EMOCIONARI: Mandra

Bon dia!

Imagina't l'escena: és divendres a la tarda i fas tardíssim. Has quedat amb els amics i t'estan omplint el grup de WhatsApp amb missatges d'«On ets?» i «Afanya't». Vas caminant a tota velocitat quan, de sobte, veus una persona que ensopega i li cau la bossa d'anar a comprar. Pomes, taronges, llaunes i un cartró de llet acaben rodolant per tota la vorera... En aquest microsegon, el teu cervell processa la situació i et planteja diverses opcions:

1. Esquives les coses, murmures un «perdó» sense mirar enrere i continues a la teva. Vas amb el temps just, segur que l'ajudaran les altres persones del carrer. Atures el pas un segon.
2. Et fa llàstima veure-la allà ajupida intentant recollir-ho tot, però mires el rellotge. Et justifiques pensant: «Quin greu, però és que faig tard» i continues caminant, tot i que et quedes amb un cert neguit per dins.
3. Sospires, avises pel grup que trigaràs cinc minuts més, t'ajups i et poses a recollir llaunes de terra, encara que no et vingui gens de gust frenar el teu ritme.

Depenent del dia o de l'estrès que portem, és molt fàcil que la nostra ment ens empenyi cap a les primeres opcions perquè no podem evitar aquesta mandra que ens fa pensar: «Quin pal» o «No és el meu problema». Però escolta, en certa manera, és normal. La mandra funciona com una mena de mode «estalvi d'energia» del nostre cervell. Et diu que no et compliquis, que tu ja tens les teves pròpies presses i els teus propis assumptes. És com portar la cancel·lació de soroll activada als auriculars: t'aïlla perquè vagis a la teva. El problema és que, si t'acostumes a viure sempre amb la cancel·lació de soroll posada, et perds la vida real que passa al teu voltant. Mullar-se pels altres, això que anomenem caritat, gairebé sempre és inoportú. Exigeix trencar els teus plans, arribar tard, donar el teu temps. Però aquí ve el més interessant: quan vences aquesta barrera de pura mandra, t'ajups, li dones l'última poma a aquesta persona i ella et mira als ulls per donar-te les gràcies, alguna cosa canvia. Has dedicat tres minuts de la teva tarda, sí, però de sobte arribes a la teva cita sentint-te molt més viu, més útil i amb una altra energia.

Avui, inevitablement, et trobaràs amb alguna oportunitat d'ajudar al teu voltant. Pot ser algú al passadís, un amic que necessita que l'escoltin o algú de casa teva. La mandra i la pressa t'empenyeran perquè passis de llarg. Però, què passaria si aturessis el teu rellotge per regalar temps als altres?

Que tinguis un bon dia.