INSPIRA'T amb: Gilbert Keith Chesterton

Bon dia!

Per tancar la setmana, us presento Gilbert Keith Chesterton, un escriptor i periodista anglès de principis del segle XX, conegut per ser un home enorme (literalment, feia 1,93 metres). Chesterton era un home amb un sentit de l'humor esmoladíssim i una capacitat per al debat sorprenent. Es va convertir al catolicisme ja d'adult, no per tradició, sinó perquè va descobrir que la fe era l'aventura més rebel i alegre que existia per no tornar-se boig en el món modern. De la seva immensa obra, avui rescatem aquesta frase:

"Jo sostindria que l'agraïment és la forma més alta de pensament, i que la gratitud és felicitat duplicada per la meravella".

• Chesterton diu que agrair és una forma de "pensament", no de "sentiment". Per què creieu que cal ser intel·ligent i humil per donar les gràcies?
• Creieu que avui dia hem perdut la capacitat de meravellar-nos per aquesta mena de cultura de la immediatesa? De tenir-ho tot a un clic?
• Quina diferència trobeu entre trobar-vos 50 € a terra o que una amistat us els regali perquè us estima? Hi trobeu, la felicitat "doble" de què parla Chesterton? És fàcil tenir aquesta mirada de veure el "regal" darrere de les coses que us passen? O només hi veieu els "diners"?

Moltes persones pensen que la fe és un consol emocional, però amb aquesta frase, Chesterton ens convida a veure la fe com un acte de lucidesa i intel·ligència. O dit d'una altra manera: si veus una sortida de sol i et sents feliç, això és bo. Però si veus una sortida de sol i sents gratitud —perquè t'adones que és un espectacle immerescut que podria no haver passat—, la teva felicitat es multiplica. Tens l'alegria del fet (el sol) més l'alegria del regal (la meravella).
Aquesta és en part la proposta cristiana: viure amb aquesta doble visió d'entendre que cada glop d'aire i cada amic és un "extra" que Déu et dona. Viure així, reconeixent que no som el centre de l'univers, no només és més realista; és infinitament més divertit, no creus?

Que tinguis un bon dia.