Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Comencem el dia amb una cançó contra el Bullying per ajudar a sensibilitzar sobre el tema i sobretot a proclamar una veritat a través de la seva frase principal: "Aquí pintamos todos y tú eliges tu papel". Us deixo la lletra de la cançó perquè en parleu: Ponte en los zapatos de ese chico del que todo el mundo ríe porque le cuesta leer. Ponte en el lugar de esa chica con la que siempre se meten por el color de su piel. La están acosando, siempre, lo están molestando, ahora, un día tras otro y dime  qué vas a hacer? Quítate la venda, no te deja ver, cómo pesa el bullying y eso no lo ves. Quítate la venda y ahora puedes ver que aquí pintamos todos y tú eliges tu papel. Y los profesores,  los adultos, quizás hay quien no se entera, ¿cómo lo van a hacer? Lo que necesitan  es que alguien les indique y que se muevan, que pinten su papel. La están acosando, siempre, lo están molestando, ahora, un día tras otro y dime  qué vas a hacer? Quítate la venda, no te deja ve...

Foto de Alexandro David de Pexels Bon dia! Ho confesso, soc una mica friqui de la domotització. Sí, d'aquells aparells que pots posar a casa per poder controlar certes coses com ara llums, endolls, persianes i una infinitat d'aparells electrònics que “fan la teva vida més fàcil”, o això se suposa... I si a tot això li sumes poder controlar per veu aquests aparells electrònics, ja m'ho passo pipa. Doncs bé, ahir tot això va deixar de funcionar. De cop i volta no s'encenien els llums, ni pujaven o baixaven les persianes, ni l'assistent de veu escoltava les meves peticions... tot va deixar de funcionar. Bé, això i molt més, oi? En el meu cas vam estar sense xarxa telefónica fins a mitjanit, no em podia comunicar per WhatsApp, ni mail, ni Insta... ni una trucada o un trist SMS. Res, tot va fallar amb l'apagada. I aquí em trobo, escrivint aquestes línies en una llibreta, cosa que feia molt de temps que no feia i, la veritat és que m'ha portat molt bons records. E...

Foto de Pixabay de Pexels Bon i feliç dia de Sant Lluís Maria! Fa uns quants mesos, vaig estar de visita pastoral al col·legi Sant Gabriel de Madrid. Allà em van convidar a participar en un dels seus programes de ràdio que es diu ¿Quién vive? En aquest programa, Chema —el seu presentador— sempre llança una mateixa pregunta als seus convidats, una pregunta que serveix d'introducció per presentar-te al públic: ¿Quién vive? Pot semblar una pregunta senzilla i innocent, però la veritat és que es pot respondre de moltes maneres, no creus? Puc parlar de mi des d'una perspectiva descriptiva i superficial que respongui la pregunta del qui soc; o respondre des d'una perspectiva emocional i transcendental que respongui, més aviat, a la pregunta de com soc o què em mou. Doncs bé, avui m'imaginava el Chema fent aquesta mateixa pregunta a Montfort. Tenir-lo a l'estudi, davant del micròfon, amb els seus auriculars i llançar-li un “¿Quién vive?” Què creus que respondria? I tu, qu...

Foto de Valentin Antonucci de Pexels Bon dia! Acabem la setmana escolar amb aquest espai anomenat Mare Terra, que pretén alçar la mirada per veure el nostre món des de dues perspectives: la social i l'ecològica. Doncs bé, diria que avui el nostre món plora en silenci a un dia de l'enterrament del papa Francesc. I per què plorarà el món? Doncs veuràs, és molt simple, potser no te n'has adonat, però el papa Francesc va tenir molt presents els dos punts que he comentat anteriorment. Si alguna cosa ha quedat clara de Francesc és que ha defensat a fins a l'extrem la dignitat humana i ha lluitat contra les injustícies del món. Aquests dies, un cardenal proper a Francesc deia: "Ell ha volgut mostrar-nos i ensenyar-nos com ha de viure el món. ¿L'escoltem tots? No. Però ell ha obert els braços de l'Església per abraçar tothom, no només els catòlics, i no només els bons catòlics que van a l'església. A tots els catòlics. Ningú queda exclòs". Però no només ...

