INTUÏCIONS: Dimecres de Cendra

Bon dia!

Avui és un dia diferent. Potser no ho veuràs pel carrer, però avui milions de cristians d'arreu del món van a l'església per a una cosa tan senzilla com rebre una mica de cendra al front. Però per què? Per què embrutar-se la cara i els cabells? Doncs ho fan com a signe d'humilitat, per reconèixer que no som déus, que no ho podem tot i que, tard o d'hora, el nostre cos s'acabarà. Celebrar el Dimecres de Cendra és precisament això: un "bany de realitat" en què la cendra ens recorda que som fràgils. Que avui estem superbé i demà podem estar trencats. Que som "pols", sí, però una pols que somia, que estima i que pateix.

I just aquí és on entra la Quaresma i el seu símbol màxim: la Creu. Alguns porteu una creu de plata o d'or penjada al coll. Queda molt bé, però si ho penses, era un instrument de tortura. Aleshores, per què l'adorem? Sant Lluís Maria de Montfort deia: "La Saviesa és la Creu".

Per entendre això, pensa en la teva vida. Avui ens venen que la felicitat és no tenir problemes, el "zero patiment". Però, és cert, això? Si vols fer bé una tasca, hi has de dedicar hores encara que prefereixis sortir, jugar o distreure't. Si vols ser un crack en l'esport, has d'entrenar dur encara que després estiguis esgotat i amb agulletes. I el més important: estimar de debò no és només un sentiment bonic; és una decisió, i una decisió que farà mal. O és que no patim pel benestar i la seguretat dels altres? I no, la Creu no és masoquisme; és la conseqüència de decidir estimar fins al final, sabent el que implica, tant si les coses van bé com si van malament. Jesús no va anar a la creu per un "amor cec" o per inèrcia; va ser perquè va triar lliurement estimar-nos, assumint que aquesta radicalitat tenia un preu que Ell estava disposat a pagar per voluntat pròpia.

Per això, Montfort ens recorda que no podem evitar les nostres pròpies creus (la soledat, els complexos, aquell problema a casa). La pregunta no és com fugir-ne, sinó com viure-les, com abraçar-les i convertir-les en aquella benzina que ens ajuda a madurar i a estimar més fort. Ara digues-me:

• Per a tu, la creu... és només un complement o entens que estimar "costa"?
• Creus que existeix una vida real sense dificultats o això és només un filtre d'Instagram?
• Sabent que som "pols" i que el temps vola... vius aprofitant el moment o deixant-te portar?

La paraula clau d'avui és "conversió" o, dit d'una altra manera, "girar la mirada", canviar el rumb en tot allò que et porta a perdre't, canviar tot allò que et pren identitat i acostar-te a tot allò que et fa ser el que ets: únic i única. Aprofita aquests 40 dies no per castigar-te, sinó per entrenar el cor i, sí, per als cristians, la nostra millor versió necessita Aquell que ens coneix íntimament: Jesús. Així que digues-me, quina conversió necessites començar avui? Deixaràs que Déu en formi part?

Que tinguis un bon dia.