"La majoria de les persones són altres: els seus pensaments, les opinions dels altres; la seva vida, una imitació; les seves passions, una cita".
- Què et fa pensar aquesta frase? Hi ha alguna cosa que t'incomodi o brilli amb més intensitat per a tu?
- Què significa per a tu “ser tu mateix/a”?
- Qui o què influeix més en la teva manera de pensar i de viure?
- Hi ha algú que t'ajudi a ser tu, sense màscares ni pressions?
Avui Wilde ens posa al davant un mirall incòmode: amb facilitat, escollim no ser lliures –fins i tot sense adonar-nos-en. I llavors... vivim prestats, copiem allò que altres pensen, imitem allò que sembla acceptat, desitgem allò que altres desitgen… I, sense adonar-nos-en, ens allunyem del més important: ser nosaltres mateixos. Però qui soc jo, en realitat? La veritat és que aquest és un camí que t'animo a recórrer. No tinc una resposta tancada, però sí que puc repetir-te una cosa que crec profundament i que ja t'he dit altres vegades: ets únic/a, estimat/da, cridat/da a viure amb autenticitat. Potser per descobrir-ho, primer t'has de regalar un moment de silenci. De vegades aquí comença tot. Busca't, costi el que costi, val la pena. Ho faràs?

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies