Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Comencem la jornada amb Eleanor Roosevelt (1884-1962), una destacada activista, diplomàtica i escriptora nord-americana. Per si no ho sabíeu, Eleanor va ser la dona del president dels EUA Franklin D. Roosevelt i, consegüentment, la primera dama d'honor dels Estats Units d'Amèrica durant els anys 1933 i 1945. Encara que no parlem d'ella pel seu paper com a primera dama, ja que parlem d'una dona que va ser una ferma defensora dels drets humans, la justícia social i la igualtat racial i de gènere durant tota la seva vida. Una altra dada coneguda d'ella és que no tenia por ni vergonya de mostrar la seva fe en Jesús, no amb cultes o actes públics, sinó amb fets i paraules. Eleanor creia que la religió s'havia de traduir en acció, especialment en la lluita contra la injustícia i la pobresa. Es podria dir que per a ella la fe era un motor per construir un món més just i solidari. Un fet que es va veure clarament reflectit, després de la Segona Guerra Mundial, ...

Foto de Wendy van Zyl (Pexels) Bon dia! Acabem la setmana amb una altra lectura de l'apòstol Lluc. La que, aquest diumenge 30, es llegirà a totes les esglésies Catòliques del món: Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: —Aquest home acull els pecadors i menja amb ells. Jesús els va proposar aquesta paràbola: Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dona'm la part de l'herència que em toca. Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les gar...

  Bon dia! Què passaria si tots poséssim més de la nostra part per posar-nos al servei de les persones que tenim al nostre costat? Segurament naixeria un nou món amb una nova humanitat. Però quan començo a fer el primer pas cap a aquesta direcció? Doncs això depèn una altra vegada de tu. Pots fer-ho i, d'alguna manera, estàs cridat a fer-ho. Ànims, pots ser l'inici d'un canvi radical a la teva vida i a la de moltes altres. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Estic força convençut que cada dia tens l'oportunitat de donar la teva vida per ajudar altres persones. Sí, donar la vida, lliurar part del teu temps, una cosa tan senzilla com dedicar una mirada a aquella persona que demana ajuda i poder entregar-te a ella en la mesura que et sigui possible. Potser el que vol mostrar Jesús a la creu és aquest "deixar morir" el teu temps per donar-lo a les altres persones, simplement per amor, un amor que omple de sentit els qui recorren aquest camí. Digues-me, quin dels 3 personatges vols que et defineixi? Ets la que porta esperança (llavor), la que lluita per protegir-la (robot), o la que fa el possible per destruir-la (monstres)? De tu depèn. Que tinguis un bon dia.  

Bon dia! Estem de festa! Ho sabies? Sí, cada 25 de març, els Germans de Sant Gabriel i tota la família Montfortiana celebrem una de les festes més importants del calendari cristià: l'Anunciació. Aquell dia en què Maria va rebre una notícia que canviaria la seva vida… i la nostra. Tornem al passat? Segle I, al poble de Natzaret, trobem una jove, probablement a casa seva, en el seu dia a dia, quan, de sobte, un missatger de Déu, l'àngel Gabriel, apareix i li diu: "Alegra't, Maria, el Senyor és amb tu. Seràs la mare del Fill de Déu". Whaaat? T'imagines? Com hauries reaccionat? Maria, com segurament qualsevol de nosaltres, va sentir por i confusió: “Com pot ser això?”, va contestar. L'àngel li va recordar que per a Déu res no és impossible. Per si no n'hi hagués prou, va Maria i li contesta una cosa increïble: "Que es faci en mi segons la teva paraula". A veure, analitzem una mica això, perquè ho sentim moltes vegades com si res i, en veritat, a...

Bon dia! Expliquen que va existir una arna que, fascinada per la llum, volava cada nit buscant la resplendor més bonica. Un dia, va descobrir una làmpada d'oli que cremava a la foscor. La seva flama era càlida, acollidora i omplia de llum el lloc. —Ets preciosa —li va dir l'arna a la flama—. Vull acostar-me a tu. —Si ho fas massa, et cremaràs —va advertir-li la làmpada. Però l'arna no va poder resistir l'atracció i va voletejar cada cop més i més a prop. Aleshores, una forta ràfega de vent va amenaçar d'apagar la flama. Sense dubtar-ho, l'arna es va llançar cap al foc, cobrint amb el seu fràgil cos la metxa per impedir que s'apagués. L'arna va morir, però la llum va continuar brillant. L'endemà, uns viatgers que hi passaven van trobar el llum encara encès i van poder orientar-se en el seu camí. Ningú no va saber mai del sacrifici de l'arna, però el seu lliurament va permetre que altres trobessin el seu rumb. Què creus que pot representar la llum ...

Foto de Wendy van Zyl (Pexels) Bon dia! Anem avui amb la lectura de l'apòstol Lluc que, aquest diumenge 23, es llegirà a totes les esglésies Catòliques del món: Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: -¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera. I els digué aquesta paràbola: -Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: -Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuer...

  Bon dia! Les imatges que acabes de veure van succeir durant la sessió de cloenda de la cimera climàtica el 2021. Alok Sharma, el president de la COP26, no va poder contenir les seves emocions i va plorar. Per què? Doncs perquè, a l'últim moment, es va haver d'acceptar un canvi en la redacció de l'acord final sobre el carbó. En lloc de comprometre's a "eliminar progressivament" el seu ús (phase out) , es va canviar l'expressió per "reduir progressivament" (phase down) , a causa de la pressió de països com l'Índia i la Xina. Sharma, visiblement afectat, es va disculpar davant els delegats (i jo hi afegiria: i davant tota la humanitat) per la manera en com es va desenvolupar el procés amb les paraules que acabes d'escoltar i que ara et recordo: "Ho sento profundament. També entenc la profunda decepció, però crec que, com hauran notat, és vital que protegim aquest acord". Per què creus que aquest perdó el va afectar de tal manera?...

  Bon dia! Iniciem el dimecres amb aquesta breu cançó d'en Manolo (el personatge principal de la pel·lícula "el llibre de la vida"). Per posar en context, en Manolo és un torero que no vol matar els toros. És enganyat i mor, arribant així al terreny dels difunts. Allí intenta tornar a la vida encara que per això ha de derrotar a tots els toros que ha matat la seva família, generació rere generació. D'aquests toros sorgeix el "gran toro" del vídeo. Digues-me: Per què creus que li demana al bou el perdó? Quines càrregues creus que pot representar aquest bou per a nosaltres? Imagina que avui és el teu darrer dia, creus que deixaries algun compte pendent a la Terra? Quin perdó deixaries de donar o demanar? "Si em dones el teu perdó, vencerà l'amor", així acaba aquesta cançó. Que curiós, no? El perdó que neix d'un cor sincer és sinònim d'estimar aquesta persona que estàs perdonant. I on hi ha amor, hi ha pau, hi ha benestar. Avui és Sant Jos...

Bon dia! Comencem el dia amb Jorge Luis Borges (1899-1986), un escriptor argentí considerat un dels més grans del segle XX. Els seus contes i assaigs parlen de laberints, miralls, temps i identitat. Encara que la seva literatura sembla llunyana al que és quotidià, moltes de les seves reflexions ens toquen de prop. Borges, els últims anys, va parlar sobre el perdó amb una profunditat que convida a pensar. Una de les frases més impactants diu: "Amb el temps aprens que disculpar-se qualsevol ho fa, però perdonar només és d'ànimes grans." Quina creus que és la diferència entre disculpar i perdonar? Com canvia a una persona el fet de perdonar o no fer-ho? Has viscut alguna experiència en que el perdó hagi transformat una relació o una situació? Com creus que veia Jesús el perdó? Què diria avui sobre aquesta frase de Borges? De vegades sentim que el perdó és impossible, que hi ha ferides que no es poden curar. Però si mirem la vida de Jesús veiem el contrari: que el perdó és un...

