Paraules Sagrades: Abandonar

Bon dia!

Avui farem una volta a una paraula que pot tenir una mica de mala fama: ABANDONAR.

Si et dic "abandonar", possiblement et vingui al cap alguna cosa trista: un gos a la carretera a l'estiu, un edifici en ruïnes o algú que llança la tovallola perquè no pot més. Avui dia, és fàcil que la nostra societat relacioni "abandonar" amb fracàs. Estem bombardejats per mil llocs amb un propòsit: ser els "CEO" de la nostra pròpia vida; controla-ho tot, tingues un pla B, assegura el teu futur, no depenguis de ningú. I és clar, quan alguna cosa se'ns escapa de les mans (un suspens, una ruptura, una malaltia), ens agafa el pànic perquè sentim que el món s'ensorra.

En el llenguatge espiritual, la paraula "abandonar" també s'associa amb "deixar, deixar anar", però des d'una altra perspectiva: confiar. De fet, el nostre pare de Montfort estava enamorat d'aquesta paraula, tot i que ell en feia servir una altra: "providència". Fixa't, Montfort era un home que viatjava sense diners, sense casa i sense saber on dormiria aquella nit. Estava boig? Des de la nostra mirada de tenir-ho tot controlat, sí. Però la seva bogeria provenia de la seguretat que Déu no és un cap llunyà que et vigila, sinó un Pare que no et treu l'ull de sobre. Per a ell, "abandonar-se" era aquella gran aventura de llançar-se al buit sabent que, encara que no vegis la xarxa, les mans de Déu són allà per recollir-te.

És com quan un nen petit deixa que el seu pare el llanci enlaire. El nen riu, no crida de terror. Per què? Perquè sap qui l'entomarà. El problema és que nosaltres hem crescut i creiem que, si no ens aguantem nosaltres mateixos, ens estimbarem.

• Quant d'estrès portes a sobre per intentar controlar coses que en realitat no depenen de tu (el que pensen els altres, el futur, els imprevistos)?
• Si avui "deixessis anar" una mica el volant de la teva vida i hi confiessis més, sentiries por o alleujament?
• Qui és la teva "Providència" avui? En què o en qui descanses quan ja no pots més?

La Quaresma és un bon moment per deixar de jugar a ser déus i recordar que som fills. I els fills, a vegades, es deixen portar. Estàs disposat a confiar en Jesús tant com per deixar-te portar? Què t'impedeix fer-ho?

Que tinguis un bon dia.