Passa al contingut principal

Relats del món: La por al fracàs


Un matí, Nasreddin va embolicar un ou en un mocador, se'n va anar al centre de la plaça de la seva ciutat i va començar a cridar:
– Avui tindrem un concurs, qui descobreixi el que hi ha embolicat en aquest mocador rebrà de regal l'ou que és a dins!
Les persones se'l miraven sorpreses, però ell seguia cridant:
– El que hi ha dins d'aquest mocador té un centre groc com un rovell, envoltat d'un líquid del color de la clara, que és dins d'una closca que es trenca fàcilment!
La gent seguia mirant-lo amb sorpresa i ell no parava de cridar:
– El que hi ha dins aquest mocador és un símbol de la fertilitat i ens recorda els ocells que volen cap als seus nius! Qui és capaç de dir-me de què es tracta?
Evidentment, tots pensaven que Nasreddin tenia a les mans un ou, però la resposta era tan òbvia que ningú va voler passar vergonya equivocant-se davant dels altres.
Nasreddin va preguntar dues vegades més i ningú es va arriscar a dir una cosa equivocada. Aleshores va obrir el mocador i va mostrar a tots l'ou.
- Tots coneixíem la resposta -va afirmar- i ningú no es va atrevir a dir-la. És així la vida dels covards, que no tenen el valor d'arriscar-se. Només una cosa converteix en impossible un somni: la por al fracàs.

Aplica't el conte i pensa en les teves pors davant dels reptes que el món et posa al davant

SABIES QUÈ?
Nasreddin, o Nasrudín, és un personatge mític de la tradició popular sufí, una mena d'anti-heroi de l'islam, les històries del qual serveixen per il·lustrar o introduir els ensenyaments sufís. Se suposa que va viure a la Península d'Anatòlia en una època indeterminada entre els segles XIII i XV. Nasrudin és considerat un Don Quixot islàmic perquè acostuma a ser assenyat dins la seva bogeria i abasta tot l'enginy popular d'orient mitjà transmetent de forma simplificada els ensenyaments del sufisme.

Comentaris