Bon dia! Avui comencem amb una cançó de Beret que ens parla d'una cosa que segurament hem experimentat més d'un cop: aquesta lluita entre allò que volem, allò que fem i el mal que, de vegades, causem sense adonar-nos-en. Què et suggereixen cadascuna de les següents frases de la cançó? "T'estimo i et faig mal sense raó" "He perdut més per no fer res que mirant com es perd l'intent" "I com soc sincer si ningú em pregunta?" "Millor des de zero a dir des de mai" Aquesta cançó sembla que aborda una realitat humana: tots ens equivoquem. Fins i tot quan intentem fer les coses bé, també podem fer mal a les persones que estimem. Quan això passa sorgeixen pors, dubtes, bloquejos i un silenci que ens condueix a viure aquests moments en certa solitud. Fins aquí tot és un drama, però la cançó no s'acaba aquí. Et recorda que hi ha esperança en el perdó, sí, aquell que és capaç de donar-te una segona oportunitat quan acceptes els teus errors...

Foto de Wendy van Zyl (Pexels) Bon dia! La Quaresma ha començat, i amb ella, l'Església catòlica proposa cada setmana uns textos de la Bíblia per entendre millor què és això de la Quaresma i preparar-nos millor per a la Setmana Santa i, en concret, per celebrar la Pasqua. Per això aquestes setmanes ens ajudarem d'aquests textos per aprofundir en aquesta preparació Quaresmal. Deixa't sorprendre ;) Aquest diumenge, a totes les esglésies del món, es llegirà el text de Lluc 9, 28-36 que diu així: [Jesús] va prendre Pere, Joan i Jaume i va pujar a la part alta de la muntanya per pregar. I, mentre pregava, l'aspecte de la cara va canviar i els vestits brillaven de resplendor. De sobte, dos homes conversaven amb ell: eren Moisès i Elies, que, apareixent amb glòria, parlaven del seu èxode, que ell consumaria a Jerusalem. Pere i els seus companys queien de son, però es van espavilar i van veure la seva glòria i els dos homes que estaven amb ell. Mentre aquests se n'allunyav...

Bon dia! Iniciem aquest dijous amb un personatge de DC Comics, Morfeu, també anomenat Somni. És una entitat còsmica que governa el Regne dels Somnis. No és un déu ni un humà, sinó un dels Eterns, un grup d'éssers que representen aspectes fonamentals de l'existència. Els seus germans són: Destí, Mort, Desig, Desesperació, Deliri i Destrucció. Morfeu, com a entitat còsmica i Senyor dels Somnis, té poders pràcticament il·limitats dins del seu domini, com crear o destruir qualsevol somni o malson. Coneix els somnis de cada persona, pot canviar d'aspecte i, bàsicament, tot el que et puguis imaginar. Morfeu és seriós, malenconiós i extremadament responsable amb la seva funció: assegurar-se que la gent somiï, ja que els somnis donen forma a la realitat. Per això no és estrany que en cert moment, quan els somnis de tota la humanitat corren el risc de desaparèixer, digui aquesta frase: "Si els somnis desapareixen, també ho farà la humanitat". Creus que somiar és tan import...

Bon dia! Si ahir parlàvem de les falses seguretats i els somnis, avui pregunto pels teus fantasmes. Sí, aquells que et frenen a la vida, aquells que has cregut sobre tu i que, en realitat, no et defineixen. Saps a què em refereixo? Saps quins són? Jo també els vaig tenir, i per això avui dia et dic una vegada i una altra: Eh!, desperta!, mira't! Ets únic i única. No deixis que uns fantasmets et treguin aquest privilegi. Perquè, en realitat, no ho poden fer. I si no ets capaç de veure-ho per tu mateix/a, ajuda't d'aquelles persones que sí que ho veuen i t'ho poden recordar. Que tinguis un bon dia.

Foto de Jan Koetsier (Pexels) Bon dia Diuen que un Mestre de gran saviesa passejava pel camp amb el seu deixeble quan es van trobar amb una humil casa de fusta que estava habitada per una parella i els seus tres fills. Tots anaven pobrament vestits, amb roba bruta i trencada. Anaven descalços i l'entorn es notava d'una pobresa extrema. El Mestre va preguntar a la família com feien per sobreviure, ja que en aquell paratge no hi havia indústries ni comerç, ni es veia riquesa per enlloc. Amb calma, la mare li va contestar: –Tenim una vaqueta que ens proporciona diversos litres de llet cada dia. Una part la venem i amb els diners comprem altres coses, i l'altra la fem servir per a consum propi. D'aquesta manera, sobrevivim. El Mestre va agrair la informació, es va acomiadar i se'n va anar. En allunyar-se li va dir al seu deixeble: –Cerca la vaqueta, porta-la al precipici i empeny-la pel barranc. El jove va quedar espantat, ja que la vaqueta era l'únic mitjà de subs...

Bon dia! Aquest passat dissabte s'ha celebrat el Dia Internacional de la Dona, una data clau per recordar el passat, ser conscients del present i veure tot allò que hauríem de canviar per crear un futur on la dignitat humana sigui la mateixa per a totes les persones. Per sort (i encara que queda camí per recórrer) ja són molts els grans moments de la història que s'han rebel·lat contra la desigualtat de gènere. Avui m'agradaria parar atenció a un fet que, possiblement, ha passat desapercebut tot i que ha marcat la cultura occidental. Per això, necessito anar al passat i posar-vos en context. Concretament, us explicaré breument quina era la vida de la dona jueva en temps de Jesús. Aquestes, no podien sortir al carrer sense cobrir-se amb vels, no podien estudiar ni participar en la vida pública. La seva única funció era servir el marit i encarregar-se de la casa. De fet, no tenien més drets que els esclaus. Tot estava pensat perquè passessin desapercebudes, sense veu ni vot e...

Foto de Pixabay Bon dia! Avui vull compartir una notícia que he llegit d'en Javier, un creador de contingut a YouTube que comparteix els coneixements de la seva professió: la gestió sostenible de residus. Diu el següent: "Hola, Sabies que hi ha una sèrie de microcontaminants molt preocupants que estan contaminant l'aigua que bevem i utilitzem (i ningú no t'ho explica)? Imagina que beus un got d'aigua pensant que és pura i cristal·lina... però el que no veus és que a dins hi pot haver restes de medicaments, microplàstics i toxines alliberades per bacteris. No és ciència-ficció, és la realitat d'avui dia en un planeta cada vegada més contaminat. Els microcontaminants de l'aigua són un problema invisible i poc conegut, però devastador. I aquests són els 3 que més preocupen la ciència: Fàrmacs i productes químics: Antibiòtics, hormones i pesticides que arriben a l'aigua i afecten la nostra salut i els ecosistemes. Cianobacteris: Petits bacteris que prolifer...

Bon dia! Imagina que et prepares per fer el Camí de Sant Jaume. No és un simple passeig, és un viatge llarg, amb pujades i baixades, moments de cansament i altres de satisfacció. Abans de començar, t'enfrontes a una decisió important: què portaràs a la motxilla? Si l'omples massa, cada pas es farà pesat. Si t'aferres a coses innecessàries, aviat t'adonaràs que només t'estan frenant. Però tampoc no pots anar amb les mans buides: necessites l'essencial per al camí. Bon calçat per no fer-te mal, roba adequada per al fred i la calor, menjar que et doni energia, una cantimplora per la set. Avui, Dimecres de Cendra, recordem les paraules del papa Francesc que ens diu: "El viatge de tornada a Déu es dificulta pels nostres aferraments malsans, es frena pels llaços seductors dels vicis, de les falses seguretats dels diners i de l'aparentar, del lament victimista que paralitza. Per caminar cal desemmascarar aquestes il·lusions". Quins aferraments o pors sent...

Bon dia! Ja sé que és primera hora del matí, però avui em posaré una mica en plan intel·lectual per què crec que et pot ajudar, així que estigues atent/a! Et sona la frase: “Ets pols, i a la pols tornaràs”? Aquesta és una frase que surt de la Bíblia. Està escrita molt als inicis, al seu primer llibre, el Gènesi. Sí, aquest llibre que relata la creació del món i tot el que hi habita, aquest llibre que descriu l'origen i el principi de tot (gènesi). El context d'aquesta frase és una mica curiós, ja que és Déu mateix qui li diu a Adam un cop ha pecat (que no t'espanti aquesta paraula perquè és la que dona sentit a la Quaresma, ja veuràs 😉). El tema aquí és que Déu va pensar en la humanitat lliure de dolor i mort (els crea al Paradís, lloc on regna l'amor i el benestar amb Déu); però en la seva llibertat, la humanitat (Adam i Eva) decideix prendre altres camins que els porten a trencar aquest pla inicial de Déu, i d'aquí apareix el sofriment i la mort, fruit del pecat....