Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Ja és aquí, ja ha arribat el carnaval i amb ell, la diversió, la festa, les disfresses, sortir al carrer, la música... Uns dies ben diferents que marquen l'inici d'un temps de tranquil·litat, de mirar a l'interior, de revisar els actes que un fa dia rere dia, de revisar el seu comportament i la seva actitud: la Quaresma. Aquest cap de setmana veurem disfresses, segurament més d'un i d'una us disfressareu i, està bé! Aquí la reflexió que et porto va sobre com aquesta festa (i tantes altres) poden representar, o no, la teva vida. M'explico, recordo que, fa temps, em van preguntar: Què vols ser de gran? Jo vaig respondre: "Vull ser feliç". Em sembla que tots desitgem això, podríem dir que és una màxima aspiració de la humanitat: obtenir la felicitat. El tema és: Què faig per aconseguir-la? Quina vida porto per apropar-me a ella? Una vida de festa?, o una vida de Quaresma? La vida de festa seria aquella que veu la felicitat en viure el moment inte...

  Foto de Brett Jordan en  Pexels Bon dia! Diu la llegenda que un dia la Mentida i la Veritat es van trobar en un riu. Aleshores, la Mentida va dir a la Veritat: –Bon dia, senyora Veritat. I la Veritat, que no es refiava gaire de la seva nova amiga, va comprovar si realment era un bon dia. Va mirar el cel blau sense núvols, va sentir cantar els ocells i va arribar a la conclusió que, efectivament, era un bon dia. –Bon dia, donya Mentida. –Fa molta calor avui, va dir la Mentida. I la veritat va veure que, tal com deia la Mentida, era un dia calorós. La Mentida, llavors, va convidar a la Veritat a banyar-se al riu. Es va treure la roba, es va ficar a l'aigua i va dir: –Vinga, senyora Veritat, que l'aigua està molt bona. Per aquell moment, la Veritat ja sí que es fiava de la Mentida, així que es va treure la roba i es va ficar al riu. Però llavors, la Mentida va sortir de l'aigua i es va vestir amb la roba de la Veritat, mentre que la Veritat es va negar a vestir-se amb la rob...

Bon dia! De vegades se'ns oblida, oi? Ets únic i única, no hi ha cap altra persona com tu, ningú amb el teu caràcter, les teves fortaleses i les teves debilitats. I per això ets imprescindible, ocupes un lloc especial en aquest món, ets aquí per a alguna cosa en concret, per fer bé a una o moltes persones. T'animo a anar descobrint aquest camí on els teus talents i la teva manera de ser són irreemplaçables. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Comencem la jornada amb Sue Storm, una integrant dels Quatre Fantàstics que va obtenir els seus poders després de ser exposada a raigs còsmics en una missió espacial. És intel·ligent, valenta i profundament lleial a la seva família i als seus amics. La determinació i la capacitat de lideratge la converteixen en el pilar emocional i tàctic de l'equip. Sue es pot tornar invisible a voluntat i crear camps de força indestructibles, que utilitza per protegir-se i atacar. Encara que al principi feia servir la seva invisibilitat principalment per espiar o esquivar atacs, mentre que els seus companys s'enfrontaven a les amenaces més directament. Amb el temps, Sue s'adona que els seus poders van molt més enllà de simplement desaparèixer, de manera que s'adona que ha estat limitant el seu potencial, fent-lo servir de forma trivial en lloc d'assumir la responsabilitat i l'impacte que realment podria tenir com a heroïna. Per aquest motiu, en cert moment ens diu: He...

  Bon dia! Comencem la setmana amb una mica d'humor i una breu però profunda reflexió: Digues-me, allò que fas en el teu dia a dia, ho fas pensant en els altres o només en tu? I compte, que no dic que no sigui bo pensar en un mateix, simplement et convido a pensar si fixes la teva mirada al teu voltant per veure o identificar què pot necessitar la persona que tens al teu costat i així poder ajudar-la degudament. Potser no salvaràs la humanitat de la seva extinció, però potser sí que salvaràs el dia o la vida d'algú. Què me'n dius?, aixeques la mirada cap a les persones que t'envolten? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Tanquem la setmana amb la història de la Marcelina, una noia que ja de petita va haver d'afrontar un gran desafiament: la dislèxia. Marcelina explica que a l'escola, la por de llegir en veu alta la paralitzava, i l'estrès agreujava encara més la situació. Tot i això, va trobar refugi en una cosa que la feia sentir viva: l'activisme social. A través dels seus projectes, va conèixer persones inspiradores i va descobrir que podia marcar una diferència al món. Amb 15 anys, Marcelina somia ser la primera presidenta de Polònia i convertir-se en una veu mundial en defensa de la salut mental i el benestar dels joves. Sempre ha cregut que "ningú ho pot fer tot, però tothom pot fer alguna cosa". Amb aquesta convicció, ha liderat importants iniciatives com Youth Kindness Revolution, que busca frenar l'odi a Internet i promoure l'empatia, i Blue Box for Youth Mental Health, un projecte perquè els estudiants puguin expressar de manera anònima les seves p...

Bon dia! Comencem la jornada amb Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944), un escriptor, aviador i poeta francès, mundialment conegut per El petit príncep, una de les obres més traduïdes i llegides de la literatura. A més d'escriptor, va ser pilot a l'època daurada de l'aviació, va participar en missions de correu aeri i també en la Segona Guerra Mundial. Les seves experiències a l'aire van marcar profundament la seva visió de la vida i la humanitat, cosa que va reflectir en llibres com Vol nocturn i Terra d'homes. Va desaparèixer el 1944 durant una missió de reconeixement a la Segona Guerra Mundial. Així i tot, el seu llegat continua viu a través de les seves històries, que combinen aventura, reflexió i una mirada profunda sobre la condició humana. Avui recordem una de les seves frases sobre l'amor i l'amistat a El petit príncep: "Heus aquí el meu secret. És molt simple: no es veu bé sinó amb el cor. L'essencial és invisible als ulls". Què és el q...

Bon dia! El jugador dels Atlanta Hawks Adrian Darnell Griffin Jr, amb 21 anys i un futur increïble al davant, ha decidit retirar-se del bàsquet professional per seguir la seva vocació religiosa. Explica que aquesta no ha estat una decisió impulsiva, sinó una cosa que feia temps que sentia. Ja de petit, la fe era una part molt important de la seva vida i, junt amb el suport de la seva família, ha decidit fer aquest gir radical. Tot i estimar el bàsquet i haver arribat al somni de formar part de l'NBA, ha sentit que el seu veritable camí està en una altra banda. Ara es prepara per entrar en un seminari amb la intenció de convertir-se en capellà. A les seves declaracions diu: "A ulls de molta gent semblarà una derrota, però estic emocionat". Creus que ha estat valent en prendre una decisió així? Imagines prendre una decisió així a la teva vida? De què et costaria més desprendre't? Te n'has adonat? Aquesta decisió no neix de la nit al dia, demana temps, demana dedicac...

Bon dia! Preocupar-se per aquelles persones que necessiten ajuda sense esperar res a canvi, acollir-les, acompanyar-les fins arribar a estimar-les. No sempre resulta fàcil, oi? De fet, moltes vegades, ni les veiem. Passem pel seu costat com si res, apartant la nostra mirada d'aquella realitat. Et convido a identificar-te en l'actitud de cada personatge i veure en què podries millorar. Val la pena esforçar-se cada dia una mica més a favor de la justícia social que podem portar al nostre voltant. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Comencem la setmana amb una cançó de Sarai Rivera que descriu la seva fortalesa en temps de feblesa, d'inseguretat i, en definitiva, quan se sent perduda. Suposo que en un moment o altre, tots experimentem una situació així a la nostra vida. Després d'escoltar aquesta cançó: Hi ha algú a la teva vida que respongui a les característiques d'aquesta cançó? (és present, il·lumina la teva foscor, et dona pau, et recorda qui ets...). És possible trobar algú així? (sempre present, que mai et deixarà...). La Sarai descriu en aquesta cançó la seva experiència de fe en els moments de dificultat i dubte. Si li preguntéssim a qui es refereix, només sentiríem un nom: Jesús. Potser vius una cosa semblant al que viu Sarai. També pot ser que no sigui la teva realitat, potser no creus o tens una altra fe, o tot això et sembla fum, o simplement passes del tema. Sigui quina sigui la teva vivència, no deixa de ser curiós que tantes persones al món tinguin experiències tan similars ent...

