RELATS DEL MÓN: La ciutat de Kammir

¡Bon dia!

Avui comencem amb aquest relat:

Una persona va sentir un dia la necessitat de visitar la ciutat de Kammir, així que va partir cap allà sense pensar-s'ho dues vegades.

Després de dos dies caminant, el buscador va divisar de lluny la ciutat de Kammir. Però abans d'arribar-hi, creuant un turó, va veure un sender molt estret que estava vorejat d'arbres molt verds i flors bellíssimes. No va poder resistir la temptació de descobrir-lo i va començar a caminar per aquell camí.

Va adonar-se que el camí entre els arbres estava ple de petites pedres blanques. Acostant-se a una d'elles, va llegir una inscripció que deia:

‘Abdul Tareg, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies’.

De sobte, la seva ànima es va entristir, adonant-se que era la làpida d'un nen. Després va acostar-se a una altra pedra i va llegir:

‘Yamir Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes’.

Una a una, va comprovar amb tristesa que totes les pedres pertanyien a nens. El que més havia viscut, només arribava als onze anys.

Llavors, un vilatà el va veure, es va acostar i li va preguntar:

– Puc ajudar-te? Per què estàs tan trist?

– Per què moren tants nens? Per què existeix aquest extens cementiri infantil?

L'home va somriure i li va dir:

– No tinguis por, no hi ha cap malefici. Et ho explicaré: en aquest lloc tenim una tradició. Quan els nens compleixen 15 anys, pensem que comença la seva etapa adulta i se'ls dóna com a regal una llibreta com la que porto penjada del coll. En ella han d'anotar tots els moments meravellosos que han viscut i el temps que va durar. Al final, quan aquesta persona mor, s'obre la seva llibreta i es suma tot el temps que aquesta persona realment va viure en felicitat, tot el temps gaudit. I aquesta és la seva veritable edat.

Llegint aquest relat, em sorgeix la pregunta que també et llanço:

Què és per mi la felicitat? Què entenc jo per sentir-me en aquesta felicitat? Són les metes que assolisc? Són les coses que compro o aconsegueixo? On trobo jo la felicitat?

Desitjo de tot cor que puguis trobar la resposta a aquesta pregunta. Sigui quin sigui el total d'hores que podries arribar a apuntar en la teva llibreta, ni que fos 1 minut, el més important és que puguis dir: He trobat la felicitat.

Que tinguis un bon dia.