Bon dia! Comencem la jornada amb unes de les darreres paraules del Papa Francesc, escrites i llegides durant la benedicció “Urbi et orbi” del Diumenge de Pasqua, la nit abans de la seva mort. “Urbi et orbi”, paraules que en llatí signifiquen "per a la ciutat [Roma] i per al món", eren la fórmula habitual amb què començaven les proclames de l'Imperi Romà. Actualment és la benedicció més solemne que imparteix el Papa, i només ell, adreçada a la ciutat de Roma i al món sencer. En aquesta darrera nit, el Papa va acabar la benedicció dient: "Estimats germans i germanes: A la Pasqua del Senyor, la mort i la vida s'han enfrontat en un duel prodigiós, però el Senyor viu per sempre i ens infon la certesa que també nosaltres estem cridats a participar en la vida que no coneix l'ocàs, on ja no se sentiran l'estrèpit de les armes ni els ressons de la mort. Encomanem-nos a Ell, perquè només Ell pot fer noves totes les coses". Creus que hi ha res després de la mor...

  Bon dia, feliç dia del Llibre i bona diada de Sant Jordi! Avui els llibres són els protagonistes de la història. Potser en sentir la paraula llibre o lectura, t'entra un calfred o sents un cert repel·lús; a d'altres això potser us genera certa indiferència i, de ben segur, que a altres se us il·luminen els ulls en recordar "aquell" llibre que us va submergir en un nou món on cada paraula resultava una emocionant aventura, una lectura que no podíeu abandonar. I sí, si encara no has descobert aquest llibre, t'animo a fer-ho, t'ho diu algú que rebutjava força la lectura fins que això va succeir —i mal que em pesi, va passar una mica tard, encara que mai és massa tard 😉. Digues-me: Has trobat aquest llibre? Quin va ser? A quin món et va transportar? Quin creus que és el teu gènere literari preferit? Creus que un llibre et pot transportar al món que s'hi narra? T'ha passat? Et va agradar o t'agradaria? Avui parlem de llibres, de les seves paraules i ...

Bon dia i Bona Pasqua a tots i totes! Reprenem les classes amb alegria i festa, perquè tenim motius per estar alegres! Acabem de celebrar la festa central del cristianisme, la Resurrecció. Pensa que sense ella, res no tindria sentit. Saps què? Quan escolto aquesta cançó, veig els deixebles de Jesús cantant-la quan els van dir: Eh! Escolta! Te n'has assabentat?? Jesús ha ressuscitat! Ha tornat! És aquí! Digues-me, què hi ha a la teva vida que mereixi aquesta celebració? Hi ha un lloc a la teva festa per a Jesús? En aquest temps de Pasqua, et convido a fer-li un lloc o ampliar-se'l. Imagines deixar que Ell canviï el teu lament per dansa? Avui, encara que soni estrany dir-ho, celebrem amb certa tristesa que el Papa Francesc està celebrant aquesta festa amb Jesús. Amb aquesta esperança, us convido a resar amb mi: Gràcies, Jesús, per la vida del Papa Francesc, una vida que va reflectir el teu amor en gestos i paraules. Acull-ho al teu Regne, amén. Que tinguis un bon dia.

Foto de  Philip Wels  de Pexels Bon dia! A les portes de la Setmana Santa, iniciem l'últim capítol d'aquest Especial Quaresma. Aquest diumenge serà Diumenge de Rams, dia que es recorda l'entrada de Jesús a Jerusalem, ciutat on trobarà la mort. Per això l'evangeli que es llegirà és força llarg, ja que es llegeix el relat de la Passió i mort de Jesús. Així que avui no llegirem l'evangeli, només m'aturaré en 3 de les frases que dirà Jesús a la creu que em semblen força curioses. Abans de començar, et poso en context. Jesús havia estat traït per un dels seus deixebles més propers, algú en qui confiava; havia estat negat per Pere, a qui confiaria la seva obra, el primer Papa!; havia estat capturat, empresonat, humiliat, arrestat i condemnat en un judici injust, a morir a la creu, un càstig reservat als pitjors malfactors de l'època. I és allà, clavat a la creu, quan Jesús mira els soldats que l'han clavat allà mentre se n'estan mofant i li diu al seu Pare...

