Bon dia!
Avui us porto una dona anomenada bell hooks (està en minúscules, ho sé, després veuràs per què). Va ser una escriptora, professora i activista estatunidenca que va morir fa ben poc, el 2021. Va dedicar tota la seva vida a analitzar la cultura, el racisme i com ens relacionem les persones. Una dada curiosa és que sempre escrivia el seu nom en minúscules; deia que el més important era la «substància dels seus llibres», les seves idees, i no qui era ella. En el seu llibre Tot sobre l'amor, va llançar aquesta afirmació que trenca força amb la idea romàntica que solem escoltar:
«L’amor és un acte de la voluntat, és una intenció i una acció. No hem d’estimar per força. Triem estimar».
- Què us suggereix aquesta frase? Hi esteu d'acord o hi ha alguna cosa que us grinyola o us incomoda?
- Segons bell hooks, l'amor és una tria. Per a vosaltres, l'amor és més un sentiment que us envaeix, una decisió que preneu o totes dues coses?
- Creieu que hi ha amors que no es trien (com la família) o fins i tot aquí cal voluntat per estimar?
Aquesta idea de bell hooks m'ha recordat molt la correcció que va fer Jesús sobre una creença popular entre els jueus que diu: «Heu sentit que es va dir:
"Estimaràs el teu proïsme i odiaràs el teu enemic". Però jo us dic: estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen».
Segons això, si l'amor fos només emoció, estimar l'enemic seria impossible. Aquesta frase només es fa real quan tries tractar bé fins i tot qui et cau malament; no perquè s'ho mereixi, sinó perquè tu decideixes qui vols ser. Avui t'invito a veure l'amor no com una cosa que «et passa», sinó com una força creadora que tries fer servir. Amb qui? Això ja depèn de tu.
Que tinguis un bon dia.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies