Bon dia!
Avui ens inspirem en Miles Morales, un noi de Brooklyn a qui el vestit de superheroi li va gran i està bloquejat per la por. Tothom li diu que no està preparat. Ell mateix se sent un impostor. En el seu moment més baix, li pregunta al seu mestre Peter: «Quan sabré que estic preparat?».
En Peter se'l mira i li dona l'única resposta possible:
«És un salt de fe. És només això, Miles. Un salt de fe».
Sí, és la frase que surt al vídeo abans de llançar-se al buit. Una frase que avui ens pot ajudar a parlar d'una cosa que pot fer el mateix vertigen: atrevir-se a pregar.
- Què significa per a tu pregar?
- Has pregat mai? Recordes quan va ser l'última vegada?
- En què creus que s'assembla l'oració a la frase d'en Miles?
Siguem sincers: posar-se a parlar amb Déu quan no el veus, quan no tens «doble check» per saber si t'ha llegit i quan et sents una mica ridícul parlant al sostre o a l'aire... és llançar-se al buit. La teva lògica et diu: «Aquí no hi ha ningú», «estic perdent el temps». Però l'oració comença justament aquí, quan ets capaç de trencar aquestes veus, ignorar la vergonya i llançar-te.
Fixa't en el Miles: salta sense saber si la telaranya funcionarà, oi? Doncs avui et proposo fer justament això: buscar un moment de calma, respirar fons i atrevir-te a fer un salt per dir-li: «Hola, soc aquí». I no t'hi capfiquis per si hi ha resposta o no; simplement llança't i deixa't sorprendre.
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies