions que cuiden, els moments compartits, el fet d’estar bé aquí i ara. Quan la cançó diu que l’amor “rebenta a les mans”, parla d’un amor que no controlem del tot, que ens supera, que ens transforma. Un amor que ens convida a sortir de nosaltres mateixos i a mirar més enllà. Potser aquí s’obre una pregunta més profunda: d’on neix aquest amor que ens empeny a viure amb més veritat? Què o qui ens sosté quan estem perduts, però continuem caminant? Avui celebrem que estem bé. I si no ho estem del tot, celebr...

Foto de lil artsy Bon dia! S'han acabat les festes de Nadal, els àpats familiars, els regals i tants moments especials. Ara toca recollir i guardar la decoració, tornar al dia a dia, tornar a l'escola, tornar a llevar-nos d’hora… en definitiva, tornar a la rutina, oi? Però què passa amb tot el que hem viscut? Què fem amb els records, les emocions o la il·lusió que ens han acompanyat aquests dies? Ens aturarem un moment i ho recordarem. Quin moment o moments recordeu especialment d'aquest Nadal? Quin retrobament has pogut viure? Les vacances de Nadal i Any Nou semblen voler-nos ajudar a això: donar-nos un temps per gaudir, alegrar-nos i donar gràcies pel que tenim i pel que compartim. Un temps que ens ajuda a començar l´any amb ganes i amb el desig de continuar celebrant la vida, amb amor i esperança. Per això, et convido ara a dedicar un parell de minuts a repassar les alegries amb què comences aquest nou any i a pensar què n'esperes. Després, fes-te aquesta pregunta: q...