Passa al contingut principal

A contrallum: Bellesa

 

La bellesa estètica és fruit d'una barreja bona i adequada de gens. I en aquesta barreja poca cosa podem fer. No en tenim gaire control, la veritat. És cert que després ens podem cuidar, treure'ns partit, arreglar-nos amb més encert… però els gens són els gens, i en la combinació que es va donar perquè el nostre aspecte fos un o altre poc hem tingut a veure. Bé és cert que hi ha persones que, sense ser especialment belles, ens ho poden resultar per la brillantor que desprenen. Hi ha alguna cosa en el seu ésser, una cosa lluminosa i bona, que es veu a primer cop d'ull, al somriure, a la mirada, i converteixen aquesta persona en algú que ens resulta agradable als ulls. Però al final no deixa de ser una impressió personal. 

Però què és, realment, la bellesa? Potser és el que els científics reconeixen com aquesta harmonia, aquest equilibri, aquesta sensació que tot és al seu lloc i és tal com ha de ser. La bellesa és intuïtiva, no es dedueix. Es reconeix pel pòsit de calma i seguretat que deixa en contemplar-la. I també per l'esperança que ens desperta. Sí, esperança. Almenys a mi em passa: cada vegada que al meu voltant detecto alguna llampada de bellesa veritable, alguna cosa en mi se serena, i llavors recobro la confiança que no he de témer, que tot anirà bé. Potser, per això, la bellesa veritable és camí de trobada amb Déu.

adp. Almudena Colorado @pastoralsj

Què és per a tu la bellesa? Quins signes de bellesa "no estètica" reconeixes en els altres? I en tu mateix/a?

Comentaris