Bon dia! Tots nosaltres, d'una manera o altra, estem cridats a posar la nostra vida al servei de les persones estimant-les, escoltant-les, ajudant-les o simplement dedicant una mirada. Recordar aquests moments ens pot fer veure que donar la vida forma part de la nostra humanitat i que, per tant, es podria dir que ens tornem més humans i humanes com més ens donem. Per això és bo, de tant en tant, poder revisar les nostres accions i descobrir si el centre de la meva vida soc jo i només jo o si ho són les persones que m'envolten. Quina és la teva resposta? T'animo a descobrir-la i a agafar les regnes de la teva vida. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Saps què? Vull explicar-te una cosa que vaig viure durant la nit i matinada del passat divendres. Sí, una d'aquelles llaargues nits acompanyat de moltes persones que no coneixes de res encara que al fons esteu allà per un mateix objectiu: que arribi el matí i hagi servit per a alguna cosa bona. I tot i que al matí les cares de totes aquestes persones (jo inclòs) eren tot un quadre, puc dir que ho tornaria a fer. I no, no estic parlant de cap discoteca, ni de cap festa. L'experiència de què et parlo és la que vaig poder compartir amb 400 persones més, inclosos 62 alumnes i professors Gabrielistes, que van participar en aquest pelegrinatge nocturn fins arribar al Monestir de la Mare de Déu de Montserrat. Van ser uns 25 quilòmetres per muntanya en què vaig poder ser testimoni d'alegries, rialles, pujades i baixades infernals, rierols amb més aigua de l'habitual que creuar, turmells inflats, cansament, mal de peus i cames, plors, molt companyerisme i mil emocions m...

Jessica Jones és una heroïna de l'univers Marvel, tot i que no s'assembla gens als superherois típics. No porta capa, no busca fama ni reconeixement, i no sempre actua com una “heroïna perfecta”, ja que la seva força sobrehumana, de vegades, es veu condicionada pel seu dur passat, ple de ferides emocionals. Ha estat manipulada, ha patit molt i tot això l'ha tornat desconfiada i amb un caràcter dur. Així i tot, segueix lluitant, encara que de vegades no sàpiga molt bé per què. Enmig de la seva complexa història, la Jessica ens deixa una frase directa i provocadora: "Diuen que tots naixem com a herois. Però, si li ho permets, la vida t'empenyerà per un camí en el qual et converteixes en dolent". Has sentit mai que la vida t'hagi fet més dur, més desconfiat o més fred? Com influeix el dolor a les nostres decisions? Ens justifica o ens transforma? Podem triar no convertir-nos en dolents, fins i tot quan el món ens empeny cap a la rancúnia o la indiferència? La...

  Bon dia! Comencem la setmana amb un tràiler de la pel·lícula Belleza Oculta . En ella veiem com Howard, un reeixit publicista, entra en una profunda depressió després de la mort de la seva filla. Incapaç d'afrontar el dolor, escriu cartes a la Mort, al Temps i a l'Amor, qüestionant el seu propòsit i sentit. Sorprenentment, aquestes tres entitats se'l presenten en forma humana i el confronten amb el seu propi patiment. A través d'aquestes trobades, Howard comença a comprendre que, malgrat el dolor, la vida continua tenint significat i que l'amor, el temps i la mort estan connectats en una dansa invisible, però real, capaç de fer redescobrir la bellesa oculta que hi té la vida fins i tot enmig de la pèrdua. Com influeix el temps a la nostra vida? L'aprofitem realment o deixem que passi sense sentit? Hem experimentat situacions en què l'amor ens ha sostingut, fins i tot en el patiment? Quin significat té la mort al nostre dia a dia? Ens ajuda a valorar més la...

