Fa pocs dies, el món mirava el Vaticà. Sortia el fum blanc i s'anunciava al nou Papa: Lleó XIV. Un nom potent, antic, ple d'història. Però també un nom que, si el mirem detingudament, ens pot dir molt més. Per què ha triat aquest nom? Per què tornar a un nom que feia més d'un segle que no es feia servir? I per què Lleó, precisament? Una de les pistes més boniques la trobem a la vida de sant Francesc d'Assís. Aquell jove que ho va deixar tot per viure com Jesús, estimant la pobresa, la fraternitat i la pau. Doncs bé, Francesc tenia un amic molt especial: fra Lleó. No era el més brillant, ni el més valent, ni el més fort. Però sí que era el més humil, el més fidel, el que l'acompanyava en silenci, el que sabia escoltar i ser-hi. Diuen que fra León dormia al costat de Francesc durant les nits fredes al bosc. Que Francesc el nomenava “el meu xaiet” per la seva dolçor. Que quan Francesc no podia escriure pel dolor, dictava a Lleó els seus pensaments i oracions. De fet, u...