Passa al contingut principal

PREGArock: La chica del espejo. La Oreja de Van Gogh (fragment)

Escuché que últimamente pasas las noches llorando
Que un maldito vendaval cambió tu signo del zodíaco
Escuché que sientes miedo al ver tu rostro reflejado
Porque tanto viento en contra descompuso tu peinado

Así que deja que te diga que te conozco de la infancia:
Que aún podría distinguirte a mil metros de distancia
Que ni los años, ni tu pelo, ni tu ropa, ni tu talla
Podrán nunca ser capaces de cambiarte la mirada

Así que ven y mírate al espejo
Te presento a la chica más valiente del universo
Y aunque a veces tenga miedo y se esconda del reflejo
Ella siempre brillará dentro de ti

Abramos la ventana, así de par en par
Dejemos que la brisa nos vuelva a acariciar
Que yo estaré contigo las noches de más frío
Aunque haya que luchar

Querida amiga m
ía
Que te comes a besos la vida

Escuché que últimamente no paseas por el barrio
Que llorar te sale fácil, que re
ír te cuesta tanto
Y aunque que sé ya hace tiempo que no hablamos demasiado
Un amiga sabe ver que necesitas un abrazo

Me han contado que te escondes para cambiarte de ropa
Que no quieres saber nada de tendencias ni de moda
Pero déjame contarte que aprendí que la paloma
Nunca deja de ser ave aunque tenga una ala rota

Así que ven y mírate al espejo...
Abramos la ventana, así de par en par...
 "La chica del espejo", un tema compost per l'Orella de Van Gogh, ha estat l'himne de la sisena edició de l'esdeveniment solidari "CADENA 100 Per Elles" coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Mama de la setmana passada . "Quan ens van convidar a escriure aquesta cançó van sentir un orgull molt gran però també una responsabilitat de la mateixa mida. Acompanyar als que els ha tocat enfrontar-se a una situació tan dura i desafiant requereix un exercici d'empatia i punteria molt més exigent que el que estem acostumats.

Amb "La chica del espejo" li cantem a la llum que s'encén el mateix dia que naixem i que, passi el que passi, ens acompanya durant tota la vida. Fora de perill dels anys i dels contratemps, aquesta identitat és el que de veritat som i creiem que és reconfortant recordar que d'aquest maleït túnel en sortirà la mateixa persona que va entrar.
LOVG

Comentaris