Bon dia! Concloem la setmana celebrant Sant Valentí amb aquest curtmetratge. Una petita història d'amor que ens llança un missatge clar: Ets valuós i valuosa tal com ets. Sé que vivim en una societat que ha marcat uns estereotips de bellesa i una “perfecció” que poc s'acosta al que és natural. Però no es pot negar, ho vivim dia rere dia a les pel·lícules, als anuncis, als cartells, a Instagram, a Youtube... Creus que és just jutjar una persona decidint si és bonica o no pel seu aspecte físic? Per què el que pot resultar bonic per a una persona per a una altra, no ho és? On rau la bellesa de cada persona? Anar a contracorrent no és fàcil, però i si t'atreveixes a provar-ho? Et convido a reeducar la teva mirada, a intentar mirar més enllà de l'exterior, a intentar mirar el que realment t'unirà a qualsevol persona. Potser quan ho facis, podràs veure el que en un inici et va resultar invisible. Ànim, val la pena intentar-ho. Que tinguis un bon dia.

Fa molt temps va existir una illa on habitaven totes les emocions. Tot i alguns malentesos, solien viure en harmonia. Un dia, el Coneixement va convocar tots els habitants de l'illa i els va dir: —Tinc una mala notícia per donar-vos: l'illa s'enfonsa. Us recomano que construïu un vaixell, un vot, una bassa o alguna cosa que us permeti fugir d'aquí. Doncs qui es quedi a l'illa hi desapareixerà. Un cop la Consciència va confirmar que era cert, cada emoció va començar a construir el seu vaixell. Totes excepte l'Amor, que no podia acceptar deixar aquell lloc ple de records. —Com podria abandonar tot això? —es deia acariciant les pedres, olorant les flors i recorrent la riba. Mentre els altres acabaven les embarcacions, l'Amor es va quedar esperant, convençut que l'illa no desapareixeria del tot. Passaven els dies i l'aigua pujava cada dia més, i aviat només va quedar un petit tros de terra ferma. Desesperat, l'Amor va demanar ajuda a la Riquesa, que ...

Bon dia! Aquesta meditació ens recorda aquestes paraules de Jesús que diuen: “Estima el teu proïsme com a tu mateix”. Una frase que ens recorda que per donar, primer, cal sembrar en un mateix. O dit d'una altra manera, com més t'estimis, millor estimaràs. L'amor que reflecteixis serà l'amor de la teva pròpia experiència. T'animo a anar-te'n recordant tot allò positiu que tens i ets. I si no ets capaç de veure res positiu, demana a les teves persones de confiança que t'ho recordin. Ets únic, ets única, no hi ha una altra persona com tu i això et fa important, no ho oblidis mai. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Comencem la jornada amb l'Eddie (l'humà) i en Venom (el seu simbiont). Per posar-te una mica en situació et diré que l'Eddie, en un moment de gran dificultat personal i laboral, es troba amb en Venom, el qual s'apodera del seu cos, com un paràsit, per poder sobreviure atorgant a l'Eddie una gran força, velocitat i regeneració, encara que també alimenta la seva ira i set de venjança. Amb una relació d'amor-odi: l'Eddie lluita per mantenir la seva humanitat, mentre que el simbiont cerca dominar-lo i satisfer els seus instints més primaris. Malgrat tot, l'Eddie i en Venom aconsegueixen desenvolupar un codi moral propi i un afecte mutu que els porta a viure moments com el que acabem de veure amb afirmacions com aquesta: "Quan estimes algú acceptes la persona completament, amb tots els seus defectes". Creus que és possible estimar algú tal com és, o hi ha límits en allò que hem de tolerar en una relació? Quina és la diferència entre estimar...

Bon dia! Comencem la setmana abordant un gran tema: l'amor. Durant aquesta setmana anirem pensant en ell, així que potser la primera pregunta que ens hauríem de fer és: Recorda un moment en el qual t’hagis sentit estimat, com definiries aquest amor? Coincideix amb el que has escoltat al vídeo? La Mare Teresa de Calcuta deia que per créixer en l'amor cal "Estimar fins que faci mal. Si fa mal és bon senyal". Què creus que volia dir la Mare Teresa amb aquesta afirmació? ¿L'amor té límits? Quines preguntes un dilluns al matí, oi? Doncs sí, no ho negaré. Però si ara no és un bon moment per parlar d'aquest tema, quan ho serà? És que em fa la sensació que vivim en un món on se'ns proposa un amor ràpid, fugaç, més enfocat a satisfer els nostres plaers o els nostres buits emocionals de sentir-nos estimats que d'estimar l'altra persona gratuïtament. Potser no és així i vius un amor de respecte, gratuït, de creixement mutu. O potser visquis un amor d'usar...

