ESPECIAL QUARESMA: Mateu 17, 1-9

Bon dia!

Imagina't que vas al concert del teu artista preferit. Aconsegueixes l’entrada VIP: primera fila, un so perfecte, zero atabalaments i rodejat dels teus millors amics. Sents una pau i una eufòria increïbles.

• Recordes algun moment així, que no volies que s'acabés mai?

Doncs una cosa molt semblant els va passar a Pere, Jaume i Joan, tres deixebles de Jesús, a l'evangeli d'aquest diumenge. El relat explica que Jesús se'ls va endur a part, a una muntanya alta, per desconnectar. De sobte, viuen una experiència al·lucinant: la Transfiguració. El rostre de Jesús comença a brillar com el sol i la seva roba es torna blanca i lluminosa. I no està sol: del no res, apareixen conversant amb ell Moisès i Elies, dos personatges històrics que feia segles que eren morts. Però, per què s'apareixen justament ells dos? Doncs perquè per als jueus, Moisès representava «la Llei», és a dir, totes aquelles normes estrictes que havien de complir dia rere dia per agradar a Déu. Elies, per la seva banda, representava «els profetes», persones normals i corrents que feien d'intermediaris per transmetre la veu de Déu. En posar-se al centre i brillar per sobre d'ells, Jesús vol deixar clar qui és: «Estic per sobre de tot això. Amb mi ja no es tracta de complir una llista infinita de normes, es tracta d'estimar. I escolteu la meva veu, perquè ja no soc un missatger més, soc el mateix Déu». Pere, en aquell moment d'èxtasi, li deixa anar: «Que bé que estem aquí, Jesús! Muntem unes tendes i ens hi quedem!». Lògic, volia quedar-se a viure a la bombolla VIP per sempre. Però llavors, una veu des dels núvols diu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo». Morts de por en sentir aquella veu, Jesús s'hi acosta, els toca i els diu: «Aixequeu-vos, no tingueu por». I fi de la visió. Toca baixar de la muntanya.

En realitat, a tots nosaltres ens pot passar com a en Pere. Ens encanta la nostra zona de confort, aquell racó segur on estem ben a gust i ens sentim estimats. I compte, tenir aquests refugis és supernecessari per carregar piles. Però pensa-ho: tu no poses a carregar el mòbil per deixar-lo endollat a la paret per sempre, oi? El carregues per desendollar-lo, emportar-te'l i fer-lo servir. Doncs amb nosaltres passa igual. Podem quedar-nos aïllats en la nostra comoditat o sortir, baixar al «fang», parar atenció al nostre voltant i compartir una mica d'aquest benestar amb qui no el té. En el relat, la veu dels núvols deia «Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo». Avui aquesta veu et parla a tu: Què tens tu per ser escoltat pels altres? Quina paraula o gest hi ha dins teu que pugui ajudar altres persones? Probablement ho descobreixis cada vegada que et “desendollis” i surtis de la teva zona de confort. T'hi atreviràs?

Que tinguis un bon dia.