Bon dia! Ja tenim aquí un altre divendres de Quaresma i amb ell, la nostra trobada amb l'Evangeli que es llegirà aquest diumenge a les esglésies catòliques de tot el món. El text d'aquest diumenge és el que es coneix com el de la dona adúltera. En aquest text ens trobem amb una dona que estan jutjant segons la llei, que diu que ha de morir lapidada. El que és curiós d'aquest text és que Jesús veu una cosa que els altres no veuen. No només veu una dona que s'ha equivocat, veu una persona ferida, utilitzada com un objecte, víctima d'una justícia sense misericòrdia. No la defineix pel seu error, no la destrueix amb una condemna, sinó que la reconstrueix amb el seu amor. Jesús, amb aquesta manera de fer, ens convida a pensar dues coses: La justícia de Déu no és com la nostra. Déu no se n'alegra castigant i encara menys matant, sinó perdonant. Ei!, que això no vol dir que es justifiqui el mal que ha fet o l'error que ha comès. Es tracta de donar una nova oportuni...

Foto de Pixabay (Pexels) Bon dia! Sabies que actualment hi ha més de 50 conflictes bèl·lics al món? Alguns, com la guerra a Ucraïna o la situació a Palestina, apareixen sovint a les notícies, però n’hi ha molts d’altres, com els del Sudan o el Congo, que també causen molt de patiment i tenen menys visibilitat. Davant d’aquest panorama, molts governs estan augmentant la seva despesa militar per preparar-se per possibles conflictes. Després de la invasió d’Ucraïna, els països de l’OTAN van decidir dedicar almenys el 2% de la seva economia a la defensa. El tema és que ara es plantegen augmentar aquesta xifra fins al 5%, la qual cosa podria suposar menys inversió en altres àmbits com l'educació, la sanitat o els serveis socials. A Espanya, com potser has sentit últimament a les notícies, la despesa militar ha crescut molt en els darrers anys, i es preveu que continuï augmentant fins al 2029. Ara bé, aquesta decisió (com tantes altres) no s’ha consultat a la població, i moltes persones...

Bon dia! Comencem la jornada amb una cançó del grup Tuyo que ens evoca el passatge del fill pròdig del qual vam parlar divendres passat, te'n recordes? Aquest que parla d'un fill que se'n va de casa i, quan ho està passant malament, se'n recorda del seu pare i regressa a casa, on torna a ser acollit. Què és per a tu una llar? Un espai físic, un lloc o alguna cosa més? Identifiques aquest lloc de refugi, o la teva llar, a la teva vida? A la cançó, el pare contesta al fill dient-li: "Deixa't estimar, deixa que t'ompli de petons. Fill, no ploris més, aquesta és la teva llar". Confiar i deixar-se estimar pel Pare, a això ens convida aquest cant. Digues-me, et deixes estimar? Què passaria si confiessis i ho fessis? Potser res, o potser molt, de tu depèn descobrir-ho. 😉 Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Us presento a Kavin, un noi que va néixer en un llogaret rural anomenat Mahapura, a l'Índia. Tot i que la seva família no tenia gaires recursos, Kavin va ser el primer a aprendre a llegir i escriure. Això li va brindar una oportunitat per fer alguna cosa diferent, per transformar la seva realitat i la de moltes altres persones. Compromès amb apropar l'educació als més desafavorits, va començar a assessorar altres nens del seu carrer, compartint el poc que sabia amb 14 anys. Aquesta petita i innocent acció es va convertir en Mauka, una plataforma que ja ha connectat més de 5.000 estudiants amb diferents ONG per fer voluntariat i generar impacte social. El més curiós de Mauka és que Kavin es va inspirar en els algorismes d'Instagram i Tinder per fer una plataforma que ofereix oportunitats de voluntariat personalitzades i un sistema de qualificació mútua per millorar la qualitat del servei. Poca broma amb Mauka perquè, des dels seus humils inicis, ja s'ha expandit...