Bon dia! Tanquem la setmana parlant de Marc Levy, un escriptor francès conegut per les seves novel·les plenes d'emoció, humanitat i preguntes profundes sobre la vida. Les seves històries ens conviden a mirar més enllà del que és visible, a escoltar el cor i a entendre que la veritable riquesa no està en allò que posseïm, sinó en allò que oferim als altres. Una de les frases més contundents d'aquest autor diu així: "Qui no sap compartir no té emocions". Per què creus que cal tenir emocions per poder compartir? Alguna vegada t'has sentit més feliç per haver compartit alguna cosa que per haver-ho guardat només per a tu? Què creus que ens impedeix ser més generosos amb les persones? La por, la mandra, la desconfiança…? Creus que compartir allò que tens pot transformar una persona i el seu entorn? Quan comparteixes, no només dones, sinó que també reps perquè d'alguna manera crees un vincle amb l'altra persona. Compartir et fa més humà, més viu, més connectat am...

  Bon dia! Vivim en un món on la desigualtat exclou moltes persones de l’accés als recursos per cobrir les necessitats bàsiques com l'alimentació, l'educació i la salut. Mans Unides ens convida a redescobrir el valor de compartir no pas com un sacrifici, sinó com un camí cap a una societat més justa i fraterna. Aquest pròxim diumenge (com cada any), totes les esglésies catòliques del món realitzaran una col·lecta especial per donar suport a la tasca de Mans Unides, sumant-se al lema: "Compartir és la nostra major riquesa". Aquesta iniciativa ens recorda que la veritable prosperitat no es mesura pel que acumulem, sinó per la nostra capacitat de compartir amb els qui més ho necessiten. Quina creus que és la riquesa de compartir? Coneixes exemples de persones o comunitats que viuen segons el principi de compartir per prosperar plegats? Què creus que podries compartir? Sols fer-ho? Com sabràs, Mans Unides és una ONG de desenvolupament de l'Església Catòlica. Per això,...

  Bon dia! Comencem la jornada parlant d'aquesta iniciativa pionera anomenada Rexcatering que busca eliminar el malbaratament alimentari de les cuines centrals i menjadors col·lectius. El projecte recupera els excedents inevitables de la preparació i els posa a disposició de la ciutadania a través de les Zero Zabor Hozkailuak (Neveres de Residu Zero), màquines expenedores gratuïtes ubicades en diversos punts de la ciutat. A l'àmbit escolar, el personal de cuina envasa i etiqueta els aliments sobrants en col·laboració amb l'alumnat, que també participa en el transport de les racions fins a les màquines de vending . Ets conscient que un terç del menjar mundial es desaprofita? Què et sembla aquesta iniciativa per contrarestar aquest malbaratament? Serveixen les iniciatives d'aquesta mena? T'agradaria dur a terme una acció d'aquest tipus? Reutilitzar, donar, compartir són paraules sinònimes d'una economia circular i, en conseqüència, de cuidar el planeta evitan...

Bon dia! Comencem el dia amb la música d'en Gonzalo, que, amb aquest cant, ens repeteix a mode de mantra "no olvides que la vida es hoy". Què creus que ens vol dir amb aquesta frase? Ets de les persones que necessiten sentir aquestes frases? Has deixat de somiar alguna vegada? Ahir parlàvem de compartir i avui trobem aquest noi cantant a viva veu aquesta cançó que intenta moure't al canvi. Un canvi que ell ja viu i vol compartir amb tu. I és que quan un troba quelcom que l'ajuda a superar obstacles o a fer el seu dia una mica millor, té la necessitat de compartir-ho, de fer que altres ho puguin experimentar. I tu?, comparteixes allò que et fa feliç amb altres persones? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui coneixem la Nathalie, una jove de Panamà que des de petita va sentir una immensa curiositat pel món que l'envoltava. Va créixer en una zona rural amb pocs recursos, encara que això no li va impedir tenir grans somnis: la seva passió per l'aprenentatge va ser sempre més forta que qualsevol obstacle. Aquesta passió va trobar encara més sentit després de participar en un concurs de ciències. Allà no només va descobrir que li agradava molt qüestionar i experimentar, sinó que també va entendre la importància de fer la ciència accessible per a tothom. Ara, com a estudiant de biologia, ha convertit aquesta passió en acció. A través dels seus projectes Sharing Science i Crean2 con Colores, Nathalie porta la ciència a nens i joves de comunitats rurals, mostrant-los que el coneixement no té fronteres i que qualsevol, sense importar d'on vingui, pot formar part del món científic. A més, treballa en iniciatives d'inclusió i equitat de gènere a STEM, demostrant que el...